Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M�sica  

Historia:
Projecte d'Antoni Gaud� i Cornet de 1898, cripta constru�da per enc�rrec d'Eugeni G�ell i Bacigalupi - Comte de G�ell - des de 1908  en que es van comen�ar les obres  fins el 1914 en que es van interrompre definitivament. La cripta forma part d'una Col�nia t�xtil que s'havia comen�at a construir l'any 1890 a l'antiga finca de Can Soler de la Torre, per agrupar-hi les industries que l'arist�crata tenia anteriorment al barri de Sants de Barcelona.
El projecte inicial sembla que va ser realitzat per Ferran Alsina, director de la f�brica, considerat l'ide�leg de la Col�nia G�ell i responsable del disseny del recinte. T�cnic t�xtil, economista i pol�tic de renom ja va treballar amb Eusebi G�ell al Vapor Vell de Sants. En morir l'any 1907, es van fer c�rrec de la direcci� de la f�brica i de la Col�nia els fills d'Eusebi G�ell, Claudi i Santiago.
Aquesta Col�nia agrupa a m�s de la Cripta, altres edificis modernistes entre els que trobem els habitatges dels treballadors, altres cases particulars (Ca l'Ordal i Ca l'Espinal - ambdues de Joan Rubi� -), un hospital, una fonda, una Escola (constru�da el 1916 per Francesc Berenguer  i el seu fill), la casa del mestre, diversos comer�os, una cooperativa (constru�da l'any 1900 per Francesc Berenguer i Joan Rubi�) el Centre cultural Sant Llu�s, el teatre Fontova i altres edificis.
Gaud� va comptar per realitzar el projecte de la Col�nia que se li havia encarregat, amb l'ajuda dels seus col�laboradors Joan Rubi� i Bellver, Francesc Berenguer i Mestres, Francesc Berenguer i Bellveh� (fill de l'anterior) i Josep Canaleta i Cuadras. Es va encarregar per� personalment de la construcci� de la Cripta que es nom�s una petita part del projecte, que va quedar aturat l'any 1915, per causes no ben conegudes. Finalment l'any 1918, en morir el Comte G�ell, els seus hereus van desistir de la continuaci� dels treballs.
La Col�nia va continuar essent propietat de la fam�lia G�ell, fins que l'any 1945 la van vendre a la fam�lia Bertrand i Serra que va tancar la industria l'any 1973 a causa de la crisis del sector t�xtil.
La col�nia est� situada a la poblaci� de Santa Coloma de Cervell� i a 15 quilometres de Barcelona.
Anualment i durant el m�s d'Octubre, s'hi celebren unes Festes Modernistes - que enguany es celebraran els dies 17,18 i 19 d'Octubre de 2008 - ambientades a principis del segle XX, que acullen una gran quantitat de p�blic.

El projecte:
Per a aquesta Col�nia G�ell, Gaud� va projectar una esgl�sia en dos nivells, un de m�s baix que es la cripta i una altra, la principal, que s'havia de construir a sobre i de la que nom�s es va arribar a realitzar el campanar, la porta d'entrada , l'escalinata d'acc�s i algunes parets.
La cripta te un disseny ovoide amb cinc naus, una de central i dues m�s a cada banda.
El comit� del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO reunit a la ciutat sud-africana de Durban va acordar el dia 15 de juliol de 2005 incloure cinc obres de l�arquitecte Antoni Gaud�, entre elles la Cripta de la Col�nia G�ell en la llista del Patrimoni de la Humanitat.

La cripta:
Aqu�, Gaud� va experimentar i va aconseguir expressar el seu llenguatge arquitect�nic m�s personal. Va optar per l��s de columnes inclinades com a sistema per sustentar el pes de l�edifici, sense necessitat de construir arcbotants o contraforts. La distribuci� de pesos va ser calculada mitjan�ant el m�tode de la maqueta polifunicular - que es pot veure al Museu Gaud� de la Sagrada Fam�lia -, que va inventar per a la projecci� arquitect�nica i que a petita escala permetia preveure les c�rregues i els arcs que les havien de suportar. L�esgl�sia va ser declarada monument historicoart�stic el 1969 i avui dia es considera una de les peces fonamentals de l�arquitectura mundial del segle XX, a causa de la gran innovaci� que va suposar en l��s de columnes inclinades i de voltes en forma de paraboloide hiperb�lic i per l�admirable combinaci� dels materials.
Les finestres decorades amb vitralls que sobresurten de les parets inclinades i tenen forma de llucanes presenten un viu contrast amb la sobrietat dels materials de construcci�.
La porta d�entrada mostra a la llinda una composici� cer�mica que representa les quatre virtuts cardinals.
Dins la cripta, impacten sobretot la soluci� del sostre, basada en nervis de ma�; els murs de paraboloide hiperb�lic, i les quatre columnes bas�ltiques d�aire prehist�ric. Tot aquest ambient  contrasta vivament amb els cromatismes dels vitralls.
Els bancs van ser dissenyats per Gaud�, aix� com les piques d�aigua bene�da fetes amb petxines
enormes sustentades amb ferro forjat. El sagrari, l�altar de la Sagrada Fam�lia i els �ngels del presbiteri s�n obra de Josep M. Jujol.

L'entorn i els materials de construcci�:
Gaud� va situar l�esgl�sia al turonet m�s alt de la zona residencial de la Col�nia, en una pineda.
Gr�cies als materials constructius, l�esgl�sia i les columnes inclinades del p�rtic es barregen visualment amb el paisatge exterior en un mimetisme perfecte.
Als murs i les columnes exteriors es combinen gens capriciosament els diferents materials utilitzats: esc�ria de fosa, maons recuits deformats, pedra de calcita i basalt. Als murs exteriors es troben en gran profusi� mosaics amb simbologia religiosa. Al p�rtic destaca una impressionant palmera de basalt que sost� les voltes.
A l�atri del porxo, Gaud� va experimentar per primera vegada en la hist�ria de l�arquitectura les voltes de paraboloide hiperb�lic, que despr�s va utilitzar profusament a la seva gran obra "La Sagrada Fam�lia".