GAUD� I EL MODERNISME A CATALUNYA / Arquitectura / Gaud� / Barcelona / Altres espais de la Sagrada Fam�lia

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M�sica  

     �rea especialCatedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme catal� fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Prop�sit   Contacti�ns   Dades d'audi�ncia

Gaud�: SAGRADA FAM�LIA 
              Els altres espais del temple

[English] [Fran�ais] [Castellano]
 El temple:  Dades pr�ctiques  Historia  Descripci� general  Cronologia  Fa�ana del Naixement  Fa�ana de la Passi�  Fa�ana de la Gloria  Els altres Espais del temple  Els elements constructius 
 Accessibilitat per a minusv�lids
 Fonts i informaci� complementaria:  Links  Bibliografia  Situaci� actual de les obres  Altres obres de Gaud�
 
Els espais del temple:  Fa�ana del Naixement  Fa�ana de la Passi�  Fa�ana de la Gloria  la Cripta  l'Absis  els Cimboris i els Obeliscs  els Claustres  les Sagristies  la Capella de l�Assumpci�  el Creuer i el Transsepte  les Naus i els Cors  el Presbiteri o Altar 

El projecte de la Sagrada Fam�lia preveu la construcci� de dotze campanars (un per a cada ap�stol), quatre m�s per els evangelistes, una altre dedicat a la Verge i el m�s important, de 170 metres d’al�ada coronat amb la t�pica creu de quatre bra�os de Gaud�, s�mbol de Jesucrist.
Aquests campanars de perfil parab�lic tenen en el seu interior unes escales helico�dals que rodegen un espai a on s�han de situar les campanes tubulars, que Gaud� va estudiar durant anys i que sonaran per aire comprimit i percussi� (es preveu que aquestes campanes siguin un dels �ltims elements a ser constru�ts).

Cada finestra, columna i element fa refer�ncia a sants, institucions o misteris de la fe cat�lica.
Actualment transcorreguts m�s de 100 anys des de l'inici, els treballs segueixen un ritme de construcci� que s�ha accelerat considerablement.
L'�nica part del temple edificada directament per Gaud� es la que compr�n l'absis i la fa�ana del Naixement amb els seus quatre campanars, dels que en morir el 1926 a l�edat de 74 anys atropellat per un tramvia, nom�s n’havia pogut completar la base sense
els pinacles de tres d�ells i la totalitat del del Sant Bernab�.
La pol�mica sobre la continuaci� de l'obra a partir de 1952, es deguda a la falta de dissenys originals que en bona part varen ser destru�ts durant la guerra civil (1936-1939) i afortunadament ha estat ja totalment superada, actualment es parla de la possibilitat, si els treballs continuen al mateix ritme, d�acabar les obres d�aqu� 20-25 anys.

La Cripta:
Es una de les parts del temple dissenyades per Francesc de Paula Villar en estil neog�tic, Gaud� la va aprofitar com a base del presbiteri del seu projecte, encara que va ser un dels elements que li va impedir de posar l�eix de la nau entravessat en l�illa de l'Eixample que li serveix de base.
Te la mateixa disposici� que el absis edificat a sobre. Es composa de set capelles, un deambulatori i un area central, gaireb� circular (40x30 metres) a sobre de la qual, es troba el presbiteri de l�esgl�sia.
Esta sostinguda per un conjunt de deu pilars dels que es projecten cap al sostre feixos de columnetes que acaben en una clau de volta que cont� una representaci� de l�Anunciaci�. Aquesta volta aixeca dos metres el nivell del presbiteri.
Per assegurar l�il�luminaci� i la ventilaci�, hi ha un fossat tot al voltant.
L�acc�s es fa per dues escales de caragol, una a cada banda de l'absis. Aquestes escales s�han de prolongar cap amunt a mida que el temple vagi creixent per permetre la comunicaci� entre els diferents nivells de tribunes i cant�ries i arribar fins a les teulades. Actualment hi ha instal�lat un ascensor per facilitar-ne l�acc�s.
Els altars absidals estan dedicats al Sagrat Cor, la Immaculada Concepci�, Sant Josep, Sant Joaquim i Santa Anna, Santa Isabel i Sant Zacaries i Sant Joan Baptista.
L�escultor Carles Mani i Roig va realitzar els treballs de retoc dels capitells i un model de Crist a mida redu�da per la Cripta.
A la cripta hi han les sepultures de Josep Maria Bocabella - promotor del temple -, els seus descendents i Gaud�.
La Cripta de la Sagrada Fam�lia ha estat recentment declarada "PATRIMONI DE L'HUMANITAT" per la UNESCO.
 
Gaud: Sagrada Famlia  La cripta Gaud: Sagrada Famlia  La cripta  Clau de volta amb la representaci de l'Anunciaci
Vista de la cripta Clau de volta amb la representaci� de l�Anunciaci�

L'Absis:
La part exterior de l'absis, com la cripta, va ser un dels primers elements constru�ts i tamb� mant� el car�cter neog�tic que li va donar l�arquitecte Villar i que Gaud� va respectar.
La part exterior i en particular les set capelles que rodegen el presbiteri est� actualment en construcci�. Cada una d�aquestes capelles estar� il�luminada per tres finestrals, essent el central m�s alt que els altres dos, per permetre d�instal�lar-hi a sota una imatge sense que el tapi.
Els pilars de les arestes de les capelles, s�acaben en pinacles prism�tics i a mitja al�ada g�rgoles amb figures de dragons, llangardaixos, serps, salamandres, granotes, etc serveixen per l�evacuaci� d�aig�es pluvials.
Les llanternes de les capelles seran pir�mides amb pilastres inclinades pas del trifori que corona l'absis. Estaran culminades per invocacions de les ant�fones d�Advent.
A ambd�s extrems, les escales que pugen de la cripta i que segueixen pujant als nivells superiors, tenen quatre series de finestrals superposats i un trifori a la part superior, estan rematats per espigues. Aqu� tamb� les g�rgoles amb decoraci� de caragols marins i terrestres son un element decoratiu molt naturalista.
A cada extrem s�hi construir� una sagristia.
 
Gaud: Sagada Famlia - Coronament de l'absis Gaud: Sagrada Famlia - Coronament de l'absis Gaud: Sagrada Famlia - Una figura (llargandaix) a l'absis Gaud: Sagrada Famlia - L'absis amb les finestres tapiades
Varies vistes de l'absis - exterior en construcci� -

Els Cimboris i Obeliscs:
Aquestes construccions estan actualment amb prou feines comen�ades i seran unes de les m�s espectaculars del temple. S�agrupen b�sicament a sobre del creuer i n�hi hauran sis: el m�s gran i alt de tots, el central dedicat a Jes�s, de cent setanta metres d�al�ada i culminat per una creu de quatre branques t�pica de Gaud� de 15 metres que estar� coberta amb vidriats venecians  que la faran brillar al sol i de nit sortir� de cada bra� un potent focus de llum.
El segon en import�ncia de cent quaranta metres d�al�ada i situat darrera del anterior, a sobre de l'absis, estar� dedicat a la Verge Maria i estar� culminat per un estel.
Finalment els quatre situats al voltant del principal, estaran dedicats al quatre evangelistes Lluc, Marc, Joan i Mateu, seran d�una al�ada de 130 metres i enlla�aran amb el cimbori central amb una s�rie de ponts. Estaran culminats per figures d��ngels.
Els cimboris tindran una base de vuit costats i es construiran amb ma� vist.
Les paraules Amen i Al�leluia fetes amb elements cer�mics recorreran de dalt a baix els cimboris.
Els Obeliscs estaran situats un a cada cantonada del temple, son com unes fites gegants amb representacions de les quatre estacions.

Els Claustres:
Els claustres de la Sagrada Fam�lia tenen una disposici� completament original que no te res a veure amb qualsevol altre construcci� d�aquest tipus coneguda. Efectivament, el claustre de la Sagrada Fam�lia, no est� disposat lateralment amb respecte al cos de l�esgl�sia, sin� que es disposa tot al voltant del temple, de tal manera que serveix de lloc de deambulaci�, meditaci� i rep�s i a la vegada serveix per a�llar el temple del brogit extern de la ciutat que el circumda. Segons Gaud�, es destinaran a resar el Rosari en process�.
Els claustres es situen al mateix nivell que la planta del temple i travessen els tres p�rtics, i s�articulen amb les construccions amb les que interactuen, com la Capella de la Assumpci� que els interromp per recomen�ar el seu curs sim�tricament a l�altra banda i les Sagristies, Baptisteri i Capella del Sagrament.
Les voltes del claustre son d�aresta que origina uns frontons amb rosassa de tres ogives.
Cada intersecci� del claustre amb les fa�anes que travessa disposen d�una porta dedicada a diferents advocacions de la Verge: les del Naixement a les Verges de Montserrat i del Rosari, les de la Passi� a la Verge de la Merc� i dels Dolors.
Els claustres estan finament decorats amb variats motius escult�rics rodejats d�abundant�ssima representaci� de flors, palmes, rams d�olivera, etc.
Al ser una construcci� que encercla tot el temple, es troba en diferents fases de construcci�
i per tant es impossible tenir-ne una visi� de conjunt, per� les parts edificades, principalment al costat esquerra de la fa�ana de la Gloria i a ambd�s costats de la fa�ana del Naixement, permeten de fer-se una idea for�a clara de la seva aparen�a final.
 
Gaud: Sagrada Famlia - El claustre al costat del Baptisteri Gaud: Sagrada Famlia - El claustre al costat del Baptisteri - Frontons Gaud: Sagrada Famlia - El claustre a la dreta de la faana del Naixement Gaud: Sagrada Famlia - El claustre a l'esquerra de la faana del Naixement
El claustre al costat del Baptisteri El claustre a ambd�s costats de la fa�ana del Naixement

Les Sagristies:
N�hi haur� dues que encara no estan comen�ades, tindran unes dimensions a la base de 18x18 metres i una al�ada de 46 metres. La coberta ser� en forma de c�pula de dotze cares i es situaran als angles del claustre per darrera del creuer.
Les dotze cares de la c�pula seran paraboloides hiperb�lics que al nivell de les cobertes del claustre, quedaran tallades per vuit plans verticals que originaran dotze frontons desiguals, essent els de les cantonades m�s grans que els els de les parets.
A l�angle que donar� al xamfr� del carrer i haur� una esp�cie de torre culminada per tres obeliscs i una llanterna. En el extrem oposat, una escala unir� els tres pisos de la base, dels quals, la planta noble tindr� una al�ada de 14,5 metres i estar� parcialment disposada com una galeria amb grades. La llum entrar� per les dotze rosasses triangulars dels frontons. 
La c�pula constar� de quatre nivells i estar� tota ella perforada per finestres triangulars, a fi d�assegurar una bona il�luminaci�. Tot el sistema de voltes que cobrir� els diferents nivells, es far� a base de paraboloides hiperb�lics i hiperboloides.
Les c�pules de les dues sagristies conjuntaran harm�nicament amb la s�rie de frontons, pinacles i llanternes que formen part de l'absis que tindran al seu costat.
 
Gaud: La Sagrada Famlia / Maqueta d'una Sagristia  Maqueta d�una sagristia  

La Capella de l�Assumpci�:
Gaud� es va inspirar pel disseny d�aquesta capella, que encara no est� comen�ada, en la que l�escultor Bonif�s de Valls va realitzar per a la catedral de Girona.
Situada entre dues seccions del claustre a l�ala nord-oest, tindr� una planta quadrada. Al darrera s�hi construiran dues escales de caragol. Com la capella trencar� la continu�tat del claustre, un petit Hall n�assegurar� la connexi�. Tindr� dues entrades directes des del carrer.
Una volta hiperboloide cobrir� la capella. A vuit metres d�al�ada de la capella, es disposar� una galeria circular.
La capella estar� culminada per un cimbori de 30 metres d�al�ada rematat per una corona imperial.

El Creuer i el Transsepte:
Just a davant d�aquest altar es situa el creuer amb un transsepte de tres naus, actualment en construcci�, que porta a cada extrem a les dues fa�anes de la Nativitat i de la Passi� que tenen la missi� d�il�lustrar d�una manera entenedora els misteris del naixement, passi� i resurrecci� - gl�ria - de Jesucrist.
Les tres naus del transsepte tenen una amplada total de 45 metres i la seva longitud es de 60 metres.
Aquesta zona est� encara en una fase relativament endarrerida de construcci�.
 
Gaud: Sagrada Famlia -  El transsepte del cant de la faana de la Passi Gaud: Sagrada Famlia  Transsepte  Estat de les obres l'any 2004
Vista del transsepte cap el costat de la fa�ana de la Passi� Vista de l�estat de les obres del transsepte l�any 2004

Les Naus i els cors:
Seguint l�eix de l�altar major es desplega el cos central del temple amb cinc naus que acabar� a la fa�ana de la Gloria que ser� l�entrada principal del temple situada al carrer Mallorca. La nau central te una amplada de 30 metres i cada una de les naus laterals, 7,5 metres, el que fa un total de 60 metres d�amplada. La llargada total es de 80 metres fins a la girola de l'absis. L�al�ada fins a la volta del cimbori central ser� de 65 metres.
Les columnes de la nau i de l'absis es ramifiquen a una al�ada determinada i s�inclinen lleugerament per recollir les voltes interiors.
Per sobre de les columnes dels extrems, s�ubica una tribuna de graderia al llarg i al voltant de l'absis, per allotjar el cor rodejant,  doncs, el presbiteri.
Les naus laterals tamb� son recorregudes a banda i banda i una al�ada de tres metres per sobre de la planta principal, per uns cors amb pendent i esglaonats que tenen en conjunt una capacitat per a m�s de mil cantaires. 
Les naus estan actualment en fase de construcci� molt avan�ada, estan cobertes i s�est� tancant la part que dona a la fa�ana de la Gloria per aix� poder realitzar actes a dintre del temple en el temps m�s curt possible.
 
Gaud: Sagrada Famlia -  Voltes de la nau central Gaud: Sagrada Famlia -  Bosc de columnes amb formes naturals a les naus
Dues vistes de les voltes de la nau central i les formes naturals del disseny de suports de Gaud�

El Presbiteri o Altar:
L�altar major es situa sobre la cripta i esta rodejat de les set capelles de l'absis dedicades als set dolors i goigs de Sant Josep. Es situa a uns dos metres d�al�ada per sobre del nivell general del temple.
L�altar est� projectat amb molta austeritat, amb una taula �nica amb un crucifix a sobre. Hauria d�estar sobrevolat per un gran baldaqu� rodejat d�un lampadari penjat d�un arc de triomf d�una al�ada d�uns dotze metres. Del centre de l'absis penjar� una gran llanterna i del cimbori central un lampadari.

Altres pagines sobre la Sagrada Fam�lia:
Hist�ria  Descripci�  Cronologia  Fa�ana del Naixement  Fa�ana de la Passi�  Fa�ana de la Gloria  Altres espais del temple  Elements constructius  Links i Bibliografia

Pagina realitzada amb la col�laboraci� de la "Junta Constructora del temple de la Sagrada Fam�lia".
Altres obres de Gaud�:

A CATALUNYA:
A Barcelona: Bellesguard   Casa Eduard Calvet   Casa Batll�   Casa Vicens  
Col�legi Santa Teresa   Escoles Sagrada Fam�lia   Fanals de la Pla�a Reial i del Pla del Palau   La Pedrera   Pavellons G�ell   Palau G�ell  Park G�ell   Sagrada Fam�lia   Tanca Finca Miralles   Viaducte del carrer Bellesguard
A La Pobla de Lillet:  Xalet del Catllar�s  Jardins Artigas
A Matar�:  Cooperativa Obrera (atribuit)
A Montserrat:  Rosari Monumental (1er misteri de Gl�ria)
A Santa Coloma de Cervell�: 
Col�nia G�ell
A Sitges (Garraf):   Cellers Garraf

A Tarragona:   Altar de la Capella de Jes�s i Maria

ALS PA�SOS CATALANS: 
A Mallorca:  Renovaci� de la Catedral de Palma de Mallorca

A FORA DE CATALUNYA:  El Capricho (Comillas - Cantabria - Espanya)   Casa Botines (Lle� - Espanya)    Palau Episcopal (Astorga - Lle� - Espanya)

 
OBRA DESAPAREGUDA: 
A Vic:   Fanals de la Pla�a del Mercadal (Enderrocats)

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI