La fa�ana del Naixement es l'�nica part del temple directament constru�da per Gaud�. Quan Gaud� mor� el 1926 nom�s la torre de Sant Bernab� estava totalment acabada i les altres tres molt avan�ades. La fa�ana del Naixement ha estat recentment declarada "PATRIMONI DE L'HUMANITAT" per la UNESCO.
Esta formada com les altres fa�anes per quatre campanars de planta quadrada en la seva base, que passa a ser cil�ndrica quan arriben a la quarta part de la seva al�ada. M�s amunt, van adoptant un perfil parab�lic fins a convertir-se en un pinacle que corona cada una de les torres.
Els tres espais que queden entre les arestes, estan ocupats per tres portals que en conjunt constitueixen el p�rtic.

Fa�ana del Naixement	Xiprer amb coloms s�mbol de puresa	Tortuga sustentant  una columna

Les torres o campanars:
Tenen una al�ada de 107 metres les dues centrals i de 98 metres les exteriors.
Son els elements principals i m�s caracter�stics de la fa�ana.
Son totalment accessibles per mitj� d�escales helico�dals que deixen un important espai buit central i que arriben fins a gaireb� a dalt de tot.
Tota la llargada dels campanars es oberta per mitja d�una esp�cie de persianes de pedra que permetran la difusi� del so de les campanes tubulars previstes per Gaud�.
La silueta de la part superior s�assembla a un b�cul episcopal. Altres simbologies que s�hi poden veure, son el nus s�mbol de l�anell dels bisbes i a la culminaci� una creu daurada que incorpora la inicial de l�ap�stol a qui la torre es dedica.
Cada una de les torres d�aquesta i de les altres dues fa�anes, en total dotze, quatre per a cada una, est� dedicada a un ap�stol. Les de la fa�ana del Naixement, estan dedicades a Sant Bernab�, Sant Sim�, Sant Judes Tadeu i Sant Maties. Cada un d�ells est� representat en una gran est�tua sedent, col�locada en el punt en que les torres passen d�una estructura quadrada a una altra circular, el que permet fer, en els espais triangulars resultants, un balcons que el hi serveixen de base.
La ornamentaci� inclou els noms de Jes�s, Maria i Josep enlla�ats amb palmes i amb la paraula "Sanctus" que es repeteix nou vegades a cada campanar, en diferents colors: groc en els dedicats a Deu pare, vermells els dedicats a Deu fill i de color taronja els dedicats a l�Esperit Sant. 
Pels pinacles, Gaud� va imaginar entre 1914 i 1922 diferents solucions. En la finalment adoptada , s�acaben per estels que fan com de corona i per sota, sis r�tols que diuen "Hosanna" i "Excelsis".

Campanars vistos des de la Fa�ana de la Passi�	Campanars vistos frontalment	Els ap�stols Bernab� i Sim� amb la muntanya de Montserrat al mig	Els ap�stols Tadeu i Maties amb la Immaculada Concepci� al mig

El P�rtic:
Gaud� va dissenyar per a aquest  p�rtic una impressionant iconografia en la que a m�s de les figures religioses, hi han esculpits enormes quantitats  d�elements vegetals  que serveixen d�element d�uni� entre els diferents motius religiosos en una imaginativa explosi� de vida
El p�rtic est� compost per tres portals: de la Fe (a la dreta), l�Esperan�a (a l�esquerra), i la Caritat (al centre) que presenten en els seus motius escult�rics una amplia i fantasiosa representaci� de la vida de Jes�s.
L�arquivolta de cada portal continua amunt formant una llanterna que acaba en un pinacle.

Dues vistes del p�rtic de la fa�ana del Naixement

El portal de la Caritat, que es el central, es dividit en dues entrades diferents per una columna que sustenta est�tues de Jes�s, Maria, Josep i �ngels, completades a banda i banda per grups escult�rics que representen l�adoraci� dels reis i els pastors. 
Al davant del finestral del timp� compost de dues ogives i una rosassa veiem l�estel de Betlem i sobre uns pedestals l�imatge de l�Arc�ngel fent l�Anunciaci� a la Verge.
M�s amunt, hi trobem figures d��ngels m�sics, tot rodejat per un mon vegetal amb flors de diverses especies i animals amb ocells, que cobreixen tota la superf�cie del p�rtic donant-li una unitat d�aspecte impressionant per a una superf�cie tant gran. En la part superior d�aquest conjunt, es troba una representaci� dels signes del Zod�ac tal com es trobaven la nit del naixement de Jes�s.
M�s amunt i en una cova rodejada d�ocells, hi trobem les imatges de la coronaci� de la Verge. Encara m�s amunt altres imatges que culminen en una esp�cie de pinacle constitu�t per un xiprer que es el s�mbol de la puresa i que entre altres s�mbols decoratius s�aixeca entre les dues torres centrals i molt per sobre de la base del timp�.

Vista general del Portal de la Caritat	Coronaci� de la Verge	El Naixement sobre una  columna amb la genealogia de Jes�s
Adoraci� dels Reis Mags	Adoraci� dels pastors

El portal de l�Esperan�a, el situat a l�esquerra, es molt m�s petit que el central i sobresurt menys de la fa�ana, te una sola porta, cont� tamb� una vegetaci� exuberant en aquest cas aqu�tica, ja que en aquest portal es representen  escenes de la fugida d'Egipte i tamb� del sacrifici dels sants innocents. 
Al peu dels pedestals, hi trobem fauna aqu�tica, oques.
El portal est� presidit per una est�tua de San Josep amb el nen Jes�s dempeus. Tamb� imatges de Sant Joaquim i Santa Anna.
La llanterna culmina amb un pinacle que representa les muntanyes de Montserrat i a sobre el grup del casament de la Verge i Sant Josep.
A l�extrem superior, una corona imperial sobre un estel poli�dric.

Dues vistes generals del Portal de l'Esperan�a		Desposoris de Maria i Josep	�ngels trompeters

El portal de la Fe, situat a la dreta del central, es de dimensions similars al anterior. Amb una sola porta, hi trobem pedestals amb aus dom�stiques i vegetals amb un fris d�arabesc.
A sobre i al costat dret, una imatge de Jes�s treballant al banc de fuster i Josep i Maria buscant a Jes�s en el temple. A l�esquerra, la Visitaci� de la Verge a la seva cosina Santa Isabel i m�s amunt Zacaries, pare de Sant Joan Baptista. M�s amunt en una forn�cula, una imatge d�aquest sant. A sobre de la llinda de la porta i presidint el portal, una imatge de Jes�s sedent a l�edat de dotze anys.
El timp� te un finestral d�ogiva i una rosassa.
L�arquivolta est� decorada amb una vegetaci� exuberant amb branques de pomer, a l�esquerra una �ngels trompeters entre altres elements decoratius.
La llanterna semblant a la central, est� rematada per un pinacle a l'interior del qual hi ha una imatge de l'Immaculada Concepci� i a sobre el grup de la Presentaci� de Jes�s al temple composat de les imatges de Josep i Maria postrats al terra i Sime� amb l�Infant Jes�s.

Portal de la Fe, dues vistes generals		�ngels trompeters	Presentaci� de Jes�s al temple i S. Trinitat	M�sica: Arpa i �ngels trompeters

Escultures i escultors:
Els artistes escultors que varen col�laborar amb Gaud� en la decoraci� d�aquesta fa�ana foren Lloren� Matamala i Pi�ol, Carles Mani i Roig i Jaume Busquets. Posteriorment hi han intervingut altres artistes com Joaquim Ros i Bofarull.