GAUD� I EL MODERNISME A CATALUNYA / Arquitectura / Gaud� / Santa Coloma de Cervell� / Cripta de la Col�nia G�ell

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M�sica  

     �rea especialCatedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme catal� fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Prop�sit   Contacti'ns   Dades d'audi�ncia

Gaud�: CRIPTA DE LA COL�NIA G�ELL

[English] [Fran�ais] [Castellano]
Sobre la Cripta de la Col�nia G�ell:  Dades pr�ctiques   Historia   El projecte   La cripta   L�entorn i els materials de construcci�   Imatges
Accessibilitat per a minusv�lids
Informaci� addicional:  Altres obres de Gaud�
 
Gaud   Colnia Gell  Campanar i finestres lateral dret

Dades pr�ctiques:
Adre�a:     Col�nia G�ell    Santa Coloma de Cervell� (Baix Llobregat - Barcelona) 
Centre d�interpretaci� i acollida de visitants:  Carrer Claudi G�ell, s/n     Col�nia G�ell     08690 Santa Coloma de Cervell�
Inter�s:  xxxxx  (5 sobre 5)
Estat de conservaci�:
El conjunt ha estat sotm�s a un proc�s de restauraci� molt important que ha generat
una important pol�mica sobre la seva idone�tat. Al marge d'aquesta q�esti� l'estat de conservaci� es Bo.
Com arribar-hi:
Amb tren: FGC. Tel.: (34) 932 051 515.
L�nies: S4, S8 i S33. De 8.30 a 21 h. Trens cada 15 minuts. Barcelona-Col�nia G�ell. Durada del trajecte: 22 minuts.
Per carretera: acc�s des de la BV-2002 entre Sant Boi de Llobregat i Santa Coloma de Cervell�.
En arribar cal seguir la senyalitzaci� fins al Centre d�Acollida de Visitants.
Visites: 
De l'1 de maig a l'1 d�octubre, les hores d�obertura son de 10 a 14 h. i de 15 a 19 h. de dilluns a divendres. Dissabtes, diumenges i festius de 10 a 15 h.
Hi han misses a les 11 i 13 h. els diumenges i festius. Puntualment dissabtes mat�
Del 2 de novembre a l'1d'abril, les hores d�obertura son de 10 a 15 h. de dilluns a diumenge, inclosos festius.
Hi han misses a les 11 i 13 h. els diumenges i festius. Puntualment dissabtes mat�
Els horaris de visita s�interrompran durant els actes lit�rgics (diumenges a les 11 i 13h, i puntualment dissabtes mat�).

Tancat: Diumenge de Rams, Divendres Sant, 25 i 26 de desembre, 1 i 6 de gener.
Per concertar visites, preus i altres informacions, contactar a trav�s de les adreces d'Informaci�
Els horaris, preus i altres dades poden variar, aconsellem que ho comproveu pr�viament. Confirmeu horaris normals i de cap de setmana al tel�fon d�informaci�.
Accessibilitat per a minusv�lids:
La cripta es accessible per a cadires de rodes.
Informaci�:  Tel�fon (34) 93 630 58 07

                    Fax:
(34) 93 640 74 46

                    Email: [email protected]
                    Web: www.elbaixllobregat.net/coloniaguell

Preus:
Consultar a trav�s de les adreces d'Informaci�
Descompte de la Ruta del Modernisme: -1,20 � en totes les modalitats d�entrada.
Ruta del Modernisme 

Historia:
Projecte d'Antoni Gaud� i Cornet de 1898, cripta constru�da per enc�rrec d'Eugeni G�ell i Bacigalupi - Comte de G�ell - des de 1908  en que es van comen�ar les obres  fins el 1914 en que es van interrompre definitivament. La cripta forma part d'una Col�nia t�xtil que s'havia comen�at a construir l'any 1890 a l'antiga finca de Can Soler de la Torre, per agrupar-hi les industries que l'arist�crata tenia anteriorment al barri de Sants de Barcelona.
El projecte inicial sembla que va ser realitzat per
Ferran Alsina, director de la f�brica, considerat l'ide�leg de la Col�nia G�ell i responsable del disseny del recinte. T�cnic t�xtil, economista i pol�tic de renom ja va treballar amb Eusebi G�ell al Vapor Vell de Sants. En morir l'any 1907, es van fer c�rrec de la direcci� de la f�brica i de la Col�nia els fills d'Eusebi G�ell, Claudi i Santiago.
Aquesta Col�nia agrupa a m�s de la Cripta, altres edificis modernistes entre els que trobem els habitatges dels treballadors, altres cases particulars (Ca l'Ordal i Ca l'Espinal - ambdues de Joan Rubi� -), un hospital, una fonda, una Escola (constru�da el 1916 per Francesc Berenguer  i el seu fill), la casa del mestre, diversos comer�os, una cooperativa (constru�da l'any 1900 per Francesc Berenguer i Joan Rubi�) el Centre cultural Sant Llu�s, el teatre Fontova i altres edificis.
Gaud� va comptar per realitzar el projecte de la Col�nia que se li havia encarregat, amb l'ajuda dels seus col�laboradors Joan Rubi� i Bellver, Francesc Berenguer i Mestres, Francesc Berenguer i Bellveh� (fill de l'anterior) i Josep Canaleta i Cuadras. Es va encarregar per� personalment de la construcci� de la Cripta que es nom�s una petita part del projecte, que va quedar aturat l'any 1915, per causes no ben conegudes. Finalment l'any 1918, en morir el Comte G�ell, els seus hereus van desistir de la continuaci� dels treballs.
La Col�nia va continuar essent propietat de la fam�lia G�ell, fins que l'any 1945 la van vendre a la fam�lia Bertrand i Serra que va tancar la industria l'any 1973 a causa de la crisis del sector t�xtil.
La col�nia est� situada a la poblaci� de Santa Coloma de Cervell� i a 15 quilometres de Barcelona.
Anualment i durant el m�s d'Octubre, s'hi celebren unes Festes Modernistes - que enguany es celebraran els dies 17,18 i 19 d'Octubre de 2008 - ambientades a principis del segle XX, que acullen una gran quantitat de p�blic.

El projecte:
Per a aquesta Col�nia G�ell, Gaud� va projectar una esgl�sia en dos nivells, un de m�s baix que es la cripta i una altra, la principal, que s'havia de construir a sobre i de la que nom�s es va arribar a realitzar el campanar, la porta d'entrada , l'escalinata d'acc�s i algunes parets.
La cripta te un disseny ovoide amb cinc naus, una de central i dues m�s a cada banda.
El comit� del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO reunit a la ciutat sud-africana de Durban va acordar el dia 15 de juliol de 2005 incloure cinc obres de l�arquitecte Antoni Gaud�, entre elles la Cripta de la Col�nia G�ell en la llista del Patrimoni de la Humanitat.

La cripta:
Aqu�, Gaud�
va experimentar i va aconseguir expressar el seu llenguatge arquitect�nic m�s personal. Va optar per l��s de columnes inclinades com a sistema per sustentar el pes de l�edifici, sense necessitat de construir arcbotants o contraforts. La distribuci� de pesos va ser calculada mitjan�ant el m�tode de la maqueta polifunicular - que es pot veure al Museu Gaud� de la Sagrada Fam�lia -, que va inventar per a la projecci� arquitect�nica i que a petita escala permetia preveure les c�rregues i els arcs que les havien de suportar. L�esgl�sia va ser declarada monument historicoart�stic el 1969 i avui dia es considera una de les peces fonamentals de l�arquitectura mundial del segle XX, a causa de la gran innovaci� que va suposar en l��s de columnes inclinades i de voltes en forma de paraboloide hiperb�lic i per l�admirable combinaci� dels materials.
Les finestres decorades amb vitralls que sobresurten de les parets inclinades i tenen forma de llucanes presenten un viu contrast amb la sobrietat dels materials de construcci�.
La porta d�entrada mostra a la llinda una composici� cer�mica que representa les quatre virtuts cardinals.
Dins la cripta, impacten sobretot la soluci� del sostre, basada en nervis de ma�; els murs de paraboloide hiperb�lic, i les quatre columnes bas�ltiques d�aire prehist�ric. Tot aquest ambient  contrasta vivament amb els cromatismes dels vitralls.
Els bancs van ser dissenyats per Gaud�, aix� com les piques d�aigua bene�da fetes amb petxines
enormes sustentades amb ferro forjat. El sagrari, l�altar de la Sagrada Fam�lia i els �ngels del presbiteri s�n obra de Josep M. Jujol.

L'entorn i els materials de construcci�:
Gaud� va situar l�esgl�sia al turonet m�s alt de la zona residencial de la Col�nia, en una pineda.
Gr�cies als materials constructius, l�esgl�sia i les columnes inclinades del p�rtic es barregen visualment amb el paisatge exterior en un mimetisme perfecte.
Als murs i les columnes exteriors es combinen gens capriciosament els diferents materials utilitzats: esc�ria de fosa, maons recuits deformats, pedra de calcita i basalt. Als murs exteriors es troben en gran profusi� mosaics amb simbologia religiosa. Al p�rtic destaca una impressionant palmera de basalt que sost� les voltes.
A l�atri del porxo, Gaud� va experimentar per primera vegada en la hist�ria de l�arquitectura les voltes de paraboloide hiperb�lic, que despr�s va utilitzar profusament a la seva gran obra
"La Sagrada Fam�lia".

Imatges:
Gaud   Colnia Gell  Vista frontal Gaud  Colnia Gell  Detall exterior finestres Gaud  Colnia Gell  Finestres
Vista frontal
 
Detall de finestres
 
Altres finestres
 
Gaud  Colnia Gell  Portic vista lateral Gaud  Colnia Gell   Vista general lateral dret Gaud  Colnia Gell  Vista general lateral posterior
Vista lateral del porxo Dues vistes generals de l�esgl�sia de la Col�nia G�ell
 
Altres obres de Gaud�: 

A CATALUNYA:
A Barcelona: Bellesguard   Casa Eduard Calvet   Casa Batll�   Casa Vicens  
Col�legi Santa Teresa   Escoles Sagrada Fam�lia   Fanals de la Pla�a Reial i del Pla del Palau   La Pedrera   Pavellons G�ell   Palau G�ell  Park G�ell   Sagrada Fam�lia   Tanca Finca Miralles   Viaducte del carrer Bellesguard
A La Pobla de Lillet:  Xalet del Catllar�s  Jardins Artigas
A Matar�:  Cooperativa Obrera (atribuit)
A Montserrat:  Rosari Monumental (1er misteri de Gl�ria)
A Santa Coloma de Cervell�: 
Col�nia G�ell
A Sitges (Garraf):   Cellers Garraf

A Tarragona:   Altar de la Capella de Jes�s i Maria

ALS PA�SOS CATALANS: 
A Mallorca:  Renovaci� de la Catedral de Palma de Mallorca

A FORA DE CATALUNYA:  El Capricho (Comillas - Cantabria - Espanya)   Casa Botines (Lle� - Espanya)    Palau Episcopal (Astorga - Lle� - Espanya)

 
OBRA DESAPAREGUDA: 
A Vic:   Fanals de la Pla�a del Mercadal (Enderrocats)

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI