GAUD´┐Ż I EL MODERNISME A CATALUNYA / Arquitectura / Gaud´┐Ż / Barcelona / Conjunt Bellesguard

     Inici   Modernisme    Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M´┐Żsica   

     ´┐Żrea especial Catedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme catal´┐Ż fora de Catalunya   
     Bibliografia    Novetats   Prop´┐Żsit   Contacti'ns   Dades d'audi´┐Żncia

Gaud´┐Ż: BELLESGUARD

[English] [Fran´┐Żais] [ Castellano]

Dades pr´┐Żctiques   El conjunt de Bellesguard   La casa Figueras (Torre Bellesguard)    El viaducte   L'Esgl´┐Żsia del Sant´┐Żssim Redemptor    Les restes del Castell del rei Mart´┐Ż l'Hum´┐Ż   Imatges  
Fonts i informaci´┐Ż addicional:  Fonts, notes i refer´┐Żncies   Links   Bibliografia   Altres obres de Gaud´┐Ż
 
Conjunt arquitect˛nic de Bellesguard amb edificis de GaudÝ i BernardÝ Martorell.
[1]

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


 




GaudÝ: Fašana principal, entrada i torre de la Casa Bellesguard.
[2]

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 





GaudÝ: Viaducte de Bellesguard
[3]

 

 

 


 




Restes del castell de MartÝ I l'HumÓ a Bellesguard
[4]

 

BernardÝ Martorell i Puig: Exterior de l'esglÚsia del convent del Santissim Redemptor a Bellesguard.
[5]

Dades pr´┐Żctiques:
Adre´┐Ża:    Carrer Bellesguard, 16-20     08022  Barcelona     Ubicaci´┐Ż a Google Maps
Inter´┐Żs: xxxx (4 sobre 5).  La Casa Figueras que ´┐Żs una de les parts del conjunt va ser declarada B´┐Ż Cultural d´┐ŻInter´┐Żs Nacional el 24 de juliol de 1969. Veure tamb´┐Ż m´┐Żs avall "Declaracions oficials de reconeixement monumental"
Estat de conservaci´┐Ż: 
Bo. L´┐Żany 2008 es van realitzar treballs a la Casa Figueras de consolidaci´┐Ż de la coronaci´┐Ż de la torre i reparacions de fissures en altres parts de l´┐Żedifici.
Transport:  Autob´┐Żs 123
Visites:  La casa Figueras (Torre Bellesguard) es de propietat privada i l'interior no es pot visitar sense pr´┐Żvia petici´┐Ż. Pel que fa a la resta de construccions del conjunt, en cada apartat expliquem la manera d´┐Żaccedir-hi
Ruta del Modernisme

El conjunt de Bellesguard

Bellesguard ´┐Żs un indret delici´┐Żs, fresc a l´┐Żestiu, situat a la part alta de Barcelona, a tocar de la serra de Collserola. Es un lloc que invita al descans i a gaudir de la tranquil´┐Żlitat del camp encara que ara com al segle XV la proximitat de la capital de Catalunya permet un r´┐Żpid contacte amb els centres de decisi´┐Ż pol´┐Żtica. Aquesta va ser probablement la ra´┐Ż de que fos el lloc escollit pel rei Mart´┐Ż l'Hum´┐Ż, ´┐Żltim en l´┐Żnia directa de la dinastia del Casal de Barcelona. De fet, d´┐Żaquest rei culte i humanista li prov´┐Ż la seva denominaci´┐Ż Bell Esguard, tal com ens record l´┐Żerudit arquitecte Bassegoda Nonell, que cita una carta del rei en que donava a la propietat aquesta denominaci´┐Ż. Altres autors n´┐Żatribueixen l´┐Żautoria a Bernat Metge (escriptor, traductor, erudit i secretari del rei).
El rei adquir´┐Ż els terrenys de Bellesguard al mercader Pere Safont l´┐Żany 1408 i s´┐Żhi feu construir una resid´┐Żncia estival l´┐Żany 1410. No en va poder fruir per gaire temps, encara que fos el lloc en que va contraure matrimoni amb la seva darrera muller Margarida de Prades. Efectivament en morir el rei l´┐Żany 1420, la seva muller Margarida se´┐Żn va anar a residir al convent de Valldonzella l'any 1422, ja sota la dinastia castellana dels Trast´┐Żmara (advers´┐Żria del Casal dels Comtes de Barcelona, que havien governat el pa´┐Żs durant prop de sis-cents anys) com a conseq´┐Ż´┐Żncia del Comprom´┐Żs de Casp.
Els Trast´┐Żmara amb una visi´┐Ż m´┐Żs aviat hispanoc´┐Żntrica molt diferent de la de la casa dels Comtes de Barcelona, mai van manifestar un inter´┐Żs per aquesta resid´┐Żncia. Com a conseq´┐Ż´┐Żncia, el castell es va anar transmetent successivament a la v´┐Żdua del rei Mart´┐Ż, Margarida de Prades, a la seva cunyada Violant de Bar, entrant posteriorment en un per´┐Żode de decad´┐Żncia i essent posteriorment venuda a la parr´┐Żquia dels Sants Just i Pastor de Barcelona, i m´┐Żs tard se´┐Żn va vendre una part a la comunitat de monges Oblates del Sant´┐Żssim Redemptor que hi van construir l´┐Żannexa Esgl´┐Żsia encarregada a Bernard´┐Ż Martorell. Finalment, ja en els ´┐Żltims anys del segle XIX, es va vendre la finca a Joan Baptista Grau i Vallespin´┐Żs bisbe en aquella ´┐Żpoca d'Astorga -una llista completa de tots els canvis de propietat aix´┐Ż com altres informacions d´┐Żinter´┐Żs, disponibles al web " http://upcommons.upc.edu/pfc/handle/2099.1/4403?locale=ca" - .Aquest bisbe amic de Gaud´┐Ż va condicionar en el seu testament que a la seva mort, els terrenys havien de ser venuts i la suma resultant entregada a un col´┐Żlegi de fills d´┐Żobrers de Reus, de on tamb´┐Ż era fill Antoni Gaud´┐Ż. Aquest va ser encarregat de la transacci´┐Ż l´┐Żany 1900 i va signar el contracte de compra corresponent en representaci´┐Ż de la nova propiet´┐Żria Mar´┐Ża Sagu´┐Żs i Molins v´┐Żdua de Jaume Figueras comerciant de farines a Barcelona el dia
12 de juny de 1900 per un import de 105.000 pessetes .
Per totes aquestes raons, el lloc tenia un potent contingut patri´┐Żtic, a part de la seva incontestable bellesa que va atreure fortament Gaud´┐Ż, qui tamb´┐Ż va considerar de gran inter´┐Żs hist´┐Żric les escasses restes de l´┐Żantic castell - alguns murs, un pati, etc..
En aquest redu´┐Żt espai privilegiat, dintre d´┐Żuna de les zones amb m´┐Żs encant de Barcelona, hi conviuen diverses edificacions que reforcen la seva personalitat hist´┐Żrica. Els edificis m´┐Żs rellevants son:
- La casa dita Figueras o Torre Bellesguard, una impressionant obra de Gaud´┐Ż.
- El viaducte que dona suport al carrer Bellesguard en el seu pas cap al cementiri de Sant Gervasi, obra tamb´┐Ż de Gaud´┐Ż.
- Les restes tardo-medievals del castell-resid´┐Żncia estival de Mart´┐Ż l'Hum´┐Ż amb les seves muralles culminades amb merlets.
- L'Esgl´┐Żsia de l´┐Żantic Convent de les mares Oblates del Sant´┐Żssim Redemptor, actualment Sal´┐Ż d'Actes de la Universitat Ramon Llull, obra de l´┐Żarquitecte Bernard´┐Ż Martorell i Puig.
El primer edifici del conjunt que Gaud´┐Ż va construir, va ser la casa Bellesguard, i un cop acabada aquesta, va realitzar la desviaci´┐Ż del cam´┐Ż, incl´┐Żs el viaducte i finalment la rehabilitaci´┐Ż de les torres i muralles de l´┐Żantic castell de Mart´┐Ż L'Hum´┐Ż. L´┐Żesgl´┐Żsia del convent  de les Oblates del Sant´┐Żssim Redemptor es va construir molt posteriorment (1919-1925) i l´┐Żarquitecte ja no va ser Gaud´┐Ż, sin´┐Ż en Bernard´┐Ż Martorell i Puig.

 

Casa Figueras (tamb´┐Ż coneguda com a Torre Bellesguard)

Tal com es menciona en el par´┐Żgraf anterior, Mar´┐Ża Sagu´┐Żs i Molins v´┐Żdua de Jaume Figueras era propiet´┐Żria dels terrenys de Bellesguard per compra feta per recomanaci´┐Ż de Gaud´┐Ż al Bisbe d'Astorga  Joan Baptista Grau i Vallespin´┐Żs. Va ser aquesta senyora qui va fer l´┐Żenc´┐Żrrec a Gaud´┐Ż de la construcci´┐Ż d´┐Żaquest edifici.
Gaud´┐Ż, que ja era en aquells anys (voltants del canvi de segle XIX-XX)  un arquitecte de gran prestigi, va dibuixar un projecte espectacular amb una preemin´┐Żncia marcada de la projecci´┐Ż vertical sobre la horitzontal, preemin´┐Żncia refor´┐Żada per l´┐Żesvelta torre de trenta quatre metres d´┐Żal´┐Żada, coronada per la t´┐Żpica creu de quatre bra´┐Żos amb que Gaud´┐Ż culminava la majoria dels seus edificis.
El projecte tenia un marcat estil neog´┐Żtic que t´┐Ż com a caracter´┐Żstica inevitable en tota l´┐Żobra de Gaud´┐Ż una forta personalitat i originalitat que entra, per´┐Ż, dintre dels esquemes est´┐Żtics modernistes i s´┐Żintegra amb notable coher´┐Żncia dintre  dels marc natural circumdant, respectant a la vegada les restes hist´┐Żriques encara presents. Per aquesta ra´┐Ż, en Gaud´┐Ż va utilitzar pedra de pissarra de l´┐Żentorn de tonalitats grises i verdoses que refor´┐Żaven l´┐Żaspecte "medieval" hist´┐Żric del lloc.
La torre, que ´┐Żs potser l´┐Żelement m´┐Żs espectacular de l´┐Żedifici, es de forma troncoc´┐Żnica de pedra culminada per una bandera catalana helico´┐Żdal de mosaic, una corona reial i la mencionada creu de quatre bra´┐Żos.
L´┐Żedifici, constru´┐Żt amb pedra i ma´┐Ż, es de planta quadrada de 15 x 15 metres, amb els v´┐Żrtex orientats als quatre punts cardinals. Coberta de quatre vessants.
La casa t´┐Ż quatre plantes d´┐Żal´┐Żada:
La planta semisoterrani: L´┐Żestructura del semisoterrani es composa d´┐Żuna s´┐Żrie de pilars cil´┐Żndrics que fan de suport de les voltes de ma´┐Ż. La resta d´┐Żelements verticals que constitueixen l´┐Żestructura son parets i pilars de ma´┐Ż a l´┐Żescala. Per´┐Ż el m´┐Żs notable estructuralment ´┐Żs la soluci´┐Ż dels forjats del menjador i les golfes.
La planta baixa i la planta principal: Al menjador uns arcs molt prims substitueixen les biguetes i a sobre, suporta directament la solera de rajola com es pot veure tamb´┐Ż al sostre de la cripta de la Col´┐Żnia G´┐Żell. En termes de decoraci´┐Ż als interiors, Gaud´┐Ż va utilitzar solucions i acabats d´┐Żuna gran delicadesa en les formes i colors. D´┐Żaquesta manera va aconseguir uns efectes de gran naturalitat en la il´┐Żluminaci´┐Ż, oferint un ambient confortable i plaent. La riquesa de formes materials i colors, fora del que era habitual abans del Modernisme s´┐Żest´┐Żn a totes les ´┐Żrees de l'interior de l´┐Żedifici. Tamb´┐Ż cal senyalar l´┐Żabund´┐Żncia de finestres de formes variades que permeten dotar d´┐Żuna magn´┐Żfica il´┐Żluminaci´┐Ż natural a totes les depend´┐Żncies de l´┐Żedifici.
Les golfes: El sostre de les golfes es sustenta amb una estructura de vuit pilars de formes diferents amb capitells fungiformes fets amb ma´┐Ż en volad´┐Żs que sostenen un tauler pla format per varis gruixos alternats de rajoles i maons. D´┐Żaquest tauler arrenquen falsos arcs a base de fileres de ma´┐Ż cada una de las quals sobresurt m´┐Żs que l'anterior.
Els sostres estan constru´┐Żts amb volta catalana. Les golfes tenen com a suport arcs de ma´┐Ż en una demostraci´┐Ż de mestratge per part de Gaud´┐Ż.  
Tots aquests innovadors elements estructurals de les golfes es poden interpretar com un assaig del que anys m´┐Żs tard seran les golfes que es troben en posteriors edificis de Gaud´┐Ż com el Palau G´┐Żell, la Casa Batll´┐Ż i el
Col´┐Żlegi de Santa Teresa al carrer de Ganduxer de Barcelona.
En quant a les fa´┐Żanes i tamb´┐Ż parcialment a l'interior, Gaud´┐Ż va utilitzar una especial t´┐Żcnica de mosaic de pedra que li permetia aconseguir un efecte d´┐Żencoixinat a la vegada molt d´┐Żacord amb l´┐Żaparen´┐Ża de castell que Gaud´┐Ż volia donar a l´┐Żedifici i molt senzill d´┐Żaplicaci´┐Ż. Es tractava d´┐Żutilitzar uns motlles de guix amb les formes que es desitjava obtenir, en que es col´┐Żlocaven petites pedres en la base i per sobre morter. En treure les peces del motlle, la pedra quedava en la part exterior, la que es veia, aconseguint l´┐Żefecte visual perseguit. Aquesta t´┐Żcnica tamb´┐Ż l´┐Żhavia utilitzada Gaud´┐Ż al Palau i al Park G´┐Żell.
L´┐Żaparen´┐Ża externa de l´┐Żedifici ´┐Żs el d´┐Żuna fortalesa amb murs ribetejats amb merlets i espitlleres, cam´┐Ż de ronda que ressegueix tot el per´┐Żmetre de les teulades que tenen un aspecte de torres fortificades de formes piramidals.
En el conjunt de l´┐Żobra de Gaud´┐Ż, Bellesguard representa un punt d´┐Żinflexi´┐Ż entre la obra de joventut i la de maduresa.
Els mosaics varen ser dibuixats per Dom´┐Żnec Sugra´┐Żes. Aquests, aix´┐Ż com els elements de ferro forjat contribueixen a augmentar l´┐Żaire fant´┐Żstic de l´┐Żedifici. Aquests elements estan abundantment representats tant a la pr´┐Żpia casa con a els jardins que l´┐Żenvolten. Aix´┐Ż. per exemple trobem un escut de Catalunya amb un sol i una lluna i la inscripci´┐Ż Ave Maria pur´┐Żssima, sens pecat fou concebuda de ferro forjat. En el pou del jard´┐Ż hi ha una figura de drac i la d´┐Żun Pit´┐Ż protector de les aig´┐Żes subterr´┐Żnies.

Cronologia de la construcci´┐Ż de la casa:
La sol´┐Żlicitud de llic´┐Żncia d´┐Żobra presentada a l'Ajuntament de Barcelona, es va aprovar el 25 d´┐Żoctubre de 1901.

Fins a l´┐Żany 1909, en que es van acabar les parts m´┐Żs importants de l´┐Żedifici, Gaud´┐Ż va dirigir personalment el disseny i l´┐Żexecuci´┐Ż de l´┐Żobra. Posteriorment i fins a 1916 el seu col´┐Żlaborador Dom´┐Żnec Sugra´┐Żes, va intervenir en el projecte i realitzaci´┐Ż del recinte de la porteria, els jardins, els bancs d´┐Żentrada i la decoraci´┐Ż de l´┐Żescala principal.
De les plantacions del jard´┐Ż se´┐Żn va encarregar el jardiner Pere Ballart i Ventura que hi va plantar pins, cedres, una ginebre i varies palmeres. Els bancs del jard´┐Ż es van recobrir de trencad´┐Żs amb diversos tipus de dibuixos. El disseny d´┐Żaquestos accessoris, tamb´┐Ż es deu a Dom´┐Żnech Sugra´┐Żes, aix´┐Ż com el de  les dues fonts, la casa del porter, un fanal de ferro forjat amb base de trencad´┐Żs i alguns gerros decoratius en diversos llocs dels jardins.
El conjunt de la casa es va acabar l´┐Żany 1917.

Declaracions oficials de reconeixement monumental:
Per decret 1794 de 24 de juliol de 1969, es va declarar Monument Hist´┐Żrico-Art´┐Żstic.
Es va incloure en el Cat´┐Żleg del Patrimoni Arquitect´┐Żnic  Hist´┐Żrico-Art´┐Żstic de la ciutat de Barcelona, en data de 18 de gener de 1979 i publicat el 1987, amb el n´┐Żmero 80 a la pagina 71.
Per Reial decret 1010 de 27 de febrer de 1981, BOE d'1 de juny de 1981, van ser transferits a la Generalitat de Catalunya les compet´┐Żncies plenes i exclusives en mat´┐Żria de patrimoni monumental, figurant la casa de Bellesguard en el Cat´┐Żleg de Monuments i conjunts Hist´┐Żrico-Art´┐Żstics de Catalunya editat pel Departament de Cultura de la Generalitat  l´┐Żany 1990 a la pagina 94.
La casa va ser restaurada parcialment els anys 1983 i 2008. En aquest segona ocasi´┐Ż, es va haver de desmuntar la part superior de la torre principal per procedir a una restauraci´┐Ż a fons.


El viaducte de Bellesguard: {0}  

Es troba situat a l'actual Carrer de Bellesguard, davant de l´┐Żentrada principal de la finca que ´┐Żs al n´┐Ż 16-20. Sembla ser que els pl´┐Żnols del projecte gaudini´┐Ż es van perdre en una reordenaci´┐Ż dels arxius municipals l´┐Żany 1987.
Quan Gaud´┐Ż va rebre l´┐Żenc´┐Żrrec de la restauraci´┐Ż de Bellesguard (1900-1908), va haver de tenir en compte molts condicionants, referits b´┐Żsicament a les construccions anteriors presents a la finca i l´┐Żorografia del terreny.
L´┐Żobra concreta del viaducte la va realitzar Gaud´┐Ż entre els anys 1903 i 1908. ´┐Żs el primer viaducte que li coneixem, ja que els del Park G´┐Żell son posteriors.
El viaducte es va portar a terme per evitar el tra´┐Żat inicial del cam´┐Ż que porta al cementiri de Sant Gervasi i que passava entre dues torres del castell de Mart´┐Ż l'Hum´┐Ż.
El 19 de novembre de 1903 es van reunir per primera vegada els ve´┐Żns de la zona per tal de decidir la rectificaci´┐Ż del cam´┐Ż, essent Gaud´┐Ż representant dels ve´┐Żns propietaris de les finques ve´┐Żnes i proposant el desviament d´┐Żuna part del cam´┐Ż.
D'entre les dues alternatives b´┐Żsiques (terrapl´┐Ż o viaducte) Gaud´┐Ż va triar el viaducte, probablement degut a la seva esveltesa. El projecte contemplava un air´┐Żs conjunt de dotze columnes de diferents al´┐Żades per adaptar-se al desnivell del carrer amb el terreny. La columna m´┐Żs alta era de 9,5 metres d´┐Żal´┐Żada i segurament el conjunt va servir a Gaud´┐Ż de base per a la posterior realitzaci´┐Ż dels viaductes del Park G´┐Żell que son m´┐Żs importants.
El viaducte es va acabar el 14 d´┐Żagost de 1908. Havia precisat no nom´┐Żs d´┐Żun considerable esfor´┐Ż t´┐Żcnic, sin´┐Ż tamb´┐Ż la superaci´┐Ż de nombrosos problemes legals amb l'Ajuntament de Barcelona i la Companyia d'Aig´┐Żes abans d´┐Żarribar a bon port.
El viaducte va ser restaurat per l'Ajuntament de Barcelona l´┐Żany 2008 amb un projecte pol´┐Żmic ja que gaireb´┐Ż la meitat de l´┐Żal´┐Żada dels pilars est´┐Ż enterrada. Aix´┐Ż malauradament dona una imatge del conjunt del viaducte molt lluny de l´┐Żespl´┐Żndida pres´┐Żncia que tenia inicialment, per´┐Ż els treballs urban´┐Żstics realitzats al voltant han obligat a fer canvis en la seva est´┐Żtica inicial.
El viaducte es visible des de la zona enjardinada que hi baixa en suau pendent des del carrer Valeta d'Arquer que fa cantonada amb el carrer Bellesguard.

 

Les restes del Castell del rei Mart´┐Ż l'Hum´┐Ż:

Un cop finalitzat el viaducte amb el conseg´┐Żent desviament del cam´┐Ż del Cementiri de Sant Gervasi, Gaud´┐Ż va poder unir les dues torres de l´┐Żantic castell, creant un recinte rectangular d´┐Żestil medieval a dos nivells. Al nivell superior s´┐Żhi pot accedir a trav´┐Żs d´┐Żuna escala que ens porta a una passarel´┐Żla que recorre el petit recinte per la seva part superior a la manera d´┐Żun cam´┐Ż de ronda, des del que podem veure la quasi totalitat de la finca. La barana de l´┐Żescala va ser realitzada, com altres parts dels edificis i jardins per Dom´┐Żnech Sugra´┐Żes.
L´┐Żescut de Catalunya que presideix el recinte, ´┐Żs fet a partir d´┐Żun disseny de Gaud´┐Ż, en el que s´┐Żhi fan constar les dates 1409, any en que el rei es va casar amb Margarida de Prades, la seva ´┐Żltima muller, a la capella de Bellesguard i 1909 que ´┐Żs la data en que Gaud´┐Ż va acabar la seva intervenci´┐Ż a la finca. 
Existeixen altres restes del castell de Mart´┐Ż I, b´┐Żsicament murs de defensa i tancaments que actualment defineixen parcialment els l´┐Żmits de la finca pel costat del carrer Bellesguard, seguint el tra´┐Żat que va dissenyar Gaud´┐Ż.
Tots els elements que formen part d´┐Żaquestes restes, es poden visitar entrant-hi per l´┐Żentrada principal de la finca al carrer Bellesguard, 16-20, que tamb´┐Ż dona entrada a la Casa Figueras, obra de Gaud´┐Ż.


L'Esgl´┐Żsia del Convent de les Oblates del Sant´┐Żssim Redemptor:
{1}

Hist´┐Żria:
Aquesta esgl´┐Żsia es va construir en els terrenys de la part de la finca Bellesguard que la senyora Maria Sagu´┐Żs v´┐Żdua de Figueras havia venut pr´┐Żviament a la Comunitat de les monges Oblates del Sant´┐Żssim Redemptor, tal com ja hem explicat m´┐Żs amunt. Era part de l´┐ŻAsil de Desemparades de Sant Alfons Maria de Ligori a cura de les Oblates  del Sant´┐Żssim Redemptor, primer al carrer de la Provid´┐Żncia de Gracia i des del 18 de febrer de 1895 instal´┐Żlades al carrer de Bellesguard, en el cam´┐Ż del cementiri de Sant Gervasi establert el 1852, a on molts anys m´┐Żs tard es va construir l´┐Żesgl´┐Żsia, gr´┐Żcies a la munific´┐Żncia de la senyora Francesca Ballart v´┐Żdua de Bar´┐Ż .
L´┐Żarquitecte va ser Bernard´┐Ż Martorell i Puig. El 27 de juny de 1919 es va col´┐Żlocar la primera pedra de la resid´┐Żncia de planta baixa i tres pisos, que es va inaugurar el 25 de juny de 1924.
Les obres de l´┐Żesgl´┐Żsia no es van iniciar fins a una mica m´┐Żs tard i es va inaugurar els dies 14 i 15 d´┐Żagost de 1925. 

Descripci´┐Ż:
Esgl´┐Żsia d´┐Żuna sola nau amb creuer i presbiteri amb deambulatori. Els arcs doblers s´┐Żn de perfil caten´┐Żric i es recolzen sobre m´┐Żnsules de filades de totxo vist en degradaci´┐Ż. Entre els arcs doblers hi han voltes de ma´┐Ż de pla sobre m´┐Żnsules decorades amb mosaics de colors molt vius. En el creuer hi ha voltes quadripartites. Als peus de l´┐Żesgl´┐Żsia hi ha un cor d´┐Żimportants dimensions que es situa a sobre d´┐Żun arc rebaixat.
Els vitralls que es situen tant a l´┐Żabsis com als murs laterals i a la fa´┐Żana, donen una il´┐Żluminaci´┐Ż natural molt decorativa i estan dotats de variats motius religiosos.    
Fins  a l´┐Żestiu de l´┐Żany 1936, existia tamb´┐Ż una rica decoraci´┐Ż amb imatgeria i relleus del Via Crucis que varen ser destru´┐Żts durant els fets de l´┐Żestiu d´┐Żaquest any.
Actualment, l´┐Żesgl´┐Żsia ´┐Żs el sal´┐Ż d´┐Żactes del Centre Abat Oliba de la Fundaci´┐Ż San Pablo-CEU que va adquirir la propietat a la Congregaci´┐Ż de les Oblates del Sant´┐Żssim Redemptor i tant l´┐Żexterior - perfectament visible des del carrer - com l'interior - que es pot visitar entrant-hi pel carrer Bellesguard, 30, que ´┐Żs l´┐Żentrada del recinte universitari - ´┐Żs en bon estat de conservaci´┐Ż.

Imatges de l´┐Żexterior de la casa i del jard´┐Ż:

GaudÝ: Fašana principal de la Torre Bellesguard. [6]

GaudÝ: Torre de la Casa Figueras a la finca Bellesguard. [7]

GaudÝ: Entrada principal de la Torre Bellesguard. [8]

GaudÝ: Un lateral de la Torre Bellesguard. [9]
       

GaudÝ: Entrada principal de la Torre Bellesguard.[10]
 
GaudÝ: Una finestra de la Torre Bellesguard.[11] GaudÝ: Decoraciˇ de la fašana amb peces de pedra emmollada que en treure's del seu motlle quedaven en la part exterior aconseguint lĺefecte visual desitjat.[12] GaudÝ: Reixa d'una de les finestretes del semi-soterrani de la Torre Bellesguard.[13]

Jard´┐Ż:


DomÓnec Sugranyes: LÓmpada de base cerÓmica i ferro forjat al jardÝ de la Torre Bellesguard.[14]

DomŔnec Sugranyes: Gerro decoratiu al jardÝ de la Torre Bellesguard. [15]

DomŔnec Sugranyes: Rajola decorativa al jardÝ de la Torre Bellesguard. [16]

DomŔnec Sugranyes: Banc gaudiniÓ al jardÝ de la Torre Bellesguard. [17]
 

Fonts, notes i refer´┐Żncies

Texts: {0} http:// hdl.handle.net/2099.1/4403  Treball acad´┐Żmic realitzat per Conchi Mu´┐Żoz Mu´┐Żoz i Francisca Lindes Acosta, sota la tutoria de Benet Meca Acosta i Luis Gueilburt de la "Universitat Polit´┐Żcnica de Catalunya", "Taller Gaud´┐Ż de la UPC", Arxiu de Patrimoni de la UPC"    {1} Extracte de la Confer´┐Żncia pronunciada pel Dr. Joan Bassegoda i Nonell a l'Esgl´┐Żsia de les Oblates del Sant´┐Żssim Redemptor l´┐Żany 2000 -
Imatges:   [1]
[2] [3] [4] [5] [6] [7] [8] [9] [10] [11] [12] [13] [14] [15] [16] [17] Fotografies de www.gaudiallgaudi.com - Total: 17 fotografies a la p´┐Żgina.
Drets d´┐Żautor: Els texts, les fotografies i les imatges en que es mencioni l´┐Żautor i/o propietari, requereixen del/s seu/s consentiment/s expr´┐Żs/sos per a ser reprodu´┐Żts.
Agra´┐Żments: Agra´┐Żm a totes les persones mencionades en aquest requadre la seva col´┐Żlaboraci´┐Ż en la realitzaci´┐Ż d´┐Żaquesta pagina i per les imatges i texts que ens han autoritzat a reproduir.
 

LINKS seleccionats a altres Webs sobre Bellesguard

- Treballs academics UPC: Exteriores de la finca Bellesguard y viaducto de Gaud´┐Ż  Treball acad´┐Żmic realitzat per Conchi Mu´┐Żoz Mu´┐Żoz i Francisca Lindes Acosta, sota la tutoria de Benet Meca Acosta i Luis Gueilburt de la "Universitat Polit´┐Żcnica de Catalunya", "Taller Gaud´┐Ż de la UPC", Arxiu de Patrimoni de la UPC"  
- Bellesguard - Vikip´┐Żdia, l'Enciclop´┐Żdia lliure  Bellesguard a Vikip´┐Żdia    
 

Bibliografia espec´┐Żfica sobre Bellesguard

Titol Autor Publicat per Any
 El gran Gaud´┐Ż  Bassegoda Nonell, Joan  Editorial Ausa - Sabadell  ISBN 84-86329-44-2 1989
 Gaud´┐Ż o espacio, luz y equilibrio.  Bassegoda Nonell, Joan  Editorial Criterio, Madrid  ISBN 84-95437-10-4 2002
 Antoni Gaud´┐Ż: l´┐Żhome i l´┐Żobra  Berg´┐Żs, Joan  Editorial Ariel 1954
 Gaud´┐Ż  Crippa, Maria Antonietta  Taschen, K´┐Żln  ISBN 978-3-8228-2519  2007
 Gaud´┐Ż, de piedra y fuego  F´┐Żrrin, Ana Mar´┐Ża  Editorial Jaraquemada, Barcelona. ISBN 84-932015-0-2  2001
 Gaud´┐Ż: su vida, su teor´┐Ża, su obra  Martinell, C´┐Żsar  Col´┐Żlegi d'Arquitectes de Catalunya i Balears 1967
 

Altres obres de Gaud´┐Ż

A CATALUNYA:
A Barcelona: Bellesguard   Casa Eduard Calvet   Casa Batll´┐Ż   Casa Vicens   Col´┐Żlegi Santa Teresa   Escoles Sagrada Fam´┐Żlia   Fanals de la Pla´┐Ża Reial i del Pla del Palau   La Pedrera   Pavellons G´┐Żell   Palau G´┐Żell  Park G´┐Żell   Sagrada Fam´┐Żlia   Tanca Finca Miralles   Viaducte del carrer Bellesguard
A La Pobla de Lillet:  Xalet del Catllar´┐Żs  Jardins Artigas
A Matar´┐Ż:  Cooperativa Obrera
(atribuit)
A Montserrat:  Rosari Monumental (1er misteri de Gl´┐Żria)
A Santa Coloma de Cervell´┐Ż: 
Col´┐Żnia G´┐Żell
A Sitges (Garraf):   Cellers Garraf
A Tarragona:   Altar de la Capella de Jes´┐Żs i Maria

ALS PA´┐ŻSOS CATALANS: 
A Mallorca:  Renovaci´┐Ż de la Catedral de Palma de Mallorca

A FORA DE CATALUNYA:  El Capricho (Comillas - Cantabria - Espanya)    Casa Botines (Lle´┐Ż - Espanya)    Palau Episcopal (Astorga - Lle´┐Ż - Espanya)

 
OBRA DESAPAREGUDA: 

A Vic:   Fanals de la Pla´┐Ża del Mercadal (Enderrocats)
 

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI