GAUD� I EL MODERNISME A CATALUNYA / Modernisme

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M�sica  

     �rea especialCatedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme catal� fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Prop�sit   Contacti'ns   Dades d'audi�ncia

MODERNISME

[English] [Fran�ais] [Castellano]  
Modernisme a Europa   Modernisme a Catalunya   Links   Bibliografia

 Miquel Blay: "Cano popular" Palau de la Msica Catalana

 

Puig i Cadafalch: Casa_Amatller_Lampada

 

Eusebi Arnau: Sant Jordi and the dragon

 

Llimona: Monument al Dr Robert

 

Casa Navs Reus: Paisatge amb parella

 

Domnech i Montaner: Casa Lle Morera detall

 

Domnech i Montaner: Hospital de Sant Pau Escultur

 

Llimona: Pante Massaguer Cementiri d'Arenys de Mar

MODERNISME A EUROPA

En parlar del Modernisme catal�, interessa con�ixer el context europeu en qu� aquest moviment es va donar.
El Modernisme �s un moviment art�stic que es desenvolup� durant el final del segle XIX i el primer quart del segle XX.
Les primeres refer�ncies que tenim del Modernisme es produeixen a Anglaterra amb els treballs de
John Ruskin (1819-1900), influenciat per l'art g�tic, va publicar una enorme quantitat de llibres sobre literatura, pintura, arquitectura, escultura, est�tica i molts altres llibres sobre temes socials. El seu extraordinari gust per qualsevol tipus d'art el portava a apreciar tant els pintors primitius italians com els pre-rafaelites anglesos, com Turner. Va ser un gran propagandista de l'art, les seves idees es van popularitzar a traves dels seus llibres que influ�ren el moviment Arts and Crafts -Arts i Oficis- que es caracteritza en l'aspecte est�tic per un retorn a la natura, formes gracioses, ondulades, delicades, d’un suau encant, en les que sovint trobem vegetals, flors, insectes, peixos, sirenes, dracs i ocells de colors i cues espectaculars. El Modernisme va trobar la seva expressi� en formes d’art ben diferents, en arquitectura, per exemple, sovintegen els exteriors amb pedra, cer�mica i profusi� de ferro forjat, interiors amb parets corbes, sovint amb decoraci� exuberant. 
L'escultura, la pintura, la decoraci� i les arts gr�fiques, donen un nou impuls a la tria dels temes i a la seva representaci�.
Ruskin s'interessa per l'
art, per� a m�s a m�s, tamb� explica les conseq��ncies socials i pol�tiques de l'art, l'arquitectura i la literatura. Aquestes idees van tenir un gran ress� i influencia sobre l'art a Europa i Am�rica.
A Anglaterra, Ruskin va tenir com a seguidors Edward Coley Burne-Jones (1833-1898), William Morris (1834-1896), Walter Crane (1845-1915) i altres, b�sicament a trav�s del mencionat moviment Arts and Crafts, organitzat al voltant de la "Arts and Crafts Society" fundada el 1888 i col�laborant a una forta revifalla de les arts. Per a aquests artistes, la bellesa �s essencial i ha d'�sser evident en cada obra d'art i aix� no s'ha de manifestar nom�s en l'obra personal dels artistes, sin� tamb� en els productes de la gran ind�stria creada al voltant del moviment i seguint les seves idees est�tiques. 
Arthur Heygate Mackmurdo (1851-1942) que va ser un dels deixebles de Ruskin a Oxford, es va implicar en activitats art�stiques fundant la "Century Guild" (una organitzaci� d'arts and crafts que es va iniciar l'any 1884 abans que la famosa "Arts and Crafts Society") conjuntament amb altres artistes. Mackmurdo creia que la proporci� es un element b�sic de la bellesa. Les seves idees van ser explicades en la revista "The hobby Horse" publicada a partir de 1884.
A Esc�cia, Charles Rennie Mackintosh, la seva dona Margaret i la seva cunyada Frances Macdonald han de ser reconeguts com uns dels m�xims representants del Modernisme amb la labor que van desenvolupar a trav�s del "Institute of Fine Arts of Glasgow" (1897-1909).
Altres artistes brit�nics a mencionar son Vincent Aubrey Beardsley (1872-1898), Robert Burnes, els arquitectes Henry Hobson Richardson i Richard Norman Shaw, i tamb� s'han de tenir en compte els fant�stics treballs del decorador James Abbot Mc Neil Whistler (1834-1903).

El Modernisme tamb� es va estendre a altres parts d'Europa, com a B�lgica on Victor Horta (1861-1947) va construir els seus edificis rebutjant estils hist�rics, creant les bases de l'arquitectura moderna. Al mateix pa�s, Henry Van de Velde (1863-1957), pintor i arquitecte, va desenvolupar tamb� una arquitectura amb un estil que trencava les tend�ncies tradicionals. A B�lgica, el Modernisme pren parcialment una orientaci� diferent, no en arts decoratives, per� si en formes arquitect�niques i efectivament podem observar que en alguns edificis d'Horta i Van de Velde, la corba no �s la l�nia predominant, el que �s  evident a la "Maison du peuple" un edifici de Victor Horta a Bruselas (enderrocat el 1954), la Maison Solvay, el Palais Tassel, el Palais d'Aubecq (enderrocat el 1952) tots ells a Brussel�les, el Palais de Belles Arts a Tournai i alguns edificis de Van de Velde com Bloemenwerf (1896) a Uccle i la Haus Leuring (1903) a Schveningen (Holanda). Aquesta �s la ra� per la que alguns especialistes no estan massa d'acord en acceptar la tradicional consideraci� del Modernisme com un moviment basat en les l�nies corbes, pensant en canvi que el Modernisme correspon a una actitud an�mica que es resisteix a qualsevol definici� i que compren un grup important d'artistes de determinat per�ode i que tenen consci�ncia d'una comunitat d'estil. 

A Fran�a Hector Guimard (1867-1942) ens mostra en les seves estacions de Metro de Paris i altres edificis com la Maison Louis Colliot 1897 a Lille, el Castel B�ranger, el Palais Le�n Nozal 1902, la Sala de Concerts Humbert de Romans, el Chalet Blanc a Cabourg -Normandie-, la influencia del Modernisme amb el "coup de fouet", expressi� que significa el predomini de la corba sobre la recta
Fran�a tamb� viu una gran expansi� del Modernisme sota el nom de Modern Style o Art Nouveau, una gran quantitat d'artistes en recerca de formes de gran bellesa en totes les arts. Alguns d'aquests artistes m�s rellevants van ser: els pintors Henri de Toulouse-Lautrec, Paul Serusier, Emile Bernard, Georges de Feure, Pierre Puvis de Chavannes, Gustave Moreau, Felix Vallotton, Victor Prouv� tamb� dibuixant i escultor, l'escultor Ar�stides Maillol nascut a la Catalunya nord, els m�sics Claude Achille Debussy i Eric Satie.
S'ha de fer una menci� especial de l' "�cole de Nancy". En aquesta ciutat les activitats relacionades amb el Modernisme van ser desenvolupades per l'arquitecte Emile Andr� (1871-1933) amb les seves cases Maison Huot el 1903, Maison de l'avenue Foch i la Casa del pintor Armand Lejeune a Nancy i altres, els vidriers Jacques Gr�ber (1870-1936) i els germans Auguste i Antonin Damm i un altre important artista Emile Gall� (1846-1904) un excepcional vidrier �nima de l' "�cole de Nancy".
Altres arts decoratives molt desenvolupades a Fran�a van ser la cer�mica amb Albert Louis Dammouse i Lucien Mague, mobiliari amb Louis Majorelle (1859-1928), Gustave Serrurier-Bovy i Eug�ne Vallin tamb� membre de l' "�cole de Nancy" i la joieria amb Henri Vever i Ren� Lalique, etc.

A �ustria el Modernisme sota el nom de Sezessionstyl est� representat per Otto Wagner un arquitecte constructor d'algunes cases excepcionals a Viena com la Majolikahaus del 1898, la Ankerhaus 1894, el Wagner Palace el 1890/91 i algunes estacions de ferrocarril. La figura de Gustav Klimt �s excepcional en pintura i �s coneguda arreu del mon. 

A Alemanya el precursor del Jugendstyl -nom amb el que es coneix el Modernisme- va ser Marc Klinger (1857-1920), altres figures son August Endell (1871-1925) arquitecte constructor de la Elvira Haus el 1886 a Munic, Bruno Paul, Riemerschmid, Pankok, el escultor Hermann Obrist (1863-1927) i altres.

A altres pa�sos, s'ha de mencionar Giuseppe Sommaruga (1867-1917) amb el seu Hotel del Campo dei Fiori a Varese i el Palazzo Castiglione a Mil�, Michelozzi amb la Casa Via Scipione-Ammirato a Flor�ncia, Ernesto Basile amb la seva Capella de Santa Maria de Ges� i la Villa Igeia a It�lia; Od�n Lechner a Hongria,  Eliel Saarinen a Finl�ndia, i una gran quantitat d'altres artistes tant a Europa com a Am�rica on la figura de Louis Comfort Tiffany va tenir un gran �xit com a ceramista i vidrier. 

Finalment insistir en qu� el nom d'aquest moviment varia segons els diversos pa�sos: Art Nouveau, Modern style o Liberty a Anglaterra, Style Moderne, Modern Style o Art Nouveau a Fran�a, Jugendstyl a Alemania, Sezessionstyl a Austria, Floreale o Liberty a It�lia, Modernismo a Espanya, Modernisme a Catalunya. De fet aquestes tend�ncies no son exactament iguals a cada pa�s, malgrat que coincideixen en el temps i tenen una est�tica comuna.

 

 

Gaud: Casa Vicens Tanca

Casa Navs: Vidriera

Domnech i Montaner: Casa Lle Morera Finestrals

Gaud: Porta ferrada d'entrada al Park Gell

Nonell: Dona asseguda

MODERNISME A CATALUNYA

El Modernisme a Catalunya va tenir una fant�stica expansi�, ja que el pa�s estava obert a les corrents procedents d'Europa, per tal d�afermar les seves diferencies amb Espanya i refor�ar els seu nacionalisme pol�tic, en un per�ode liderat per la "Renaixen�a" despr�s d�un llarg per�ode de decad�ncia originat per la seva derrota del 1714 i la conseq�ent p�rdua dels seus drets i institucions nacionals. 
Les idees de Ruskin i Viollet-le-Duc i l'est�tica de William Morris, Walter Crane, Mackmurdo, Mackintosh, etc. van ser acceptades com a base de la renovaci� art�stica. 
Arquitectes com Gaud�, Dom�nech i Montaner, Puig i Cadafalch i altres, varen prendre el liderat d�aquest moviment.  
Especialment el paper de Dom�nech i Montaner (1849-1923) va ser essencial per a definir el "Modernisme arquitect�nic" a Catalunya. El seu article "En busca d�una arquitectura nacional", publicat a la revista "La Renaixen�a", exposa la manera d�aconseguir una arquitectura moderna que reflexi el car�cter nacional catal�. 
Els Modernistes, creien en la imaginaci� creativa com a creadora de s�mbols en contrast amb els ecl�ctics que pensaven en l�art com a representaci� objectiva de la realitat. De fet, el Modernisme representa a tot el mon i en especial a Catalunya la llibertat per la creaci� de noves formes anteriorment no acceptades, traient l�art de l�encarcarament acad�mic. 
El Modernisme catal� no nom�s reflexa en la seva arquitectura la riquesa ornamental que �s com� a tot l'Art Nouveau, sin� que manifesta un inter�s per mantenir i renovar les t�cniques tradicionals de construcci� i decoraci�, utilitzant materials antics com el totxo i nous (en aquella �poca) com el ferro i tamb� noves t�cniques cer�miques. 
Aquestes noves tend�ncies es fan evidents en les diferents arts com l�arquitectura (inclosos tots els tipus d�edificis), escultura (tant com a art independent, com a complement d�edificis), pinturaarts decoratives (amb materials com cer�mica, mosaic, vidre, fusta, t�xtils i ferro per manufacturar qualsevol objecte com mobles, l�mpades, joies, vestits, ampolles, vaixelles, coberts, catifes, etc.), literatura i m�sica.
El Modernisme va tenir una enorme acceptaci� social a Catalunya com a part de la "Renaixen�a" i els artistes que en formaven part van esdevenir molt populars. Aix� es aix� amb els arquitectes mencionats, per� tamb� amb pintors com Ramon Casas, Isidre Nonell o Santiago Rusi�ol (organitzador de les "Festes Modernistes" realitzades a Sitges al final del segle XIX).
Alguns d�aquests artistes - els bohemis del Modernisme - es reunien des de 1897 en el caf� literari "Els quatre gats" instal�lat en un edifici de Puig i Cadafalch al carrer Montsi� de Barcelona amb gran prestigi en els cercles modernistes. Aquestes reunions tamb� eren freq�entades per artistes com Picasso -les seves pintures de les �poques blava i rosa estan considerades com modernistes-, Miquel Utrillo, Mir, Pichot i altres.
La revista "P�l i ploma" publicada per Ramon Casas va ser el portaveu del moviment a Barcelona.
Aquesta actitud col�lectiva de renovaci� art�stica i progr�s va ser la base per a l'impuls d�un dels m�s brillants per�odes de l�art catal�.

Veieu les pagines espec�fiques dedicades als diferents arts: Arquitectura
                                                                                        Escultura
                                                                                        Pintura
                                                                                        Arts decoratives
                                                                                        Literatura
                                                                                        M�sica

aix� com les pagines dedicades a aspectes especials del Modernisme com les Catedrals del vi i el Modernisme funerari

 

LINKS seleccionats a altres webs sobre Modernisme -Art Nouveau-

Ruta del Modernisme  Web de l' "Institut del Paisatge Urb� de Barcelona" amb una amplia i �til informaci�   
http://www.greatbuildings.com/types/styles/art_nouveau.html  Links a imatges d'importants edificis Art Nouveau   
Reseau Art Nouveau Network - Home Page  Web del European Art Nouveau Network 
http://www.artcyclopedia.com/history/art-nouveau.html  Informaci� sobre Morris, Beardsley, Mucha, Klimt i Tiffany 
http://www.uoc.edu/lletra/moviments/modernisme/  Pagina sobre Modernisme a la web de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) 
http://www.uoc.edu/lletra/editorials/editoriallavenc/index.html Pagina sobre l'Aven� -revista cultural- a la web de la UOC
Rondom 1900 Pagina sobre arquitectura modernista europea 
 

 

Bibliografia espec�fica sobre Modernisme -Art Nouveau-

T�tol Autor Publicat per Any
Arquitectura modernista Bohigas, Oriol Lumen 1968
The Art Nouveau Style Buffet-Challi�, Laurence Academy Editions, London 1982
Art Nouveau Champigneulle, Bernard Barron's Educ. Series, Inc. 1972
Paris and Art Nouveau Constantino, Maria Editions Atlen 1990
Gran enciclop�dia catalana Diferents autors Enciclop�dia Catalana  
Modernisme i Modernistes Diferents autors Lunwerg

2001

Art Nouveau Duncan, Alistair World of Art Series, Thames and Hudson 2000
El modernisme a Catalunya Freixa, Mireia Barcanova

1991

El Modernismo en Espa�a Freixa, M.   1990
Art Nouveau Sembach, Klaus-Jurgen Taschen 2000
 
 

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI