|
 *
Decoraci� interior dels
plafons verticals de l'absis.
Esgl�sia de Montserrat
|
Inicis:
La primera incursi� coneguda de Riquer en la decoraci�
d�interiors �s de
considerable import�ncia, ja que es tracta ni m�s ni menys, que de la
decoraci� de l'Hotel Internacional que Dom�nech i Montaner va erigir per a
l'Exposici� Internacional de Barcelona de 1888. Aquesta obra va ser un
prodigi de capacitat constructiva del seu autor i la decoraci� interior en que
Riquer va intervenir activament va ser una demostraci� de luxe i de bon
gust.
Lamentablement aquest hotel va ser enderrocat en acabar l'Exposici� ja que
estava constru�t de forma provisional, encara que amb t�cniques molt
elaborades, en terrenys cedits solament amb aquesta finalitat. Per aquest
motiu, no s�n moltes les imatges que en posse�m actualment.
Tamb�
correspon a aquesta �poca la xemeneia monumental que Riquer va dissenyar per
enc�rrec de Gaud� per al
Palau G�ell de Barcelona.
Els plafons de l'absis de Montserrat:
Entre els anys 1896 i
1897, Riquer va
decorar els plafons verticals de l'absis de l�altar major de l'Esgl�sia del
monestir de Montserrat (patrona de Catalunya), que ja li havien estat
encarregats el 1894. Encara que aquest treball el va
realitzar amb la col�laboraci� d�altres artistes pertanyents al Cercle
Art�stic de Sant Lluc, aquests anys pertanyen a un per�ode en que la obra de
Riquer evoluciona diferentment que la dels seus companys i ja s�insereix
completament en l�est�tica modernista, que constitueix segons Eliseu Trenc
la mes reeixida de la seva obra.
Teresa Maci� i Bigorra, ens descriu aquestes pintures de Riquer de la
seg�ent manera: Les sis grans pintures de l'absis s�ordenen sim�tricament,
tres i tres, a cada banda de la forn�cula que permet la visi� de la imatge
de la Mare de D�u des de l�esgl�sia.
Els dos plafons laterals son el doble d�amples (12x6 m.) que els
quatre plafons modernistes que tanquen l'absis (12x3m.). Aquests quatre
plafons centrals son obra d'Alexandre de Riquer. Riquer represent� en dues
de les grans teles una composici� vegetal, en que la natura estilitzada des
de les mateixes arrels evoluciona i s�enfila fins a tocar el sol,
representat com un s�mbol dual, el sol-creu. Entre els brancatges i les
fulles entortolligades, Riquer hi col�loca els escuts de Montserrat i de
Catalunya, i de l'Esgl�sia i dels Benedictins, respectivament. El fons es
d�un color fosc uniforme. La composici� est� organitzada de manera
ascendent.
Als altres dos plafons Riquer hi situa dos estols de figures femenines
alades. Son dues composicions verticals i ascendents amb una vintena
d��ngels representats en cos sencer - que son representacions de
l�ideal femen� de bellesa t�pic de l��poca - i una quinzena de petits
angelets amb nom�s cap i ales a l�angle superior. El fons es blav�s.
 |
 |
|
Dues imatges del presbiteri de
l'Esgl�sia de Montserrat
** |
Triomf de l�est�tica modernista:
El 1897, va decorar l'interior de la casa Alomar, els elements m�s destacats
de la qual van ser sis panells representant les quatre estacions i
al�legories de la poesia i de la
m�sica, que actualment son part d�una
col�lecci� privada .
El 1900, va
realitzar la decoraci� de la farm�cia del seu parent Grau Ynglada al
carrer Nou de la Rambla de Barcelona, col�laborant amb Gaspar Homar per a la
realitzaci� de la marqueteria i amb Granell pels vidres art�stics.
Una de
les m�s espectaculars realitzacions en aquest camp va ser la que Riquer va
realitzar per al "Cercle del Liceu" (situat dintre de l�edifici del teatre
de l�opera de Barcelona) l�any 1900, els seus dissenys de llums combinant la
fusta, el metall i l�esmalt, mostren un dels treballs m�s delicats de
l�artista, que encara sobreviuen en tot el seu esplendor en el mateix lloc
pel qual Riquer els va dissenyar. En aquest treball va comptar amb la
col�laboraci� d�artesans com Gaspar Homar pel que fa als mobles i A. Rigalt
per les vidrieres, els industrials fabricants de mosaic hidr�ulic Escofet i
altres.
En el mateix any, va realitzar la decoraci� de l'Institut
Industrial a Terrassa i malgrat que les seves pintures de nus femenins
representant la ind�stria t�xtil i el comer� van ser rebutjades per la
direcci�
de la instituci� que les va considerar massa atrevides - l�enc�rrec va ser
acabat anys m�s tard per Joaquim Vancells - es poden actualment contemplar a la Casa Museu Alegre de Sagrera de Terrassa (Vall�s
Occidental).
Tamb� va decorar el Caf� Catal� amb la col�laboraci� dels
germans Vives, la Maison Dor�e el 1903 i una mica m�s tard el 1905 La Vaqueria
Catalana.
Plaf� decoratiu de l'Institut
Industrial de Terrassa (actualment al Museu Alegre de Sagrera)*
 |
 |
 |
Elements decoratius,
portes, vest�bul, plafons decoratius, aplic i
mosaic
|
 |
 |
|
Marqueteria, "La Bot�nica" i "La Medicina"
a la Farm�cia Grau Ynglada (avui desapareguda)
|
|
 |
 |
 |
|
Porta i decoraci�
interior de la Farm�cia Grau Ynglada |
La
Vaqueria Catalana |
|
