Despr�s de la desfeta militar i pol�tica del 1714, la literatura catalana tarda en superar les conseq��ncies de la derrota i no comen�a a recuperar un cert vigor fins a principis del segle XVIII en que ja es comen�a a manifestar una considerable for�a de la producci� liter�ria. Aquesta recuperaci� no es consolidar� fins a l�obra dels Modernistes. 
Vist des d�una �ptica europea, des dels or�gens de l'Art Nouveau, amb els fonaments que trobem en l�obra de Ruskin fins a la consolidaci� d�una literatura catalana Modernista, transcorre un per�ode de 40 anys en que es van succeint fets que aniran impulsant el proc�s i que es manifestaran simult�niament amb l�evoluci� del pensament pol�tic catalanista. 
Els inicis els trobem al voltant de la revista l'Avens, dirigida per Joaquim Casas i Carb� i per Jaume Mass� i Torrents, que aviat buscar� - a partir de 1891 - un model gramatical uniforme i normalitzat m�s adequat, que es reflexa en el canvi del seu nom pel de l'Aven�. Aquesta revista ser� crucial per a la consolidaci� de la narrativa catalana a trav�s del Modernisme. 
Posteriorment Raimon Casellas va elaborant uns criteris d�an�lisis de la captaci� de la realitat a trav�s de l�emoci� de l�artista i utilitzant elements naturalistes. Tot aquest proc�s va evolucionant fins a desembocar en un pessimisme basat en l�obra de Nietzsche. Aquest pessimisme es reflexa en les "Estrofes decadentistes" de Joan Maragall - presentades en les terceres Festes Modernistes a Sitges-. Altres exemples, especialment en termes de critica liter�ria, son Brossa i Rusi�ol. La excepci� es el teatre, sota la influencia de Ibsen, amb els treballs de Iglesias i en un altre �mbit d'Adri� Gual.    
La t�cnica narrativa Modernista es va desenvolupant a trav�s de l�obra de Casellas - "Els sots fer�stecs" - i altres escriptors com V�ctor Catal� (Caterina Albert)  amb "Solitud", culminant en la novel�la de Josep Pous i Pag�s "La vida i obra de Jordi Freginals" que marca l�any 1912 el final de la narrativa modernista. 
Aquesta t�cnica es basa sovint en una estructura de relats curts que posteriorment s�integren dintre d�una obra que els agrupa - aquest es el cas de Els sots fer�stecs i de Solitud, aix� com d�altres obres com "Josafat" de Prudenci Bertrana o "Pinya de rosa" de Joaquim Ruyra.
Entre els temes, cal assenyalar especialment el mon rural que tracten molts dels autors modernistes. 
Per�, a m�s, el Modernisme tracta tots els g�neres: la novel�la, el conte, l�assaig, el teatre, la llegenda, la l�rica, la �pica, etc. freq�entment fent refer�ncia a episodis de la vida i historia nacionals. 
La literatura modernista ser� el nucli a partir del qual la literatura catalana experimentar� un impuls decisiu que la situar� al nivell de la literatura nacional contempor�nia de qualsevol altre pa�s europeu.