GAUD� I EL MODERNISME A CATALUNYA / Arquitectura / Gaud� / Barcelona / Sagrada Fam�lia / Elements constructius

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M�sica  

     �rea especialCatedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme catal� fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Prop�sit   Contacti�ns   Dades d'audi�ncia

Gaud�: SAGRADA FAM�LIA
                Elements constructius

[English] [Fran�ais] [Castellano]
 El temple:  Dades pr�ctiques  Historia  Descripci� general  Cronologia  Fa�ana del Naixement  Fa�ana de la Passi�  Fa�ana de la Gloria  Els altres Espais del temple  Els elements constructius 
 Accessibilitat per a minusv�lids
 Fonts i informaci� complementaria:  Links  Bibliografia  Situaci� actual de les obres  Altres obres de Gaud�
 
Els elements constructius:  les Estructures de sustentaci�  les Columnes  les Voltes  els Finestrals  els murs exteriors  les cobertes 


Les Estructures de sustentaci�:
Les Columnes:
La cripta de la Col�nia G�ell, va servir a Gaud� per experimentar amb les t�cniques de sustentaci� m�s adequades per suportar grans esfor�os. En aquesta cripta s�intueixen ja les l�nees mestres que el mestre aplicar� despr�s a la Sagrada Fam�lia.
Centrant-nos ja en la nau central de la Sagrada Fam�lia, i mirant de dalt a baix - des de la coberta exterior fins a les columnes que es recolzen a la planta del temple -, veurem que la successi� en la transmissi� de pesos es fa per un sistema de columnes inclinades interiors, que m�s avall suporten el pes de les voltes del temple i s�uneixen de dos en dos a la part alta de la nau central. M�s avall, una columna inclinada recull el pes dels finestrals alts i l�esfor� de sustentaci� de quatre columnes de suport de la nau central que en arribar al terra s�han unit en una solida columna �nica. Aix� produeix en l�observador un efecte de bosc d�una excepcional bellesa arquitect�nica.
Les columnes son lleugerament inclinades cap a l'interior a la nau central. Les columnes divis�ries de les naus laterals, es a dir, les que suporten a un primer nivell el cor son tamb� inclinades per� en un sentit contrari. Les columnes de les naus son estriades i lleugerament c�niques. Els capitells a partir del que les columnes es bifurquen, tenen forma el�lipso�dal i estan decorats amb s�mbols.
Les columnes del cimbori que son les de di�metre m�s gran tenen dotze costats.
 
Gaud: Sagrada Famlia Interior Columnes i Sostre temple Gaud: Sagrada Famlia  Interior Columnes Gaud: Sagrada Famlia  Interior  Columnes estriades i finestrals
Vistes de les columnes estriades i els capitells el�l�ptics decorats

Les Voltes:
Les voltes de les naus estan formades per c�pules hiperb�liques lleugeres prefabricades i modulars que simplifiquen extraordin�riament la construcci�, a m�s de permetre notables combinacions decoratives, ressaltant l�efecte de bosc a que en refer�em m�s amunt al parlar de les columnes. Efectivament la varietat que permeten els sistemes d�hiperboloides c�ncaus i convexos fan un efecte de superf�cie estelada que permet intercalar-hi punts dispersos de llum.
En quant als cimboris, que s�aixequen a una al�ada de vint metres per sobre de la nau central, Gaud� va deixar estudis parcials seguint tamb� formes hiperboloides.
 
Gaud: Sagrada Famlia -  Voltes i columnes de suport de les naus Gaud: Sagrada Famlia -  Vista de les columnes de suport, voltes i capitells
Vistes de les voltes i estructures de suport de les naus de la Sagrada Fam�lia

Els Finestrals:
El dibuix que Gaud� va fer dels finestrals va anar evolucionant en varies fases, des del neog�tic inicial fins als dibuixos el�lipso�dals amb variants diverses.
Aquest conjunt de dibuixos es pot observar en moltes de les parts de l�edifici.  Al claustre podem veure finestres ogivals i frontons trilobulats, als murs exteriors finestrals neog�tics, rosasses, el�lipses, finestres longitudinals, rodones, etc. al transsepte enormes rosasses amb un cromatisme espectacular amb delicats matisos d�intensitat i color, a l'absis, a la fa�ana de la Gloria i tamb� uns que seran de gran magnitud a la base del cimbori principal. 

 
Gaud: Sagrada Famlia -  Finestral Gaud: Sagrada Famlia -  Finestral
Estructura de finestrals encara sense vidrieres

Els murs exteriors:
Els murs exteriors de la Sagrada Fam�lia nom�s han suportar el seu propi pes, ja que el pes i arrencada de les voltes es transmet al terra a trav�s de les columnes interiors.
Per altra banda, els murs estan completament perforats per rosasses, ogives, finestrals i altres obertures que n�alleugereixen extraordin�riament el pes.
Aqu� tamb� els hiperboloides son la forma m�s usada i en aquest cas permet a Gaud� adoptar les millors solucions no solament t�cniques, sin� tamb� est�tiques.
El basament dels murs te una al�ada de quatre metres a sobre del qual comen�a la primera s�rie de finestrals amb una al�ada de vint metres. Per sobre d�aquests, una segona s�rie de finestrals amb una al�ada de deu metres, s�aixequen fins a les voltes de la nau central. Els frontons d�aquests finestrals estan coronats per s�mbols eucar�stics.
L�escultor Etsuro Sotoo ha realitzat les escultures dels �ngels m�sics i els �ngels cantors aix� com la decoraci� que adorna les culminacions dels frontons d�aquests murs.
 
Gaud: Sagrada Famlia Exterior -  Mur exterior costat llevant Gaud: Sagrada Famlia - Mur exterior costat llevant Gaud: Sagrada Famlia - Mur exterior costat ponent
Murs exteriors al costat de llevant Mur exterior al costat de ponent

Les cobertes:
Les corresponents a la nau central que son les que tenen m�s al�ada, consten d�una s�rie de pir�mides - una per volta - connectades entre si i amb els frontons dels finestrals amb uns grans paraboloides. Estan culminades per uns fanals amb refer�ncies a la Sagrada Fam�lia.
Entre la teulada i les voltes, queda un espai d�uns 25 metres dividit en quatre plantes connectades entre si per una petita escala de caragol.
La il�luminaci�, realment espectacular, es realitza a trav�s de lluernes situades a les pir�mides mencionades i als espais entre els finestrals i els frontons.
Les cobertes de les naus laterals son quasi planes, per permetre uns finestrals m�s grans als murs superiors de la nau central i permetre�n d�aquesta manera una millor il�luminaci�.
Petites escales interiors i graons exteriors asseguren l�accessibilitat d�aquests espais.
 

Gaud: Sagrada Famlia -  Vista superior obres cobertura nau

 

Vista de les obres de cobertura des d�un campanar

 

Altres pagines sobre la Sagrada Fam�lia:
Hist�ria  Descripci�  Cronologia  Fa�ana del Naixement  Fa�ana de la Passi�  Fa�ana de la Gloria  Altres espais del temple  Elements constructius  Links i Bibliografia

Pagina realitzada amb la col�laboraci� de la "Junta Constructora del temple de la Sagrada Fam�lia".

Altres obres de Gaud�:

A CATALUNYA:
A Barcelona: Bellesguard   Casa Eduard Calvet   Casa Batll�   Casa Vicens  
Col�legi Santa Teresa   Escoles Sagrada Fam�lia   Fanals de la Pla�a Reial i del Pla del Palau   La Pedrera   Pavellons G�ell   Palau G�ell  Park G�ell   Sagrada Fam�lia   Tanca Finca Miralles   Viaducte del carrer Bellesguard
A La Pobla de Lillet:  Xalet del Catllar�s  Jardins Artigas
A Matar�:  Cooperativa Obrera (atribuit)
A Montserrat:  Rosari Monumental (1er misteri de Gl�ria)
A Santa Coloma de Cervell�: 
Col�nia G�ell
A Sitges (Garraf):   Cellers Garraf

A Tarragona:   Altar de la Capella de Jes�s i Maria

ALS PA�SOS CATALANS: 
A Mallorca:  Renovaci� de la Catedral de Palma de Mallorca

A FORA DE CATALUNYA:  El Capricho (Comillas - Cantabria - Espanya)   Casa Botines (Lle� - Espanya)    Palau Episcopal (Astorga - Lle� - Espanya)

 
OBRA DESAPAREGUDA: 
A Vic:   Fanals de la Pla�a del Mercadal (Enderrocats)

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI