|
Obra:
A Catalunya:
A Barcelona:
Arc pont del Bisbe
Biblioteca Balmes
Casa Alemany
Casa Canals (Torre dels Matons)
Casa Casacoberta
Casa Manel Dolcet
Casa Fornells
Casa Macari Golferichs
Casa Pomar
Casa Rialp
Casa Ripol
(enderrocada)
Casa Roig (La Torre dels pardals)
Casa Roviralta (El Frare Blanc)
Casa Llu�s S�nchez
Casa Isabel Pomar
Esgl�sia del Foment de la Pietat
Sanatori del Tibidabo
Universitat, Col�legi Ramon Llull, Capella
Universitat, Col�legi Ramon Llull, Resid�ncia
Universitat, Col�legi Ramon Llull, Escola de Treball
Universitat, Col�legi Ramon Llull, Entrada
A L'Alforja:
Mas d'en Perdiu
A Campdev�nol:
Hospital
A
Igualada:
Asil del Sant
Crist
A Manresa:
Esgl�sia del Carme
A Santa Coloma de
Cervell�:
Cases de la
Col�nia G�ell
Ca l'Espinal
Ca l'Ordal
Cooperativa
A Raimat:
Caves
Raimat
A Reus:
Casa Serra
Dispensari antitubercul�s
Xalet dels Laboratoris Serra
A Ripoll:
Capella
de Sant
Miquel de la Roqueta
Casa Bonada
A Sant Feliu de
Codines:
Can Trinxet
Casa
Puigdom�nech
A les Illes Balears:
A Ciutat de Mallorca:
Casa Miquel
Benimelis
A Manacor:
Monestir de la
Santa Fam�lia (enderrocat)
A S�ller:
Banc de S�ller
Esgl�sia de Sant Bartomeu (fa�ana)
A Son Servera:
L'Esgl�sia Nova
|
Biografia:
Nascut a Reus (Baix Camp)
el
24-4-1870. Els seus pares son Jaume Rubi� i Almirall i Bonaventura Ballv�
i Tarrats.
Rubi� i Bellver obt� el t�tol de batxillerat l'any 1885 i reb la seva titulaci� d'arquitecte el 1893.
Entre els seus mestres a l'Escola d'Arquitectes hi trobem
Dom�nech i Montaner, Joaquim Bassegoda, Francesc
de P. del Villar i altres.
Un cop obtingut el t�tol d'arquitecte, comen�a a treballar al taller
d'Antoni Gaud�, del que va ser deixeble i
ajudant entre 1893 i 1905 a la Sagrada Fam�lia,
a la Casa Batll� i al Park G�ell. .
�s un dels �ltims membres del Modernisme.
Va ser un dels m�s importants sintetitzadors de les idees arquitect�niques
de Gaud�. Rubi� considerava que els dissenys i
estructures de Gaud� eren la soluci� als problemes que plantejava l'eclecticisme durant
el seu predomini al segle XIX.
L'any 1905 va ser elegit regidor de la ciutat de Barcelona.
Tamb� va ser l'arquitecte de la Diputaci� de Barcelona. �s des d'aquest c�rrec
que va participar en nombrosos projectes com per exemple la reforma
de la Casa dels Canonges (Generalitat de Catalunya).
L'obra de Rubi� i Bellver �s molt important i �s present per tot
Catalunya i a l'illa de Mallorca. Els seus edificis m�s interessants s�n: la Casa Macari Golferichs
(1901), la Casa Roviralta - El Frare Blanc - (1903), els seus edificis de
l'Escola Industrial (Actualment Universitat, Col�legi Ramon Llull al Carrer Urgell de Barcelona) (1912), i l'Asil del Sant
Crist d'Igualada.
Rubi� va morir a Barcelona el 30-11-1952.
|
