GAUD� I EL MODERNISME A CATALUNYA / Arquitectura / Gaud� / Barcelona / Escoles Sagrada Fam�lia

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M�sica  

     �rea especialCatedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme catal� fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Prop�sit   Contacti�ns   Dades d'audi�ncia

Gaud�: ESCOLES SAGRADA FAM�LIA

[English] [Fran�ais] [Castellano]

 Sobre les Escoles de la Sagrada Fam�lia:  Dades practiques   Historia   Criteris educatius   Descripci�   Imatges
 Accessibilitat per  a minusv�lids
 Fonts i informaci� addicional:  Links   Bibliografia   Altres obres de Gaud�
 
Gaud: Escoles Sagrada Famlia Vista en context


 


 

Gaud: Escoles Sagrada Famlia  Vista general

Gaud: Escoles Sagrada Famlia  Faana principal

Gaud: Escoles Sagrada Famlia  Detall de porta i finestra

Gaud: Escoles Sagrada Famlia  Porta lateral

Gaud: Escoles Sagrada Famlia  Faana al carrer Mallorca

 

Dades practiques:
Adre�a:  Carrer Sardenya cantonada Carrer Mallorca dintre del recinte del temple de la Sagrada Fam�lia    Barcelona
Inter�s:  xxxx(2 sobre 5)
Estat de conservaci�: 
Bo, encara que l�edifici original va ser destru�t l�any 1936 i novament l�any 1939, durant la guerra civil. La reconstrucci� es va portar a terme modificant sensiblement les caracter�stiques de l�edifici que, malgrat tot, presenta un aspecte extern que s� respecta la seva aparen�a original.
Com arribar-hi:
Autobusos: 19, 33, 34, 43, 44, 50, 51, B20, B24, N1, N7
                         Metro: L2, L5 (Sagrada Fam�lia)

Visites:  Dins del conjunt del temple de la Sagrada Fam�lia.

Guies escrites: A la botiga de l'interior de la Sagrada Fam�lia i botigues de "souvenirs" dels voltants, es por adquirir una petita guia al preu de 3 �, aix� com altre material bibliogr�fic.
Accessibilitat per a minusv�lids: Edifici d�una sola planta, entrada a peu pla.
Ruta del Modernisme

Hist�ria:

Els inicis:
La construcci� d�aquesta escola est� lligada a les necessitats d�assegurar l�educaci� dels fills dels obrers que treballaven en el temple de la Sagrada Fam�lia.
Dintre dels objectius de l�Associaci� de Devots de Sant Josep (promotors del temple) hi havia l�educaci� de la inf�ncia i la joventut.
La persona encarregada per l'Associaci� de portar a terme aquest objectiu va ser Moss�n Gil Par�s i Vilasau (1880-1936) que va encarregar a Gaud� un projecte d�escola simple per� eficient i a un cost el m�s redu�t possible.
Gaud� va preparar un projecte l�any 1908 seguint els desitjos de Moss�n Gil. Tal como se li havia demanat, en Gaud� va fer un plantejament extremadament simple, per� a la vegada genial. El pressupost va ser de 9000 Pessetes de l��poca (54 �).
El material previst era ma� catal� per a les parets, sense cap recobriment i a l'interior dues parets d�obra per separar les tres aules i tres pilars met�l�lics que suportaven una biga en doble T sobre la que es recolzava la teulada d�estructura cono�dal.

La construcci�:
L�any 1909 i mentre a l�esgl�sia de la Sagrada Fam�lia anava creixent la fa�ana del Naixement, es va realitzar l�obra d�aquestes escoles, dintre del mateix recinte del temple, en un lloc diferent del que s�aixeca actualment.
Aquest any es van desenvolupar els tr�gics esdeveniments coneguts com "La setmana Tr�gica", encara que no es t� coneixement de que afectessin a les obres de la Sagrada Fam�lia ni a l�escola.
Les obres es varen acabar a la tardor de 1909 i r�pidament van iniciar-se les classes.

Criteris educatius: 
Moss�n Gil Par�s i Vilasau era un religi�s m�s aviat avan�at pels criteris que regien a la seva �poca. Molt aviat despr�s de la seva ordenaci�, va ser anomenat capell� de la Sagrada Fam�lia pel Cardenal Casa�as i va estar en aquest c�rrec durant m�s de trenta anys.
Com a educador d�aquesta escola, va adoptar des de molt aviat els m�todes de l�educaci� activa que havia desenvolupat Maria Montessori. Per a ell, l�educaci� havia de ser tan instructiva i practica com fos possible. Tamb� li agradava impartir els ensenyaments a fora de les classes, a l�aire lliure perqu� aix� li permetia fer unes classes m�s pr�ctiques, m�s en contacte amb la natura.
La qualitat d�aquest ensenyament havia estat reconeguda per educadors com Artur Martorell que en parlava amb gran admiraci�.
Encara ens en queden testimonis escrits i gr�fics d�aquestes opinions com el llarg article que "Il�lustraci� Catalana" li va dedicar l�any 1914.
Gaud� va interpretar perfectament aquest missatge de senzillesa efica� que amb el seu enc�rrec li va transmetre el religi�s.

Destrucci� i reconstrucci�:
L�edifici va seguir essent utilitzat per a la funci� per la que havia estat dissenyat fins que l�any 1936...
El vint de Juliol, un cop derrotat el cop d�estat militar a Barcelona, els grups revolucionaris varen cremar i destruir l�escola. El foc va afectar les bigues de fusta que servien de suport a la teulada i aquesta es va enfonsar. El mobiliari i en general el contingut de l�escola tamb� van ser destru�ts.
Els alumnes es van quedar sense escola, el que va fer que el CENU (Comit� per la Nova Escola Unificada) encarregu�s al arquitecte Francesc de Paula Quintana la reconstrucci� de l�edifici.
El projecte d�aquest arquitecte afortunadament reconeixia el valor de l�obra de Gaud� i pretenia mantenir el seu car�cter i caracter�stiques, amb l�excepci� d�alguns elements que es consideraven aleshores com millores del projecte original conseq��ncia de les noves tecnologies.
La majoria dels elements originals de l�edifici havien desaparegut, per� el treball va ser b�sicament respectu�s amb el projecte inicial de Gaud�. Les modificacions es van realitzar sobretot a l'interior amb l�afegit d�un fals sostre de suro com element a�llant, enguixat de les parets i dobles finestres.
Les classes es van poder reiniciar durant la primavera de 1937, per� malauradament sense la seva anima, Moss�n Gil Par�s que, com tants altres religiosos, va ser mort durant els fets revolucionaris que es van produir els dies inicials de la guerra civil (1936-1939).

Nova destrucci�:
Novament el mes de gener de 1939 un nou incendi que no va ser tan destructiu com el primer, va afectar aquest cop al material pedag�gic, llibres, etc. que van ser cremats pel simple motiu de que estaven escrits en catal�.
Les classes es van poder reiniciar a la primavera, havent estat totalment eradicat tot rastre de la llengua del pa�s, en el comen�ament d�un dels per�odes de persecuci� m�s llargs i penosos que els catalans hem hagut de patir.

Trasllat i restauraci�:
Mentrestant, les obres del temple de la Sagrada Fam�lia anaven avan�ant fins al punt que l�exist�ncia de l�escola era un important obstacle que en dificultava i fins i tot n�impedia la construcci�.
"L�Institut Gaud� de la construcci�", va proposar la construcci� d�una r�plica en els seus terrenys a Badalona. Aix� va permetre una profunda investigaci� sobre el projecte original de Gaud�, amb el resultat de nous coneixements sobre les t�cniques emprades per Gaud�.
Aquestes t�cniques es van aplicar en el trasllat i reconstrucci� de l�edifici en un nou empla�ament m�s allunyat de les obres del temple, tocant ara al carrer Sardenya, per� sempre dintre del mateix recinte.

L�actualitat:
Des de finals dels anys 80, les escoles no s�utilitzen per finalitats educatives. Ara l�edifici allotja una Exposici� permanent amb una reproducci� de l�obrador de Gaud� com a �rea educativa del Museu de la Sagrada Fam�lia i variats models i maquetes que s�han utilitzat o s�utilitzen en la construcci� del temple.
 

Descripci�:

L'Escola provisional de la Sagrada Fam�lia es un petit edifici d�una sola planta constru�t quasi totalment amb ma� catal� vist de 29x14x4cm.
La base es un s�col de ma�oneria i el terra est� format per una base de pedra, per assegurar-ne la protecci� contra les humitats.
Les portes i les finestres basculants eren de fusta.
Els serveis situats a banda i banda de l�edifici, tenien una sortida directa al pati.
Les dimensions son de 24 m. de llargada, 12 m d�amplada i 6 m d�al�ada.
La teulada, tamb� de ma� catal� vist en tres capes, t� voltes c�niques d�extremada rigidesa, que estan suportades per les parets i una biga central d�acer laminat de 220 mm.
Aquesta teulada es un dels elements m�s caracter�stics.
L'interior estava constitu�t per tres aules amb una capacitat total de 150 alumnes.

 

LINKS seleccionats a d�altres Webs sobre Les Escoles de la Sagrada Fam�lia

- Schools of "Sagrada Fam�lia" - Antoni Gaudi. Pagina amb text i fotografies de l'Escola Sagrada Fam�lia 
- Gaudi and Barcelona Club  Pagina amb text i fotografies de l'Escola Sagrada Fam�lia 
- www.gaudi2002.bcn.es  Pagina explicativa de les Escoles 
   

Bibliografia espec�fica sobre les Escoles de la Sagrada Fam�lia

Titol Autor Publicat per Any
 El gran Gaud�  Bassegoda Nonell, Joan  Ausa 1989
 Antoni Gaud�: l�home i l�obra  Berg�s, Joan  Ariel 1954
 Les Escoles Provisionals de la Sagrada Fam�lia  Bonet i Armengol, Jordi  Editorial Escudo de Oro 2002
 Temple de la Sagrada Fam�lia  Bonet i Armengol, Jordi  Editorial Escudo de Oro 1997
 Gaud�  Le Corbusier / Gomis-Prats  Editorial Pol�grafa 1967
 Gaud�: su vida, su teor�a, su obra  Martinell, C�sar  Col�legi d'Arquitectes de Catalunya i Balears 1967

Altres obres de Gaud�:

A CATALUNYA:
A Barcelona: Bellesguard   Casa Eduard Calvet   Casa Batll�   Casa Vicens  
Col�legi Santa Teresa   Escoles Sagrada Fam�lia   Fanals de la Pla�a Reial i del Pla del Palau   La Pedrera   Pavellons G�ell   Palau G�ell  Park G�ell   Sagrada Fam�lia   Tanca Finca Miralles   Viaducte del carrer Bellesguard
A La Pobla de Lillet:  Xalet del Catllar�s  Jardins Artigas
A Matar�:  Cooperativa Obrera (atribuit)
A Montserrat:  Rosari Monumental (1er misteri de Gl�ria)
A Santa Coloma de Cervell�: 
Col�nia G�ell
A Sitges (Garraf):   Cellers Garraf

A Tarragona:   Altar de la Capella de Jes�s i Maria

ALS PA�SOS CATALANS: 
A Mallorca:  Renovaci� de la Catedral de Palma de Mallorca

A FORA DE CATALUNYA:  El Capricho (Comillas - Cantabria - Espanya)   Casa Botines (Lle� - Espanya)    Palau Episcopal (Astorga - Lle� - Espanya)

 
OBRA DESAPAREGUDA: 
A Vic:   Fanals de la Pla�a del Mercadal (Enderrocats)

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI