El Modernisme musical, com l'arquitect�nic i art�stic en general es va desenvolupar essencialment entre els anys 1890 i 1920. Els seus or�gens son tamb� comuns i es situen a Anglaterra, entre els anys 1850-1880 (veure Modernisme).
Igual que en les altres arts, el Modernisme es manifesta en la m�sica per la llibertat que aporta a la creaci� art�stica, buscant l�autenticitat per sobre de la bellesa. Aix� fa que els m�sics que segueixen aquesta tend�ncia s�interessin extraordin�riament per la m�sica popular i folkl�rica - Alb�niz, Granados, Nicolau i Morera especialment -. A Catalunya en particular, tamb� trobem un altre factor distintiu que es el sentiment nacionalista de les composicions: Millet amb "El cant de la Senyera", a tall d�exemple. 
Tamb� s�ha de citar com un dels factors diferenciadors, el que es va qualificar com Wagnerisme - influ�ncia de l�obra de Wagner - que es palesa en l�obra d�alguns dels compositors i que va ser molt viva a Catalunya durant el primer quart del segle XX, fins al punt de que Barcelona es considerava una de les ciutats m�s "wagnerianes" del mon.
El Modernisme musical, malgrat tot, no t� un component d�escola i els m�sics es classifiquen m�s com a modernistes per l��poca en que van desenvolupar la seva activitat que perqu� s'autoincloguessin dintre del moviment, malgrat que en el cas de Morera es evident la seva adscripci� al Modernisme, ja que com es sabut, es va sentir fortament implicat en el moviment. Recordem a tall d�exemple la seva participaci� molt activa en les festes modernistes que va organitzar Santiago Rusi�ol a Sitges. Tamb� va ser molt activa la presencia de m�sics en les reunions que els modernistes feien als "Quatre gats".
Aquesta falta d�una escola declaradament modernista, fa que els criteris a l�hora d�incloure o no alguns compositors dintre de la tend�ncia siguin divergents. Aix�, alguns autors inclouen tamb� m�sics com Josep Anselm Clav� - mort el 1874, amb anterioritat doncs a l�eclosi� del moviment - potser per la seva obra en favor de la m�sica popular pel que se�l podria classificar com a pre-modernista, l'Antoni Massana, l'Eduard Toldr� i d�altres.