Fa�ana
|
|
Dades
pr�ctiques:
Adre�a:
Passeig de Gracia, 92 / Carrer Proven�a, 261-265 Barcelona
Inter�s: xxxxx
(5 sobre 5)
Estat de conservaci�: Exterior: Fa�anes i terrat Molt
bo / Interior:
Parts comunes com patis, escales, espa�s d�exposici�, pis mostra, etc. Molt bo.
Espais privats (que no es poden visitar) normalment
adaptats a les actuals necessitats.
Transports:
Autobusos: 7, 16,
17, 22, 24, 28
Metro: L3, L5 (Passeig de Gr�cia o Diagonal)
Visites: L'actual propietari de l'edifici, la Fundaci� de la Caixa de Catalunya ha obert l�edifici a
la visita del p�blic i ofereix una gran varietat d�exposicions i activitats culturals i
art�stiques.
Hores d�obertura, de novembre a febrer de 9 a 18,30h. (�ltima
entrada a les 18h.)
de mar� a octubre de 9 a 20h. (�ltima entrada a les 19,30h.)
tancat el 1 i 6 i del 7 al 13 de gener, el 25 i 26 de desembre.
Preus: Adults: 9,50 � /
Estudiants, aturats i Jubilats (de la Uni� Europea) 5,50 �
Grups de +10 persones, reserva obligat�ria per correu electr�nic.
Reserves per email:
[email protected],
per fax: 902 202 139 o per tel�fon 902 202 138. De 0 a 12 anys:
gratu�t.
Descompte de la Ruta del Modernisme: 20% sobre la tarifa adults
Els horaris i
preus poden variar, es aconsellable comprovar-ho pr�viament.
Guies disponibles:
A la botiga de la casa -
Llibreria LAIE
- es pot adquirir una guia
sobre la Pedrera i altres llibres i objectes relacionats amb la
casa, Gaud�, el Modernisme i Barcelona.
Accessibilitat
per a minusv�lids:
Tots els pisos son accessibles per mitj� d�ascensors.
Malgrat tot, degut a la seva estructura, el terrat te importants
desnivells i escales que no poden ser transitats per cadires de rodes.
Informaci�:
Tel�fon: (34) 902 400 973
Email:
[email protected]
Web:
www.fundaciocaixacatalunya.org
Ruta del Modernisme |
Historia i descripci�:
Projecte
d'Antoni Gaud� i Cornet de 1905. Edificat entre 1906 i 1910 per a
la fam�lia Mil�.
Es un dels edificis residencials cabdals de Gaud� i un dels m�s imaginatius de la historia
de l�arquitectura, es diu que La Pedrera es m�s una escultura que un edifici.
Segons Permanyer, van col�laborar en la realitzaci� de l�edifici, l’arquitecte Josep Maria
Jujol, els
forjadors germans Badia, el fonedor Manyach, el constructor Josep Bayo i el guixaire Joan
Beltran (els recobriments interiors dels sostres de guix d�aquest edifici son realment
excepcionals).
La fa�ana es una impressionant, variada i harmoniosa massa de pedra ondulant sense
l�nies rectes a on tamb� el ferro forjat �s present en els balcons, les baranes
dels quals imiten formes vegetals.
Les golfes son sustentades per murs d�arcs de totxo seguint l�estil que Gaud� ja havia
desenvolupat per a la Casa Bellesguard i el Col�legi
de Santa Teresa del carrer Ganduxer de Barcelona.
El terrat es d’una fantasia exuberant, les xemeneies amb formes que recorden
guerrers, sortides de les escales, etc., composen un bosc de figures que sorpr�n
per la
seva varietat i l�avantguardisme de les formes.
L�edifici va ser reconegut per l'UNESCO com a "Patrimoni de la
humanitat" l�any
1984. |
