Les Estructures de sustentaci�:
Les Columnes:
La cripta de la Col�nia G�ell, va servir a Gaud� per experimentar amb les t�cniques de sustentaci� m�s adequades per suportar grans esfor�os. En aquesta cripta s�intueixen ja les l�nees mestres que el mestre aplicar� despr�s a la Sagrada Fam�lia.
Centrant-nos ja en la nau central de la Sagrada Fam�lia, i mirant de dalt a baix - des de la coberta exterior fins a les columnes que es recolzen a la planta del temple -, veurem que la successi� en la transmissi� de pesos es fa per un sistema de columnes inclinades interiors, que m�s avall suporten el pes de les voltes del temple i s�uneixen de dos en dos a la part alta de la nau central. M�s avall, una columna inclinada recull el pes dels finestrals alts i l�esfor� de sustentaci� de quatre columnes de suport de la nau central que en arribar al terra s�han unit en una solida columna �nica. Aix� produeix en l�observador un efecte de bosc d�una excepcional bellesa arquitect�nica.
Les columnes son lleugerament inclinades cap a l'interior a la nau central. Les columnes divis�ries de les naus laterals, es a dir, les que suporten a un primer nivell el cor son tamb� inclinades per� en un sentit contrari. Les columnes de les naus son estriades i lleugerament c�niques. Els capitells a partir del que les columnes es bifurquen, tenen forma el�lipso�dal i estan decorats amb s�mbols.
Les columnes del cimbori que son les de di�metre m�s gran tenen dotze costats.
 

Vistes de les columnes estriades i els capitells el�l�ptics decorats

Les Voltes:
Les voltes de les naus estan formades per c�pules hiperb�liques lleugeres prefabricades i modulars que simplifiquen extraordin�riament la construcci�, a m�s de permetre notables combinacions decoratives, ressaltant l�efecte de bosc a que en refer�em m�s amunt al parlar de les columnes. Efectivament la varietat que permeten els sistemes d�hiperboloides c�ncaus i convexos fan un efecte de superf�cie estelada que permet intercalar-hi punts dispersos de llum.
En quant als cimboris, que s�aixequen a una al�ada de vint metres per sobre de la nau central, Gaud� va deixar estudis parcials seguint tamb� formes hiperboloides.
 

Vistes de les voltes i estructures de suport de les naus de la Sagrada Fam�lia

Els Finestrals:
El dibuix que Gaud� va fer dels finestrals va anar evolucionant en varies fases, des del neog�tic inicial fins als dibuixos el�lipso�dals amb variants diverses.
Aquest conjunt de dibuixos es pot observar en moltes de les parts de l�edifici.  Al claustre podem veure finestres ogivals i frontons trilobulats, als murs exteriors finestrals neog�tics, rosasses, el�lipses, finestres longitudinals, rodones, etc. al transsepte enormes rosasses amb un cromatisme espectacular amb delicats matisos d�intensitat i color, a l'absis, a la fa�ana de la Gloria i tamb� uns que seran de gran magnitud a la base del cimbori principal. 
 

Estructura de finestrals encara sense vidrieres

Els murs exteriors:
Els murs exteriors de la Sagrada Fam�lia nom�s han suportar el seu propi pes, ja que el pes i arrencada de les voltes es transmet al terra a trav�s de les columnes interiors.
Per altra banda, els murs estan completament perforats per rosasses, ogives, finestrals i altres obertures que n�alleugereixen extraordin�riament el pes.
Aqu� tamb� els hiperboloides son la forma m�s usada i en aquest cas permet a Gaud� adoptar les millors solucions no solament t�cniques, sin� tamb� est�tiques.
El basament dels murs te una al�ada de quatre metres a sobre del qual comen�a la primera s�rie de finestrals amb una al�ada de vint metres. Per sobre d�aquests, una segona s�rie de finestrals amb una al�ada de deu metres, s�aixequen fins a les voltes de la nau central. Els frontons d�aquests finestrals estan coronats per s�mbols eucar�stics.
L�escultor Etsuro Sotoo ha realitzat les escultures dels �ngels m�sics i els �ngels cantors aix� com la decoraci� que adorna les culminacions dels frontons d�aquests murs.
 

Murs exteriors al costat de llevant		Mur exterior al costat de ponent

Les cobertes:
Les corresponents a la nau central que son les que tenen m�s al�ada, consten d�una s�rie de pir�mides - una per volta - connectades entre si i amb els frontons dels finestrals amb uns grans paraboloides. Estan culminades per uns fanals amb refer�ncies a la Sagrada Fam�lia.
Entre la teulada i les voltes, queda un espai d�uns 25 metres dividit en quatre plantes connectades entre si per una petita escala de caragol.
La il�luminaci�, realment espectacular, es realitza a trav�s de lluernes situades a les pir�mides mencionades i als espais entre els finestrals i els frontons.
Les cobertes de les naus laterals son quasi planes, per permetre uns finestrals m�s grans als murs superiors de la nau central i permetre�n d�aquesta manera una millor il�luminaci�.
Petites escales interiors i graons exteriors asseguren l�accessibilitat d�aquests espais.
 

Vista de les obres de cobertura des d�un campanar