GAUD´┐Ż I EL MODERNISME A CATALUNYA / Arquitectura / Gaud´┐Ż / Barcelona / Sagrada Fam´┐Żlia

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M´┐Żsica  

     ´┐Żrea especialCatedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme catal´┐Ż fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Prop´┐Żsit   Contacti´┐Żns   Dades d'audi´┐Żncia

Gaud´┐Ż: SAGRADA FAM´┐ŻLIA

[English] [Fran´┐Żais] [Castellano]
 El temple:  Dades pr´┐Żctiques  Historia  Descripci´┐Ż general  Cronologia  Fa´┐Żana del Naixement  Fa´┐Żana de la Passi´┐Ż  Fa´┐Żana de la Gloria  Els altres Espais del temple  Els elements constructius 
 Accessibilitat per a minusv´┐Żlids
 Fonts i informaci´┐Ż complementaria:  Links  Bibliografia  Situaci´┐Ż actual de les obres  Altres obres de Gaud´┐Ż
 

 GaudÝ: Sagrada FamÝlia  Vista general del costat de la Fašana Naixement

 

 

 

Dades pr´┐Żctiques:
Adre´┐Ża:    Pla´┐Ża de la Sagrada Fam´┐Żlia     Barcelona.
Inter´┐Żs:
xxxxx (5 sobre 5). La fa´┐Żana del Naixement i la Cripta de la Sagrada Fam´┐Żlia han estat recentment declarades "PATRIMONI DE L'HUMANITAT" per la UNESCO.
Estat de conservaci´┐Ż: L´┐Żesgl´┐Żsia de la Sagrada Fam´┐Żlia est´┐Ż en proc´┐Żs de construcci´┐Ż i conseq´┐Żentment part de l'interior es obert i est´┐Ż exposat, igual que l´┐Żexterior, a les inclem´┐Żncies del temps. Malgrat aix´┐Ż, es pot dir que en general l´┐Żedifici est´┐Ż en
bones condicions, malgrat que un edifici de fa m´┐Żs de cent anys requereix freq´┐Żentment de reparacions com les que s´┐Żhan de realitzar ara als pinacles de la fa´┐Żana del Naixement i de la Passi´┐Ż per arreglar  algun petit despreniment de mosaics.
Transport:  Autobusos: 19, 33, 34, 43, 44, 50, 51, B20, B24, N1, N7
                  Metro: L2, L5 (Sagrada Fam´┐Żlia)
Visites: Obert tots els dies: de gener a mar´┐Ż i d´┐Żoctubre a desembre de 9 a 18 h.,
                                         d´┐Żabril a setembre de 9 a 20 h.
                                         25 i 26 de desembre i 1 i 6 de gener de 9 a 14 h.
             Sortida del recinte 30 minuts despr´┐Żs del tancament de taquilles, 15 minuts abans del tancament, ja no es venen entrades.
             Com el temple est´┐Ż permanentment en obres, hi han parts que no es poden visitar per raons de seguretat.
             Visites guiades en catal´┐Ż: Cada diumenge de l´┐Żany a les 12 h.
Els horaris, preus i altres dades poden variar, aconsellem que ho comproveu pr´┐Żviament.
Preus: 
Amb l´┐Żentrada es pot visitar: la Fa´┐Żana del Naixement i la Fa´┐Żana de la Passi´┐Ż, la nau central, el claustre i el portal del Roser. Museu amb la maqueta polifunicular de la Col´┐Żnia G´┐Żell, els dibuixos originals de Gaud´┐Ż i les maquetes a escala del temple. L´┐Żedifici de les escoles (obrador de Gaud´┐Ż). Exposicions temporals.
Els tiquets es poden comprar en les taquilles d´┐Żentrada o a la taquilla de les guies, ubicada a l'interior del temple.
Temps previst per la visita 2 hores.
TARIFES 2010
Entrades individuals:

General/Entrada individual:
12 ´┐Ż
Redu´┐Żda/Convenis: 11
´┐Ż
Especial/Entrada especial: 10 ´┐Ż
Entrada combinada (Temple + Casa Museu Gaud´┐Ż):
General: 14 ´┐Ż
Especial: 12 ´┐Ż
Visita guiada:
Regular/Entrada + Visita guiada 16 ´┐Ż
Visita guiada Grups/Entrada especial + visita 13 ´┐Ż
Visita Audioguiada General/Entrada + Audioguia 16 ´┐Ż
Visita Audioguiada Especial/Entrada Especial + Audioguia 13 ´┐Ż
Visita Audioguiada infantil: ´┐Ż?/Entrada + Audioguia Infantil 3 ´┐Ż
Centres educatius:
Lliure 6 ´┐Ż
Pedag´┐Żgica 6,50 ´┐Ż
Temple:
Grup Lliure Majors de 18 anys 10 ´┐Ż
Grup Guiat Majors de 18 anys 14 ´┐Ż
Grup Lliure Menors de 18 anys 6 ´┐Ż
Grup Guiat Menors de 18 anys 6,50 ´┐Ż
Promocions:
Carnet Jove 2x1 14 ´┐Ż
Promo Jubilats 7 ´┐Ż
          De dilluns a diumenge.
          Dossiers per visites escolars did´┐Żctiques disponibles en catal´┐Ż, angl´┐Żs, franc´┐Żs i castell´┐Ż.
          Per grups: Reserva i prepagament amb 15 dies d´┐Żantelaci´┐Ż.
          Grup m´┐Żnim 20 alumnes, professors gratu´┐Żts, si es visita escolar did´┐Żctica.
          Grup escolar did´┐Żctic, tots els acompanyants gratu´┐Żts.
          Reserves Tel´┐Żfon: +34 93 457 22 84.
                        email: [email protected]

Ascensor:
Els ascensors, oberts tot l´┐Żany, arriben fins a 65m. d´┐Żal´┐Żada a la fa´┐Żana de la Passi´┐Ż i 55m. a la del Naixement.
Preu: 2'50 ´┐Ż.

´┐Żudio guies:
4 ´┐Ż  - catal´┐Ż, angl´┐Żs, franc´┐Żs, castell´┐Ż, itali´┐Ż, alemany, rus i portugu´┐Żs -
Botigues: En el propi edifici hi ha dues botigues on es poden comprar llibres, postals i objectes referents al temple i a Gaud´┐Ż. Idiomes disponibles: catal´┐Ż, angl´┐Żs, franc´┐Żs, castell´┐Ż, alemany, itali´┐Ż, japon´┐Żs, rus, etc.
Museu: Dintre del recinte.
Departament d´┐Żarxiu:
Mallorca, 401 - 08013 Barcelona
Tel: 93 207 30 31 - Fax: 93 476 10 10
e-mail:
[email protected]
Horari: 9´┐Ż00 a 14´┐Ż00 i de 15´┐Ż30 a 19´┐Ż00
           Divendres 9´┐Ż00 a 14´┐Ż00
S´┐Żha de concertar visita
Serveis: Consulta a sala - Reprografia - El fons consta de fotografies.
Accessibilitat per a minusv´┐Żlids: La nau principal es troba a quatre metres d´┐Żal´┐Żada per sobre de la rasant del carrer, desnivell que es pot superar tant des de l´┐Żentrada al recinte situada al costat de la fa´┐Żana de la Passi´┐Ż (amb rampes que permeten el pas de cadires de rodes), com des de l´┐Żentrada de la fa´┐Żana del Naixement (actualment ocasionalment oberta) per escales i tamb´┐Ż per rampes.
En tot cas, no podem oblidar que es tracta d´┐Żun edifici en construcci´┐Ż i que les limitacions que aix´┐Ż representa hi son sempre presents i naturalment son tamb´┐Ż canviants.
Actualment (Febrer 2011) la nau principal ja es totalment coberta i no presenta m´┐Żs desnivells interiors que les escales del presbiteri i el gra´┐Ż d'al´┐Żada de cada capella lateral de l'absis, encara que aix´┐Ż no es cap inconvenient greu perqu´┐Ż sense necessitat de salvar aquests desnivells, la vista es pot tenir des de pr´┐Żcticament tots el angles. ´┐Żs a dir les naus son totes a un mateix nivell i ´┐Żnicament, l'acc´┐Żs als cantorals, jube i tribunes est´┐Ż condicionat per la necessitat de salvar trams importants d'escales freq´┐Żentment de dif´┐Żcil acc´┐Żs.
Per accedir a nivells superiors, hi han dos ascensors, el que es al costat de la fa´┐Żana de la Passi´┐Ż t´┐Ż una rampa que ´┐Żs accessible per cadires de rodes, per´┐Ż un cop arribats a dalt, els desnivells, escales, etc. son constants i no es possible moure´┐Żs de la plataforma d´┐Żarribada de l´┐Żascensor.
L´┐Żacc´┐Żs a la Cripta disposa d´┐Żun ascensor, es accessible doncs a cadires de rodes.
Informaci´┐Ż general: Tel´┐Żfon: (34) 93 207 30 31.
                               
Email: "[email protected]"
Ruta del Modernisme

 

Josep M. Bocabella i Verdaguer
Retrat de Josep M. Bocabella i Verdaguer

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

GaudÝ al voltant dels 30 anys
Gaud´┐Ż en la ´┐Żpoca en que es va fer c´┐Żrrec del temple

 

 

 

 

 

GaudÝ: la Sagrada FamÝlia l'any 1898
La Sagrada Fam´┐Żlia l´┐Żany 1898

 

 

 

 

GaudÝ: La Sagrada FamÝlia - L'absis i el darrera de la fašana del Naixement el 1904
L'absis i el darrera de la fa´┐Żana del Naixement el 1904

 

 

 

 

GaudÝ: La Sagrada FamÝlia l'any 1913
Any 1913 - Les torres ja molt avan´┐Żades

 

 

 

 

GaudÝ: La Sagrada FamÝlia amb la torre de Sant BernabÚ acabada l'any 1926
Any 1926 - any de la mort de Gaud´┐Ż amb la torre de Sant Bernab´┐Ż acabada

 

 

 

 

GaudÝ: La Sagrada FamÝlia l'any 1953
Any 1953

 

 

 

 

 

GaudÝ: La Sagrada FamÝlia l'any 2003
Any 2003

 

Historia (Veure tamb´┐Ż Cronologia):

La Sagrada Fam´┐Żlia es l´┐Żobra m´┐Żs famosa de Gaud´┐Ż, a la que va dedicar tota la seva vida fins a l’extrem de que va viure dintre del recinte per seguir-ne mes de prop la construcci´┐Ż. A senyalar, que es l´┐Ż´┐Żnic gran temple actualment en construcci´┐Ż a tot el mon.

La iniciativa:
De qui va sorgir la idea de la construcci´┐Ż del temple de la Sagrada Fam´┐Żlia?. El promotor en va ser en Josep Maria Bocabella i Verdaguer, un llibreter devot i molt culte que l´┐Żany 1866 va fundar "L'Associaci´┐Ż Espiritual de Devots de Sant Josep" una entitat que pretenia col´┐Żlaborar a la difusi´┐Ż del Catolicisme en una ´┐Żpoca en que la religiositat tradicional es veia enfrontada a les noves idees que els canvis socials originats en la Revoluci´┐Ż Industrial propugnaven. Es tractava doncs d´┐Żun plantejament m´┐Żs aviat d´┐Żideologia conservadora
L´┐Żactivitat que en Josep Maria Bocabella va desenvolupar per impulsar la seva idea el va portat l´┐Żany 1872 a fer una visita al Sant Pare de Roma per fer-li l´┐Żofrena en nom de l'Associaci´┐Ż d´┐Żuna imatge en plata de la Sagrada Fam´┐Żlia. De tornada va visitar la poblaci´┐Ż de Loreto, on a la vista de la seva esgl´┐Żsia, es va inspirar per construir a Barcelona un temple expiatori. Aquesta idea per´┐Ż no va prosperar i finalment va encarregar a Francesc de Paula i Villar el projecte d´┐Żun temple que no fos la copia servil de cap altre.

Primeres passes:
En Bocabella va ser molt actiu en la realitzaci´┐Ż del seu somni. A partir de 1876 es posa a buscar un solar a Barcelona per aixecar el temple, cosa aquesta que plantejava molts problemes, perqu´┐Ż el pressupost era esc´┐Żs.
Finalment, l´┐Żany 1881 es van adquirir els terrenys limitats pels carrers de Mallorca, Proven´┐Ża, Marina i Sardenya, amb una superf´┐Żcie total de 12.800 m2,en que avui s´┐Żaixeca el temple, per un preu de 172.000 Pessetes de l´┐Ż´┐Żpoca (1.034 ´┐Ż). Aquest import Bocabella el guardava sota les rajoles de la seva botiga, per por de que fossin robades en les freq´┐Żents revoltes de l´┐Ż´┐Żpoca.

L´┐Żobra va comen´┐Żar-se seguint un estil neog´┐Żtic convencional l’any 1882 pel mencionat arquitecte F. Villar i Lozano. El dia de Sant Josep d´┐Żaquest any, el bisbe Morgades va posar-ne la primera pedra.
Molt aviat va originar-se un conflicte entre Villar i l´┐Żarquitecte Martorell que representava a la Junta i que tamb´┐Ż intervenia en les obres. Villar va enviar una carta a Bocabella dient-li que si no es seguien les seves instruccions dimitiria del seu c´┐Żrrec. Bocabella va acceptar l´┐Żopini´┐Ż de Martorell, que representava un estalvi important en el cost de l´┐Żobra - es tractava de fer l'interior de les columnes de ma´┐Żoneria en comptes de carreus -.
Per substituir Villar la Junta, a proposta de Martorell, va acceptar Gaud´┐Ż - que nom´┐Żs tenia 31 anys - com a nou arquitecte del temple.

Incorporaci´┐Ż de Gaud´┐Ż i canvi de projecte:
Gaud´┐Ż n’assumeix la direcci´┐Ż el 1883 projectant sobre la cripta ja comen´┐Żada, a la que va afegir un fossat al voltant perqu´┐Ż pogu´┐Żs disposar de llum directa i ventilaci´┐Ż natural. Gaud´┐Ż tamb´┐Ż va modificar els capitells, objecte de la disputa amb Villar. Tot aix´┐Ż despr´┐Żs d´┐Żabandonar la seva idea inicial de construir el temple en diagonal al solar, cosa que va ser impossible, precisament perqu´┐Ż la cripta ja estava comen´┐Żada.
Abans de plantejar-se l´┐Żesgl´┐Żsia en el seu conjunt, Gaud´┐Ż encara va haver de d´┐Żacabar la capella de Sant Josep que es inaugurar el dia 19 de mar´┐Ż (Sant Josep) de 1885 i a la que corresponen els seus primers pl´┐Żnols com a director de les obres, que havia signat el desembre de 1884.
A partir d´┐Żaqu´┐Ż, Gaud´┐Ż es va replantejar tot el projecte i va desenvolupar una idea en la que a partir dels pocs elements ja constru´┐Żts, es proposava construir un temple grandi´┐Żs amb planta de creu llatina en el que va anar dipositant tots els seus coneixements arquitect´┐Żnics.
Un pl´┐Żnol del temple publicat per "El Propagador" l´┐Żany 1890, ja mostra el que ser´┐Ż el temple, amb els dotze campanars i el gran cimbori central.

Plenitud del treball de Gaud´┐Ż:
Gaud´┐Ż es planteja ben aviat com haur´┐Ż de construir el temple, si ho far´┐Ż per fragments horitzontals o verticals i pensa que: "no li es possible acabar el temple a una sola generaci´┐Ż; deixem doncs una vigorosa mostra de la nostra petjada, que les generacions venidores sentin l´┐Żest´┐Żmul de fer-ne una altre part i no ens lliguem per la resta de l´┐Żobra". Seguint aquest raonament, Gaud´┐Ż mentre acaba la cripta comen´┐Ża la construcci´┐Ż de l'absis i mentre acaba aquest, comen´┐Ża la fa´┐Żana del Naixement.
Gaud´┐Ż no feia pl´┐Żnols complets sin´┐Ż que partint d´┐Żunes cotes essencials, va fixant els diferents elements de la construcci´┐Ż en grans fragments.
L´┐Żany 1892 es comencen els fonaments de la fa´┐Żana del Naixement, el claustre i el finestral del creuer nord.
L´┐Żany 1899 s´┐Żacaba el Portal del Rosari dintre de la fa´┐Żana del Naixement.
Els estudis que Gaud´┐Ż feia de cada fa´┐Żana eren molt detallats i es plasmaven en maquetes a escales 1:25 i 1:10.
De la fa´┐Żana de la Passi´┐Ż en va fer tres estudis, el definitiu de l´┐Żany 1911, publicat el 1917, per´┐Ż no en va fer una maqueta.
Va fer tamb´┐Ż els c´┐Żlculs dels cimboris, per´┐Ż no l´┐Żestudi complet. De la fa´┐Żana de la Gloria, nom´┐Żs en va fer una maqueta  i un estudi detallat de l´┐Żimatgeria.
Gaud´┐Ż dedica els ´┐Żltims anys de la seva vida a l´┐Żestudi complet de l'interior del temple amb maquetes a escala 1:10, amb les columnes, voltes, finestrals, cobertes i fa´┐Żanes d´┐Żenlla´┐Ż entre portals.

Actes religiosos al temple i mort de Gaud´┐Ż:
L´┐Żany 1920 en ocasi´┐Ż de la celebraci´┐Ż de l'"Any Jubilar Josep´┐Ż" s´┐Żorganitzen una s´┐Żrie d´┐Żactes a la Sagrada Fam´┐Żlia, processons, peregrinacions, misses, etc. s´┐Żinicien els treballs de les columnes del creuer i en un acte d´┐Żexcepcional import´┐Żncia es reuneixen mil cantaires d´┐Żorfeons vinguts de tot Catalunya sota la batuta del mestre Llu´┐Żs Millet per cantar l´┐ŻAl´┐Żleluia de H´┐Żndel.
El 30 de novembre de 1925 s´┐Żacaba el campanar de Sant Bernab´┐Ż de la fa´┐Żana del Naixement.
El 10 de juliol de 1926 mort Gaud´┐Ż que havia estat atropellat per un tramvia tres dies abans. Es enterrat a la Cripta de la Sagrada Fam´┐Żlia el dia 12 en un acte multitudinari en que tota la ciutat es bolca per homenatjar Gaud´┐Ż.

Les obres despr´┐Żs de Gaud´┐Ż:
Es fa c´┐Żrrec de la direcci´┐Ż de les obres l´┐Żarquitecte ajudant de Gaud´┐Ż Dom´┐Żnech Sugranyes amb l´┐Żajut d´┐Żaltres arquitectes com Francesc Quintana.
L´┐Żany 1930 s´┐Żacaben la resta dels campanars y poc despr´┐Żs el xiprer central i les llanternes de la Fe i l´┐ŻEsperan´┐Ża els anys 1933 i 1935.
La guerra civil 1936-1939 te funestes conseq´┐Ż´┐Żncies per al temple ja que es crema la cripta i l´┐Żobrador en que es trobaven els dibuixos de Gaud´┐Ż i les maquetes i es profanen les tombes de la fam´┐Żlia Bocabella encara que per sort no la de l´┐Żarquitecte.
Acabada la guerra, Francesc Quintana restaura la cripta (1940) i el bisbe de Barcelona anomena membres de la Junta els arquitectes Llu´┐Żs Bonet i Gar´┐Ż i Isidre Puig i Boada que realitzen la improva feina de recollir totes les restes de les maquetes i les reconstrueixen, per poder seguir amb la construcci´┐Ż del temple.

La pol´┐Żmica de la continuaci´┐Ż de les obres:
El 9 de Gener de 1965 es va publicar una carta oberta al director del diari "La Vanguardia" de Barcelona, signada per un important grup d´┐Żintel´┐Żlectuals i artistes entre els que figuraven el aleshores deg´┐Ż del Col´┐Żlegi d´┐Żarquitectes i el President del FAD (Foment de les Arts Decoratives).
Aquest col´┐Żlectiu expressava el seu punt de vista en contra de la continuaci´┐Ż de les obres del Temple per raons diverses entre les que s´┐Żesmentaven la manca de pl´┐Żnols originals de Gaud´┐Ż i la inadequaci´┐Ż del temple per les necessitats religioses d´┐Żuna societat moderna.
La carta va originar una important pol´┐Żmica ciutadana amb posicions molt enfrontades.
Sigui com sigui, l´┐Żenfrontament va anar perdent virul´┐Żncia i les obres van continuar i continuen fins ara.

Evoluci´┐Ż de les obres des dels anys cinquanta (veure tamb´┐Ż cronologia):
L'1 de Juliol de 1948 es comen´┐Ża a muntar el finestral del creuer sud.
En ocasi´┐Ż del Congr´┐Żs Eucar´┐Żstic Internacional de Barcelona es realitza l´┐Żescalinata de la fa´┐Żana del Naixement.
L´┐Żany 1954 es comen´┐Ża la construcci´┐Ż dels fonaments murs i campanars de la fa´┐Żana de la Passi´┐Ż, despr´┐Żs del vot de la Junta que es va produir el 1953.
El Gremi de fusters de Barcelona ref´┐Ż la porta del claustre del Rosari.
El 1959 es comen´┐Ża la columna del creuer dedicada a Barcelona.
L´┐Żany 1958 s´┐Żacaba la capella del baptisteri de la cripta.
L´┐Żany 1962 s´┐Żinicia el Museu Gaud´┐Ż a la cripta de la Passi´┐Ż.
La totalitat de les quatre torres de la fa´┐Żana de la Passi´┐Ż amb els seus pinacles s´┐Żacaben el 9 de novembre de 1976.

Relaci´┐Ż d´┐Żarquitectes col´┐Żlaboradors de Gaud´┐Ż a la Sagrada Fam´┐Żlia:
- Francesc Berenguer i Mestres
- Josep Maria Jujol i Gibert
- C´┐Żsar Martinell i Brunet
- Joan Rubi´┐Ż i Bellver

Relaci´┐Ż d´┐Żarquitectes continuadors de Gaud´┐Ż a la Sagrada Fam´┐Żlia:
- Dom´┐Żnec Sugra´┐Żes i Gras
- Francesc Quintana Vidal
- Isidre Puig Boada
- Llu´┐Żs Bonet i Gar´┐Ż
- Francesc de P. Cardoner i Blanch

Altres col´┐Żlaboradors de Gaud´┐Ż:
- Carles Mani i Roig
- Joan Mart´┐Ż i Matlleu
- Lloren´┐Ż Matamala i Pi´┐Żol
- Joan Matamala i Flotats
- Ricard Opisso i Sala
 

Situaci´┐Ż actual de les obres (maig de 2005):

Zones del temple acabades:
Cripta / fa´┐Żana del Naixement.
Zones en obres:
Fa´┐Żana de la Passi´┐Ż, molt avan´┐Żada, nom´┐Żs falta el cobert de sobre del p´┐Żrtic / absis / claustre / nau principal ja coberta / creuer, transsepte i presbiteri en fase de cobertura / fa´┐Żana de la Gloria, just comen´┐Żada / cors.
Zones no comen´┐Żades:
Sagristies / baptisteri i capella de la Penitencia / cimboris / obeliscs / capella de l´┐ŻAssumpci´┐Ż.

Extracte dels ´┐Żltims informes de l´┐Żarquitecte Director de les obres Jordi Bonet i Armengol Desembre de 2004 i Maig de 2005:

A desembre del 2004 i segons un informe de l´┐Żarquitecte director de les obres Jordi Bonet i Armengol, que extractem en termes molt generals, l´┐Żestat de les obres actualment en marxa es el seg´┐Żent:
Cripta: Obres de restauraci´┐Ż i d´┐Żacabament.
Absis: S´┐Żestan realitzant les voltes de les capelles absidals centrals, les columnes estan a una al´┐Żada de 30 metres. Es col´┐Żloquen els capitells de les columnes de Sant Pere i Sant Pau i els capitells de les vuit columnes de recolzament de la volta hiperb´┐Żlica de l´┐Żagulla de la Verge.
Fa´┐Żana de la Passi´┐Ż: Els murs del patriarques i els profetes s´┐Żaixequen per sobre de la cornisa de basalt.
L´┐Żescultura en bronze de l´┐ŻAscensi´┐Ż de 5 metres est´┐Ż a punt per daurar-la abans d´┐Żinstal´┐Żlar-la a la seva ubicaci´┐Ż a 60 metres d´┐Żal´┐Żada.
Transsepte i creuer: S´┐Żestan tancant les voltes per poder construir aviat els dos trams que falten del transsepte.
La barana de 45 metres del trifori est´┐Ż molt avan´┐Żada i les de les voltes dels evangelistes Marc i Lluc s´┐Żestan construint a 55m. el que permetr´┐Ż aixecar les voltes del creuer i l'absis.
El Juliol va acabar-se el finestral superior amb la rosassa del transsepte del Naixement obra de Vila-Grau.
Claustres: S´┐Żhan instal´┐Żlat el vidres de tancament i el paviment de pedra. Es prepara nou mobiliari.
S´┐Żha obert la rampa d´┐Żacc´┐Żs des dels carrers Mallorca i Sardenya.
Voltes i coberta de la nau central: Quatre dels pinacles ja estan coronats per s´┐Żmbols eucar´┐Żstics.
Fa´┐Żana de la Gloria: S´┐Żha formigonat completament el trifori del Jube a 9 metres sobre el pla del temple i s´┐Żhan fet altres obres complementaries.

A maig de 2005 i segons un informe de l´┐Żarquitecte director de les obres Jordi Bonet i Armengol, l´┐Żestat de les obres actualment en marxa es el seg´┐Żent:
Fa´┐Żana de la Passi´┐Ż: Com a principal novetat, s´┐Żha col´┐Żlocat, a 60 m d´┐Żal´┐Żada, la imatge de l´┐ŻAscensi´┐Ż de Jes´┐Żs, obra de Josep Ma. Subirachs. ´┐Żs de bronze, fos pels tallers Vila de Valls, i daurat i patinat per Jordi Abanc´┐Ż i Ramon Millet, respectivament. Ens presenta la culminaci´┐Ż triomfant del Crist despr´┐Żs de la Passi´┐Ż, mort i resurrecci´┐Ż, en actitud d´┐Żacomiadar-se dels seus deixebles i de tots els que esperem el seu retorn.
Tamb´┐Ż s´┐Żavan´┐Ża en la preparaci´┐Ż de la columnata i el cimaci d´┐Żaquesta fa´┐Żana, despr´┐Żs que s´┐Żhagin enllestit els murs que, al seu darrere, mostren els noms dels patriarques i els profetes, obra de Subirachs, i que ha esculpit Bruno Gallart.
Encara cal aconseguir resoldre, tecnol´┐Żgicament, el tallat del granit de les columnes. S´┐Żest´┐Ż avan´┐Żant en l´┐Żestudi, a mida natural, in situ, de la part superior de les tres primeres columnes, on figuraran les paraules Jes´┐Żs de Nazaret rei dels jueus.
Absis: A punt d´┐Żacabar el formigonat de les quatre voltes que falten de les capelles absidals, s´┐Żestan aixecant els finestrals que tanquen el deambulatori i les ramificacions de les seves deu columnes per damunt dels capitells que donaran suport a les voltes, situades a 30 m d´┐Żal´┐Żada. S´┐Żhan netejat i restaurat els interiors de les capelles absidals i l´┐Żaspecte que ofereix la transici´┐Ż de la seva arquitectura neog´┐Żtica amb la ´┐Żnova arquitectura´┐Ż gaudiniana palesa una harmonia que considerem ben encertada. Encara no ´┐Żs possible contemplar tot aix´┐Ż amb plena visibilitat a causa de les bastides de suport de la plataforma de treball de les voltes, que representen una superf´┐Żcie d´┐Żuns 300 m2.
Van avan´┐Żant les escales absidals amb les dificultats inherents al fet d´┐Żhaver de lligar l´┐Żobra nova amb el que es va construir fa m´┐Żs d´┐Żun segle. A m´┐Żs, s´┐Żestan estudiant els problemes que provoca el descentrament entre els triforis constru´┐Żts que provenen de la fa´┐Żana del Naixement i que permetran accedir per aquestes escales a la cantoria que circumda l´┐Żabsis. Aquestes dificultats es plantegen a causa de les difer´┐Żncies de mides dels quatre angles del transsepte, que han obligat a fer diversos estudis de dibuixos inform´┐Żtics i models en cera i guix a escala, per tal d´┐Żaconseguir la soluci´┐Ż m´┐Żs apropiada per a uns detalls dels quals no posse´┐Żm els models originals.
Transsepte i creuer: Ha quedat formigonada l´┐Żarmadura de la llosa que, a 45 m, uneix tot el transsepte de ponent. Les vuit costelles del cimbori de Sant Mateu s´┐Żaixequen a 57 m i aviat, enguany, es veuran els quatre finestrals que falten per coronar-los amb els s´┐Żmbols eucar´┐Żstics del pa i el vi. S´┐Żestan col´┐Żlocant les armadures del creuer de Sant Joan, despr´┐Żs d´┐Żhaver enllestit els sis hiperboloides que el formen i s´┐Żespera que al final de juliol quedi igualada aquesta part de llevant del creuer.
Seguidament, s´┐Żhan col´┐Żlocat les plataformes de treball que faltaven per poder iniciar la part perimetral de les voltes, de 60 m d´┐Żal´┐Żada.
S´┐Żhan col´┐Żlocat els vitralls de la nau central de ponent, que representen Jes´┐Żs, llum i font d´┐Żaigua viva, obra de J. Vila Grau.
Gaud´┐Ż volgu´┐Ż que no fossin acolorits perqu´┐Ż no emmascaressin els colors de la rajola i el trencad´┐Żs en verds i or, que representen les fulles de palmera, i que decoren les formes arquitect´┐Żniques que generen les rectes dels hiperboloides.
Nau central: Una vegada col´┐Żlocats els quatre primers pinacles del ra´┐Żm amb el calze, de la nau central, l´┐Żescultor Sotoo est´┐Ż treballant per enllestir el coronament que representa el pa i el blat de l´┐ŻEucaristia. Hem tingut la sort d´┐Żhaver trobat esculpida, a final d´┐Żany, una part significativa del model original de Gaud´┐Ż, a escala 1/10. Aix´┐Ż a perm´┐Żs oferir amb gran fidelitat el que Gaud´┐Ż havia dissenyat.
Fa´┐Żana de la Gloria: Es van aixecant les parets de la testera i les armadures ja estan situades a 20 m d´┐Żal´┐Żada. Els cinquens finestrals dedicats a sant Josep Manyanet i santa Joana de Lestonac s´┐Żhan iniciat amb les escultures fetes pel japon´┐Żs E. Sotoo, amb les fulles de pomeres i pereres que es completaran amb aquestes fruites m´┐Żs endavant.
S´┐Żestan preparant els encofrats de les voltes de la cant´┐Żria central, que uneixen les laterals de banda i banda de les naus.
Les dues escales de la testera, iniciades des del pla del Temple, arriben a l´┐Żal´┐Żada del Jube.
 
Taller de modelistes:
Els treballs en curs permeten elaborar a mida natural els models de baranes del creuer, de les voltes d´┐Żuni´┐Ż del deambulatori amb el transsepte i d´┐Żelements de les voltes del centre del creuer. A banda, tamb´┐Ż s´┐Żest´┐Ż estudiant la soluci´┐Ż als problemes de la part superior de les capelles absidals amb els pinacles de les ant´┐Żfones de la O que corresponen a la lit´┐Żrgia de l´┐ŻAdvent i de les cobertes del deambulatori i del suport del gran hiperboloide que coincideix amb el centre del presbiteri i de l´┐Żabsis.
S´┐Żest´┐Ż estudiant la uni´┐Ż entre finestrals que envolten el cimbori de la Mare de D´┐Żu, el desgu´┐Żs de les aig´┐Żes pluvials i l´┐Żenlla´┐Ż molt complicat i dif´┐Żcil dels trams de voltes que clouen l´┐Żespai entre les columnes dedicades als ap´┐Żstols Pere, Pau, Mateu i Jaume el Menor. Finalment, s´┐Żestan preparant, amb models a escala, les cobertes dels transseptes de llevant i ponent.
Cal afegir que s´┐Żha ajudat al muntatge de les maquetes que figuren a les diverses exposicions on s´┐Żha col´┐Żlaborat, Bremen i Rotterdam.
Oficina t´┐Żcnica: Una vegada enllestit el curset del nou programa inform´┐Żtic ´┐Żcatia´┐Ż, s´┐Żhan incorporat a l´┐ŻOficina quatre arquitectes que hi participaran, per un per´┐Żode de prova, per tal d´┐Żampliar el personal especialitzat que ajudi a avan´┐Żar en el projecte del creuer, l´┐Żabsis, la sala que es construir´┐Ż entre els 60 i 85 m i altres tasques d´┐Żinvestigaci´┐Ż, que s´┐Żn tan necess´┐Żries.
S´┐Żest´┐Ż treballant en les solucions d´┐Żuni´┐Ż entre l´┐Żobra vella i les noves formes gaudinianes i es continua estudiant les solucions de les voltes irregulars del deambulatori i altres feines que ja s´┐Żesmentaven en el darrer informe d´┐Żobres.
Tamb´┐Ż es treballa en la definici´┐Ż del projecte executiu de diverses parts: costelles i frontons dels evangelistes, cant´┐Żria i voltes de 30 m de la Fa´┐Żana de la Gl´┐Żria, cobertes de la nau central i d´┐Żaltres.
Altres novetats: La descoberta a l´┐Żarxiu municipal dels ´┐Żnics pl´┐Żnols existents del Temple, signats per Gaud´┐Ż, a final de l´┐Żany 1916, amb la silueta del conjunt vista des de vuit punts diferents, ha perm´┐Żs de con´┐Żixer les al´┐Żades dels cimboris de la Mare de D´┐Żu i els Evangelistes. Concretament, Gaud´┐Ż sempre havia plantejat, amb una al´┐Żada de 20 m, l´┐Żagulla dedicada a Maria, lleugerament m´┐Żs baixa que les dels evangelistes.
Cal subratllar que el conjunt dels cinc cimboris del creuer amb el central que coronar´┐Ż la creu i que est´┐Ż dedicat a Jesucrist i els quatre dels evangelistes representen Jes´┐Żs i expressen la seva paraula. No ´┐Żs estrany, doncs, que no els hagi de sobrepassar el de l´┐Żabsis dedicat a Santa Maria. Nom´┐Żs alguns dibuixos fets posteriorment havien aixecat aquest cimbori que Gaud´┐Ż havia projectat m´┐Żs baix.
La reducci´┐Ż de 20 m d´┐Żal´┐Żada d´┐Żaquest cimbori ´┐Żs important, ja que facilita no haver de recal´┐Żar els fonaments de l´┐Żabsis, que foren constru´┐Żts per l´┐Żarquitecte Villar, per a un projecte diferent.
Tamb´┐Ż ´┐Żs interessant informar que els textos publicats en llengua alemanya en el cat´┐Żleg de l´┐Żexposici´┐Ż de Bremen aporten nous aspectes sobre l´┐Żinter´┐Żs que Gaud´┐Ż despert´┐Ż entre alguns dels arquitectes germ´┐Żnics que el tractaren els darrers anys de la seva vida. S´┐Żn aspectes poc coneguts de Gaud´┐Ż que el mostren comunicatiu i afable, com una persona que en les converses plantejava idees innovadores, capa´┐Ż de ser autocr´┐Żtic i capa´┐Ż de, amb claredat conceptual, explicar el per qu´┐Ż del que feia en el Temple, alhora que obria la seva visi´┐Ż sobre moltes realitats de la vida.

GaudÝ: Temple de la Sagrada FamÝlia - PlÓnol en planta -
Pl´┐Żnol en planta de la Sagrada Fam´┐Żlia

 

Descripci´┐Ż general:

El temple es pot considerar dividit en els espais seg´┐Żents:

Els espais del temple: que inclou la Fa´┐Żana del Naixement, la Fa´┐Żana de la Passi´┐Ż, la Fa´┐Żana de la Gloria amb el Baptisteri i la Capella del Sagrament, la Cripta, l'Absis, els Cimboris i els Obeliscs situats a les quatre cantonades del temple, els Claustres, les Sagristies, la Capella de l´┐ŻAssumpci´┐Ż, el Creuer i el Transsepte, les Naus i els Cors i el Presbiteri o Altar.

Els elements constructius del temple: amb les estructures de sustentaci´┐Ż que inclouen les Columnes i les Voltes, altres elements com els Finestrals, els Murs exteriors i les Cobertes.


Tamb´┐Ż cont´┐Ż ´┐Żbviament mobiliari com Bancs per a els oficiants, un Faldistori, un P´┐Żlpit port´┐Żtil, Confessionaris, un Tenebrari, un Faristol, un canelobre pel Ciri Pasqual, i elements lit´┐Żrgics i decoratius com s´┐Żmbols i garlandes, decoraci´┐Ż de mosaic i pintures a les voltes i columnes amb imatges de sants i ´┐Żngels. El mobiliari met´┐Żl´┐Żlic es original, el de fusta,que va ser cremat l´┐Żany 1936, es reconstru´┐Żt.

La Sagrada Fam´┐Żlia es un temple del tipus basilical en forma de creu llatina en que l´┐Żeix central est´┐Ż ocupat per quatre naus laterals de 7'5 metres d´┐Żamplada cada una i una nau central de 15 metres d´┐Żamplada, el que fa un total de 45 metres. La longitud total del temple, incloent-hi la nau i l'absis es de 95 metres. El creuer esta format per tres naus amb una amplada total de 30 metres i una longitud de 60. Aquest creuer te dues sortides, una a la fa´┐Żana del Naixement i l´┐Żaltre a la fa´┐Żana de la Passi´┐Ż. La nau principal te sortida a la fa´┐Żana de la Gloria, la m´┐Żs important de totes i encara per construir que ser´┐Ż l´┐Żentrada principal del temple situada al carrer Mallorca. Aquestes fa´┐Żanes tenen la missi´┐Ż d´┐Żil´┐Żlustrar d´┐Żuna manera entenedora els misteris del naixement, passi´┐Ż i resurrecci´┐Ż - gl´┐Żria - de Jesucrist.
L'absis es lobulat i est´┐Ż format per set capelles que a cada costat tenen una escala poligonal i estan dedicades als set dolors i goigs de Sant Josep. El deambulatori es desenvolupa al voltant del presbiteri.
El claustre, al contrari de la ubicaci´┐Ż tradicional a un costat del temple, rodeja quasi completament el temple i est´┐Ż concebut com un element d´┐Ża´┐Żllament de l´┐Żexterior. En la zona central de l'absis, el claustre estar´┐Ż dividit per la capella de l´┐ŻAssumpci´┐Ż de la Verge. A cada costat, hi haur´┐Ż una sagristia.
A l´┐Żesquerra de la fa´┐Żana principal (de la Gloria), s´┐Żhi edificar´┐Ż el Baptisteri i a la dreta la capella de l'Eucaristia i la Penit´┐Żncia.
El projecte preveu la construcci´┐Ż de dotze campanars (un per a cada ap´┐Żstol), quatre m´┐Żs per els evangelistes, un altre dedicat a la Verge i el m´┐Żs important, de 170 m. d’al´┐Żada coronat amb la t´┐Żpica creu de quatre bra´┐Żos de Gaud´┐Ż, s´┐Żmbol de Jesucrist. Aquests campanars de perfil parab´┐Żlic tenen en el seu interior unes escales helico´┐Żdals que rodegen un espai a on s´┐Żhan de situar les campanes tubulars, que Gaud´┐Ż va estudiar durant anys i que sonaran per aire comprimit i percussi´┐Ż (es preveu que aquestes campanes siguin un dels ´┐Żltims elements a ser constru´┐Żts).
Cada finestra, columna i element fa refer´┐Żncia a sants, institucions o misteris de la fe cat´┐Żlica.
Actualment transcorreguts m´┐Żs de 100 anys des de l'inici, els treballs segueixen un ritme de construcci´┐Ż que s´┐Żha accelerat considerablement.
L'´┐Żnica part del temple edificada directament per Gaud´┐Ż es la que compr´┐Żn l'absis i la fa´┐Żana del Naixement amb els seus quatre campanars, dels que en morir el 1926 a l´┐Żedat de 74 anys atropellat per un tramvia, nom´┐Żs n’havia pogut completar la base sense
els pinacles de tres d´┐Żells i la totalitat del del Sant Bernab´┐Ż.
La pol´┐Żmica sobre la continuaci´┐Ż de la obra a partir de 1952, es deguda a la falta de dissenys originals que en bona part varen ser destru´┐Żts durant la guerra civil (1936-1939) i afortunadament ha estat ja totalment superada, actualment es parla de la possibilitat, si els treballs continuen al mateix ritme, d´┐Żacabar les obres d´┐Żaqu´┐Ż a 20-25 anys.

 

Altres pagines sobre la Sagrada Fam´┐Żlia:
Hist´┐Żria  Descripci´┐Ż  Cronologia  Fa´┐Żana del Naixement  Fa´┐Żana de la Passi´┐Ż  Fa´┐Żana de la Gloria  Altres espais del temple  Elements constructius  Links i Bibliografia

Pagina realitzada amb la col´┐Żlaboraci´┐Ż de la "Junta Constructora del temple de la Sagrada Fam´┐Żlia".
 

Links a altres Webs sobre la Sagrada Fam´┐Żlia

- Temple Expiatori de la Sagrada Familia  Web oficial de la Sagrada Fam´┐Żlia   
- http://www.raingod.com/angus/Gallery/Photos/Europe/Spain/Barcelona.html  Imatges de la Sagrada Fam´┐Żlia 
 
- Sagrada Familia - Antonio Gaudi - Great Buildings Online La Sagrada Fam´┐Żlia a Great Buildings Online
  
- Sagrada Familia Una extensa informaci´┐Ż sobre la Sagrada Fam´┐Żlia 
 
-
Sagrada Familia, Barcelona Informaci´┐Ż general i tur´┐Żstica sobre la Sagrada Fam´┐Żlia
  
- Temple of the Sagrada Familia by Gaudi Informaci´┐Ż sobre la Sagrada Fam´┐Żlia i especialment la fa´┐Żana del Naixement   
 

Bibliografia espec´┐Żfica sobre la Sagrada Fam´┐Żlia

Titol Autor Publicat per Any
 Gaud´┐Ż  Bassegoda Nonell, Joan  Editorial Salvat 1985
 Gaud´┐Ż, la arquitectura del esp´┐Żritu  Bassegoda Nonell, Joan  Editorial Salvat 2001
 El gran Gaud´┐Ż  Bassegoda Nonell, Joan  Ausa 1989
 Gu´┐Ża de Gaud´┐Ż  Bassegoda Nonell, J. i Garrut, J.M.  Edicions literaries i cient´┐Żfiques 1969
 Antoni Gaud´┐Ż: l´┐Żhome i l´┐Żobra  Berg´┐Żs, Joan  Ariel 1954
 Temple de la Sagrada Fam´┐Żlia  Bonet i Armengol, Jordi  Editorial Escudo de Oro 1997
 Antoni Gaud´┐Ż, arquitecte genial  Bonet i Armengol, Jordi  Editorial Milla 1972
 Nueva visi´┐Żn de Gaud´┐Ż  Casanelles, E.  La Pol´┐Żgrafa 1965
 La Sagrada Fam´┐Żlia de A. Gaud´┐Ż  Cirici Pellicer, A.    
 El arte de Gaud´┐Ż  Cirlot, J.E.  Editorial Omega 1950
 Gaud´┐Ż, una introducci´┐Żn a su arquitectura  Cirlot, J.E.  Editorial Triangle Postals 2001
 Gaud´┐Ż, Jujol y el modernismo catal´┐Żn  Flores, C.  Editorial Aguilar 1982
 Gaud´┐Ż  Le Corbusier / Gomis-Prats  Editorial Pol´┐Żgrafa 1967
 La visi´┐Ż art´┐Żstica i religiosa de Gaud´┐Ż  Descharnes, Prevost, Pujols  Editorial Aym´┐Ż 1959
 Gaud´┐Ż i la Sagrada Fam´┐Żlia comentada per ell mateix  Martinell, C´┐Żsar    
 Gaud´┐Ż: su vida, su teor´┐Ża, su obra  Martinell, C´┐Żsar  Col´┐Żlegi d'Arquitectes de Catalunya i Balears 1967
 Antonio Gaud´┐Ż, mi itinerario con el arquitecto  Matamala, Joan  Editorial Claret 1999
 Gaud´┐Ż, l´┐Żhome i el geni  Puig i Boada, Isidre  Editorial Bruguera 1973
 El temple expiatori de la Sagrada Fam´┐Żlia  Puig i Boada, Isidre  Editorial Barcino 1929
 El templo de la Sagrada Familia  Puig i Boada, Isidre  Editorial Omega 1952
 Gaud´┐Ż ens parla  Puig i Boada, Isidre   1952
 El Pensament de Gaud´┐Ż  Puig i Boada, Isidre  Col´┐Żlecci´┐Ż Arquitectura Catalana 1981
 El temple de la Sagrada Fam´┐Żlia  Puig i Boada, Isidre  Edicions de Nou Art Thor 1982
 Gaud´┐Ż  R´┐Żfols, J.F.  Editorial Canosa 1928
 Gaud´┐Ż  Tarrag´┐Ż, S.  Editorial Escudo de Oro 1974
 Antoni Gaud´┐Ż  Vinca Masini, L.  Editorial Nauta 1976
 
Altres obres de Gaud´┐Ż:

A CATALUNYA:
A Barcelona: Bellesguard   Casa Eduard Calvet   Casa Batll´┐Ż   Casa Vicens  
Col´┐Żlegi Santa Teresa   Escoles Sagrada Fam´┐Żlia   Fanals de la Pla´┐Ża Reial i del Pla del Palau   La Pedrera   Pavellons G´┐Żell   Palau G´┐Żell  Park G´┐Żell   Sagrada Fam´┐Żlia   Tanca Finca Miralles   Viaducte del carrer Bellesguard
A La Pobla de Lillet:  Xalet del Catllar´┐Żs  Jardins Artigas
A Matar´┐Ż:  Cooperativa Obrera (atribuit)
A Montserrat:  Rosari Monumental (1er misteri de Gl´┐Żria)
A Santa Coloma de Cervell´┐Ż: 
Col´┐Żnia G´┐Żell
A Sitges (Garraf):   Cellers Garraf

A Tarragona:   Altar de la Capella de Jes´┐Żs i Maria

ALS PA´┐ŻSOS CATALANS: 
A Mallorca:  Renovaci´┐Ż de la Catedral de Palma de Mallorca

A FORA DE CATALUNYA:  El Capricho (Comillas - Cantabria - Espanya)   Casa Botines (Lle´┐Ż - Espanya)    Palau Episcopal (Astorga - Lle´┐Ż - Espanya)

 
OBRA DESAPAREGUDA: 
A Vic:   Fanals de la Pla´┐Ża del Mercadal (Enderrocats)

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI