El projecte
de la Sagrada Fam�lia preveu la construcci� de dotze campanars (un per a cada ap�stol),
quatre m�s per els evangelistes, una altre dedicat a la Verge i el m�s important, de 170
metres dal�ada coronat amb la t�pica creu de quatre bra�os de
Gaud�, s�mbol de Jesucrist.
Aquests campanars de perfil parab�lic tenen en
el seu interior unes escales helico�dals que rodegen un espai a on s�han de
situar les campanes tubulars, que Gaud� va estudiar durant anys i que
sonaran per aire comprimit i percussi� (es preveu que aquestes campanes
siguin un dels �ltims elements a ser constru�ts).
Cada finestra, columna i element fa refer�ncia a sants, institucions o misteris de
la fe cat�lica.
Actualment transcorreguts m�s de 100 anys des de l'inici, els treballs segueixen
un ritme de construcci� que s�ha accelerat considerablement.
L'�nica part del temple edificada directament per Gaud� es la que
compr�n l'absis i la fa�ana del Naixement amb els seus quatre campanars, dels que en
morir
el 1926 a l�edat de 74 anys atropellat per un tramvia, nom�s nhavia pogut completar
la base sense els pinacles
de tres d�ells i la totalitat del del Sant Bernab�.
La pol�mica sobre la continuaci� de l'obra a partir de 1952, es deguda a la falta de
dissenys originals que en bona part varen ser destru�ts durant la guerra civil
(1936-1939) i afortunadament ha estat ja totalment superada, actualment es
parla de la possibilitat, si els treballs continuen al mateix ritme,
d�acabar les obres d�aqu� 20-25 anys.
La Cripta:
Es una de les parts del temple dissenyades per Francesc de Paula
Villar en estil neog�tic, Gaud� la va aprofitar com a base del presbiteri
del seu projecte, encara que va ser un dels elements que li va impedir de
posar l�eix de la nau entravessat en l�illa de l'Eixample que li serveix de
base.
Te la mateixa disposici� que el absis edificat a sobre. Es composa de set
capelles, un deambulatori i un area central, gaireb� circular (40x30 metres) a sobre de la
qual, es troba el presbiteri de l�esgl�sia.
Esta sostinguda per un conjunt de deu pilars dels que es projecten cap al
sostre feixos de columnetes que acaben en una clau de volta que cont� una
representaci� de l�Anunciaci�. Aquesta volta aixeca dos metres el nivell del
presbiteri.
Per assegurar l�il�luminaci� i la ventilaci�, hi ha un fossat tot al
voltant.
L�acc�s es fa per dues escales de caragol, una a cada banda de
l'absis.
Aquestes escales s�han de prolongar cap amunt a mida que el temple vagi
creixent per permetre la comunicaci� entre els diferents nivells de tribunes
i cant�ries i arribar fins a les teulades. Actualment hi ha instal�lat un
ascensor per facilitar-ne l�acc�s.
Els altars absidals estan dedicats al Sagrat Cor, la Immaculada Concepci�,
Sant Josep, Sant Joaquim i Santa Anna, Santa Isabel i Sant Zacaries i Sant
Joan Baptista.
L�escultor Carles Mani i Roig va realitzar els treballs de retoc dels
capitells i un model de Crist a mida redu�da per la Cripta.
A la cripta hi han les sepultures de Josep Maria Bocabella - promotor del
temple -, els seus descendents i Gaud�.
La Cripta de la Sagrada Fam�lia ha estat recentment declarada "PATRIMONI
DE L'HUMANITAT" per la UNESCO.
 |
 |
Vista de
la cripta |
Clau de
volta amb la representaci� de l�Anunciaci� |
L'Absis:
La part exterior de l'absis, com la
cripta, va ser un dels primers elements constru�ts i tamb�
mant� el car�cter neog�tic que li va donar l�arquitecte Villar i que Gaud�
va respectar.
La part exterior i en particular les set capelles que rodegen el
presbiteri est�
actualment en construcci�. Cada una d�aquestes capelles estar� il�luminada per tres finestrals,
essent el central m�s alt que els altres dos, per permetre d�instal�lar-hi a
sota una imatge sense que el tapi.
Els pilars de les arestes de les capelles, s�acaben en pinacles prism�tics i
a mitja al�ada g�rgoles amb figures de dragons, llangardaixos, serps,
salamandres, granotes, etc serveixen per l�evacuaci� d�aig�es pluvials.
Les llanternes de les capelles seran pir�mides amb pilastres inclinades pas
del trifori que corona l'absis. Estaran culminades per invocacions de les
ant�fones d�Advent.
A ambd�s extrems, les escales que pugen de la cripta i que segueixen pujant
als nivells superiors, tenen quatre series de finestrals superposats i un
trifori a la part superior, estan rematats per espigues. Aqu� tamb� les
g�rgoles amb decoraci� de caragols marins i terrestres son un element
decoratiu molt naturalista.
A cada extrem s�hi construir� una sagristia.
%20030%20Gaudi%20Absis%201_small.JPG) |
%20037%20gaudi%20absis%202_small.JPG) |
%20043%20gaudi%20sf%20absis%204_small.JPG) |
%20047%20gaudi%20sf%20absis%203_small.JPG) |
Varies vistes de l'absis -
exterior en construcci� - |
Els
Cimboris i Obeliscs:
Aquestes construccions estan actualment amb prou feines comen�ades i
seran unes de les m�s espectaculars del temple. S�agrupen b�sicament a sobre
del creuer i n�hi hauran sis: el m�s gran i alt de tots, el central dedicat
a Jes�s, de cent setanta metres d�al�ada i culminat per una creu de quatre
branques t�pica de Gaud� de 15 metres que estar� coberta amb vidriats
venecians que la faran brillar al sol i de nit sortir� de cada bra� un
potent focus de llum.
El segon en import�ncia de cent quaranta metres d�al�ada i situat darrera
del anterior, a sobre de l'absis, estar� dedicat a la Verge Maria i estar�
culminat per un estel.
Finalment els quatre situats al voltant del principal, estaran dedicats al
quatre evangelistes Lluc, Marc, Joan i Mateu, seran d�una al�ada de 130 metres i enlla�aran amb el cimbori central amb
una s�rie de ponts. Estaran culminats per figures d��ngels.
Els cimboris tindran una base de vuit costats i es construiran amb ma� vist.
Les paraules Amen i Al�leluia fetes amb elements cer�mics recorreran de dalt
a baix els cimboris.
Els Obeliscs estaran situats un a cada cantonada del temple, son com unes
fites gegants amb representacions de les quatre estacions.
Els Claustres:
Els claustres de la Sagrada Fam�lia tenen una
disposici� completament original que no te res a veure amb qualsevol altre
construcci� d�aquest tipus coneguda. Efectivament, el claustre de la Sagrada
Fam�lia, no est� disposat lateralment amb respecte al cos de l�esgl�sia,
sin� que es disposa tot al voltant del temple, de tal manera que serveix de
lloc de deambulaci�, meditaci� i rep�s i a la vegada serveix per a�llar el
temple del brogit extern de la ciutat que el circumda. Segons Gaud�, es
destinaran a resar el Rosari en process�.
Els claustres es situen al mateix nivell que la planta del temple i
travessen els tres p�rtics, i s�articulen amb les construccions amb les que
interactuen, com la Capella de la Assumpci� que els interromp per recomen�ar
el seu curs sim�tricament a l�altra banda i les Sagristies, Baptisteri i
Capella del Sagrament.
Les voltes del claustre son d�aresta que origina uns frontons amb rosassa de
tres ogives.
Cada intersecci� del claustre amb les fa�anes que travessa disposen d�una
porta dedicada a diferents advocacions de la Verge: les del Naixement a les
Verges de Montserrat i del Rosari, les de la Passi� a la Verge de la Merc� i
dels Dolors.
Els claustres estan finament decorats amb variats motius escult�rics
rodejats d�abundant�ssima representaci� de flors, palmes, rams d�olivera,
etc.
Al ser una construcci� que encercla tot el temple, es troba en diferents
fases de construcci�
i per tant es impossible tenir-ne una visi� de conjunt, per� les parts
edificades, principalment al costat esquerra de la fa�ana de la Gloria i a
ambd�s costats de la fa�ana del Naixement, permeten de fer-se una idea for�a
clara de la seva aparen�a final.
 |
 |
%20048%20gaudi%20sf%20claustre%202_small.JPG) |
%20077%20gaudi%20claustre%20naix_small.JPG) |
El claustre al costat del Baptisteri |
El claustre a ambd�s costats
de la fa�ana del Naixement |
Les Sagristies:
N�hi haur� dues que encara no estan comen�ades, tindran unes dimensions a la base de 18x18 metres i una
al�ada de 46 metres. La coberta ser� en forma de c�pula de dotze cares i es
situaran als angles del claustre per darrera del
creuer.
Les dotze cares de la c�pula seran paraboloides hiperb�lics que al nivell de
les cobertes del claustre, quedaran tallades per vuit plans verticals que
originaran dotze frontons desiguals, essent els de les cantonades m�s grans
que els els de les parets.
A l�angle que donar� al xamfr� del carrer i haur� una esp�cie de torre
culminada per tres obeliscs i una llanterna. En el extrem oposat, una escala
unir� els tres pisos de la base, dels quals, la planta noble tindr� una
al�ada de 14,5 metres i estar� parcialment disposada com una galeria amb
grades. La llum entrar� per les dotze rosasses triangulars dels frontons.
La c�pula constar� de quatre nivells i estar� tota ella perforada per
finestres triangulars, a fi d�assegurar una bona il�luminaci�. Tot el
sistema de voltes que cobrir� els diferents nivells, es far� a base de
paraboloides hiperb�lics i hiperboloides.
Les c�pules de les dues sagristies conjuntaran harm�nicament amb la s�rie de
frontons, pinacles i llanternes que formen part de l'absis que tindran al
seu costat.
Maqueta d�una sagristia |
|
La Capella de l�Assumpci�:
Gaud� es va inspirar pel disseny d�aquesta capella, que encara no est�
comen�ada, en la que l�escultor Bonif�s de Valls va realitzar per a la catedral de Girona.
Situada entre dues seccions del claustre a l�ala nord-oest, tindr� una
planta quadrada. Al darrera s�hi construiran dues escales de caragol. Com la
capella trencar� la continu�tat del claustre, un petit Hall n�assegurar� la
connexi�. Tindr� dues entrades directes des del carrer.
Una volta hiperboloide cobrir� la capella. A vuit metres d�al�ada de la
capella, es disposar� una galeria circular.
La capella estar� culminada per un cimbori de 30 metres d�al�ada rematat per
una corona imperial.
El Creuer i el Transsepte:
Just a davant d�aquest
altar es situa el creuer amb un transsepte de tres naus, actualment en
construcci�, que porta a cada
extrem a les dues fa�anes de la Nativitat i de la
Passi�
que tenen la missi� d�il�lustrar d�una manera entenedora els misteris del naixement,
passi� i resurrecci� - gl�ria - de Jesucrist.
Les tres naus del transsepte tenen una amplada total de 45 metres i la seva
longitud es de 60 metres.
Aquesta zona est� encara en una fase relativament endarrerida de
construcci�.
 |
 |
Vista del transsepte cap el
costat de la fa�ana de la Passi� |
Vista de l�estat de les
obres del transsepte l�any 2004 |
Les
Naus i els cors:
Seguint l�eix de l�altar
major es desplega el cos central del temple amb cinc naus que acabar� a la
fa�ana de la Gloria que ser� l�entrada principal del temple situada al
carrer Mallorca. La nau central te una amplada de 30 metres i cada una de
les naus laterals, 7,5 metres, el que fa un total de 60 metres d�amplada. La
llargada total es de 80 metres fins a la girola de l'absis. L�al�ada fins a
la volta del cimbori central ser� de 65 metres.
Les
columnes de la nau i de l'absis es ramifiquen a una al�ada
determinada i s�inclinen lleugerament per recollir les
voltes
interiors.
Per sobre de les columnes dels
extrems, s�ubica una
tribuna de graderia al llarg i al voltant de
l'absis, per allotjar
el cor rodejant, doncs, el
presbiteri.
Les naus laterals tamb� son recorregudes a banda i banda i una al�ada de
tres metres per sobre de la planta principal, per uns cors amb pendent i
esglaonats que tenen en conjunt una capacitat per a m�s de mil cantaires.
Les naus estan actualment en fase de construcci� molt avan�ada, estan
cobertes i s�est� tancant la part que dona a la fa�ana de la Gloria per aix�
poder realitzar actes a dintre del temple en el temps m�s curt possible.
|
 |
Dues vistes de les voltes de la
nau central i les formes naturals del disseny de suports de Gaud� |
El Presbiteri o Altar:
L�altar major es situa sobre la cripta i esta rodejat de les set
capelles de l'absis dedicades als set dolors i goigs de Sant Josep.
Es situa a uns dos metres d�al�ada per sobre del
nivell general del temple.
L�altar est� projectat amb molta austeritat, amb una taula �nica amb un
crucifix a sobre. Hauria d�estar sobrevolat per un gran baldaqu� rodejat
d�un lampadari penjat d�un arc de triomf d�una al�ada d�uns dotze metres.
Del centre de l'absis penjar� una gran llanterna i del
cimbori central un
lampadari. |