M�sica instrumental:
-Catalanesques (impressions - versi� orquestral) - 1891
-Catalanesques (impressions - versi� per a piano) - 1891
-�gloga (versi� orquestral)
-�gloga (quartet de corda)

M�sica coral:
-Nombroses obres per a cor sol (entre les quals):
     -Joven�vola (per cor mixte)
     -El Cant de la Senyera (sobre un poema de J. Maragall - 1896)
     -Cap al tard
-Sis harmonitzacions de melodies populars (entre les quals):
     -El cant dels ocells
     -La dama d'Arag�
     -Els Segadors (L�himne nacional de Catalunya)

Biografia:

Naixement formaci� i primeres activitats:
Nascut a El Masnou (Maresme) el 18 d�abril de 1867.
Ben aviat, la fam�lia es trasllada a Barcelona a causa de la inseguretat derivada de la tercera guerra carlina (1872-1875).
La fam�lia volia que fos comerciant, per� la seva vocaci� musical es va imposar, ingressant a la jove edat de tretze anys (1880) al Conservatori del Liceu. En aquesta instituci� va tenir de mestres Miquel Font (piano), Josep Rodoreda (harmonia i composici�) essent m�s tard deixeble de Felip Pedrell amb qui va estudiar composici� i tamb� piano amb Carles G. Vidiella.
Molt r�pidament va orientar la seva activitat cap a el cant coral i de molt jove encara - als disset anys - (any 1883), el trobem dirigint el Cor la Lira de Sant Cugat del Vall�s, complementant aquest treball amb actuacions di�ries al caf� Ingl�s del carrer Ferran, primer com a pianista i despr�s com a membre d�un trio amb Josep Badia (viol�), Llu�s Pamies (harm�nium) i ell mateix al piano. Un any m�s tard es trasllada al Caf� Pelayo a on interpreta dins d�un quartet format per Ernesto Cioffi (viol�), Josep Soler (violoncel), Llu�s Pamies (harm�nium) i ell mateix al piano.

Els seus amics i els seus temes predilectes:
D�aquestes activitats inicials, sortiria el grup b�sic d�amistats de Millet: Ali�, Vidiella, Alb�niz i Vives i amb els contertulians del Caf� Pelayo, formaria m�s tard l'Orfe� Catal�.
El Caf� Pelayo, com l'actualment m�s recordat "Els quatre gats", era una aut�ntica instituci� barcelonina d�aquella �poca, amb figures que li atorgaven un paper intel�lectual, entre les que podem citar: �ngel Guimer�, Pere Aldavert, Narc�s Oller, Antoni Gaud�, Llu�s Dom�nech i Montaner, Emili Vilanova, Carles Pirozzini, Seraf� Pitarra, Josep Feliu i Codina, Joaquim Rubi� i Ors i altres.
A vint anys, Millet tenia dues preocupacions b�siques, l�obtenci� d�una s�lida formaci� musical i la pr�ctica i exercici dels seus coneixements.
La seva vocaci� era simult�nia a l�impuls fortament catalanista que seguia el pa�s i que coincidia amb l�empenta cultural del Modernisme.

Fundaci� de l'Orfe� Catal�:
L�any 1891, als seus vint i quatre anys, funda conjuntament amb Amadeu Vives, l'Orfe� Catal�, al que va dedicar la seva vida i va elevar fins al m�xim nivell com a int�rpret i com a instituci�, estrenant i interpretant una enorme quantitat d�obres musicals de tota mena.

Altres iniciatives de Llu�s Millet:
L�any 1896 es nomenat catedr�tic de solfeig, teoria musical i conjunt vocal de l�Escola Municipal de M�sica de Barcelona.
L�any seg�ent, 1897, funda la capella de Sant Felip Neri de Barcelona de la que se l' anomena mestre.
El 1904 va crear la "Revista Musical Catalana - Butllet� de l'Orfe� Catal�", que es va publicar fins el 1936, amb un total de 390 n�meros. Aquesta data ens suggereix que, com en tots els �mbits que afectaven a la cultura catalana, la guerra civil espanyola representa un trencament del que es tardar� molt en tornar-se a aixecar. Posteriorment la publicaci� es va reiniciar l'any 1984.
Una altra activitat que va promocionar activament el mestre Millet van ser les "Festes de la M�sica Catalana", que es van realitzar des de 1904, amb un total de nou festes, fins a l�any 1921. Aquestes festes van aportar unes dues mil tonades de can�ons i danses populars, a la vegada que van ser premiats artistes com Felip Pedrell (1904 i 05), Antoni Nicolau (1906, 07 i 16), Claudi Martinez Imbert (1910), Joan Manent (1914), Llu�s Romeu (1916) i Kurt Schindler (1921).

La seva obra com a compositor i la seva vinculaci� al Modernisme:
Encara que la seva obra com a compositor no es molt dilatada, est� formada per una important quantitat de peces, composicions o harmonitzacions de can�ons populars, - moltes d�elles corals - que s�han popularitzat extraordin�riament i avui en dia formen part del imaginari musical catal�.
Un altre aspecte tamb� molt important de la seva obra, es l'impuls que va donar al cant popular religi�s i la revaloritzaci� de la polifonia sagrada del segle XVI.
Millet es un exemple de nacionalisme musical, que es manifesta en obres com El Cant de la Senyera.
Se�l considera un destacat representant del Modernisme musical. El seu entusiasme per aquest estil queda ben pal�s en la tria de Llu�s Dom�nech i Montaner com a arquitecte per construir el Palau de la M�sica Catalana, seu de l'Orfe� Catal�, edifici que va ser beneit per el Cardenal Casa�as el 9 de febrer de 1908, amb un programa musical que il�lustra d�alguna manera la ideologia de Millet i que inclo�a:
   El Cant de la Senyera, com a representaci� de la identitat.
   Els Xiquets de Valls de Clav�, com a representaci� dels or�gens.
   La Mare de D�u de Nicolau, representant el present (1908).
   L'Al�leluia de H�ndel, representant la universalitat.
   Els Segadors, com a element de reafirmaci� nacional.

Els seus escrits i la mort:
Millet tamb� va ser autor de diversos escrits sempre sobre temes musicals, podem citar: diversos articles a la Revista Musical Catalana, "El cant popular religi�s" (1912), "De la can�� popular catalana" (1917). Bona part dels seus escrits varen ser recollits l�any 1917 en el llibre "Pel nostre ideal".
Millet mort el 7 de desembre de 1941 als 74 anys.