





|
Dades
practiques:
Adre�a:
Carrer Sardenya cantonada Carrer Mallorca dintre del recinte del
temple de la Sagrada Fam�lia
Barcelona
Inter�s:
xxxxx
(2 sobre
5)
Estat de conservaci�:
Bo,
encara que l�edifici original va ser destru�t l�any 1936 i
novament l�any 1939, durant
la guerra civil. La reconstrucci� es va portar a terme modificant
sensiblement les caracter�stiques de l�edifici que, malgrat tot,
presenta un aspecte extern que s� respecta la seva aparen�a
original.
Com arribar-hi:
Autobusos: 19, 33, 34, 43, 44, 50, 51, B20, B24, N1,
N7
Metro: L2, L5 (Sagrada Fam�lia)
Visites: Dins del conjunt del temple de la
Sagrada Fam�lia.
Guies escrites: A la botiga de l'interior de la Sagrada
Fam�lia i botigues de "souvenirs" dels voltants, es por adquirir una petita guia al
preu de 3 �, aix� com altre material bibliogr�fic.
Accessibilitat per a
minusv�lids:
Edifici d�una sola planta, entrada a peu pla.
Ruta del Modernisme
|
Hist�ria:
Els inicis:
La construcci� d�aquesta escola est� lligada a les necessitats d�assegurar
l�educaci� dels fills dels obrers que treballaven en el temple de la
Sagrada Fam�lia.
Dintre dels objectius de l�Associaci� de Devots de Sant
Josep (promotors del temple) hi havia l�educaci� de la inf�ncia i la
joventut.
La persona encarregada per l'Associaci� de portar a terme aquest objectiu
va ser Moss�n Gil Par�s i Vilasau (1880-1936) que va encarregar a
Gaud� un
projecte d�escola simple per� eficient i a un cost el m�s redu�t possible.
Gaud� va preparar un projecte l�any 1908 seguint els desitjos de Moss�n
Gil. Tal como se li havia demanat, en Gaud� va fer un plantejament
extremadament simple, per� a la vegada genial. El pressupost va ser de
9000 Pessetes de l��poca (54 �).
El material previst era ma� catal� per a les parets, sense cap recobriment
i a l'interior dues parets d�obra per separar les tres aules i tres pilars
met�l�lics que suportaven una biga en doble T sobre la que es recolzava la
teulada d�estructura cono�dal.
La construcci�:
L�any 1909 i mentre a l�esgl�sia de la Sagrada Fam�lia anava creixent
la
fa�ana del Naixement, es va realitzar l�obra d�aquestes escoles, dintre
del mateix recinte del temple, en un lloc diferent del que s�aixeca
actualment.
Aquest any es van desenvolupar els tr�gics esdeveniments
coneguts com "La setmana Tr�gica", encara que no es t�
coneixement de que afectessin a les obres de la Sagrada Fam�lia ni a
l�escola.
Les obres es varen acabar a la tardor de 1909 i r�pidament van iniciar-se
les classes.
Criteris educatius:
Moss�n Gil
Par�s i Vilasau era un religi�s m�s aviat avan�at pels criteris que regien
a la seva �poca. Molt aviat despr�s de la seva ordenaci�, va ser anomenat
capell� de la Sagrada Fam�lia pel Cardenal Casa�as i va estar en aquest
c�rrec durant m�s de trenta anys.
Com a educador d�aquesta escola, va adoptar des de molt aviat els m�todes
de l�educaci� activa que havia desenvolupat Maria Montessori. Per a ell,
l�educaci� havia de ser tan instructiva i practica com fos possible. Tamb�
li agradava impartir els ensenyaments a fora de les classes, a l�aire
lliure perqu� aix� li permetia fer unes classes m�s pr�ctiques, m�s en
contacte amb la natura.
La qualitat d�aquest ensenyament havia estat reconeguda per educadors com
Artur Martorell que en parlava amb gran admiraci�.
Encara ens en queden testimonis escrits i gr�fics d�aquestes opinions com
el llarg article que "Il�lustraci� Catalana" li va dedicar l�any 1914.
Gaud� va interpretar perfectament aquest missatge de senzillesa efica� que
amb el seu enc�rrec li va transmetre el religi�s.
Destrucci� i reconstrucci�:
L�edifici va seguir essent utilitzat per a la funci� per la
que havia estat dissenyat fins que l�any 1936...
El vint de Juliol, un cop derrotat el cop d�estat militar a Barcelona, els
grups revolucionaris varen cremar i destruir l�escola. El foc va afectar
les bigues de fusta que servien de suport a la teulada i aquesta es va
enfonsar. El mobiliari i en general el contingut de l�escola tamb� van ser
destru�ts.
Els alumnes es van quedar sense escola, el que va fer que el CENU (Comit�
per la Nova Escola Unificada) encarregu�s al arquitecte Francesc de Paula
Quintana la reconstrucci� de l�edifici.
El projecte d�aquest arquitecte afortunadament reconeixia el valor de
l�obra de Gaud� i pretenia mantenir el seu car�cter i caracter�stiques,
amb l�excepci� d�alguns elements que es consideraven aleshores com
millores del projecte original conseq��ncia de les noves tecnologies.
La
majoria dels elements originals de l�edifici havien desaparegut, per� el
treball va ser b�sicament respectu�s amb el projecte inicial de Gaud�. Les
modificacions es van realitzar sobretot a l'interior amb l�afegit d�un
fals sostre de suro com element a�llant, enguixat de les parets i
dobles finestres.
Les classes es van poder reiniciar durant la primavera de 1937, per�
malauradament sense la seva anima, Moss�n Gil Par�s que, com tants altres
religiosos, va ser mort durant els fets revolucionaris que es van produir
els dies inicials de la guerra civil (1936-1939).
Nova
destrucci�:
Novament el mes de gener de 1939 un nou incendi que no va ser tan
destructiu com el primer, va afectar aquest cop al material pedag�gic,
llibres, etc. que van ser cremats pel simple motiu de que estaven escrits
en catal�.
Les classes es van poder reiniciar a la primavera, havent estat totalment
eradicat tot rastre de la llengua del pa�s, en el comen�ament d�un dels per�odes de
persecuci� m�s llargs i penosos que els catalans hem hagut de patir.
Trasllat i restauraci�:
Mentrestant, les obres del temple de la Sagrada Fam�lia anaven
avan�ant fins al punt que l�exist�ncia de l�escola era un important
obstacle que en dificultava i fins i tot n�impedia la construcci�.
"L�Institut Gaud� de la construcci�", va proposar la construcci� d�una
r�plica en els seus terrenys a Badalona. Aix� va permetre una profunda
investigaci� sobre el projecte original de Gaud�, amb el resultat de nous
coneixements sobre les t�cniques emprades per Gaud�.
Aquestes t�cniques es van aplicar en el
trasllat i reconstrucci� de l�edifici en un nou empla�ament m�s allunyat
de les obres del temple, tocant ara al carrer Sardenya, per� sempre dintre
del mateix recinte.
L�actualitat:
Des de finals dels anys 80, les escoles no s�utilitzen per finalitats
educatives. Ara l�edifici allotja una Exposici� permanent amb una
reproducci� de l�obrador de Gaud� com a �rea educativa del Museu de la Sagrada
Fam�lia i variats models i maquetes que s�han utilitzat o s�utilitzen en la construcci� del
temple.
Descripci�:
L'Escola
provisional de la Sagrada Fam�lia es un petit edifici d�una sola planta
constru�t quasi totalment amb ma� catal� vist de 29x14x4cm.
La base es un s�col de ma�oneria i el terra est� format per una base de
pedra, per assegurar-ne la protecci� contra les humitats.
Les portes i les finestres basculants eren de fusta.
Els serveis
situats a banda i banda de l�edifici, tenien una sortida directa al pati.
Les dimensions son de 24 m. de llargada, 12 m d�amplada i 6 m d�al�ada.
La teulada, tamb� de ma� catal� vist en tres capes, t� voltes c�niques
d�extremada rigidesa, que estan suportades per les parets i una biga
central d�acer laminat de 220 mm.
Aquesta teulada es un dels elements m�s caracter�stics.
L'interior estava constitu�t per tres aules amb una capacitat total de 150
alumnes.
|