Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M�sica  

Antecedents:
Astorga es una ciutat de pas que es troba molt estrat�gicament situada en el Camino de Santiago. Ciutat episcopal des d'una remota antiguitat, la primera refer�ncia d'un palau episcopal es situa al segle X. Mes endavant, es tenen noticies d'un altre palau episcopal que la reina Na Urraca va donar al bisbe En Pelayo dintre de les muralles de la ciutat - any 1120 - en un lloc en que abans s'al�ava un temple pag�. Aquest edifici va anar modificant-se tot i conservant les seves funcions, fins que va patir un important incendi el dia 23 de desembre de 1886 que el va destruir totalment.

Els primers passos per la construcci� del palau:
En aquell temps era bisbe d'Astorga el catal� Joan Baptista Grau i Vallespin�s - nascut a Reus l�any 1832 - qui, coneixedor de l�activitat creativa de Gaud�, li va encarregar la construcci� d�un nou palau episcopal cosa que Gaud� va acceptar el mes de febrer de 1887 - �poca en que Gaud� estava treballant en el Palau G�ell i en la Cripta de la Sagrada Fam�lia -. El mes de mar�, el Ministeri de Gracia i Just�cia, que era el qui havia de pagar l�obra, va acceptar el nomenament. En Gaud� va enviar els pl�nols signats el mes de juny al bisbe que els va rebre amb gran entusiasme.
El 30 de setembre, la Junta Diocesana d'Astorga va acordar enviar els pl�nols al Ministeri i aquest els va transmetre a la Real Acad�mia de Bellas Artes de San Fernando que les havia d�aprovar. Despr�s de diverses modificacions que van molestar Gaud�, es va aconseguir l'aprovaci� definitiva del projecte el dia 29 de febrer de 1889. L�obra es va subhastar el mes d'Abril i va ser adjudicada a l��nic concursant que era Policarpo Arias Rodriguez per la quantitat de 168.520 pessetes.

La construcci�:
Els treballs van comen�ar aviat, col�locant-se la primera pedra el dia 24 de juny de 1889, dia de Sant Joan i festa onom�stica del bisbe.
Les obres es van realitzar inicialment amb un bon ritme de construcci�, i estant aquestes molt avan�ades, va morir el bisbe Grau el 21 de setembre de 1893. A partir d�aqu� van comen�ar les dificultats per a Gaud�. Les obres es van haver d�aturar ja que la promotora Junta Diocesana s�inclinava m�s aviat per realitzar economies i prescindir del significat lit�rgic que no entenia massa b�. En Gaud� - de fort car�cter - no va acceptar cap canvi en els seus plantejaments i va retirar tot el personal catal� - artesans i especialistes - que havia fet venir de Barcelona. Tamb� devia influir en la decisi� de Gaud� l'important retard en el cobrament dels seus honoraris d�arquitecte per part del Ministeri de Gracia i Just�cia.

Els continuadors de Gaud� i les vicissituds de l�edifici:
A partir d�aqu� es van encarregar de les obres altres arquitectes que no van fer avan�ar gaire els treballs. Aquests arquitectes son: Francesc Blanch i Pons - gener a juliol de 1894 - que va renunciar al cap de mig any; Manuel Hern�ndez y Alvarez Reyero que va ser nomenat el mateix any i va ocupar el c�rrec uns anys sense fer res significatiu. Posteriorment, el bisbe Juli�n de Diego y Alcolea que comprenia millor l�obra de Gaud�, es va traslladar a Barcelona per demanar-li que es fes novament c�rrec dels treballs, cosa que l�arquitecte va rebutjar. El bisbe Miranda que va succeir de Diego y Alcolea el 1905 es va decidir per encarregar la direcci� a l'arquitecte Ricardo Garc�a Guereta que va prescindir de moltes de les ide�s de Gaud� per dibuixar els pl�nols de l�acabament definitiu - que difereix substancialment del projecte de Gaud�, molt m�s atrevit i imaginatiu -. Les obres estaven molt avan�ades l�any 1913 quan el bisbe Alcolea va consagrar la capella, per� el 1914 Garc�a Guereta va renunciar a la direcci� quan nom�s quedaven per acabar detalls de l�ultima planta i elements decoratius. 
L�edifici va quedar en aquestes condicions, sense acabar del tot, fins que l�any 1936 es va convertir en central de la Falange a Astorga i alberg de militars d'Artilleria. 
Els nombrosos desperfectes originats per aquesta utilitzaci� no van ser reparats fins uns anys m�s tard. Finalment l�edifici es va acabar durant els anys seixantes.

Descripci�:
El palau te aspecte de castell, mansi� i temple amb el seu impressionant exterior tot en pedra de granit de color blanc. Constru�t en un estil neog�tic, presenta una s�rie d�elements amb aparent funci� militar com merlets, torres i altres com miradors i terrasses.    
L�edifici est� orientat de sud-est a nord-est i est� actualment rodejat per un fossat i una tanca de pedra i de ferro afegida amb posterioritat.
La planta del cos de l�edifici es rectangular, flanquejat per quatre torres, una a cada un dels angles - una d�elles de di�metre mes gran que les altres tres -.
L�edifici consta de quatre pisos: soterrani (d�estil mud�jar), planta baixa, planta principal en forma de creu grega - a on trobem la impressionant capella (que forma al exterior un triple absis amb vidrieres, arcbotants, g�rgoles, etc. i a l'interior adornada amb vitralls pintures i objectes religiosos que reforcen la magnific�ncia del conjunt), la sala del tron, el despatx del bisbe, el menjador de gala que s�organitzen al voltant d�una pe�a central o vest�bul - i l��ltim pis o sotabanc.
A l�exterior, el porxo amb els seus tres arcs abotzinats - que van crear seriosos problemes durant la seva construcci�, ja que es van haver de reconstruir tres vegades - constitueixen un dels elements arquitect�nics m�s espectaculars de Gaud�. En paraules de C�sar Martinell, son juntament amb les columnes inclinades "el millor avan� de l�arquitectura en pedra des de l��poca ogival fins a l�actualitat".
A l'interior, el granit, el mosaic, els pilars i les columnes es barregen d�una manera espectacular permetent, com indica Carlos Flores, una organitzaci� practica de l�espai "com un tot continu i flu�t en que les diverses parts es van succeint i encadenant sense ruptures ni divisions definitives" a m�s d�adaptar-se amb rigor a l�esperit simb�lic del palau.
La il�luminaci� es un altre dels aspectes notables, especialment a la planta principal que est� dotada d�una lluminositat que crea un ambient a la vegada recollit i majestu�s. Lamentablement, l��ltim pis (sotabanc) no es va construir segons els pl�nols de Gaud�, sin� amb els de Garc�a Guereta i aquests espais perden brillantor i originalitat a part de llum. Aquests canvis no van afectar �nicament l'interior, sin� que tamb� l�exterior es va acabar amb unes teulades molt m�s convencionals i que no van permetre situar-hi les grans figures d��ngels que havia previst Gaud� i que actualment s�exposen al jard� del palau.
Les finestres son d�estil g�tic i les de dues de les torres presenten escuts del bisbe Grau promotor de l�edifici.
La coberta te forma de creu grega a dos vessants i est� rematada amb pissarra.

Imatges: