Els
primers orígens de la arquitectura Modernista a Catalunya, es situen en
la nova Escola Provincial d’Arquitectura, inaugurada a Barcelona l’any
1871 i dirigida per l’arquitecte Elies Rogent i Amat (1821-1897).
Abans de la fundació d’aquesta escola, les tendències que culminaren en
el Modernisme estaven ja presents en
l’obra d’arquitectes com Josep Domènech i Estapà que malgrat les seves
tendències eclèctiques i el seu refús explícit del Modernisme, no va
poder sostraure’s a les influencies d’aquest estil amb obres que freqüentment
recorden el Sezesionstyl austríac.
Les tendències que portaven a tot Europa a la recuperació del passat arquitectònic
medieval iniciades per Viollet-le-Duc també es van seguir
a Catalunya, completades amb formes artístiques inspirades en l’art islàmic
i altres contribucions.
El paper de Domènech i Montaner (1849-1923) va
ser essencial per definir el "Modernisme arquitectònic" a
Catalunya. El seu article "En busca d’una arquitectura
nacional", publicat en la revista "La Renaixença",
assenyala el camí per aconseguir una arquitectura moderna que reflexi
el caràcter nacional català.
Gaudí, Domènech i Montaner,
Puig i Cadafalch,
Enric Sagnier i Villavecchia, Rubió
i Bellver i un gran grup d’excel·lents arquitectes catalans – alguns
d’ells relacionats en la columna anterior – varen omplir Catalunya d’una
gran quantitat d’edificis meravellosos.
Utilitzant els materials tradicionals com el maó i nous (en aquella època) materials
com el ferro, els arquitectes modernistes catalans
van desenvolupar noves tecnologies (veure les golfes i balcons de La
Pedrera, les golfes de Bellesguard, el Palau
de la Música, o com a edificació posterior el interior dels cellers
de Pinell de Brai– exemples de fins a on podien arribar les noves
tecnologies constructives fetes amb maó o l’ornamentació feta en
ferro.
Malgrat tot, el Modernisme es un estil sobretot orientat a un gran
desenvolupament de la decoració tant a les façanes com en els
interiors. El Modernisme produeix un gran
desenvolupament de les Arts Decoratives, ajudades per el "horror
vacui" que forçava a decorar totes les superfícies (veure la Casa
Garí a Argentona o la Casa Macaya a
Barcelona com exemples).
La arquitectura Modernista a Catalunya no es va manifestar només en
edificis residencials, sinó que es va expressar àmpliament també en
edificis institucionals, religiosos, sanitaris i assistencials,
educatius, industrials i fins i tot edificis
d’oficines.
Exemples de:
Edificis residencials
unifamiliars: Casa Vicens, Casa
Navàs, Casa Arnús, Casa Macaya, Casa Roviralta.
Edificis residencials col·lectius: Casa Calvet, Casa Pons i
Pascual, Casa Malagrida, La Pedrera, Casa
Batlló a Barcelona. Casa Magí Llorenç a Lleida.
Edificis institucionals:
Palau de Justícia, Palau de la Música Catalana
i Duana de Barcelona, Ajuntament de Les Franqueses del Vallès.
Edificis religiosos: La Sagrada
Família,
Convent de Valldonzella a Barcelona, Cripta de la Colònia Güell.
Edificis sanitaris i
assistencials: Hospital de Sant Pau a
Barcelona, Institut
Pere Mata a Reus, Hospital de
Sitges, Hospital de Granollers, Asil del Sant Crist a
Igualada.
Edificis educatius:
Col.legi de Santa Teresa de Ganduxer i Col·legi de
Jesús i Maria a Barcelona, Escoles Públiques a Sant Pol de Mar.
Edificis industrials:
Fàbrica Casarramona i Hidroelèctrica de Catalunya a
Barcelona,
fàbrica Isidre Jover a Canet de Mar,
fàbrica Brillas i
Pagàn a Celrà, fàbrica Aymerich, Amat i Jover a Terrassa.
Edificis d’oficines:
Catalana de Gas, Caixa de Pensions a Barcelona, Caixa
de Sabadell.
….i molts altres edificis de gran
bellesa.
L’empenta del Modernisme en l’arquitectura catalana va ser enorme i
actualment està present en tot Catalunya. Consultant aquest Portal serà possible
conèixer com aquest interessant patrimoni cultural
roman viu en el nostre país.
Progressivament
anirem augmentant la informació sobre els arquitectes modernistes i els
seus edificis.
Altres arquitectes:
Joan Abril
Antoni Alabern i Pomar (Mestre d’obres)
Josep Amargós (Mestre d’obres)
Joan Amigó
Andreu Audet i Puig
Maurici Augé i Robert
Josep Azemar i Pont
Eduard Maria Balcells i Buigues
Domènech Balet i Nadal (Mestre d’obres)
Josep Barenys i Gambús
Bonaventura Bassegoda i Amigó
Joaquim Bassegoda i Amigó
Pere Bassegoda i Mateu
Pere Bassegoda i Munné
Francesc Berenguer i Bellvehí
Francesc Berenguer i Mestres
Joan Bergós
Domènech Boada i Piera
Jeroni Boada
Rafael Bolet
Eusebi Bona i Puig
Lluís Bonet i Garí
Francesc Borràs
Gabriel Borrell i Cardona
Isidre Bosch i Bataller (*)
Gaietà Buigues i Monravà (*)
Arnau Calvet i Peyronill
J. L. Calvo
Fèlix Cardellach i Alivès
Pere Caselles i Tarrats
Joaquim Codina i Matalí
Josep Coll i Vilaclara
Manuel Comas i Thos
Bonaventura Conill i Montobbio
Roc Cot i Cot
Josep Deulofeu i Floriach (Mestre d’obres)
Josep Domènech i Estapà
Josep Domènech i Mansana
Pere Domènech i Roura (*) (*) (*) (*) (*)
Antoni de Falguera i Sivilla
Pere Falqués i Urpí
Francesc Fargas i Margenat
Enric Fatjó i Torras
Telm Fernández i Janot
Eduard Ferrés i Puig (*) (*) (*)
Francesc Ferriol i Carreras
Modest Feu i Estrada
Josep Firmat
Josep Font i Gumà (*)
Juli Maria Fossas i Martínez
Isidre Gili
Josep Goday i Casals
Jeroni Ferran Granell i Manresa
Josep Graner (Mestre d’obres)
Josep Grases i Riera
Francesc Guàrdia i Vial
General Guitart i Lostaló
Jaume Gustá i Bondia
Joan Josep Hervàs i Arizmendi
Josep Maria Jafre i Urquizu
Albert Juan i Torner
Francesc Lamolla i Morante
Josep Lubietas
Miquel Madurell i Rius
Josep Majó i Ribas
Josep Maria Martino
Joan Martorell i Montells
Ignasi Mas i Morell (*)
Josep Masdéu i Puigdemasa
Rafael Massó
Joan Maymó i Cabanellas
Eduard Mercader i Sacanella
Antoni Millàs i Figuerola
Gaietà Miret i Raventós
Pau Monguió i Segura
Lluís Muncunill i Parellada
Enric Nieto i Nieto
Ignasi Oms i Ponsà
Melcior de Palau i Simón
Bonaventura Pallés i Vivó
Miquel Pascual i Tintorer
Bernat Pejoan
Josep Pérez i Terraza
Josep Maria Pericas
Enric Pi (Mestre d’obres)
L. Planas i Calvet
Josep Plantada i Artigas
Joan Baptista Pons i Trabal
Joaquim Porqueres
Isidre Puig i Boada
Josep Maria Pujol i de Barberi
Josep Pujol i Brull
Isidre Reventós i Amiguet (Mestre d’obres)
Demetri Ribas
Ramon Ribera i Rodríguez
Ramon Maria Riudor i Capella
Francesc Roca i Simó
Francesc Rogent i Pedrosa
Ferran Romeu i Ribot
Antoni Rovira i Rabassa
Antoni Rovira i Trias
Adolf Ruiz i Casamitjana
J. Sala i Comas
Emili Sala i Cortès
Pau Salvat i Espasa
Manel Sayrach i Carreras
Salvador Sellés
Antoni Serra i Pujals
Antoni Serrallach
Alexandre Soler i March
Salvador Soteras i Taberner
Jaume Sunyé i Juncosa
Jaume Torres i Grau
Miquel Utrillo i Morlius (Enginyer)
Josep Vilaseca i Casanovas
Francesc de Paula del Villar i Carmona
Ramon Vinyals i Guitart (Mestre d’obres)
Melcior Vinyals i Muñoz
Salvador Vinyals i Sabaté
Joan Vinyals i Solà (Mestre d’obres)
Ramon Vinyolas i Llosas