[English] [Fran�ais] [ Castellano]

[2]

[3]

[4]

 

[5]

El conjunt de Bellesguard

Bellesguard �s un indret delici�s, fresc a l�estiu, situat a la part alta de Barcelona, a tocar de la serra de Collserola. Es un lloc que invita al descans i a gaudir de la tranquil�litat del camp encara que ara com al segle XV la proximitat de la capital de Catalunya permet un r�pid contacte amb els centres de decisi� pol�tica. Aquesta va ser probablement la ra� de que fos el lloc escollit pel rei Mart� l'Hum�, �ltim en l�nia directa de la dinastia del Casal de Barcelona. De fet, d�aquest rei culte i humanista li prov� la seva denominaci� Bell Esguard, tal com ens record l�erudit arquitecte Bassegoda Nonell, que cita una carta del rei en que donava a la propietat aquesta denominaci�. Altres autors n�atribueixen l�autoria a Bernat Metge (escriptor, traductor, erudit i secretari del rei).
El rei adquir� els terrenys de Bellesguard al mercader Pere Safont l�any 1408 i s�hi feu construir una resid�ncia estival l�any 1410. No en va poder fruir per gaire temps, encara que fos el lloc en que va contraure matrimoni amb la seva darrera muller Margarida de Prades. Efectivament en morir el rei l�any 1420, la seva muller Margarida se�n va anar a residir al convent de Valldonzella l'any 1422, ja sota la dinastia castellana dels Trast�mara (advers�ria del Casal dels Comtes de Barcelona, que havien governat el pa�s durant prop de sis-cents anys) com a conseq��ncia del Comprom�s de Casp.
Els Trast�mara amb una visi� m�s aviat hispanoc�ntrica molt diferent de la de la casa dels Comtes de Barcelona, mai van manifestar un inter�s per aquesta resid�ncia. Com a conseq��ncia, el castell es va anar transmetent successivament a la v�dua del rei Mart�, Margarida de Prades, a la seva cunyada Violant de Bar, entrant posteriorment en un per�ode de decad�ncia i essent posteriorment venuda a la parr�quia dels Sants Just i Pastor de Barcelona, i m�s tard se�n va vendre una part a la comunitat de monges Oblates del Sant�ssim Redemptor que hi van construir l�annexa Esgl�sia encarregada a Bernard� Martorell. Finalment, ja en els �ltims anys del segle XIX, es va vendre la finca a Joan Baptista Grau i Vallespin�s bisbe en aquella �poca d'Astorga -una llista completa de tots els canvis de propietat aix� com altres informacions d�inter�s, disponibles al web " http://upcommons.upc.edu/pfc/handle/2099.1/4403?locale=ca" - .Aquest bisbe amic de Gaud� va condicionar en el seu testament que a la seva mort, els terrenys havien de ser venuts i la suma resultant entregada a un col�legi de fills d�obrers de Reus, de on tamb� era fill Antoni Gaud�. Aquest va ser encarregat de la transacci� l�any 1900 i va signar el contracte de compra corresponent en representaci� de la nova propiet�ria Mar�a Sagu�s i Molins v�dua de Jaume Figueras comerciant de farines a Barcelona el dia 12 de juny de 1900 per un import de 105.000 pessetes .
Per totes aquestes raons, el lloc tenia un potent contingut patri�tic, a part de la seva incontestable bellesa que va atreure fortament Gaud�, qui tamb� va considerar de gran inter�s hist�ric les escasses restes de l�antic castell - alguns murs, un pati, etc..
En aquest redu�t espai privilegiat, dintre d�una de les zones amb m�s encant de Barcelona, hi conviuen diverses edificacions que reforcen la seva personalitat hist�rica. Els edificis m�s rellevants son:
- La casa dita Figueras o Torre Bellesguard, una impressionant obra de Gaud�.
- El viaducte que dona suport al carrer Bellesguard en el seu pas cap al cementiri de Sant Gervasi, obra tamb� de Gaud�.
- Les restes tardo-medievals del castell-resid�ncia estival de Mart� l'Hum� amb les seves muralles culminades amb merlets.
- L'Esgl�sia de l�antic Convent de les mares Oblates del Sant�ssim Redemptor, actualment Sal� d'Actes de la Universitat Ramon Llull, obra de l�arquitecte Bernard� Martorell i Puig.
El primer edifici del conjunt que Gaud� va construir, va ser la casa Bellesguard, i un cop acabada aquesta, va realitzar la desviaci� del cam�, incl�s el viaducte i finalment la rehabilitaci� de les torres i muralles de l�antic castell de Mart� L'Hum�. L�esgl�sia del convent  de les Oblates del Sant�ssim Redemptor es va construir molt posteriorment (1919-1925) i l�arquitecte ja no va ser Gaud�, sin� en Bernard� Martorell i Puig.
 

Casa Figueras (tamb� coneguda com a Torre Bellesguard)

Tal com es menciona en el par�graf anterior, Mar�a Sagu�s i Molins v�dua de Jaume Figueras era propiet�ria dels terrenys de Bellesguard per compra feta per recomanaci� de Gaud� al Bisbe d'Astorga  Joan Baptista Grau i Vallespin�s. Va ser aquesta senyora qui va fer l�enc�rrec a Gaud� de la construcci� d�aquest edifici.
Gaud�, que ja era en aquells anys (voltants del canvi de segle XIX-XX)  un arquitecte de gran prestigi, va dibuixar un projecte espectacular amb una preemin�ncia marcada de la projecci� vertical sobre la horitzontal, preemin�ncia refor�ada per l�esvelta torre de trenta quatre metres d�al�ada, coronada per la t�pica creu de quatre bra�os amb que Gaud� culminava la majoria dels seus edificis.
El projecte tenia un marcat estil neog�tic que t� com a caracter�stica inevitable en tota l�obra de Gaud� una forta personalitat i originalitat que entra, per�, dintre dels esquemes est�tics modernistes i s�integra amb notable coher�ncia dintre  dels marc natural circumdant, respectant a la vegada les restes hist�riques encara presents. Per aquesta ra�, en Gaud� va utilitzar pedra de pissarra de l�entorn de tonalitats grises i verdoses que refor�aven l�aspecte "medieval" hist�ric del lloc.
La torre, que �s potser l�element m�s espectacular de l�edifici, es de forma troncoc�nica de pedra culminada per una bandera catalana helico�dal de mosaic, una corona reial i la mencionada creu de quatre bra�os.
L�edifici, constru�t amb pedra i ma�, es de planta quadrada de 15 x 15 metres, amb els v�rtex orientats als quatre punts cardinals. Coberta de quatre vessants.
La casa t� quatre plantes d�al�ada:
La planta semisoterrani: L�estructura del semisoterrani es composa d�una s�rie de pilars cil�ndrics que fan de suport de les voltes de ma�. La resta d�elements verticals que constitueixen l�estructura son parets i pilars de ma� a l�escala. Per� el m�s notable estructuralment �s la soluci� dels forjats del menjador i les golfes.
La planta baixa i la planta principal: Al menjador uns arcs molt prims substitueixen les biguetes i a sobre, suporta directament la solera de rajola com es pot veure tamb� al sostre de la cripta de la Col�nia G�ell. En termes de decoraci� als interiors, Gaud� va utilitzar solucions i acabats d�una gran delicadesa en les formes i colors. D�aquesta manera va aconseguir uns efectes de gran naturalitat en la il�luminaci�, oferint un ambient confortable i plaent. La riquesa de formes materials i colors, fora del que era habitual abans del Modernisme s�est�n a totes les �rees de l'interior de l�edifici. Tamb� cal senyalar l�abund�ncia de finestres de formes variades que permeten dotar d�una magn�fica il�luminaci� natural a totes les depend�ncies de l�edifici.
Les golfes: El sostre de les golfes es sustenta amb una estructura de vuit pilars de formes diferents amb capitells fungiformes fets amb ma� en volad�s que sostenen un tauler pla format per varis gruixos alternats de rajoles i maons. D�aquest tauler arrenquen falsos arcs a base de fileres de ma� cada una de las quals sobresurt m�s que l'anterior.
Els sostres estan constru�ts amb volta catalana. Les golfes tenen com a suport arcs de ma� en una demostraci� de mestratge per part de Gaud�.  
Tots aquests innovadors elements estructurals de les golfes es poden interpretar com un assaig del que anys m�s tard seran les golfes que es troben en posteriors edificis de Gaud� com el Palau G�ell, la Casa Batll� i el Col�legi de Santa Teresa al carrer de Ganduxer de Barcelona.
En quant a les fa�anes i tamb� parcialment a l'interior, Gaud� va utilitzar una especial t�cnica de mosaic de pedra que li permetia aconseguir un efecte d�encoixinat a la vegada molt d�acord amb l�aparen�a de castell que Gaud� volia donar a l�edifici i molt senzill d�aplicaci�. Es tractava d�utilitzar uns motlles de guix amb les formes que es desitjava obtenir, en que es col�locaven petites pedres en la base i per sobre morter. En treure les peces del motlle, la pedra quedava en la part exterior, la que es veia, aconseguint l�efecte visual perseguit. Aquesta t�cnica tamb� l�havia utilitzada Gaud� al Palau i al Park G�ell.
L�aparen�a externa de l�edifici �s el d�una fortalesa amb murs ribetejats amb merlets i espitlleres, cam� de ronda que ressegueix tot el per�metre de les teulades que tenen un aspecte de torres fortificades de formes piramidals.
En el conjunt de l�obra de Gaud�, Bellesguard representa un punt d�inflexi� entre la obra de joventut i la de maduresa.
Els mosaics varen ser dibuixats per Dom�nec Sugra�es. Aquests, aix� com els elements de ferro forjat contribueixen a augmentar l�aire fant�stic de l�edifici. Aquests elements estan abundantment representats tant a la pr�pia casa con a els jardins que l�envolten. Aix�. per exemple trobem un escut de Catalunya amb un sol i una lluna i la inscripci� Ave Maria pur�ssima, sens pecat fou concebuda de ferro forjat. En el pou del jard� hi ha una figura de drac i la d�un Pit� protector de les aig�es subterr�nies.

Cronologia de la construcci� de la casa:
La sol�licitud de llic�ncia d�obra presentada a l'Ajuntament de Barcelona, es va aprovar el 25 d�octubre de 1901.
Fins a l�any 1909, en que es van acabar les parts m�s importants de l�edifici, Gaud� va dirigir personalment el disseny i l�execuci� de l�obra. Posteriorment i fins a 1916 el seu col�laborador Dom�nec Sugra�es, va intervenir en el projecte i realitzaci� del recinte de la porteria, els jardins, els bancs d�entrada i la decoraci� de l�escala principal.
De les plantacions del jard� se�n va encarregar el jardiner Pere Ballart i Ventura que hi va plantar pins, cedres, una ginebre i varies palmeres. Els bancs del jard� es van recobrir de trencad�s amb diversos tipus de dibuixos. El disseny d�aquestos accessoris, tamb� es deu a Dom�nech Sugra�es, aix� com el de  les dues fonts, la casa del porter, un fanal de ferro forjat amb base de trencad�s i alguns gerros decoratius en diversos llocs dels jardins.
El conjunt de la casa es va acabar l�any 1917.

Declaracions oficials de reconeixement monumental:
Per decret 1794 de 24 de juliol de 1969, es va declarar Monument Hist�rico-Art�stic.
Es va incloure en el Cat�leg del Patrimoni Arquitect�nic  Hist�rico-Art�stic de la ciutat de Barcelona, en data de 18 de gener de 1979 i publicat el 1987, amb el n�mero 80 a la pagina 71.
Per Reial decret 1010 de 27 de febrer de 1981, BOE d'1 de juny de 1981, van ser transferits a la Generalitat de Catalunya les compet�ncies plenes i exclusives en mat�ria de patrimoni monumental, figurant la casa de Bellesguard en el Cat�leg de Monuments i conjunts Hist�rico-Art�stics de Catalunya editat pel Departament de Cultura de la Generalitat  l�any 1990 a la pagina 94.
La casa va ser restaurada parcialment els anys 1983 i 2008. En aquest segona ocasi�, es va haver de desmuntar la part superior de la torre principal per procedir a una restauraci� a fons.

El viaducte de Bellesguard: ^{0}  

Es troba situat a l'actual Carrer de Bellesguard, davant de l�entrada principal de la finca que �s al n� 16-20. Sembla ser que els pl�nols del projecte gaudini� es van perdre en una reordenaci� dels arxius municipals l�any 1987.
Quan Gaud� va rebre l�enc�rrec de la restauraci� de Bellesguard (1900-1908), va haver de tenir en compte molts condicionants, referits b�sicament a les construccions anteriors presents a la finca i l�orografia del terreny.
L�obra concreta del viaducte la va realitzar Gaud� entre els anys 1903 i 1908. �s el primer viaducte que li coneixem, ja que els del Park G�ell son posteriors.
El viaducte es va portar a terme per evitar el tra�at inicial del cam� que porta al cementiri de Sant Gervasi i que passava entre dues torres del castell de Mart� l'Hum�.
El 19 de novembre de 1903 es van reunir per primera vegada els ve�ns de la zona per tal de decidir la rectificaci� del cam�, essent Gaud� representant dels ve�ns propietaris de les finques ve�nes i proposant el desviament d�una part del cam�.
D'entre les dues alternatives b�siques (terrapl� o viaducte) Gaud� va triar el viaducte, probablement degut a la seva esveltesa. El projecte contemplava un air�s conjunt de dotze columnes de diferents al�ades per adaptar-se al desnivell del carrer amb el terreny. La columna m�s alta era de 9,5 metres d�al�ada i segurament el conjunt va servir a Gaud� de base per a la posterior realitzaci� dels viaductes del Park G�ell que son m�s importants.
El viaducte es va acabar el 14 d�agost de 1908. Havia precisat no nom�s d�un considerable esfor� t�cnic, sin� tamb� la superaci� de nombrosos problemes legals amb l'Ajuntament de Barcelona i la Companyia d'Aig�es abans d�arribar a bon port.
El viaducte va ser restaurat per l'Ajuntament de Barcelona l�any 2008 amb un projecte pol�mic ja que gaireb� la meitat de l�al�ada dels pilars est� enterrada. Aix� malauradament dona una imatge del conjunt del viaducte molt lluny de l�espl�ndida pres�ncia que tenia inicialment, per� els treballs urban�stics realitzats al voltant han obligat a fer canvis en la seva est�tica inicial.
El viaducte es visible des de la zona enjardinada que hi baixa en suau pendent des del carrer Valeta d'Arquer que fa cantonada amb el carrer Bellesguard.
 

Les restes del Castell del rei Mart� l'Hum�:

Un cop finalitzat el viaducte amb el conseg�ent desviament del cam� del Cementiri de Sant Gervasi, Gaud� va poder unir les dues torres de l�antic castell, creant un recinte rectangular d�estil medieval a dos nivells. Al nivell superior s�hi pot accedir a trav�s d�una escala que ens porta a una passarel�la que recorre el petit recinte per la seva part superior a la manera d�un cam� de ronda, des del que podem veure la quasi totalitat de la finca. La barana de l�escala va ser realitzada, com altres parts dels edificis i jardins per Dom�nech Sugra�es.
L�escut de Catalunya que presideix el recinte, �s fet a partir d�un disseny de Gaud�, en el que s�hi fan constar les dates 1409, any en que el rei es va casar amb Margarida de Prades, la seva �ltima muller, a la capella de Bellesguard i 1909 que �s la data en que Gaud� va acabar la seva intervenci� a la finca. 
Existeixen altres restes del castell de Mart� I, b�sicament murs de defensa i tancaments que actualment defineixen parcialment els l�mits de la finca pel costat del carrer Bellesguard, seguint el tra�at que va dissenyar Gaud�.
Tots els elements que formen part d�aquestes restes, es poden visitar entrant-hi per l�entrada principal de la finca al carrer Bellesguard, 16-20, que tamb� dona entrada a la Casa Figueras, obra de Gaud�.


_{L'Esgl�sia del Convent de les Oblates del Sant�ssim Redemptor:} ^{1}

Hist�ria:
Aquesta esgl�sia es va construir en els terrenys de la part de la finca Bellesguard que la senyora Maria Sagu�s v�dua de Figueras havia venut pr�viament a la Comunitat de les monges Oblates del Sant�ssim Redemptor, tal com ja hem explicat m�s amunt. Era part de l�Asil de Desemparades de Sant Alfons Maria de Ligori a cura de les Oblates  del Sant�ssim Redemptor, primer al carrer de la Provid�ncia de Gracia i des del 18 de febrer de 1895 instal�lades al carrer de Bellesguard, en el cam� del cementiri de Sant Gervasi establert el 1852, a on molts anys m�s tard es va construir l�esgl�sia, gr�cies a la munific�ncia de la senyora Francesca Ballart v�dua de Bar� .
L�arquitecte va ser Bernard� Martorell i Puig. El 27 de juny de 1919 es va col�locar la primera pedra de la resid�ncia de planta baixa i tres pisos, que es va inaugurar el 25 de juny de 1924.
Les obres de l�esgl�sia no es van iniciar fins a una mica m�s tard i es va inaugurar els dies 14 i 15 d�agost de 1925. 

Descripci�:
Esgl�sia d�una sola nau amb creuer i presbiteri amb deambulatori. Els arcs doblers s�n de perfil caten�ric i es recolzen sobre m�nsules de filades de totxo vist en degradaci�. Entre els arcs doblers hi han voltes de ma� de pla sobre m�nsules decorades amb mosaics de colors molt vius. En el creuer hi ha voltes quadripartites. Als peus de l�esgl�sia hi ha un cor d�importants dimensions que es situa a sobre d�un arc rebaixat.
Els vitralls que es situen tant a l�absis com als murs laterals i a la fa�ana, donen una il�luminaci� natural molt decorativa i estan dotats de variats motius religiosos.    
Fins  a l�estiu de l�any 1936, existia tamb� una rica decoraci� amb imatgeria i relleus del Via Crucis que varen ser destru�ts durant els fets de l�estiu d�aquest any.
Actualment, l�esgl�sia �s el sal� d�actes del Centre Abat Oliba de la Fundaci� San Pablo-CEU que va adquirir la propietat a la Congregaci� de les Oblates del Sant�ssim Redemptor i tant l�exterior - perfectament visible des del carrer - com l'interior - que es pot visitar entrant-hi pel carrer Bellesguard, 30, que �s l�entrada del recinte universitari - �s en bon estat de conservaci�.