GAUD� I EL MODERNISME A CATALUNYA / Arquitectura / Gaud� / Barcelona / Cronologia de la Sagrada Fam�lia

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M�sica  

     �rea especialCatedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme catal� fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Prop�sit   Contacti�ns   Dades d'audi�ncia

Gaud�: SAGRADA FAM�LIA
            
Cronologia  (1866-2005)

[English] [Fran�ais] [Castellano]
 El temple:  Dades pr�ctiques  Historia  Descripci� general  Cronologia  Fa�ana del Naixement  Fa�ana de la Passi�  Fa�ana de la Gloria  Els altres Espais del temple  Els elements constructius 
 Accessibilitat per a minusv�lids
 Fonts i informaci� complementaria:  Links  Bibliografia  Situaci� actual de les obres  Altres obres de Gaud�
 

Inici de la Cronologia:

1866 - Josep Maria Bocabella, el promotor del temple de la Sagrada Fam�lia, funda l�Associaci� de Devots de Sant Josep, amb l�objectiu b�sic de construir el temple.

1876 - Bocabella comen�a a buscar un solar a Barcelona per l�edificaci� del temple.
Gaud� col�labora amb l�arquitecte Francesc de Paula Villar - que m�s tard ser� el primer arquitecte de la Sagrada Fam�lia -, realitzant com a delineant el projecte del cambril de la verge i l'absis del Monestir de Montserrat.

1881 - S�adquireixen els terrenys per a la construcci� de la Sagrada Fam�lia.
L�arquitecte Francesc de Paula i Villar es fa c�rrec de les obres de construcci�.

1882 - Es col�loca la primera pedra del temple el dia de Sant Josep, una mica m�s tard, es comen�a la construcci� de la cripta segons el projecte de Fc. de Paula Villar. En Gaud� no estava encara vinculat al projecte.
Gaud� treballa com ajudant de l�arquitecte Joan Martorell en els projectes de les esgl�sies dels Jesu�tes de Casp i les Saleses del Passeig de Sant Joan de Barcelona.

1883 - Francesc de Paula Villar dimiteix com a director del projecte per discrep�ncies amb l�arquitecte Martorell membre de la Junta que tamb� intervenia en el projecte i Josep Maria Bocabella.
El 3 de novembre, Gaud� succeeix Francesc de Paula Villar i Lozano com a arquitecte de la Sagrada Fam�lia, a proposta de l�arquitecte Joan Martorell.

1884 - El 28 de mar�, signa el primer document oficial com a arquitecte de la Sagrada Fam�lia.

1885 - Realitza el primer projecte de planta de la Sagrada Fam�lia.
Realitza un altar, reliquiari i sagrari pel promotor de la Sagrada Fam�lia Josep Bocabella.

1886 - Acaba la construcci� de les set capelles de la Cripta de la Sagrada Fam�lia.

1887 - Construeix l�edifici de la rectoria de la Sagrada Fam�lia, en el que insta-la el seu espai de treball i a on viur� els �ltims anys de la seva vida.

1889 - S�acaba la cripta de la Sagrada Fam�lia i es comen�a la construcci� de l'absis.

1891 - Gaud� comen�a a estudiar la fa�ana el Naixement.

1892 - Comen�a la construcci� de la fa�ana del Naixement de la Sagrada Fam�lia. A l'absis ja en construcci� molt avan�ada, se li col�loquen les g�rgoles i es construeixen els triforis.
El 22 d�abril mort Josep Maria Bocabella, promotor del temple.

1893 - S�acaben la cripta i l'absis de la Sagrada Fam�lia.
Realitza el projecte per l�esgl�sia de la Col�nia G�ell a Santa Coloma de Cervell�.

1894 - S�acaba la fa�ana de l'absis

1895 - S�inicia la construcci� del claustre de la Sagrada Fam�lia.
El bisbe Catal� anomena una nova Junta per a l�obra del temple presidida per Mn. F. Mill�n

1897 - Les obres avancen a bon ritme a les diferents parts de l�obra, hi treballen 112 obrers.

1898 - Gaud� comen�a els primers esbossos de la fa�ana de la Passi�. Es col�loca el finestral central del portal de Rosari i altres elements del conjunt.

1899 - Es col�loquen diverses escultures de la fa�ana del Naixement com els �ngels trompeters, Sant Joan, Sant Zacaries, Sant Joaquim i Santa Anna. Es comen�a un orgue amb motor de gas.

1900 - S�acaba l�arquivolta central de pedra.

1901 - S�acaba el finestral central amb 20 figures i es realitzen altres obres menors.

1905 - El campanar de Sant Bernab� arriba als 44 metres d�al�ada.

1906 - El campanar de Sant Mateu arriba als 44 metres d�al�ada.

1908 - Inici de les obres de la Cripta de la Col�nia G�ell a on Gaud� investigar� moltes de les solucions t�cniques que despr�s aplicar� a la Sagrada Fam�lia.
Mor el cardenal Cassanyes, protector del temple i amic del seu promotor Josep Maria Bocabella.
Es presenta al Sal� d'Arquitectura de l'Exposici� de Belles Arts de Par�s, una maqueta finan�ada pel Comte G�ell i decorada per Jujol de la fa�ana del Naixement.

1909 - Com a conseq��ncia de la "Setmana tr�gica" a Barcelona, es cremen diverses esgl�sies.
Construcci� de les Escoles de la Sagrada Fam�lia al costat mateix del temple.

1910 - S�exposen maquetes de guix de les obres de Gaud� al Grand Palais de Paris del 15 d�abril al 30 de juny, amb un gran �xit.

1911 - Gaud� emmalalteix de febres de Malta. Per curar-se es trasllada a Puigcerd�. Fa el seu testament.
El Cardenal Vives i Tut� regala al temple un gran nombre de rel�quies.

1912 - Els campanars arriben a l�al�ada de 66 metres.

1914 - Les obres s�enfronten a importants problemes econ�mics, nom�s hi treballen 30 obrers. Nom�s la tenacitat de Gaud� permet de prosseguir els treballs.
Els campanars arriben a 70 metres d�al�ada.
El President de la Mancomunitat de Catalunya Enric Prat de la Riba visita el temple
Gaud� rebutja nous enc�rrecs i es concentra en la construcci� de la Sagrada Fam�lia.

1915 - Els cardenals Torres i Bages i Pla i Deniel fan subscripcions extraordin�ries per poder continuar el temple. Es reben ajudes d�empreses.
El nunci de la Santa Seu Monsenyor Ragonesi visita el temple.
Es fan les proves de les campanes tubulars.

1916 - Mor el bisbe Torres i Bages
Gaud� fa un estudi sobre la possibilitat de crear tombes dintre de la Sagrada Fam�lia.
Gaud� demana ajuda als comerciants de Barcelona.

1917 - Gaud� dissenya la Fa�ana de la Passi�, incloent-hi un monument al Bisbe Torres i Bages.

1918 - Mor a la seva resid�ncia del Park G�ell, Eusebi G�ell i Bacigalupi, comte G�ell, que havia estat el gran mecenes de Gaud�.
S�acaben els basaments dels campanars de Santa Maria i Sant Bernab�.
Hiperboloides en les maquetes dels finestrals.

1920 - Le Corbusier visita a Barcelona les obres de la Sagrada Fam�lia, que qualifica d�obra mestra.
Es comen�a una nova maqueta de la sagristia.

1922 - S�acaben els models de les sagristies i els models interiors de columnes i voltes.
Comen�a l�esb�s de la fa�ana de la Gloria.
Els campanars arriben a l�al�ada de 82 metres.

1923 - Es realitzen els models de guix de la nau i del sostre de la Sagrada Fam�lia a escales 1/10 i 1/25.

1924 - Es col�loca el grup de pedra de la Degollaci�.
Gaud� es detingut l'11 de setembre en assistir a l�esgl�sia dels Sants Just i Pastor a la missa en record dels patriotes catalans i negar-se a parlar en castell� a la policia.
Es realitza l�estudi d�un dels p�lpits.

1925 - Gaud� es trasllada a viure dintre del recinte de la Sagrada Fam�lia per seguir les obres de m�s a prop.
El 30 de novembre s�acaben el campanar de la torre de Sant Bernab� de la Sagrada Fam�lia i la fa�ana del Naixement.

1926 - Es rep el mosaic veneci� pel campanar nord.
Gaud� es atropellat a la cru�lla de la Gran Via i Bailen de Barcelona per un tramvia el dia 7 de juny. A conseq��ncia de les ferides mor el dia 10 al Hospital de la Santa Creu i es enterrat a la Cripta de la Sagrada Fam�lia el dia 12.

1927 - Les obres del temple segueixen malgrat la mort de Gaud�.

1930 - S�acaben els quatre campanars.

1932 - Es comen�a la construcci� del xiprer del pinacle central.

1933 - S�acaba el pinacle de la Fe.

1935 - Les figures i la llanterna de l�Esperan�a i la llanterna de la Fe s�acaben.

1936 - A continuaci� del cop militar que inicia la guerra civil 1936-1939, grups revolucionaris cremen la cripta, les Escoles i l�obrador de Gaud� a on trenquen les maquetes de guix fetes a escala.

1939 - Acabada la guerra, es comen�a a restaurar la cripta.
L�arquitecte Francesc Quintana i altres col�laboradors, restauren les maquetes que serviran per reiniciar la construcci� del temple.

1948 - Es reprenen les obres del temple muntant el vitrall del transsepte sud amb pedres ja picades que quedaven.

1952 - En ocasi� del Congr�s Eucar�stic Internacional de Barcelona, es construeix l�escalinata de la fa�ana del Naixement i s�il�lumina el temple.

1953 - La Junta decideix construir la fa�ana de la Passi�.

1954 - Comencen els treballs de construcci� de la fa�ana de la Passi�, sota la direcci� dels arquitectes Quintana, Puig Boada i Bonet Gar�.

1957 - S�acaba la capella del baptisteri de la cripta.

1958 - El dia de Sant Josep, es col�loca el grup del Naixement de l�escultor J. Busquets sobre la columna geneal�gica.
Comencen a construir-se els murs de basament dels campanars de la fa�ana de la Passi�.

1961 - S�inicia el Museu Gaud� a la Cripta de la fa�ana de la Passi�.

1964 - S�acaba els concili�bul.

1965 - S�instal�la un carill�. S�inaugura l�ascensor de la fa�ana del Naixement.

1966 - El col�loca el grup de la Anunciaci� de l�escultor J. Busquets.
Els campanars arriben a una al�ada de 24 metres.
El dia 28 de juny mor l�arquitecte Francesc Quintana que tant decisiu va ser en la recuperaci� del material necessari per la continuaci� de les obres del temple.

1967 - Els campanars de la fa�ana de la Passi� arriben a l�al�ada de 30 metres i les columnes del p�rtic als 9 metres.

1970 - Els campanars de la Passi� ja arriben als 46 metres i les columnes del p�rtic a sota dels capitells.

1976 - En el 50 aniversari de la mort de Gaud� i concretament el dia 9 de novembre, s�acaba la fa�ana de la Passi� amb la culminaci� dels pinacles dels quatre campanars.

1978 - Es comencen les obres de les fa�anes de les naus.

1986 - Es comencen els fonaments de les naus.

1990 - Es col�loquen les primeres escultures de Josep Maria Subirachs a la fa�ana de la Passi�.

1995 - Construcci� de les voltes de les naus laterals.

1998 - Es comen�a la construcci� de les voltes de la nau central.

2000 - S�acaba la construcci� de les voltes de la nau central.

2001 - Es construeixen les quatre columnes de p�rfir de l�altar major al centre del creuer.
Es construeix el finestral central de la fa�ana de la Passi�.

2002 - Es treballa en les voltes del creuer i l'absis per tancar l�espai interior del temple.

Extracte de l��ltim informe de l�Arquitecte Director de les obres Jordi Bonet:
A desembre del 2004 i segons un informe de l�arquitecte director de les obres Jordi Bonet i Armengol, que extractem en termes molt generals, l�estat de les obres actualment en marxa es el seg�ent:
Cripta: Obres de restauraci� i d�acabament.
Absis: S�estan realitzant les voltes de les capelles absidals centrals, les columnes estan a una al�ada de 30 metres. Es col�loquen els capitells de les columnes de Sant Pere i Sant Pau i els capitells de les vuit columnes de recolzament de de la volta hiperb�lica de l�agulla de la Verge.
Fa�ana de la Passi�: Els murs del patriarques i els profetes s�aixequen per sobre de la cornisa de basalt.
L�escultura en bronze de l�Ascensi� de 5 metres est� a punt per daurar-la abans d�instal�lar-la a la seva ubicaci� a 60 metres d�al�ada.
Transsepte i creuer: S�estan tancant les voltes per poder construir aviat els dos trams que falten del transsepte.
La barana de 45 metres del trifori est� molt avan�ada i les de les voltes dels evangelistes Marc i Lluc s�estan construint a 55m. el que permetr� aixecar les voltes del creuer i l'absis.
El Juliol va acabar-se el finestral superior amb la rosassa del transsepte del Naixement obra de Vila-Grau.
Claustres: S�han instal�lat el vidres de tancament i el paviment de pedra. Es prepara nou mobiliari.
S�ha obert la rampa d�acc�s des dels carrers Mallorca i Sardenya.
Voltes i coberta de la nau central: Quatre dels pinacles ja estan coronats per s�mbols eucar�stics.
Fa�ana de la Gloria: S�ha formigonat completament el trifori del Jube a 9 metres sobre el pla del temple i s�han fet altres obres complementaries.

Josep M. Bocabella i Verdaguer
Retrat de Joasep M. Bocabella i Verdaguer

Gaud: Sagrada Famlia - 1882 Primera Pedra
Col�locaci� de la primera pedra de la Sagrada Fam�lia

Gaud al voltant dels 30 anys
Gaud� en la �poca en que es va fer c�rrec del temple

Gaud: la Sagrada Famlia l'any 1898
La Sagrada Fam�lia l�any 1898

Gaud: La Sagrada Famlia l'any 1899
Les obres l'any 1899

Gaud: La Sagrada Famlia - L'absis i el darrera de la faana del Naixement el 1904
L'absis i el darrera de la fa�ana del Naixement el 1904

Gaud: La Sagrada Famlia - any 1908 l'absis i les torres que comencen a apuntar
Any 1908

Gaud: 1910 - l'absis i les escoles
Any 1910 - L'absis i les escoles en primer terme

Gaud: La Sagrada Famlia l'any 1913
Any 1913 - Les torres ja molt avan�ades

Retrat de Gaud a la process de Corpus
Gaud� a la process� de Corpus

Gaud: La Sagrada Famlia l'any 1925
Any 1925 - Les torres molt a prop de la culminaci�

Gaud: La Sagrada Famlia amb la torre de Sant Bernab acabada l'any 1926
Any 1926 - any de la mort de Gaud� amb la torre de Sant Bernab� acabada

Gaud: La Sagrada Famlia l'any 1928
Any 1928

Gaud: La Sagrada Famlia - 1933 - La faana del Naixement acabada
Any 1933 -La fa�ana del Naixement acabada

Gaud: La Sagrada Famlia - 1936 - Destrucci de les escoles, plnols i maquetes
Any 1936 - Es cremen les escoles i pl�nols i es destrueixen les maquetes

Gaud: La Sagrada Famlia l'any 1953
Any 1953

Gaud: La Sagrada Famlia l'any 1963
Any 1963

Gaud: La Sagrada Famlia l'any 1973 amb la faana de la Passi en construcci
Any 1973 amb la fa�ana de la Passi� en construcci�

Gaud: La Sagrada Famlia l'any 1983
Any 1983

Gaud: La Sagrada Famlia l'any 1993
Any 1993 amb les voltes

Gaud: La Sagrada Famlia l'any 2003
Any 2003

Altres pagines sobre la Sagrada Fam�lia:
Hist�ria  Descripci� 
Cronolog�a  Fa�ana del Naixement  Fa�ana de la Passi�  Fa�ana de la Gloria  Altres espais del temple  Elements constructius  Links
i Bibliografia

Pagina realitzada amb la col�laboraci� de la "Junta Constructora del temple de la Sagrada Fam�lia".

Altres obres de Gaud�:

A CATALUNYA:
A Barcelona: Bellesguard   Casa Eduard Calvet   Casa Batll�   Casa Vicens  
Col�legi Santa Teresa   Escoles Sagrada Fam�lia   Fanals de la Pla�a Reial i del Pla del Palau   La Pedrera   Pavellons G�ell   Palau G�ell  Park G�ell   Sagrada Fam�lia   Tanca Finca Miralles   Viaducte del carrer Bellesguard
A La Pobla de Lillet:  Xalet del Catllar�s  Jardins Artigas
A Matar�:  Cooperativa Obrera (atribuit)
A Montserrat:  Rosari Monumental (1er misteri de Gl�ria)
A Santa Coloma de Cervell�: 
Col�nia G�ell
A Sitges (Garraf):   Cellers Garraf

A Tarragona:   Altar de la Capella de Jes�s i Maria

ALS PA�SOS CATALANS: 
A Mallorca:  Renovaci� de la Catedral de Palma de Mallorca

A FORA DE CATALUNYA:  El Capricho (Comillas - Cantabria - Espanya)   Casa Botines (Lle� - Espanya)    Palau Episcopal (Astorga - Lle� - Espanya)

 
OBRA DESAPAREGUDA: 
A Vic:   Fanals de la Pla�a del Mercadal (Enderrocats)
 

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI