Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M�sica  

[English] [Fran�ais] [Castellano]

Hist�ria:
Aquest edifici va ser encarregat a Gaud� per la societat "Fern�ndez y Andr�s" de Lle� - successora de l�empresa fundada pel senyor Joan Homs i Botin�s (d�aqu� el nom de Botines) -, que estava regentada pels senyors Sim�n Fern�ndez Fern�ndez i Mariano Andr�s Luna que tenien relacions comercials, degut als seus negocis t�xtils, amb el comte Eusebi G�ell qui els recoman� Gaud� com a arquitecte.
Gaud� treballava aleshores en la construcci� del Palau Episcopal d'Astorga i per la proximitat d�ambd�s edificis es va decidir a acceptar l�enc�rrec.
Gaud� va signar els pl�nols de l�immoble el desembre de 1891 i un cop superat el litigi que els propietaris van tenir amb l�Ajuntament, les obres comen�aren el 4 de gener de 1892, dirigides per Claudi Alsina, i s�acabaren el novembre del mateix any.
L�any 1931, la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Le�n, va adquirir l�edifici. Aquesta entitat va realitzar algunes reformes que trencaven el disseny original eliminant set pilars del soterrani. Afortunadament un nou propietari (Caja Espa�a), en reconvertir novament l�edifici per fer-lo la seva seu social, va realitzar l�any 1994 una reforma que va restaurar l�estructura tal com l�havia previst Gaud�.
Per aquesta restauraci�, es van contractar els arquitectes Mariano Diaz S�enz i Felix Compadre D�ez que varen tornar a col�locar els pilars eliminats anteriorment, que es van reconstruir amb els mateixos materials previstos per Gaud�.
Durant aquestes obres, es van trobar dintre de la est�tua de Sant Jordi - obra de Antoni Cant� i Vicen� Matamala - que presideix l�entrada principal, uns rotlles de paper que s�hi van posar durant la construcci� i que donaven una s�rie d�informacions sobre les persones i circumstancies de la construcci�, el que ha perm�s un millor coneixement d�aquests aspectes. 

Descripci�:
Es tracta d�un edifici de planta rectangular a quatre vents dissenyada en un estil neog�tic, per� que presenta unes caracter�stiques constructives molt modernes per l��poca. Efectivament, malgrat l�aspecte medieval de l�edifici, Gaud� hi aplica una concepci� moderna de l�arquitectura tant en l�aspecte constructiu, com en l'art�stic i d�utilitzaci�.
L�estructura de l�edifici es recolza en columnes met�l�liques lleugeres en el soterrani, permetent d�aquesta manera un espai m�s di�fan que s�adequava millor a les necessitats comercials a que aquesta �rea es destinava. En els pisos superiors, la funci� de suport es confia a parets de c�rrega. 
S�accedeix a l�edifici a trav�s d�una porta lobulada situada al centre de la fa�ana principal, que es l��nic lloc a on es trenca el fossat que rodeja l�edifici per davant de les fa�anes principal i lateral per donar pas a les escales d�acc�s, sobre la qual trobem una escultura de Sant Jordi lluitant amb el drac, ja mencionada en l�apartat d�hist�ria, i que es tanca amb una notable reixa de ferro forjat en que podem observar una figura de lle� envoltat de motius vegetals i que evoca el nom de la ciutat.
A cada angle de les quatre fa�anes totalment recobertes amb carreus de pedra grisa d�extracci� local, hi trobem una torre circular. Una important quantitat de finestres neog�tiques m�s abundants a mida que anem baixant de la teulada a la planta baixa, en permeten assegurar una millor il�luminaci�, que en la planta superior tamb� est� garantida per unes lluernes, situades a la teulada, que a m�s tamb� faciliten la ventilaci�, funci� aquesta a la que tamb� coadjuven els sis patis interiors.
Per sobre del semisoterrani i la planta baixa, es troben tres nivells m�s les golfes. En el primer d�aquests nivells hi han dos pisos, un per a cada propietari i en cada un dels nivells superiors quatre pisos destinats a lloguer.
La teulada est� coberta amb pissarra gris.

Imatges:

Exterior

Interior