Hist�ria: 
Aquest edifici, un dels m�s luxosos de Barcelona, va ser encarregat per Eusebi G�ell i Bacigalupi (Comte de G�ell, industrial t�xtil i gendre del marqu�s de Comillas - veure retrat a la dreta-) a Antoni Gaud� i Cornet, qui va iniciar el projecte als voltants de l�any 1880 i el va signar l�any 1886.
Aquest palau que s�aixeca al costat mateix de La Rambla, en una zona que en la seva �poca era el centre de Barcelona, �s una casa entre parets mitgeres, adossada a altra casa que tamb� era propietat de la fam�lia G�ell.
La construcci� es va desenvolupar entre 1886 i 1888, data que s�esmenta en la part alta de la fa�ana, encara que la decoraci� no s�acabaria fins l�any 1889.
La fam�lia G�ell va viure en aquesta casa des de 1888, celebrant-se en els  seus salons algunes fastuoses festes - recepcions i actes diversos - de l'Exposici� Universal de 1.888.
Segueix sent la resid�ncia dels G�ell, encara que el centre de gravetat de la ciutat s�ha anat traslladant durant aquests anys al Passeig de Gracia i en  general a l�eixampla, fins que l�any 1910 el comte abandona l�edifici per anar  a viure a una casa que havia adquirit dintre del recinte del Park G�ell en la part alta de Barcelona, que Gaud� tamb� realitzava per a ell en aquella �poca.             
A partir d�aquest moment, el palau �s habitat per la filla del comte Merc� G�ell fins l�any 1945, en que el palau va ser venut a la Diputaci� de Barcelona, que va instal�lar-hi, el Museu d'Art Esc�nic.
Entre 1974 i 1976, aquesta instituci� va realitzar alguns canvis en l�edifici, restaurant la primera planta, per permetre la seva obertura al p�blic.
L�ultima restauraci� general de l�edifici, dirigida per Antoni Gonz�lez Moreno s�inicia l�any 1983 i finalitza el 1997. Aquesta restauraci� inclou una reinterpretaci�, a c�rrec de diversos artistes, de les xemeneies i respiradors del terrat, en la que nom�s es conserva una xemeneia amb el trencad�s original de Gaud�.
El Palau G�ell va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l�any 1986.

Descripci�:
Aquest palau resid�ncia de la fam�lia G�ell, va ser constru�t amb materials de la major qualitat, b�sicament en pedra recoberta de marbre i decorada amb els m�s delicats mobles i objectes art�stics. 
L�edifici �s de planta pr�cticament quadrada i la distribuci� canvia en cada pis des del soterrani - antigues quadres - a les golfes, per a adaptar-se a les seves espec�fiques funcions.
En l�exterior ens trobem amb una fa�ana principal de factura molt s�bria, constru�da en pedra de color gris clar procedent de les pedreres del comte a Garraf -a uns 30 quil�metres al sud de Barcelona -. 
Les seves dues portes situades en el centre - amb les inicials E i G del propietari en ferro forjat en la seva part superior - presenten entre elles un escut de Catalunya tamb� en ferro forjat. 
En la primera planta una tribuna correguda abasta gaireb� tota l�ampl�ria de l�edifici. 
En plantes superiors la fa�ana es fa plana i culmina amb uns petits frontons triangulars de vora esglaonada sobre els quals se situen els extrems c�nics de xemeneies o respiradors.
La fa�ana posterior tamb� de gran sobrietat, presenta un original disseny basat en una tribuna amb persianes venecianes de fusta i adornada amb cer�mica de gran bellesa, en la planta que correspon al primer pis i en el pis superior trobem una balconada decorada amb una sorprenent p�rgola.
L'interior sorpr�n pel seu magnifica decoraci� que s�observa en gran quantitat de detalls d�un luxe extraordinari que reflecteix alhora el bon gust i originalitat de l'arquitecte - Gaud� va dissenyar diversos elements del mobiliari, la il�luminaci� i les vidrieres - i els propietaris de l�edifici, fins i tot en una �poca amb una est�tica molt m�s ampul�losa que la que es considera acceptable avui en dia. 
La luxos�ssima decoraci� inclou columnes de marbre, sostres coberts amb fustes precioses, mobles i aplics de marqueteria de qualitat extraordin�ria.
Destaca el sorprenent sal� central coronat per una c�pula parab�lica que sobrepassa el terrat en forma de con que est� perforada per cercles que, sota la llum del dia, li donen des de l'interior una aparen�a de planetari. 
Tamb� trobem en aquesta sala una petita capella encastada en la paret i un sens fi d�elements decoratius.
Tot l�edifici est� organitzat al voltant d�aquesta pe�a central  
El Terrat amb les seves xemeneies i respiradors c�nics que recorden avets representa probablement un dels primers esbossos - per� ja magistral - del que arribaria a la perfecci�, com element funcional i decoratiu alhora, amb els guerrers del terrat de La Pedrera.
En aquesta obra, Gaud� va usar per primera vegada el "trencad�s" (revestiment de superf�cies amb fragments de mosaic irregulars, que despr�s va ser �mpliament usada en el Modernisme).

Col�laboradors de Gaud� en la construcci� de l'edifici: 

LINKS seleccionats a altres webs sobre el Palau G�ell

Bibliografia espec�fica sobre el Palau G�ell