Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M�sica  

Retrat de Josep M. Bocabella i Verdaguer

Gaud� en la �poca en que es va fer c�rrec del temple

La Sagrada Fam�lia l�any 1898

L'absis i el darrera de la fa�ana del Naixement el 1904

Any 1913 - Les torres ja molt avan�ades

Any 1926 - any de la mort de Gaud� amb la torre de Sant Bernab� acabada

Any 1953

Historia (Veure tamb� Cronologia):

La Sagrada Fam�lia es l�obra m�s famosa de Gaud�, a la que va dedicar tota la seva vida fins a l’extrem de que va viure dintre del recinte per seguir-ne mes de prop la construcci�. A senyalar, que es l��nic gran temple actualment en construcci� a tot el mon.

La iniciativa:
De qui va sorgir la idea de la construcci� del temple de la Sagrada Fam�lia?. El promotor en va ser en Josep Maria Bocabella i Verdaguer, un llibreter devot i molt culte que l�any 1866 va fundar "L'Associaci� Espiritual de Devots de Sant Josep" una entitat que pretenia col�laborar a la difusi� del Catolicisme en una �poca en que la religiositat tradicional es veia enfrontada a les noves idees que els canvis socials originats en la Revoluci� Industrial propugnaven. Es tractava doncs d�un plantejament m�s aviat d�ideologia conservadora
L�activitat que en Josep Maria Bocabella va desenvolupar per impulsar la seva idea el va portat l�any 1872 a fer una visita al Sant Pare de Roma per fer-li l�ofrena en nom de l'Associaci� d�una imatge en plata de la Sagrada Fam�lia. De tornada va visitar la poblaci� de Loreto, on a la vista de la seva esgl�sia, es va inspirar per construir a Barcelona un temple expiatori. Aquesta idea per� no va prosperar i finalment va encarregar a Francesc de Paula i Villar el projecte d�un temple que no fos la copia servil de cap altre.

Primeres passes:
En Bocabella va ser molt actiu en la realitzaci� del seu somni. A partir de 1876 es posa a buscar un solar a Barcelona per aixecar el temple, cosa aquesta que plantejava molts problemes, perqu� el pressupost era esc�s.
Finalment, l�any 1881 es van adquirir els terrenys limitats pels carrers de Mallorca, Proven�a, Marina i Sardenya, amb una superf�cie total de 12.800 m²,en que avui s�aixeca el temple, per un preu de 172.000 Pessetes de l��poca (1.034 �). Aquest import Bocabella el guardava sota les rajoles de la seva botiga, per por de que fossin robades en les freq�ents revoltes de l��poca.
L�obra va comen�ar-se seguint un estil neog�tic convencional l’any 1882 pel mencionat arquitecte F. Villar i Lozano. El dia de Sant Josep d�aquest any, el bisbe Morgades va posar-ne la primera pedra.
Molt aviat va originar-se un conflicte entre Villar i l�arquitecte Martorell que representava a la Junta i que tamb� intervenia en les obres. Villar va enviar una carta a Bocabella dient-li que si no es seguien les seves instruccions dimitiria del seu c�rrec. Bocabella va acceptar l�opini� de Martorell, que representava un estalvi important en el cost de l�obra - es tractava de fer l'interior de les columnes de ma�oneria en comptes de carreus -.
Per substituir Villar la Junta, a proposta de Martorell, va acceptar Gaud� - que nom�s tenia 31 anys - com a nou arquitecte del temple.

Incorporaci� de Gaud� i canvi de projecte:
Gaud� n’assumeix la direcci� el 1883 projectant sobre la cripta ja comen�ada, a la que va afegir un fossat al voltant perqu� pogu�s disposar de llum directa i ventilaci� natural. Gaud� tamb� va modificar els capitells, objecte de la disputa amb Villar. Tot aix� despr�s d�abandonar la seva idea inicial de construir el temple en diagonal al solar, cosa que va ser impossible, precisament perqu� la cripta ja estava comen�ada.
Abans de plantejar-se l�esgl�sia en el seu conjunt, Gaud� encara va haver de d�acabar la capella de Sant Josep que es inaugurar el dia 19 de mar� (Sant Josep) de 1885 i a la que corresponen els seus primers pl�nols com a director de les obres, que havia signat el desembre de 1884.
A partir d�aqu�, Gaud� es va replantejar tot el projecte i va desenvolupar una idea en la que a partir dels pocs elements ja constru�ts, es proposava construir un temple grandi�s amb planta de creu llatina en el que va anar dipositant tots els seus coneixements arquitect�nics.
Un pl�nol del temple publicat per "El Propagador" l�any 1890, ja mostra el que ser� el temple, amb els dotze campanars i el gran cimbori central.

Plenitud del treball de Gaud�:
Gaud� es planteja ben aviat com haur� de construir el temple, si ho far� per fragments horitzontals o verticals i pensa que: "no li es possible acabar el temple a una sola generaci�; deixem doncs una vigorosa mostra de la nostra petjada, que les generacions venidores sentin l�est�mul de fer-ne una altre part i no ens lliguem per la resta de l�obra". Seguint aquest raonament, Gaud� mentre acaba la cripta comen�a la construcci� de l'absis i mentre acaba aquest, comen�a la fa�ana del Naixement.
Gaud� no feia pl�nols complets sin� que partint d�unes cotes essencials, va fixant els diferents elements de la construcci� en grans fragments.
L�any 1892 es comencen els fonaments de la fa�ana del Naixement, el claustre i el finestral del creuer nord.
L�any 1899 s�acaba el Portal del Rosari dintre de la fa�ana del Naixement.
Els estudis que Gaud� feia de cada fa�ana eren molt detallats i es plasmaven en maquetes a escales 1:25 i 1:10.
De la fa�ana de la Passi� en va fer tres estudis, el definitiu de l�any 1911, publicat el 1917, per� no en va fer una maqueta.
Va fer tamb� els c�lculs dels cimboris, per� no l�estudi complet. De la fa�ana de la Gloria, nom�s en va fer una maqueta  i un estudi detallat de l�imatgeria.
Gaud� dedica els �ltims anys de la seva vida a l�estudi complet de l'interior del temple amb maquetes a escala 1:10, amb les columnes, voltes, finestrals, cobertes i fa�anes d�enlla� entre portals.

Actes religiosos al temple i mort de Gaud�:
L�any 1920 en ocasi� de la celebraci� de l'"Any Jubilar Josep�" s�organitzen una s�rie d�actes a la Sagrada Fam�lia, processons, peregrinacions, misses, etc. s�inicien els treballs de les columnes del creuer i en un acte d�excepcional import�ncia es reuneixen mil cantaires d�orfeons vinguts de tot Catalunya sota la batuta del mestre Llu�s Millet per cantar l�Al�leluia de H�ndel.
El 30 de novembre de 1925 s�acaba el campanar de Sant Bernab� de la fa�ana del Naixement.
El 10 de juliol de 1926 mort Gaud� que havia estat atropellat per un tramvia tres dies abans. Es enterrat a la Cripta de la Sagrada Fam�lia el dia 12 en un acte multitudinari en que tota la ciutat es bolca per homenatjar Gaud�.

Les obres despr�s de Gaud�:
Es fa c�rrec de la direcci� de les obres l�arquitecte ajudant de Gaud� Dom�nech Sugranyes amb l�ajut d�altres arquitectes com Francesc Quintana.
L�any 1930 s�acaben la resta dels campanars y poc despr�s el xiprer central i les llanternes de la Fe i l�Esperan�a els anys 1933 i 1935.
La guerra civil 1936-1939 te funestes conseq��ncies per al temple ja que es crema la cripta i l�obrador en que es trobaven els dibuixos de Gaud� i les maquetes i es profanen les tombes de la fam�lia Bocabella encara que per sort no la de l�arquitecte.
Acabada la guerra, Francesc Quintana restaura la cripta (1940) i el bisbe de Barcelona anomena membres de la Junta els arquitectes Llu�s Bonet i Gar� i Isidre Puig i Boada que realitzen la improva feina de recollir totes les restes de les maquetes i les reconstrueixen, per poder seguir amb la construcci� del temple.

La pol�mica de la continuaci� de les obres:
El 9 de Gener de 1965 es va publicar una carta oberta al director del diari "La Vanguardia" de Barcelona, signada per un important grup d�intel�lectuals i artistes entre els que figuraven el aleshores deg� del Col�legi d�arquitectes i el President del FAD (Foment de les Arts Decoratives).
Aquest col�lectiu expressava el seu punt de vista en contra de la continuaci� de les obres del Temple per raons diverses entre les que s�esmentaven la manca de pl�nols originals de Gaud� i la inadequaci� del temple per les necessitats religioses d�una societat moderna.
La carta va originar una important pol�mica ciutadana amb posicions molt enfrontades.
Sigui com sigui, l�enfrontament va anar perdent virul�ncia i les obres van continuar i continuen fins ara.

Evoluci� de les obres des dels anys cinquanta (veure tamb� cronologia):
L'1 de Juliol de 1948 es comen�a a muntar el finestral del creuer sud.
En ocasi� del Congr�s Eucar�stic Internacional de Barcelona es realitza l�escalinata de la fa�ana del Naixement.
L�any 1954 es comen�a la construcci� dels fonaments murs i campanars de la fa�ana de la Passi�, despr�s del vot de la Junta que es va produir el 1953.
El Gremi de fusters de Barcelona ref� la porta del claustre del Rosari.
El 1959 es comen�a la columna del creuer dedicada a Barcelona.
L�any 1958 s�acaba la capella del baptisteri de la cripta.
L�any 1962 s�inicia el Museu Gaud� a la cripta de la Passi�.
La totalitat de les quatre torres de la fa�ana de la Passi� amb els seus pinacles s�acaben el 9 de novembre de 1976.

Relaci� d�arquitectes col�laboradors de Gaud� a la Sagrada Fam�lia:
- Francesc Berenguer i Mestres
- Josep Maria Jujol i Gibert
- C�sar Martinell i Brunet
- Joan Rubi� i Bellver

Relaci� d�arquitectes continuadors de Gaud� a la Sagrada Fam�lia:
- Dom�nec Sugra�es i Gras
- Francesc Quintana Vidal
- Isidre Puig Boada
- Llu�s Bonet i Gar�
- Francesc de P. Cardoner i Blanch

Altres col�laboradors de Gaud�:
- Carles Mani i Roig
- Joan Mart� i Matlleu
- Lloren� Matamala i Pi�ol
- Joan Matamala i Flotats
- Ricard Opisso i Sala
 

Situaci� actual de les obres (maig de 2005):

Zones del temple acabades:
Cripta / fa�ana del Naixement.
Zones en obres:
Fa�ana de la Passi�, molt avan�ada, nom�s falta el cobert de sobre del p�rtic / absis / claustre / nau principal ja coberta / creuer, transsepte i presbiteri en fase de cobertura / fa�ana de la Gloria, just comen�ada / cors.
Zones no comen�ades:
Sagristies / baptisteri i capella de la Penitencia / cimboris / obeliscs / capella de l�Assumpci�.

Extracte dels �ltims informes de l�arquitecte Director de les obres Jordi Bonet i Armengol Desembre de 2004 i Maig de 2005:

A desembre del 2004 i segons un informe de l�arquitecte director de les obres Jordi Bonet i Armengol, que extractem en termes molt generals, l�estat de les obres actualment en marxa es el seg�ent:
Cripta: Obres de restauraci� i d�acabament.
Absis: S�estan realitzant les voltes de les capelles absidals centrals, les columnes estan a una al�ada de 30 metres. Es col�loquen els capitells de les columnes de Sant Pere i Sant Pau i els capitells de les vuit columnes de recolzament de la volta hiperb�lica de l�agulla de la Verge.
Fa�ana de la Passi�: Els murs del patriarques i els profetes s�aixequen per sobre de la cornisa de basalt.
L�escultura en bronze de l�Ascensi� de 5 metres est� a punt per daurar-la abans d�instal�lar-la a la seva ubicaci� a 60 metres d�al�ada.
Transsepte i creuer: S�estan tancant les voltes per poder construir aviat els dos trams que falten del transsepte.
La barana de 45 metres del trifori est� molt avan�ada i les de les voltes dels evangelistes Marc i Lluc s�estan construint a 55m. el que permetr� aixecar les voltes del creuer i l'absis.
El Juliol va acabar-se el finestral superior amb la rosassa del transsepte del Naixement obra de Vila-Grau.
Claustres: S�han instal�lat el vidres de tancament i el paviment de pedra. Es prepara nou mobiliari.
S�ha obert la rampa d�acc�s des dels carrers Mallorca i Sardenya.
Voltes i coberta de la nau central: Quatre dels pinacles ja estan coronats per s�mbols eucar�stics.
Fa�ana de la Gloria: S�ha formigonat completament el trifori del Jube a 9 metres sobre el pla del temple i s�han fet altres obres complementaries.

A maig de 2005 i segons un informe de l�arquitecte director de les obres Jordi Bonet i Armengol, l�estat de les obres actualment en marxa es el seg�ent:
Fa�ana de la Passi�: Com a principal novetat, s�ha col�locat, a 60 m d�al�ada, la imatge de l�Ascensi� de Jes�s, obra de Josep Ma. Subirachs. �s de bronze, fos pels tallers Vila de Valls, i daurat i patinat per Jordi Abanc� i Ramon Millet, respectivament. Ens presenta la culminaci� triomfant del Crist despr�s de la Passi�, mort i resurrecci�, en actitud d�acomiadar-se dels seus deixebles i de tots els que esperem el seu retorn.
Tamb� s�avan�a en la preparaci� de la columnata i el cimaci d�aquesta fa�ana, despr�s que s�hagin enllestit els murs que, al seu darrere, mostren els noms dels patriarques i els profetes, obra de Subirachs, i que ha esculpit Bruno Gallart.
Encara cal aconseguir resoldre, tecnol�gicament, el tallat del granit de les columnes. S�est� avan�ant en l�estudi, a mida natural, in situ, de la part superior de les tres primeres columnes, on figuraran les paraules Jes�s de Nazaret rei dels jueus.
Absis: A punt d�acabar el formigonat de les quatre voltes que falten de les capelles absidals, s�estan aixecant els finestrals que tanquen el deambulatori i les ramificacions de les seves deu columnes per damunt dels capitells que donaran suport a les voltes, situades a 30 m d�al�ada. S�han netejat i restaurat els interiors de les capelles absidals i l�aspecte que ofereix la transici� de la seva arquitectura neog�tica amb la �nova arquitectura� gaudiniana palesa una harmonia que considerem ben encertada. Encara no �s possible contemplar tot aix� amb plena visibilitat a causa de les bastides de suport de la plataforma de treball de les voltes, que representen una superf�cie d�uns 300 m².
Van avan�ant les escales absidals amb les dificultats inherents al fet d�haver de lligar l�obra nova amb el que es va construir fa m�s d�un segle. A m�s, s�estan estudiant els problemes que provoca el descentrament entre els triforis constru�ts que provenen de la fa�ana del Naixement i que permetran accedir per aquestes escales a la cantoria que circumda l�absis. Aquestes dificultats es plantegen a causa de les difer�ncies de mides dels quatre angles del transsepte, que han obligat a fer diversos estudis de dibuixos inform�tics i models en cera i guix a escala, per tal d�aconseguir la soluci� m�s apropiada per a uns detalls dels quals no posse�m els models originals.
Transsepte i creuer: Ha quedat formigonada l�armadura de la llosa que, a 45 m, uneix tot el transsepte de ponent. Les vuit costelles del cimbori de Sant Mateu s�aixequen a 57 m i aviat, enguany, es veuran els quatre finestrals que falten per coronar-los amb els s�mbols eucar�stics del pa i el vi. S�estan col�locant les armadures del creuer de Sant Joan, despr�s d�haver enllestit els sis hiperboloides que el formen i s�espera que al final de juliol quedi igualada aquesta part de llevant del creuer.
Seguidament, s�han col�locat les plataformes de treball que faltaven per poder iniciar la part perimetral de les voltes, de 60 m d�al�ada.
S�han col�locat els vitralls de la nau central de ponent, que representen Jes�s, llum i font d�aigua viva, obra de J. Vila Grau.
Gaud� volgu� que no fossin acolorits perqu� no emmascaressin els colors de la rajola i el trencad�s en verds i or, que representen les fulles de palmera, i que decoren les formes arquitect�niques que generen les rectes dels hiperboloides.
Nau central: Una vegada col�locats els quatre primers pinacles del ra�m amb el calze, de la nau central, l�escultor Sotoo est� treballant per enllestir el coronament que representa el pa i el blat de l�Eucaristia. Hem tingut la sort d�haver trobat esculpida, a final d�any, una part significativa del model original de Gaud�, a escala 1/10. Aix� a perm�s oferir amb gran fidelitat el que Gaud� havia dissenyat.
Fa�ana de la Gloria: Es van aixecant les parets de la testera i les armadures ja estan situades a 20 m d�al�ada. Els cinquens finestrals dedicats a sant Josep Manyanet i santa Joana de Lestonac s�han iniciat amb les escultures fetes pel japon�s E. Sotoo, amb les fulles de pomeres i pereres que es completaran amb aquestes fruites m�s endavant.
S�estan preparant els encofrats de les voltes de la cant�ria central, que uneixen les laterals de banda i banda de les naus.
Les dues escales de la testera, iniciades des del pla del Temple, arriben a l�al�ada del Jube. 
Taller de modelistes: Els treballs en curs permeten elaborar a mida natural els models de baranes del creuer, de les voltes d�uni� del deambulatori amb el transsepte i d�elements de les voltes del centre del creuer. A banda, tamb� s�est� estudiant la soluci� als problemes de la part superior de les capelles absidals amb els pinacles de les ant�fones de la O que corresponen a la lit�rgia de l�Advent i de les cobertes del deambulatori i del suport del gran hiperboloide que coincideix amb el centre del presbiteri i de l�absis.
S�est� estudiant la uni� entre finestrals que envolten el cimbori de la Mare de D�u, el desgu�s de les aig�es pluvials i l�enlla� molt complicat i dif�cil dels trams de voltes que clouen l�espai entre les columnes dedicades als ap�stols Pere, Pau, Mateu i Jaume el Menor. Finalment, s�estan preparant, amb models a escala, les cobertes dels transseptes de llevant i ponent.
Cal afegir que s�ha ajudat al muntatge de les maquetes que figuren a les diverses exposicions on s�ha col�laborat, Bremen i Rotterdam.
Oficina t�cnica: Una vegada enllestit el curset del nou programa inform�tic �catia�, s�han incorporat a l�Oficina quatre arquitectes que hi participaran, per un per�ode de prova, per tal d�ampliar el personal especialitzat que ajudi a avan�ar en el projecte del creuer, l�absis, la sala que es construir� entre els 60 i 85 m i altres tasques d�investigaci�, que s�n tan necess�ries.
S�est� treballant en les solucions d�uni� entre l�obra vella i les noves formes gaudinianes i es continua estudiant les solucions de les voltes irregulars del deambulatori i altres feines que ja s�esmentaven en el darrer informe d�obres.
Tamb� es treballa en la definici� del projecte executiu de diverses parts: costelles i frontons dels evangelistes, cant�ria i voltes de 30 m de la Fa�ana de la Gl�ria, cobertes de la nau central i d�altres.
Altres novetats: La descoberta a l�arxiu municipal dels �nics pl�nols existents del Temple, signats per Gaud�, a final de l�any 1916, amb la silueta del conjunt vista des de vuit punts diferents, ha perm�s de con�ixer les al�ades dels cimboris de la Mare de D�u i els Evangelistes. Concretament, Gaud� sempre havia plantejat, amb una al�ada de 20 m, l�agulla dedicada a Maria, lleugerament m�s baixa que les dels evangelistes.
Cal subratllar que el conjunt dels cinc cimboris del creuer amb el central que coronar� la creu i que est� dedicat a Jesucrist i els quatre dels evangelistes representen Jes�s i expressen la seva paraula. No �s estrany, doncs, que no els hagi de sobrepassar el de l�absis dedicat a Santa Maria. Nom�s alguns dibuixos fets posteriorment havien aixecat aquest cimbori que Gaud� havia projectat m�s baix.
La reducci� de 20 m d�al�ada d�aquest cimbori �s important, ja que facilita no haver de recal�ar els fonaments de l�absis, que foren constru�ts per l�arquitecte Villar, per a un projecte diferent.
Tamb� �s interessant informar que els textos publicats en llengua alemanya en el cat�leg de l�exposici� de Bremen aporten nous aspectes sobre l�inter�s que Gaud� despert� entre alguns dels arquitectes germ�nics que el tractaren els darrers anys de la seva vida. S�n aspectes poc coneguts de Gaud� que el mostren comunicatiu i afable, com una persona que en les converses plantejava idees innovadores, capa� de ser autocr�tic i capa� de, amb claredat conceptual, explicar el per qu� del que feia en el Temple, alhora que obria la seva visi� sobre moltes realitats de la vida.

Pl�nol en planta de la Sagrada Fam�lia

Descripci� general:

El temple es pot considerar dividit en els espais seg�ents:

Els espais del temple: que inclou la Fa�ana del Naixement, la Fa�ana de la Passi�, la Fa�ana de la Gloria amb el Baptisteri i la Capella del Sagrament, la Cripta, l'Absis, els Cimboris i els Obeliscs situats a les quatre cantonades del temple, els Claustres, les Sagristies, la Capella de l�Assumpci�, el Creuer i el Transsepte, les Naus i els Cors i el Presbiteri o Altar.

Els elements constructius del temple: amb les estructures de sustentaci� que inclouen les Columnes i les Voltes, altres elements com els Finestrals, els Murs exteriors i les Cobertes.


Tamb� cont� �bviament mobiliari com Bancs per a els oficiants, un Faldistori, un P�lpit port�til, Confessionaris, un Tenebrari, un Faristol, un canelobre pel Ciri Pasqual, i elements lit�rgics i decoratius com s�mbols i garlandes, decoraci� de mosaic i pintures a les voltes i columnes amb imatges de sants i �ngels. El mobiliari met�l�lic es original, el de fusta,que va ser cremat l�any 1936, es reconstru�t.

La Sagrada Fam�lia es un temple del tipus basilical en forma de creu llatina en que l�eix central est� ocupat per quatre naus laterals de 7'5 metres d�amplada cada una i una nau central de 15 metres d�amplada, el que fa un total de 45 metres. La longitud total del temple, incloent-hi la nau i l'absis es de 95 metres. El creuer esta format per tres naus amb una amplada total de 30 metres i una longitud de 60. Aquest creuer te dues sortides, una a la fa�ana del Naixement i l�altre a la fa�ana de la Passi�. La nau principal te sortida a la fa�ana de la Gloria, la m�s important de totes i encara per construir que ser� l�entrada principal del temple situada al carrer Mallorca. Aquestes fa�anes tenen la missi� d�il�lustrar d�una manera entenedora els misteris del naixement, passi� i resurrecci� - gl�ria - de Jesucrist.
L'absis es lobulat i est� format per set capelles que a cada costat tenen una escala poligonal i estan dedicades als set dolors i goigs de Sant Josep. El deambulatori es desenvolupa al voltant del presbiteri.
El claustre, al contrari de la ubicaci� tradicional a un costat del temple, rodeja quasi completament el temple i est� concebut com un element d�a�llament de l�exterior. En la zona central de l'absis, el claustre estar� dividit per la capella de l�Assumpci� de la Verge. A cada costat, hi haur� una sagristia.
A l�esquerra de la fa�ana principal (de la Gloria), s�hi edificar� el Baptisteri i a la dreta la capella de l'Eucaristia i la Penit�ncia.
El projecte preveu la construcci� de dotze campanars (un per a cada ap�stol), quatre m�s per els evangelistes, un altre dedicat a la Verge i el m�s important, de 170 m. d’al�ada coronat amb la t�pica creu de quatre bra�os de Gaud�, s�mbol de Jesucrist. Aquests campanars de perfil parab�lic tenen en el seu interior unes escales helico�dals que rodegen un espai a on s�han de situar les campanes tubulars, que Gaud� va estudiar durant anys i que sonaran per aire comprimit i percussi� (es preveu que aquestes campanes siguin un dels �ltims elements a ser constru�ts).
Cada finestra, columna i element fa refer�ncia a sants, institucions o misteris de la fe cat�lica.
Actualment transcorreguts m�s de 100 anys des de l'inici, els treballs segueixen un ritme de construcci� que s�ha accelerat considerablement.
L'�nica part del temple edificada directament per Gaud� es la que compr�n l'absis i la fa�ana del Naixement amb els seus quatre campanars, dels que en morir el 1926 a l�edat de 74 anys atropellat per un tramvia, nom�s n’havia pogut completar la base sense els pinacles de tres d�ells i la totalitat del del Sant Bernab�.
La pol�mica sobre la continuaci� de la obra a partir de 1952, es deguda a la falta de dissenys originals que en bona part varen ser destru�ts durant la guerra civil (1936-1939) i afortunadament ha estat ja totalment superada, actualment es parla de la possibilitat, si els treballs continuen al mateix ritme, d�acabar les obres d�aqu� a 20-25 anys.
 

Links a altres Webs sobre la Sagrada Fam�lia

Bibliografia espec�fica sobre la Sagrada Fam�lia