Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M�sica  

Historia:
Projectats per Antoni Gaud� i Cornet i constru�ts entre 1884 i 1887.
Aquests edificis eren la casa dels porters i estables de la Finca G�ell, la gran propietat a Barcelona d'Eusebi G�ell i Bacigalupi, comte de G�ell.
Es va fer c�rrec de la direcci� de les obres Joan Martorell.
Quan es van construir els pavellons, a la finca i havia la casa d'estiueig dels G�ell i una explotaci� agr�cola que els G�ell conreaven.
Gaud� es va inspirar el el poema de Jacint Verdaguer l'Atl�ntida i en particular en el Jard� de les Hesp�rides, per realitzar aquesta obra. Verdaguer havia dedicat aquesta obra al Marqu�s de Comillas, sogre de Eusebi G�ell.
L�entrada destaca especialment per l�anomenada Porta del Drac, una gran escultura en ferro forjat que simbolitza el drac mitol�gic de Verdaguer, amb ales de ratpenat, cos amb escates, boca oberta i llengua sinuosa. El drac no tenia per adversari sant Jordi, sin� H�rcules, perqu� l�Atl�ntida era un poema on les refer�ncies s�havien mediterranitzat. L�arbre del Jard� de les Hesp�rides de Verdaguer, per exemple, no �s un pomer com en el mite cl�ssic, sin� el taronger mediterrani: sobre el brancal dret de la Porta del Drac, Gaud� hi va col�locar una petita escultura d�un taronger amb taronges daurades. 

Descripci�:
El complex es composa actualment de dues cases unides per una porta monumental comuna de ferro forjat, connectada pel costat de les frontisses a una columna coronada amb fantasies vegetals i decorada amb un medall� amb la G de G�ell. Aquesta porta es un exemple de fantasia Modernista amb el seu gran drac constru�t pels ferrers Vallet i Piquer.
Les bases dels edificis son de pedra. Les parets, l'estructura i arcs parab�lics, estan constru�ts amb ma�, tal com Gaud� feia freq�entment (veure, La Pedrera i Bellesguard). 
La decoraci� de parets i sostres estan fetes amb peces cer�miques de dibuixos geom�trics. 
Despr�s de la mort d�Eusebi G�ell, el 1918, els seus descendents van cedir la casa i part dels terrenys per a la construcci� del Palau Reial de Pedralbes. Les antigues cavallerisses, el picador i el que era la casa del conserge formen part del patrimoni de la Universitat Polit�cnica de Catalunya i concretament eren la seu de la "C�tedra Gaud�" que ha estat traslladada a:

PARC CIENT�FIC DE BARCELONA
Edifici BIBLIOTECA
Carrer Baldiri Reixac, 2 - 2� planta
08028 Barcelona
(ubicaci� provisional) Tel�fon i fax 93 402 02 43

Imatges:

                     
                   Conjunt                                        Drac a la porta principal                                Porta principal
 

                            
        Porta de vianants                       Edifici esquerra             Porta principal amb mon�lit                 Medall�