Gaudí:
SAGRADA
FAMÍLIA
[English]
[Français]
[Castellano] |
El temple: Dades pràctiques
Historia
Descripció
general
Cronologia
Façana del Naixement
Façana de la Passió
Façana de la Gloria
Els altres Espais del temple
Els elements constructius |
Accessibilitat per a minusvàlids |
Fonts i informació
complementaria:
Links
Bibliografia
Situació actual de les obres
Altres obres de Gaudí |
|
 |
Dades
pràctiques:
Adreça: Plaça de la Sagrada
Família Barcelona.
Interès: xxxxx (5 sobre 5).
La façana del Naixement i la
Cripta de la Sagrada
Família han estat recentment declarades "PATRIMONI DE L'HUMANITAT"
per la UNESCO.
Estat de
conservació: L’església de la Sagrada Família està en procés de construcció i
conseqüentment part de l'interior es
obert i està exposat, igual que l’exterior, a les inclemències del temps.
Malgrat això, es pot dir que en general l’edifici està en bones
condicions, malgrat que un edifici de fa més de cent anys requereix
freqüentment de reparacions com les que s’han de realitzar ara als
pinacles de la façana del Naixement i de la Passió per arreglar algun petit
despreniment de mosaics.
Transport:
Autobusos: 19, 33, 34, 43, 44, 50, 51, B20, B24, N1,
N7
Metro: L2, L5 (Sagrada Família)
Visites:
Obert tots els dies: de gener a març i d’octubre a desembre de 9 a 18 h.,
d’abril a setembre de 9 a 20 h.
25 i 26 de desembre i 1 i 6 de gener de 9 a 14 h.
Sortida
del recinte 30 minuts després del tancament de taquilles, 15 minuts
abans del tancament, ja no es venen entrades.
Com el temple està permanentment en obres, hi han parts que no es
poden visitar per raons de seguretat.
Visites guiades en català: Cada diumenge de l’any a les 12 h.
Els horaris, preus
i altres dades poden variar, aconsellem que ho comproveu prèviament.
Preus:
Amb l’entrada es pot visitar: la Façana del Naixement i la Façana de la
Passió, la nau central, el claustre i el portal del Roser. Museu amb
la maqueta polifunicular de la Colònia Güell, els dibuixos originals
de Gaudí i les maquetes a escala del temple. L’edifici de les
escoles (obrador de Gaudí). Exposicions temporals.
Els tiquets es poden comprar en les taquilles d’entrada o a la
taquilla de les guies, ubicada a l'interior del temple.
Temps previst per la visita 2 hores.
TARIFES 2010
Entrades individuals:
General/Entrada individual:
12 €
Reduïda/Convenis: 11
€
Especial/Entrada especial: 10 €
Entrada combinada (Temple + Casa Museu Gaudí):
General: 14 €
Especial: 12 €
Visita guiada:
Regular/Entrada + Visita guiada 16 €
Visita guiada Grups/Entrada especial + visita 13 €
Visita Audioguiada General/Entrada + Audioguia 16 €
Visita Audioguiada Especial/Entrada Especial + Audioguia 13 €
Visita Audioguiada infantil: ¿?/Entrada + Audioguia Infantil 3 €
Centres educatius:
Lliure 6 €
Pedagògica 6,50 €
Temple:
Grup Lliure Majors de 18 anys 10 €
Grup Guiat Majors de 18 anys 14 €
Grup Lliure Menors de 18 anys 6 €
Grup Guiat Menors de 18 anys 6,50 €
Promocions:
Carnet Jove 2x1 14 €
Promo Jubilats 7 €
De dilluns a diumenge.
Dossiers
per visites escolars didàctiques disponibles en català, anglès, francès i castellà.
Per grups: Reserva i prepagament amb 15 dies
d’antelació.
Grup mínim 20 alumnes, professors
gratuïts, si es visita escolar didàctica.
Grup escolar didàctic,
tots els acompanyants gratuïts.
Reserves Telèfon: +34 93
457 22 84.
email:
reserves@sagradafamilia.org
Ascensor:
Els ascensors, oberts tot l’any, arriben fins a 65m. d’alçada a la
façana de la Passió i 55m. a la del Naixement.
Preu: 2'50 €.
Àudio guies:
4
€ - català, anglès, francès, castellà, italià, alemany, rus i
portuguès -
Botigues:
En el propi edifici hi ha dues botigues
on es poden comprar llibres, postals i objectes referents al
temple i a Gaudí. Idiomes disponibles:
català, anglès,
francès, castellà, alemany, italià, japonès, rus, etc.
Museu: Dintre del recinte.
Departament
d’arxiu:
Mallorca, 401 - 08013 Barcelona
Tel: 93 207 30 31 - Fax: 93 476 10 10
e-mail:
arxiu@sagradafamilia.org
Horari: 9’00 a 14’00 i de 15’30 a 19’00
Divendres 9’00 a
14’00
S’ha de concertar visita
Serveis: Consulta a sala - Reprografia
- El fons consta de fotografies.
Accessibilitat per a minusvàlids:
La nau principal es troba a
quatre metres d’alçada per sobre de la rasant del carrer,
desnivell que es
pot superar tant des de l’entrada al recinte situada al costat de la
façana de la Passió (amb rampes que permeten el pas de cadires de
rodes), com des de l’entrada de la façana del Naixement
(actualment ocasionalment oberta) per escales i també per rampes.
En tot cas, no podem oblidar que es tracta d’un edifici en
construcció i que les limitacions que això representa hi son sempre
presents i naturalment son també canviants.
Actualment (Febrer 2011)
la nau principal ja es totalment coberta i no presenta més
desnivells interiors que les escales del presbiteri i el graó
d'alçada de cada capella lateral de l'absis, encara que això no es
cap inconvenient greu perquè sense necessitat de salvar aquests
desnivells, la vista es pot tenir des de pràcticament tots el
angles. És a dir les naus son totes a un mateix nivell i únicament,
l'accés als cantorals, jube i tribunes està condicionat per la
necessitat de salvar trams importants d'escales freqüentment de
difícil accés.
Per accedir a nivells superiors, hi han dos ascensors, el que es al
costat de la façana de la Passió té una rampa que és accessible
per cadires de rodes, però un cop arribats a dalt, els desnivells, escales, etc. son
constants i no es possible moure’s de la plataforma d’arribada de
l’ascensor.
L’accés a la Cripta disposa d’un ascensor, es accessible doncs a
cadires de rodes.
Informació general: Telèfon: (34) 93 207 30 31.
Email: "informa@sagradafamilia.org"
Ruta del Modernisme |
|
|

Retrat de Josep
M. Bocabella i Verdaguer

Gaudí en la època en que es va
fer càrrec del temple

La Sagrada Família l’any 1898

L'absis i el darrera de la
façana del Naixement el 1904

Any 1913 - Les torres ja molt
avançades

Any 1926 - any de la mort de
Gaudí amb la torre de Sant Bernabé acabada

Any 1953

Any 2003
|
Historia
(Veure també Cronologia):
La Sagrada Família es l’obra més famosa de Gaudí, a la que va dedicar tota la seva vida fins a lextrem de
que va viure dintre del recinte per seguir-ne mes de prop
la construcció. A senyalar, que es l’únic gran temple actualment en
construcció a tot el mon.
La iniciativa:
De qui va sorgir la idea de la construcció del temple de la Sagrada
Família?. El promotor en va ser en Josep Maria Bocabella i Verdaguer, un llibreter devot
i molt culte que l’any 1866 va fundar "L'Associació Espiritual de Devots de
Sant Josep" una entitat que pretenia col·laborar a la difusió del
Catolicisme en una època en que la religiositat tradicional es veia
enfrontada a les noves idees que els canvis socials originats en la
Revolució Industrial propugnaven. Es tractava doncs d’un plantejament més
aviat d’ideologia conservadora
L’activitat que en Josep Maria Bocabella va desenvolupar per impulsar la
seva idea el va portat l’any 1872 a fer una visita al Sant Pare de Roma per
fer-li l’ofrena en nom de l'Associació d’una imatge en plata de la Sagrada
Família. De tornada va visitar la població de Loreto, on a la
vista de la seva església, es va inspirar per construir a Barcelona un
temple expiatori. Aquesta idea però no va prosperar i finalment va
encarregar a Francesc de Paula i Villar el projecte d’un temple que no fos la copia
servil de cap altre.
Primeres passes:
En Bocabella va ser molt actiu en la realització del seu somni. A
partir de 1876 es posa a buscar un solar a Barcelona per aixecar el temple,
cosa aquesta que plantejava molts problemes, perquè el pressupost era escàs.
Finalment, l’any 1881 es van adquirir els terrenys limitats pels carrers de Mallorca,
Provença, Marina i Sardenya, amb una superfície total de 12.800 m2,en
que avui s’aixeca el temple, per un preu de 172.000 Pessetes de l’època
(1.034 €). Aquest import Bocabella el guardava sota les rajoles de la seva
botiga, per por de que fossin robades en les freqüents revoltes de l’època.
L’obra va començar-se seguint un estil neogòtic convencional lany 1882 pel
mencionat arquitecte F. Villar i Lozano. El dia de Sant Josep d’aquest any,
el bisbe Morgades va posar-ne la primera pedra.
Molt aviat va originar-se un conflicte
entre Villar i l’arquitecte Martorell que representava a la Junta i que
també intervenia en les obres. Villar va enviar una carta a Bocabella
dient-li que si no es seguien les seves instruccions dimitiria del seu
càrrec. Bocabella va acceptar l’opinió de Martorell, que representava un
estalvi important en el cost de l’obra - es tractava de fer l'interior de
les columnes de maçoneria en comptes de carreus -.
Per substituir Villar la Junta, a proposta de Martorell, va acceptar Gaudí - que només tenia 31 anys
- com a nou arquitecte del temple.
Incorporació de Gaudí i canvi de projecte:
Gaudí nassumeix la direcció el 1883 projectant sobre la cripta ja començada,
a la que va afegir un fossat al voltant perquè pogués disposar de llum
directa i ventilació natural. Gaudí també va modificar els capitells,
objecte de la disputa amb Villar. Tot això després d’abandonar la seva idea
inicial de construir el temple en diagonal al solar, cosa que va ser
impossible, precisament perquè la cripta ja estava començada.
Abans de plantejar-se l’església en el seu conjunt, Gaudí encara va haver de
d’acabar la capella de Sant Josep que es inaugurar el dia 19 de març (Sant
Josep) de 1885 i a la que corresponen els seus primers plànols com a director
de les obres, que havia signat el desembre de 1884.
A partir d’aquí, Gaudí es va replantejar tot el projecte i va desenvolupar
una idea en la que a partir dels pocs elements ja construïts, es proposava
construir un temple grandiós amb planta de creu llatina en el que va
anar dipositant tots els seus coneixements arquitectònics.
Un plànol del temple publicat per "El Propagador" l’any 1890, ja mostra el
que serà el temple, amb els dotze campanars i el gran cimbori central.
Plenitud
del treball de Gaudí:
Gaudí es planteja ben aviat com haurà de construir el temple, si ho
farà per fragments horitzontals o verticals i pensa que: "no li es possible
acabar el temple a una sola generació; deixem doncs una vigorosa mostra de
la nostra petjada, que les generacions venidores sentin l’estímul de fer-ne
una altre part i no ens lliguem per la resta de l’obra". Seguint aquest
raonament, Gaudí mentre acaba la cripta comença la construcció de l'absis i
mentre acaba aquest, comença la façana del Naixement.
Gaudí no feia plànols complets sinó que partint d’unes cotes essencials, va
fixant els diferents elements de la construcció en grans fragments.
L’any 1892 es comencen els fonaments de la façana del Naixement, el claustre
i el finestral del creuer nord.
L’any 1899 s’acaba el Portal del Rosari dintre de la façana del Naixement.
Els estudis que Gaudí feia de cada façana eren molt detallats i es plasmaven
en maquetes a escales 1:25 i 1:10.
De la façana de la Passió en va fer tres estudis,
el definitiu de l’any 1911, publicat el 1917, però no en va fer una maqueta.
Va fer també els càlculs dels cimboris, però no l’estudi complet. De la
façana de la Gloria, només en va fer una maqueta i un estudi detallat
de l’imatgeria.
Gaudí dedica els últims anys de la seva vida a l’estudi complet de
l'interior del temple amb maquetes a escala 1:10, amb les columnes, voltes,
finestrals, cobertes i façanes d’enllaç entre portals.
Actes religiosos al temple i mort de Gaudí:
L’any 1920 en ocasió de
la celebració de l'"Any Jubilar Josepí" s’organitzen una sèrie d’actes a la
Sagrada Família, processons, peregrinacions, misses, etc. s’inicien els
treballs de les columnes del creuer i en un acte d’excepcional importància
es reuneixen mil cantaires d’orfeons vinguts de tot Catalunya sota la batuta
del mestre Lluís Millet per cantar l’Al·leluia
de Händel.
El 30 de novembre de 1925 s’acaba el campanar de Sant Bernabé de la façana
del Naixement.
El 10 de juliol de 1926 mort Gaudí que havia estat atropellat per un tramvia
tres dies abans. Es enterrat a la Cripta de la Sagrada Família el dia 12 en
un acte multitudinari en que tota la ciutat es bolca per homenatjar Gaudí.
Les obres després de Gaudí:
Es fa
càrrec de la direcció de les obres l’arquitecte ajudant de Gaudí Domènech
Sugranyes amb l’ajut d’altres arquitectes com Francesc Quintana.
L’any 1930 s’acaben la resta dels campanars y poc després el xiprer central
i les llanternes de la Fe i l’Esperança els anys 1933 i 1935.
La guerra civil 1936-1939 te funestes conseqüències per al temple ja que es
crema la cripta i l’obrador en que es trobaven els dibuixos de Gaudí i les
maquetes i es profanen les tombes de la família Bocabella encara que per
sort no la de l’arquitecte.
Acabada la guerra, Francesc Quintana restaura la cripta (1940) i el bisbe de
Barcelona anomena membres de la Junta els arquitectes Lluís Bonet i Garí i
Isidre Puig i Boada que realitzen la improva feina de recollir totes les
restes de les maquetes i les reconstrueixen, per poder seguir amb la
construcció del temple.
La polèmica de la continuació de les obres:
El 9 de Gener de 1965 es va publicar una carta oberta al director del diari
"La Vanguardia" de Barcelona, signada per un important grup d’intel·lectuals
i artistes entre els que figuraven el aleshores degà del Col·legi
d’arquitectes i el President del FAD (Foment de les Arts Decoratives).
Aquest col·lectiu expressava el seu punt de vista en contra de la
continuació de les obres del Temple per raons diverses entre les que
s’esmentaven la manca de plànols originals de Gaudí i la inadequació del
temple per les necessitats religioses d’una societat moderna.
La carta va originar una important polèmica ciutadana amb posicions molt
enfrontades.
Sigui com sigui, l’enfrontament va anar perdent virulència i les obres van
continuar i continuen fins ara.
Evolució de les obres des
dels anys cinquanta (veure també cronologia):
L'1 de Juliol de 1948 es comença a muntar el finestral del creuer
sud.
En ocasió del Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona es realitza
l’escalinata de la façana del Naixement.
L’any 1954 es comença la construcció dels fonaments murs i campanars de la
façana de la Passió, després del vot de la Junta que es va produir el 1953.
El Gremi de fusters de Barcelona refà la porta del claustre del Rosari.
El 1959 es comença la columna del creuer dedicada a Barcelona.
L’any 1958 s’acaba la capella del baptisteri de la cripta.
L’any 1962 s’inicia el Museu Gaudí a la cripta de la Passió.
La totalitat de les quatre torres de la façana de la Passió amb els seus
pinacles s’acaben el 9 de novembre de 1976.
Relació d’arquitectes col·laboradors de Gaudí a la Sagrada Família:
-
Francesc Berenguer i Mestres
- Josep Maria Jujol i Gibert
- Cèsar Martinell i Brunet
- Joan Rubió i Bellver
Relació d’arquitectes continuadors de Gaudí a la Sagrada Família:
-
Domènec Sugrañes i Gras
- Francesc Quintana Vidal
- Isidre Puig Boada
- Lluís Bonet i Garí
- Francesc de P. Cardoner i Blanch
Altres
col·laboradors de Gaudí:
- Carles Mani i Roig
- Joan Martí i Matlleu
- Llorenç Matamala i Piñol
- Joan Matamala i Flotats
- Ricard Opisso i Sala
Situació actual de les
obres (maig de 2005):
Zones del temple acabades:
Cripta / façana del Naixement.
Zones en obres:
Façana de la Passió, molt avançada, només falta el cobert de sobre
del pòrtic / absis / claustre / nau principal ja coberta / creuer,
transsepte i presbiteri en fase de cobertura / façana de la Gloria, just
començada / cors.
Zones no començades:
Sagristies / baptisteri i capella de la Penitencia / cimboris /
obeliscs / capella de l’Assumpció.
Extracte dels últims informes de l’arquitecte Director de les obres Jordi
Bonet i Armengol Desembre de 2004 i Maig de 2005:
A desembre del 2004 i segons un informe de l’arquitecte director de
les obres Jordi Bonet i Armengol, que extractem en termes molt generals,
l’estat de les obres actualment en marxa es el següent:
Cripta: Obres de restauració i d’acabament.
Absis: S’estan realitzant les voltes de les capelles absidals
centrals, les columnes estan a una alçada de 30 metres. Es col·loquen els
capitells de les columnes de Sant Pere i Sant Pau i els capitells de les
vuit columnes de recolzament de la volta hiperbòlica de l’agulla de la
Verge.
Façana de la Passió: Els murs del patriarques i els profetes
s’aixequen per sobre de la cornisa de basalt.
L’escultura en bronze de l’Ascensió de 5 metres està a punt per daurar-la
abans d’instal·lar-la a la seva ubicació a 60 metres d’alçada.
Transsepte i creuer: S’estan tancant les voltes per poder construir
aviat els dos trams que falten del transsepte.
La barana de 45 metres del trifori està molt avançada i les de les voltes
dels evangelistes Marc i Lluc s’estan construint a 55m. el que permetrà
aixecar les voltes del creuer i l'absis.
El Juliol va acabar-se el finestral superior amb la rosassa del transsepte
del Naixement obra de Vila-Grau.
Claustres: S’han instal·lat el vidres de tancament i el paviment de
pedra. Es prepara nou mobiliari.
S’ha obert la rampa d’accés des dels carrers Mallorca i Sardenya.
Voltes i coberta de la nau central: Quatre dels pinacles ja estan
coronats per símbols eucarístics.
Façana de la Gloria: S’ha formigonat completament el trifori del Jube
a 9 metres sobre el pla del temple i s’han fet altres obres complementaries.
A maig de 2005 i segons un informe de l’arquitecte director de
les obres Jordi Bonet i Armengol,
l’estat de les obres actualment en marxa es el següent:
Façana
de la Passió: Com a principal novetat, s’ha col·locat, a 60 m d’alçada, la imatge de
l’Ascensió de Jesús, obra de Josep Ma. Subirachs. És de bronze, fos pels
tallers Vila de Valls, i daurat i patinat per Jordi Abancó i Ramon Millet,
respectivament. Ens presenta la culminació triomfant del Crist després de la
Passió, mort i resurrecció, en actitud d’acomiadar-se dels seus deixebles i
de tots els que esperem el seu retorn.
També s’avança en la preparació de la columnata i el cimaci d’aquesta
façana, després que s’hagin enllestit els murs que, al seu darrere, mostren
els noms dels patriarques i els profetes, obra de Subirachs, i que ha
esculpit Bruno Gallart.
Encara cal aconseguir resoldre, tecnològicament, el tallat del granit de les
columnes. S’està avançant en l’estudi, a mida natural, in situ, de la
part superior de les tres primeres columnes, on figuraran les paraules
Jesús de Nazaret rei dels jueus.
Absis:
A punt
d’acabar el formigonat de les quatre voltes que falten de les capelles
absidals, s’estan aixecant els finestrals que tanquen el deambulatori i les
ramificacions de les seves deu columnes per damunt dels capitells que
donaran suport a les voltes, situades a 30 m d’alçada. S’han netejat i
restaurat els interiors de les capelles absidals i l’aspecte que ofereix la
transició de la seva arquitectura neogòtica amb la “nova arquitectura”
gaudiniana palesa una harmonia que considerem ben encertada. Encara no és
possible contemplar tot això amb plena visibilitat a causa de les bastides
de suport de la plataforma de treball de les voltes, que representen una
superfície d’uns 300 m2.
Van avançant les escales absidals amb les dificultats inherents al fet
d’haver de lligar l’obra nova amb el que es va construir fa més d’un segle.
A més, s’estan estudiant els problemes que provoca el descentrament entre
els triforis construïts que provenen de la façana del Naixement i que
permetran accedir per aquestes escales a la cantoria que circumda l’absis.
Aquestes dificultats es plantegen a causa de les diferències de mides dels
quatre angles del transsepte, que han obligat a fer diversos estudis de
dibuixos informàtics i models en cera i guix a escala, per tal d’aconseguir
la solució més apropiada per a uns detalls dels quals no posseïm els models
originals.
Transsepte i creuer: Ha quedat formigonada l’armadura de la llosa que, a 45 m, uneix tot el
transsepte de ponent. Les vuit costelles del cimbori de Sant Mateu
s’aixequen a 57 m i aviat, enguany, es veuran els quatre finestrals que
falten per coronar-los amb els símbols eucarístics del pa i el vi. S’estan
col·locant les armadures del creuer de Sant Joan, després d’haver enllestit
els sis hiperboloides que el formen i s’espera que al final de juliol quedi
igualada aquesta part de llevant del creuer.
Seguidament, s’han col·locat les plataformes de treball que faltaven per
poder iniciar la part perimetral de les voltes, de 60 m d’alçada.
S’han col·locat els vitralls de la nau central de ponent, que representen
Jesús, llum i font d’aigua viva, obra de J. Vila Grau.
Gaudí volgué que no fossin acolorits perquè no emmascaressin els colors de
la rajola i el trencadís en verds i or, que representen les fulles de
palmera, i que decoren les formes arquitectòniques que generen les rectes
dels hiperboloides.
Nau
central: Una vegada col·locats els quatre primers pinacles del raïm amb el
calze, de la nau central, l’escultor Sotoo està treballant per enllestir el
coronament que representa el pa i el blat de l’Eucaristia. Hem tingut la
sort d’haver trobat esculpida, a final d’any, una part significativa del
model original de Gaudí, a escala 1/10. Això a permès oferir amb gran
fidelitat el que Gaudí havia dissenyat.
Façana
de la Gloria: Es van aixecant les parets de la testera i les armadures ja estan situades a
20 m d’alçada. Els cinquens finestrals dedicats a sant Josep Manyanet i
santa Joana de Lestonac s’han iniciat amb les escultures fetes pel japonès
E. Sotoo, amb les fulles de pomeres i pereres que es completaran amb
aquestes fruites més endavant.
S’estan preparant els encofrats de les voltes de la cantúria central, que
uneixen les laterals de banda i banda de les naus.
Les dues escales de la testera, iniciades des del pla del Temple, arriben a
l’alçada del Jube.
Taller de
modelistes: Els
treballs en curs permeten elaborar a mida natural els models de baranes del
creuer, de les voltes d’unió del deambulatori amb el transsepte i d’elements
de les voltes del centre del creuer. A banda, també s’està estudiant la
solució als problemes de la part superior de les capelles absidals amb els
pinacles de les antífones de la O que corresponen a la litúrgia de l’Advent
i de les cobertes del deambulatori i del suport del gran hiperboloide que
coincideix amb el centre del presbiteri i de l’absis.
S’està estudiant la unió entre finestrals que envolten el cimbori de la Mare
de Déu, el desguàs de les aigües pluvials i l’enllaç molt complicat i
difícil dels trams de voltes que clouen l’espai entre les columnes dedicades
als apòstols Pere, Pau, Mateu i Jaume el Menor. Finalment, s’estan
preparant, amb models a escala, les cobertes dels transseptes de llevant i
ponent.
Cal afegir que s’ha ajudat al muntatge de les maquetes que figuren a les
diverses exposicions on s’ha col·laborat, Bremen i Rotterdam.
Oficina
tècnica: Una vegada enllestit el curset del nou programa informàtic “catia”, s’han
incorporat a l’Oficina quatre arquitectes que hi participaran, per un
període de prova, per tal d’ampliar el personal especialitzat que ajudi a
avançar en el projecte del creuer, l’absis, la sala que es construirà entre
els 60 i 85 m i altres tasques d’investigació, que són tan necessàries.
S’està treballant en les solucions d’unió entre l’obra vella i les noves
formes gaudinianes i es continua estudiant les solucions de les voltes
irregulars del deambulatori i altres feines que ja s’esmentaven en el darrer
informe d’obres.
També es treballa en la definició del projecte executiu de diverses parts:
costelles i frontons dels evangelistes, cantúria i voltes de 30 m de la
Façana de la Glòria, cobertes de la nau central i d’altres.
Altres
novetats: La descoberta a l’arxiu municipal dels únics plànols existents del Temple,
signats per Gaudí, a final de l’any 1916, amb la silueta del conjunt vista
des de vuit punts diferents, ha permès de conèixer les alçades dels cimboris
de la Mare de Déu i els Evangelistes. Concretament, Gaudí sempre havia
plantejat, amb una alçada de 20 m, l’agulla dedicada a Maria, lleugerament
més baixa que les dels evangelistes.
Cal subratllar que el conjunt dels cinc cimboris del creuer amb el central
que coronarà la creu i que està dedicat a Jesucrist i els quatre dels
evangelistes representen Jesús i expressen la seva paraula. No és estrany,
doncs, que no els hagi de sobrepassar el de l’absis dedicat a Santa Maria.
Només alguns dibuixos fets posteriorment havien aixecat aquest cimbori que
Gaudí havia projectat més baix.
La reducció de 20 m d’alçada d’aquest cimbori és important, ja que facilita
no haver de recalçar els fonaments de l’absis, que foren construïts per
l’arquitecte Villar, per a un projecte diferent.
També és interessant informar que els textos publicats en llengua alemanya
en el catàleg de l’exposició de Bremen aporten nous aspectes sobre l’interès
que Gaudí despertà entre alguns dels arquitectes germànics que el tractaren
els darrers anys de la seva vida. Són aspectes poc coneguts de Gaudí que el
mostren comunicatiu i afable, com una persona que en les converses
plantejava idees innovadores, capaç de ser autocrític i capaç de, amb
claredat conceptual, explicar el per què del que feia en el Temple, alhora
que obria la seva visió sobre moltes realitats de la vida. |
|

Plànol en planta de la Sagrada
Família
|
Descripció general:
El temple es pot considerar
dividit en els espais següents:
Els espais del temple:
que inclou la
Façana del Naixement, la
Façana de la Passió, la
Façana de la Gloria amb el Baptisteri i la Capella del
Sagrament, la
Cripta, l'Absis, els
Cimboris i els Obeliscs situats a les quatre cantonades del temple, els
Claustres, les
Sagristies, la
Capella de l’Assumpció, el
Creuer i el
Transsepte,
les
Naus i els Cors i el
Presbiteri o Altar.
Els elements constructius del temple:
amb
les estructures de sustentació
que inclouen les
Columnes i les
Voltes,
altres elements com els
Finestrals,
els
Murs exteriors i les
Cobertes.
També conté òbviament mobiliari com Bancs per a els oficiants, un
Faldistori, un Púlpit portàtil, Confessionaris, un Tenebrari, un Faristol,
un canelobre pel Ciri Pasqual, i elements litúrgics i decoratius com
símbols i garlandes, decoració de mosaic i pintures a les voltes i columnes
amb imatges de sants i àngels. El mobiliari metàl·lic es original, el de
fusta,que va ser cremat l’any 1936, es reconstruït.
La Sagrada Família es un temple del
tipus basilical en forma de creu llatina en que l’eix central està
ocupat per quatre naus laterals de 7'5 metres d’amplada cada una i una nau
central de 15 metres d’amplada, el que fa un total de 45 metres. La longitud
total del temple, incloent-hi la nau i l'absis es de 95 metres. El creuer
esta format per tres naus amb una amplada total de 30 metres i una longitud
de 60. Aquest creuer te dues sortides, una a la
façana del Naixement i l’altre a la
façana de la Passió. La nau principal te sortida a la
façana de
la Gloria, la més important de totes i encara per construir que serà
l’entrada principal del temple situada al carrer Mallorca. Aquestes façanes
tenen la missió
d’il·lustrar d’una manera entenedora els misteris del naixement, passió i
resurrecció - glòria - de Jesucrist.
L'absis es lobulat i està format per set capelles que a cada
costat tenen una escala poligonal i estan dedicades als set dolors i goigs
de Sant Josep. El deambulatori es desenvolupa al voltant del presbiteri.
El claustre, al contrari de la ubicació tradicional a un
costat del temple, rodeja quasi completament el temple i està concebut com
un element d’aïllament de l’exterior. En la zona central de l'absis, el
claustre estarà dividit per la
capella de l’Assumpció de la Verge.
A cada costat, hi haurà una
sagristia.
A l’esquerra de la façana principal (de la Gloria),
s’hi edificarà el
Baptisteri i
a la dreta la capella de l'Eucaristia i la Penitència.
El projecte preveu la construcció de dotze campanars (un per a cada apòstol),
quatre més per els evangelistes, un altre dedicat a la Verge i
el més important, de 170
m. dalçada coronat amb la típica creu de quatre braços de
Gaudí, símbol de Jesucrist. Aquests campanars de perfil parabòlic tenen en
el seu interior unes escales helicoïdals que rodegen un espai a on s’han de
situar les campanes tubulars, que Gaudí va estudiar durant anys i que
sonaran per aire comprimit i percussió (es preveu que aquestes campanes
siguin un dels últims elements a ser construïts).
Cada finestra, columna i element fa referència a sants, institucions o misteris de
la fe catòlica.
Actualment transcorreguts més de 100 anys des de l'inici, els treballs segueixen
un ritme de construcció que s’ha accelerat considerablement.
L'única part del temple edificada directament per Gaudí es la que
comprèn l'absis i la façana del Naixement amb els seus quatre campanars, dels que en
morir
el 1926 a l’edat de 74 anys atropellat per un tramvia, només nhavia pogut completar
la base sense els pinacles
de tres d’ells i la totalitat del del Sant Bernabé.
La polèmica sobre la continuació de la obra a partir de 1952, es deguda a la falta de
dissenys originals que en bona part varen ser destruïts durant la guerra civil
(1936-1939) i afortunadament ha estat ja totalment superada, actualment es
parla de la possibilitat, si els treballs continuen al mateix ritme,
d’acabar les obres d’aquí a 20-25 anys.
|
Altres pagines sobre la Sagrada
Família:
Història Descripció
Cronologia Façana
del Naixement
Façana
de la Passió Façana de la Gloria
Altres espais del temple
Elements constructius
Links
i
Bibliografia
Pagina realitzada amb la col·laboració de la "Junta Constructora del
temple de la Sagrada Família".
|
Bibliografia
específica sobre la Sagrada Família |
Titol |
Autor |
Publicat per |
Any |
Gaudí |
Bassegoda Nonell, Joan |
Editorial Salvat |
1985 |
Gaudí, la arquitectura del espíritu |
Bassegoda Nonell, Joan |
Editorial Salvat |
2001 |
El gran Gaudí |
Bassegoda Nonell, Joan |
Ausa |
1989 |
Guía de Gaudí |
Bassegoda Nonell, J. i Garrut, J.M. |
Edicions literaries i científiques |
1969 |
Antoni Gaudí: l’home i
l’obra |
Bergós, Joan |
Ariel |
1954 |
Temple de la Sagrada
Família |
Bonet i Armengol, Jordi |
Editorial Escudo de Oro |
1997 |
Antoni Gaudí, arquitecte genial |
Bonet
i Armengol, Jordi |
Editorial Milla |
1972 |
Nueva visión de Gaudí |
Casanelles, E. |
La Polígrafa |
1965 |
La Sagrada Família de A. Gaudí |
Cirici Pellicer, A. |
|
|
El arte de Gaudí |
Cirlot, J.E. |
Editorial Omega |
1950 |
Gaudí, una introducción a su
arquitectura |
Cirlot, J.E. |
Editorial Triangle Postals |
2001 |
Gaudí, Jujol y el modernismo catalán |
Flores, C. |
Editorial Aguilar |
1982 |
Gaudí |
Le Corbusier /
Gomis-Prats |
Editorial Polígrafa |
1967 |
La visió artística i religiosa de Gaudí |
Descharnes, Prevost, Pujols |
Editorial Aymà |
1959 |
Gaudí i la Sagrada Família comentada
per ell mateix |
Martinell, Cèsar |
|
|
Gaudí: su vida, su teoría, su obra |
Martinell, Cèsar |
Col·legi d'Arquitectes de
Catalunya i Balears |
1967 |
Antonio
Gaudí, mi itinerario con el arquitecto |
Matamala,
Joan |
Editorial Claret |
1999 |
Gaudí,
l’home i el geni |
Puig i Boada,
Isidre |
Editorial Bruguera |
1973 |
El
temple expiatori de la Sagrada Família |
Puig i Boada,
Isidre |
Editorial Barcino |
1929 |
El
templo de la Sagrada Familia |
Puig i Boada,
Isidre |
Editorial Omega |
1952 |
Gaudí
ens parla |
Puig i Boada,
Isidre |
|
1952 |
El
Pensament de Gaudí |
Puig i Boada,
Isidre |
Col·lecció Arquitectura Catalana |
1981 |
El
temple de la Sagrada Família |
Puig i
Boada, Isidre |
Edicions de Nou Art Thor |
1982 |
Gaudí |
Ràfols, J.F. |
Editorial Canosa |
1928 |
Gaudí |
Tarragó, S. |
Editorial Escudo de Oro |
1974 |
Antoni
Gaudí |
Vinca Masini, L. |
Editorial Nauta |
1976 |
|