Can�� popular de M. Blay

El Greco de Reyn�s

A Catalunya, la escultura era un art ben consolidat des de molt abans del Modernisme. Efectivament comen�ant ja al segle XIII amb figures com Bartomeu, Aloi de Montbrai o Guillem de Sagrera, passant per Dami� Forment, arribem al segle XIX amb nombrosos artistes que desenvolupen el seu art amb notable perfecci� t�cnica y freq�entment amb genialitat. Ens referim, a tall d'exemple, a figures com Salvador Gurri i Dami� Campeny que seran la base del que m�s tard florir� en la important escola "realista" amb escultors com els germans Venanci i Agapit Vallmitjana, Fux� o Reyn�s i que pel seu costat evolucionar� cap i conviur� amb el Modernisme. 
El Modernisme va representar un brillant alliberament de formes. Davant de la norma anterior - l'academicisme - el Modernisme representa llibertat, la possibilitat de desenvolupar qualsevol forma, qualsevol color, qualsevol idea. La escultura no va ser una excepci� en aquest plantejament. L'expressi� de les seves figures ens mostra la vida en totes les seves varietats davant del fred academicisme imperant anteriorment. 
El Modernisme catal� va seguir el mateix criteri i va omplir les cases, els carrers, les places, els teatres, els hospitals, les esgl�sies amb aquests nous conceptes. 
Aquest conceptes es van expressar, com es l�gic en escultura en dues orientacions diferents:
- Per una banda com un art decoratiu formant part dels edificis.
- Per altre banda com a expressi� d'una personalitat independent, lliure de compromisos arquitect�nics. 
Ambdues manifestacions tenen una magn�fica presencia en el Modernisme catal�, ja que normalment els diferents artistes varen desenvolupar les dues especialitats, a m�s d'altres relacionades com el disseny de medalles. 
El taller dels germans Agapit i Venanci Vallmitjana va ser a l'origen de l'escola escult�rica del Modernisme catal�. Aqu�, Josep Llimona va fer estudis de perfeccionament dels seus coneixements art�stics que havia comen�at a Llotja. Llimona es un dels millors exemples de la escultura del Modernisme catal�.
Eusebi Arnau es tamb� un gran escultor que va desenvolupar la seva activitat principalment col�laborant amb arquitectes, en especial Dom�nech i Montaner, les seves obres realitzades molt sovint amb l'ajuda d'Alfons Juyol, estan presents a Barcelona i la resta de Catalunya. 
Miquel Blay tamb� va col�laborar amb Dom�nech i Montaner, en especial al Palau de la M�sica Catalana que mostra a l'angle de la fa�ana la seva brillant escultura "La can�� popular". 
Pau Gargallo nascut a Maella (Arag�) prop de Catalunya l'any 1881, va ser deixeble d'Eusebi Arnau i va treballar en el seu taller. Va tenir magn�fiques relacions amb els artistes que freq�entaven els "Quatre gats", com Nonell, Picasso i altres. Els  contactes d'Arnau amb Dom�nech i Montaner van ser el punt de partida de la seva col�laboraci� per la realitzaci� dels treballs escult�rics d'edificis com el Palau de la M�sica Catalana i l'Hospital de Sant Pau. Les escultures de Gargallo no nom�s es van fer en pedra, sin� tamb� en bronze. Pau Gargallo es quelcom de diferent en la escultura modernista catalana, ja que al final de la seva dissortadament curta vida, ja representava figures fora dels est�ndards figuratius fent de la escultura quelcom de diferent a una estricta copia de la realitat. 
Reyn�s no es propiament un escultor modernista, tal com expliquem m�s amunt, i no es tan popular com Llimona, Arnau o Gargallo, per� algunes de les seves obres d'art son conegudes perqu� estan situades en llocs molt populars com a Sitges - Monument a El Greco - i a l'Arc de Triomf de Barcelona.
Altres artistes com Carreres i Claras� varen tenir tamb� una important participaci� en el desenvolupament del Modernisme a Catalunya.