La
fa�ana del Naixement es l'�nica part del temple directament constru�da per
Gaud�. Quan Gaud� mor� el 1926 nom�s la torre de Sant Bernab� estava
totalment acabada i les altres tres molt avan�ades. La fa�ana del Naixement
ha estat recentment declarada "PATRIMONI DE L'HUMANITAT" per la
UNESCO.
Esta formada com les altres fa�anes per quatre campanars de planta quadrada
en la seva base, que passa a ser cil�ndrica quan arriben a la quarta part de
la seva al�ada. M�s amunt, van adoptant un perfil parab�lic fins a
convertir-se en un pinacle que corona cada una de les torres.
Els tres espais que queden entre les arestes, estan ocupats per tres portals
que en conjunt constitueixen el p�rtic.
 |
 |
 |
Fa�ana del Naixement |
Xiprer amb coloms
s�mbol de puresa |
Tortuga sustentant
una columna |
Les torres o campanars:
Tenen una
al�ada de 107 metres les dues centrals i de 98 metres les exteriors.
Son els elements principals i m�s caracter�stics de la fa�ana.
Son totalment accessibles per mitj� d�escales helico�dals que deixen un
important espai buit central i que arriben fins a gaireb� a dalt de tot.
Tota la llargada dels campanars es oberta per mitja d�una esp�cie de
persianes de pedra que permetran la difusi� del so de les campanes tubulars
previstes per Gaud�.
La silueta de la part superior s�assembla a un b�cul episcopal. Altres
simbologies que s�hi poden veure, son el nus s�mbol de l�anell dels bisbes i
a la culminaci� una creu daurada que incorpora la inicial de l�ap�stol a qui
la torre es dedica.
Cada una de les torres d�aquesta i de les altres dues fa�anes, en total
dotze, quatre per a cada una, est� dedicada a un ap�stol. Les de la fa�ana
del Naixement, estan dedicades a Sant Bernab�, Sant Sim�, Sant Judes Tadeu i Sant
Maties. Cada un d�ells est� representat en una gran est�tua sedent,
col�locada en el punt en que les torres passen d�una estructura quadrada a
una altra circular, el que permet fer, en els espais triangulars resultants,
un balcons que el hi serveixen de base.
La ornamentaci� inclou els noms de Jes�s, Maria i Josep enlla�ats amb palmes
i amb la paraula "Sanctus" que es repeteix nou vegades a cada campanar, en
diferents colors: groc en els dedicats a Deu pare, vermells els dedicats a
Deu fill i de color taronja els dedicats a l�Esperit Sant.
Pels pinacles, Gaud� va imaginar entre 1914 i 1922 diferents solucions. En
la finalment adoptada , s�acaben per estels que fan com de corona i per
sota, sis r�tols que diuen "Hosanna" i "Excelsis".
 |
%20074%20gaudi%20sf%20torres%20naix_small.JPG) |
%20066%20gaudi%20sf%20naixem%20apostols_small.JPG) |
%20071%20gaudi%20sf%20naix%20apostols2_small.JPG) |
Campanars vistos des de la
Fa�ana de la Passi� |
Campanars vistos frontalment |
Els ap�stols Bernab� i Sim�
amb la muntanya de Montserrat al mig |
Els ap�stols Tadeu i Maties
amb la Immaculada Concepci� al mig |
El P�rtic:
Gaud� va dissenyar per a aquest
p�rtic una impressionant iconografia
en la que a m�s de les figures religioses, hi han esculpits enormes
quantitats d�elements vegetals que serveixen d�element d�uni�
entre els diferents motius religiosos en una imaginativa explosi� de vida
El p�rtic est� compost per tres portals: de la
Fe (a la dreta), l�Esperan�a
(a l�esquerra),
i la Caritat (al centre) que presenten en els seus motius escult�rics una
amplia i fantasiosa representaci� de la vida de Jes�s.
L�arquivolta de cada portal continua amunt formant una llanterna que acaba
en un pinacle.
%20058Portic%20Naixement_small.JPG) |
%20057%20gaudi%20sf%20portic%20naixement_small.JPG) |
|
|
Dues vistes del p�rtic de la fa�ana del
Naixement |
|
|
El portal de la Caritat, que es el central, es dividit en dues
entrades diferents per una
columna que sustenta est�tues de Jes�s, Maria, Josep i �ngels, completades
a banda i banda per grups escult�rics que representen l�adoraci� dels reis i
els pastors.
Al davant del finestral del timp� compost de dues ogives i
una rosassa veiem l�estel de Betlem i sobre uns pedestals l�imatge de
l�Arc�ngel fent l�Anunciaci� a la Verge.
M�s amunt, hi trobem figures
d��ngels m�sics, tot rodejat per un mon vegetal amb flors de diverses
especies i animals amb ocells, que cobreixen tota la superf�cie del p�rtic
donant-li una unitat d�aspecte impressionant per a una superf�cie tant gran.
En la part superior d�aquest conjunt, es troba una representaci� dels
signes del Zod�ac tal com es trobaven la nit del naixement de Jes�s.
M�s
amunt i en una cova rodejada d�ocells, hi trobem les imatges de la coronaci�
de la Verge. Encara m�s amunt altres imatges que culminen en una esp�cie de pinacle constitu�t per un xiprer que es el
s�mbol de la puresa i que entre altres s�mbols decoratius s�aixeca entre les dues torres centrals i molt
per sobre de la base del timp�.
El portal de l�Esperan�a,
el situat a l�esquerra, es molt m�s petit
que el central i sobresurt menys de la fa�ana, te una sola porta, cont� tamb� una vegetaci�
exuberant en aquest cas aqu�tica, ja que en aquest portal es representen escenes de la fugida d'Egipte i
tamb� del sacrifici
dels sants innocents.
Al peu dels pedestals, hi trobem fauna
aqu�tica, oques.
El portal est� presidit per una est�tua de San Josep amb el nen Jes�s
dempeus. Tamb� imatges de Sant Joaquim i Santa Anna.
La llanterna culmina amb un pinacle que representa les muntanyes de
Montserrat i a sobre el grup del casament de la Verge i Sant Josep.
A
l�extrem superior, una corona imperial sobre un estel poli�dric.
 |
%20061%20gaudi%20sf%20portal%20fe%202_small.JPG) |
%20060_small.jpg) |
%20065%20gaudi%20sf%20angels%20tromp%202_small1.JPG) |
Dues vistes generals del
Portal de l'Esperan�a |
Desposoris de Maria i Josep |
�ngels trompeters |
El portal de la Fe, situat
a la dreta del central, es de dimensions similars al anterior. Amb una sola
porta, hi trobem pedestals amb aus dom�stiques i vegetals amb un fris
d�arabesc.
A sobre i al costat dret, una imatge de Jes�s treballant al banc de fuster i
Josep i Maria buscant a Jes�s en el temple. A l�esquerra, la Visitaci� de la
Verge a la seva cosina Santa Isabel i m�s amunt Zacaries, pare de Sant Joan
Baptista. M�s amunt en una forn�cula, una imatge d�aquest sant. A sobre de
la llinda de la porta i presidint el portal, una imatge de Jes�s sedent a
l�edat de dotze anys.
El timp� te un finestral d�ogiva i una rosassa.
L�arquivolta est� decorada amb una vegetaci� exuberant amb branques de
pomer, a l�esquerra una �ngels trompeters entre altres elements decoratius.
La llanterna semblant a la central, est� rematada per un pinacle a
l'interior del qual hi ha una imatge de l'Immaculada Concepci� i a sobre el
grup de la Presentaci� de Jes�s al temple composat de les imatges de Josep i
Maria postrats al terra i Sime� amb l�Infant Jes�s.
%20067%20gaudi%20sf%20portal%20esperan_small.JPG) |
 |
%20064%20gaudi%20sf%20angels%20trompet_small1.JPG) |
%20068%20gaudi%20sf%20p%20esp%202_small.JPG) |
 |
Portal de la Fe, dues vistes
generals |
�ngels trompeters |
Presentaci� de Jes�s
al temple i S. Trinitat |
M�sica: Arpa i �ngels
trompeters |
Escultures i escultors:
Els artistes escultors que varen col�laborar amb Gaud� en la decoraci�
d�aquesta fa�ana foren
Lloren� Matamala i Pi�ol, Carles Mani i Roig i Jaume Busquets.
Posteriorment hi han intervingut altres artistes com
Joaquim Ros i Bofarull.
Treballs de l�escultor
Lloren� Matamala i Pi�ol:
-
amb composici� i direcci� de Gaud� -:
�ngels trompeters
Jes�s treballant
Jes�s predicant al temple
Sant Josep i Jes�s infant
Santa Anna
Sant Joaquim
Degollaci� dels Innocents
Fugida d'Egipte (amb retocs de Carles Man�)
Sant Zacaries
Sant Joan predicant
Figures del Portal del Rosari
-
esbossos de Gaud�, realitzaci� de Lloren� Matamala -:
La Pur�ssima
- models i realitzaci� de Lloren� Matamala -:
Els ap�stols dels campanars
Casament de Josep i Maria
Coronaci� de Maria
Sant Josep governant la barca de l�Esgl�sia
Presentaci� de Jes�s al temple
|
Treballs de l�escultor
Jaume Busquets:
Grup central del pessebre, Jes�s i Maria
L�Anunciaci� de l��ngel a Maria
Treballs de l�escultor
Joaquim Ros i Bofarull:
Adoraci� dels pastors (any 1981)
Adoraci� dels Reis (any 1982)
|