CER�MICA
DECORACI�
METALL: FERRO
FORJAT i LLAUT�
MOBLES i EBENISTES
VIDRE
DISSENY GR�FIC
JOIERIA
MODA
MOSAIC
Els
decisius canvis en les tend�ncies art�stiques viscuts a Europa durant
el final del segle XIX i primers anys del XX (veure Modernisme),
es van estendre a tots tipus d�arts (veure Arquitectura,
Escultura, Pintura,
Literatura, M�sica) relacionats
o no amb l�arquitectura.
Les noves tend�ncies en el dibuix de l�nies i formes seguint la natura
van influir totes les arts, primer a l�arquitectura i arts decoratives per�
posteriorment tamb� altres arts com la literatura i la m�sica.
Com a conseq��ncia de la explosi� de noves actituds davant del fet art�stic, qualsevol objecte de us com� evolucionar� cap a un objecte
art�stic freq�entment constru�t amb nous materials: vidre,
cer�mica,
ferro forjat, noves fustes d'alta qualitat, etc.
Els arquitectes d�aquest per�ode eren professionals amb enormes coneixements i capacitats per desenvolupar les seves ide�s basades en el Modernisme. Per a ells els edificis eren no �nicament les estructures i els elements arquitect�nics b�sics, sin� tamb� tots els objectes decoratius creats durant el per�ode modernista, freq�entment per ells mateixos. Aquest es el cam� que van seguir Gaud�, Puig i Cadafalch, Dom�nech i Montaner i altres a Catalunya - per aquesta ra� aquestes excepcionals figures estan classificades no nom�s com a arquitectes, sin� tamb� com a decoradors i dissenyadors de mobles, cer�miques, ornaments t�xtils, etc.- com en d�altres pa�sos van fer altres arquitectes com Guimard, Van de Velde, Victor Horta, Otto Wagner i altres.
El fort desenvolupament del moviment "Arts and Crafts" durant el segle XIX va col�laborar en aquest proc�s. Aquest desenvolupament permet� la creaci� d�una important infraestructura de especialistes, artesans, t�cnics i artistes, que van permetre la realitzaci� de qualsevol tipus de objectes art�stics sovint amb formes t�cnicament impossibles abans. El paper de les Arts Decoratives va ser essencial en el desenvolupament del Modernisme a Catalunya i la col�laboraci� entre artistes i artesans va impulsar aquesta evoluci�.
El moviment Arts and Crafts va ser r�pidament assimilat i adaptat a les necessitats d�unes circumstancies nacionals diferents. El desenvolupament industrial, els nous valors socials juntament amb la superaci� de la anterior rigidesa de l�eclecticisme van ser essencials per al triomf de les noves ide�s.
L�artesania Modernista catalana experiment� un fort creixement, especialment des dels treballs de Francesc Vidal i Jevell� (1848-1914), decorador, ebenista i fonedor, que va tenir una gran activitat en la decoraci� d�interiors.
En aquest proc�s, el Taller del �Castell dels Tres Dragons�
que va impulsar
Llu�s Dom�nech i Montaner, va ser una iniciativa pionera creada amb l�objectiu
de recuperar arts i procediments antics, per
aplicar-los a la nova arquitectura modernista.
El Taller es cre� arran de l�Exposici� Universal del 1888, l�esdeveniment m�s
important de la Barcelona dels �ltims anys del segle XIX. Un cop clausurada,
comen�� l�enderroc dels pavellons i edificis de car�cter temporal. Se�n van
conservar alguns, com el Caf�-Restaurant de Dom�nech i Montaner, anomenat
popularment �Castell dels Tres Dragons�.
Com que l'immoble no s�havia acabat del tot per l�Exposici�, l'Ajuntament
encarreg� a Dom�nech de dirigir-ne de nou les obres i convertir-lo en Museu de
la Hist�ria. Dom�nech accept� l�oferiment i per portar-lo a terme, va acabar
la torre m�s alta, anomenada Torre de l�Homenatge, la decoraci� i d�altres
reformes de condicionament. Un plantejament decisiu pel futur del Modernisme, va
ser la instal�laci� de diversos obradors en els que van tenir una important
presencia artistes com l�escultor Eusebi Arnau, el vitraller Antoni Rigalt o el ceramista Pau Pujol i Vila (de la f�brica
Hijo de Jaime Pujol i Bausis), als quals s�hi sumaren arquitectes com
Galliss� i Josep Puig i
Cadafalch.
Tots ells tenien inter�s en retrobar els m�todes que els antics artesans
havien utilitzat, per recuperar-los, adaptar-los i aplicar-los a l�arquitectura
modernista que comen�ava la seva volada. Els contactes entre aquests
artistes i artesans van ser molt profitosos, perqu� els permetien intercanviar
experi�ncies, discutir propostes i dibuixar models.
Malauradament el Taller va ser una experi�ncia de molt poca durada al
haver-s�hi d�instal�lar el Museu de la Hist�ria.
Tots els coneixements que aquesta iniciativa va permetre acumular, son avui en
dia presents a tota la geografia de Catalunya, en centenars d�edificis
d�arquitectes modernistes - Gaud�, Dom�nech, Puig i Cadafalch, Galliss�,
Jujol, .... - que encara presenten - en molts casos - un estat de conservaci�
notable i una bellesa que ja s�inscriu en la brillant hist�ria de l�art a
Catalunya.
| Els arts mencionats m�s avall son desenvolupats en pagines espec�fiques, o ho seran properament |
|
La
Cer�mica
va ser molt utilitzada durant el Modernisme. Aix� no
es estrany si tenim en compte que la cer�mica era tradicionalment usada
a Catalunya i Val�ncia per a la cobertura de superf�cies en
l�edificaci�. D�aquest tipus de cer�mica a la que denominarem
Cer�mica arquitect�nica, se�n varen desenvolupar moltes variants amb
diferents t�cniques que s�expliquen en una pagina espec�fica. |
| La Decoraci� va ser �bviament essencial en els acabats dels edificis modernistes i va ser curosament elaborada per els arquitectes conjuntament amb una gran quantitat d�artesans com en Francesc Vidal, Joan Busquets i Gaspar Homar, que en realitat m�s que artesans es poden tamb� considerar artistes. Una figura com Alexandre de Riquer, tamb� va desenvolupar una important tasca com a decorador. |
| El Metall va tenir tamb� una forta presencia en els edificis modernistes en peces com poden ser les reixes, tanques, portes, fanals, baranes constru�des en ferro forjat amb excel�lents artesans com Masriera i Campins, i picaportes, tiradors, manetes, etc. en bronze o llaut�. Els arquitectes, com Gaud�, Dom�nech i Montaner i Puig i Cadafalch van completar els seus edificis amb elements met�l�lics de gran riquesa decorativa. De Gaud� en particular, podem citar, entre molts altres treballs, els fanals a la Pla�a Mercadal de Vic, avui desafortunadament desapareguts i els de la Pla�a Reial i el Pla del Palau de Barcelona. |
| Els
Mobles
i els Ebenistes que els realitzaven tamb� van tenir un gran
protagonisme en la decoraci� interior dels edificis. El disseny de
mobles es va basar en diferents formes i materials de gran qualitat com
fustes nobles i t�xtils amb dibuixos que sovint adoptaven la forma
del "coup de fouet" tan propi del modernisme, aix� com dibuixos
inspirats en la natura. Els dissenyadors m�s importants foren Antoni Gaud�, Josep Maria Jujol i Dom�nech i Montaner i els artesans m�s coneguts en aquesta especialitat van ser Joan Busquets i Jan�, Gaspar Homar i Francesc Vidal i Jevell�. En un �mbit m�s especialitzat tamb� Alexandre de Riquer va destacar en aquesta especialitat. |
| El
Vidre:
La tecnologia dels vidriers catalans es va desenvolupar extraordin�riament a
conseq��ncia dels treballs del arquitecte Joan Martorell i Montells,
que va ser el primer en recuperar el neog�tic catal�. Martorell va
treballar conjuntament amb el vidrier Eudald Amig� per restaurar les
vidrieres de les esgl�sies de
Santa Maria del Mar i El Pi a Barcelona i construir les vidrieres del monestir
de les Saleses, el Paranimf de la Universitat de Barcelona i
altres.
Alexandre de Riquer va fer algunes aportacions d�inter�s.
Els arquitectes tamb� van dissenyar nombrosos elements decoratius, especialment vitralls per la decoraci� dels seus edificis. Podem veure, en especial, l'obra de Gaud� en aquest camp, aix� com la de Dom�nech i Montaner i altres. Les vidrieres modernistes van incorporar una amplia gamma de colors i formes com vidre decorat, cercles, estels, serpentins i altres. |
| El
Disseny
gr�fic es una activitat que va experimentar un enorme expansi�
durant el Modernisme en diverses manifestacions com
publicaci� de
llibres
i revistes, publicitat,
cartells,
ex-libris, etc. Aquestes activitats es van desenvolupar normalment basades en principis d�alta qualitat art�stica. Algunes de les figures m�s representatives d�aquest art foren Alexandre de Riquer i Apel�les Mestres. |
| La Joieria va ser molt important en el Modernisme. A m�s dels treball realitzats per joiers com els germans Masriera, Cabot o Carreras, escultors com Eusebi Arnau i Pau Gargallo, arquitectes com Dom�nech i Montaner i Josep Maria Jujol i altres artistes com Alexandre de Riquer van col�laborar amb els joiers en el disseny d�objectes personals i de l�aixovar dom�stic com joies, coberts, jocs de caf� i elements lit�rgics com calzes, patenes i custodies. |
| La
Moda reflexa
tamb� els nous gustos imposats per el Modernisme. Buscant a la vegada
una major llibertat de moviment per a les dones, es va eliminar la
cotilla
i es van estilitzar les l�nies. La millor dissenyadora de moda femenina va ser Maria Molist. |
| El
Mosaic: decorar
superf�cies per mitja de la introducci� de petites peces de pedra,
marbre, vidre, cer�mica, etc. va ser una t�cnica molt arrelada durant
el Modernisme. El dibuix va ser sovint fet per arquitectes com Llu�s Dom�nech i Montaner, Josep Maria Jujol, Antoni Maria Galliss� i la realitzaci� per artistes i artesans com Jeroni Granell, Llu�s Br� o Mario Maragliano. |
| T�xtil: El dibuix d�elements t�xtil com tapisseries, cortines, est�ndards, banderes, escuts d�armes, etc. est� representat per arquitectes com Puig i Cadafalch (est�ndard de Ripoll), Antoni Maria Galliss� (est�ndard de l'Orfe� Catal�) o dissenyadors gr�fics com Alexandre de Riquer (bandera de la Uni� Catalanista). |
