GAUD� I EL MODERNISME A CATALUNYA / Arts Decoratives / Mosaic

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M�sica  

     �rea especialCatedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme catal� fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Prop�sit   Contacti�ns   Dades d'audi�ncia

 MOSAIC MODERNISTA A CATALUNYA

 [English] [Fran�ais] [Castellano]
� Mosaic Modernista a Catalunya:   Hist�ria   Varietats   T�cniques   Mosaistes: Dibuixants / Decoradors  Arquitectes  Fabricants de mosaic hidr�ulic  Imatges    
� Fonts i Informaci� addicional:   Bibliografia   Llibreria de temes Modernistes  
Cultivadors de les Arts Decoratives en el Modernisme Catal�
 Casa Comalat de l'arquitecte Salvador Valeri i Pupurull, mosaic de Llus Br.

 

MOSAISTES:

Dibuixants / Realitzadors:
Llu�s Br� i Salelles
Mag� Fita
Jeroni Granell
Mario Maragliano Navone
Eliseu Querol

Alguns arquitectes modernistes amb aplicacions de mosaic a la seva arquitectura:
Llu�s Dom�nech i Montaner
Antoni Maria Galliss� i Soqu�
Antoni Gaud� i Cornet
Josep Maria Jujol i Gibert

Josep Puig i Cadafalch
Salvador Valeri i Pupurull

Fabricants de mosaic hidr�ulic:
Butsems
Escofet
OrsolaSol�
Bulet

Fabricants de mosaic crist�lic:
Germans Oliva

El mosaic es un dels elements decoratius m�s antics que es coneixen i es molt utilitzat en l�arquitectura  Modernista.

Hist�ria:

Generalitats:
Antiguitat:
Els primers antecedents coneguts de mosaic es situen a Turquia a la regi� d'Anat�lia als voltants del segle VII a.C. i son paviments de c�dols.
Al segle IV a.C. a Pel�la - Maced�nia, Gr�cia - s�hi fan paviments acolorits i amb ombres per donar volum a les figures. Posteriorment, al segle II a.C. a la ciutat de P�rgam ja trobem mosaics fets amb pedres tallades que corresponen a una concepci� semblant a l'actual.
Altres excavacions en �rees de la Mesopot�mia (Ur i Uruk) i a Gr�cia i Roma han perm�s de con�ixer altres mosaics d�aquestos temps tan remots, incl�s es coneix el nom d�artistes mosa�cistes de l�antiguitat com Hefesti� autor dels mosaics del Palau del rei �umenes que ja va utilitzar fragments de vidre combinats amb pedra natural i Sosos de la ciutat de P�rgam de qui es conserva una c�pia romana d�un dels seus treballs.
A partir del segle I a.C. la t�cnica dels mosaics s�implanta amb for�a, per� sempre son utilitzats com paviment. Marc Vitruvi i Plini el Vell ja ens descriuen amb detall les t�cniques.
A mida que es va implantant el cristianisme, els mosaics passen tamb� a embellir les parets, omplin les voltes i les c�pules de les esgl�sies. Per�, no nom�s les esgl�sies s�adornen amb mosaics, sin� que tamb� el mosaic es torna a traslladar a l�orient mitj�, a on nombroses mesquites - la Meca, Medina i Damasc - presenten unes meravelloses decoracions de mosaic.
Renaixement: A Europa, novament a It�lia i al segle XV, a la Flor�ncia dels M�dici reneix amb for�a el mosaic. En tenim un impressionant exemple en l'Anunciaci� de Ghirlandaio. M�s tard la decoraci� de la Bas�lica de Sant Pere a Roma va permetre tamb� un important renaixement d�aquesta t�cnica.

El mosaic a Catalunya: El mosaic t� tamb� una antiqu�ssima tradici� a Catalunya. Els primers mosaics que es conserven a Emp�ries, en son una bona demostraci�. Durant els segles I i II es segueix la moda romana amb paviments geom�trics en blanc i negre dels que en trobem exemples en poblacions com Barcelona, Caldes de Montbui i Badalona.
Encara dintre del per�ode de dominaci� romana, anem trobant nombrosos exemples de mosaics que es conserven en diverses poblacions del pa�s com Sabadell - imatge de Posse�d� -. Cap el segle III els mosaics passen a ser policroms, pertanyen a aquest per�ode els mosaics amb motius de curses al circ de Barcelona i Bell-lloc i els motius funeraris de Centcelles.
Durant tota la hist�ria de Catalunya anem trobant en cada per�ode exemples d�aquest art. Paviments a les esgl�sies paleocristianes de Terrassa. Mosaics sepulcrals a Barcelona, Sant Cugat del Vall�s, Terrassa i Tarragona.
M�s tard, ja al segle XII ens trobem amb elements decoratius a l�art rom�nic amb els notables exemples de Sant Miquel de Cuix� o Santa Maria de Ripoll.
La tradici� mosa�cista es va mantenir i a finals del segle XIX el modernisme en va ser un element impulsor de primera categoria. No en va, el decorativisme tant caracter�stic d�aquest per�ode, va ser una ajuda important pel desenvolupament de totes les arts decoratives i en particular el mosaic.
Es conegut que freq�entment es defineix m�s un edifici com a Modernista per la seva decoraci� que per les seves caracter�stiques estructurals. Aix� va donar una extraordin�ria rellev�ncia i riquesa al mosaic que va ser un element decoratiu molt usat.
Els elements decoratius com els paviments, els vitralls, guixos, pedra esculpida, la serralleria, els revestiments cer�mics i el mosaic, s�n determinants per atribuir-li aquest car�cter modernista a un edifici.

El paper dels artistes:
Els dibuixants i decoradors tenen, doncs, un paper molt important, al costat dels arquitectes, en el dibuix ornamental. Aquest paper ha estat molt poc valorat hist�ricament, per� cada vegada es m�s investigat i es coneix millor (gracies a la tasca d�un nombr�s grup d�estudiosos que estan profunditzant en el coneixement d�aquesta especialitat), la v�lua i el paper molt important que van desenvolupar aquests artistes. Parlem de figures com les Llu�s Br�, Mario Maragliano i Eliseu Querol.
Al mosaic de l��poca modernista hi retrobem dibuixos cl�ssics, en la l�nia del mosaic rom�, aix� com experiments de dibuixos i colors de nova creaci� dins dels gustos est�tics propis del Modernisme que tant va aportar a la renovaci� art�stica de les decoracions exteriors (Casa Batll�, Palau de la M�sica, Casa Comalat, etc.), i sobretot interiors (Institut Pere Mata, Hospital de Sant Pau, Palau G�ell, innombrables cases de l�eixample de Barcelona molt conegudes per els delicats mosaics de terra, etc.) dels edificis.

Varietats:

El mosaic tradicional:
Mosaic Rom�: Est� realitzat a partir de materials de gran duresa, normalment marbre, el que el fa molt adequat per els paviments. Consisteix en l�aplicaci� de petites peces - tessel�les - d�aquest material de diversos colors, de tal manera que es facin dibuixos d�un gran valor decoratiu.
Dintre del Modernisme, a m�s del marbre, s�utilitza el gres que a la seva resist�ncia uneix la possibilitat d�incorporar a les realitzacions, una gran diversitat crom�tica.
Mosaic Cer�mic: Es fa a partir de peces cer�miques de formes regulars. S�utilitza m�s aviat pel revestiment de parets, sostres i columnes, ja que no es tan resistent com el marbre o gres normalment utilitzat en els paviments.
Aquest mosaic es el que m�s es va utilitzar durant el Modernisme
Mosaic Veneci�: Es un m�tode de gran bellesa, ja que est� realitzat amb tessel�les de vidre opac que al seu origen es fabricaven a les fabriques de vidre dels voltants de Ven�cia, a Murano i altres poblacions. Al tractar-se d�un material d�alt cost i de no massa resist�ncia, ja que es un material cuit, s�ha usat tradicionalment per mosaics petits i per recobriments verticals. En el per�ode del Modernisme no es va utilitzar gaire a Catalunya i en canvi en el Noucentisme es va usar amb m�s freq��ncia.

El trencad�s:
El tractem com un element diferenciat dels anteriors, ja que es tracta d�una t�cnica d�aplicaci� relativament nova que no es va utilitzar fins al Modernisme i que va ser impulsat com a m�tode decoratiu per Gaud� i els seus deixebles, molt especialment Jujol.
En el trencad�s, normalment les tessel�les irregulars son de cer�mica o altres materials de f�cil fragmentaci�.  Aix� permet realitzar magnifiques obres d�art amb restes de rajoles trencades (d�aqu� el nom de trencad�s) que d�altre manera no tindrien cap utilitzaci� pr�ctica.
Normalment el trencad�s s�utilitza per la decoraci� de superf�cies verticals exteriors, en que gracies a la seva policromia, incl�s amb peces de reflex met�l�lic, s�obtenen un efectes decoratius d�una gran varietat i riquesa. Per altra banda, en el que es denomina m�tode d�aplicaci� directa, en que les tessel�les es posen directament de cara amunt sobre la superf�cie de morter tou, normalment sense disseny previ, es creen desnivells que permeten un reflex de la llum sobre els diferents fragments.
El trencad�s t� l�avantatja de la seva r�pida aplicaci� i d�oferir un disseny molt espontani.

El mosaic hidr�ulic:
No podem deixar de mencionar aquesta modalitat que tan intensament es va utilitzar durant el modernisme i posteriorment a Catalunya.
El mosaic hidr�ulic s�empra freq�entment com a paviment d�interiors. Es composa de rajoles de morter de ciment hidr�ulic, emmotllades i premsades, en que la capa superior que es la visible, presenta un acabat fi normalment amb dibuixos geom�trics.

T�cniques:
M�tode Indirecte: es dibuixa primer una plantilla a mida real sobre la que s�encolen les tessel�les seguint la forma del dibuix. El paper amb el dibuix tapa, doncs, el mosaic del que nom�s se�n pot veure el revers. Aquesta operaci� es realitza normalment en el taller i una vegada portada a terme, s�adhereix a la seva ubicaci� final al morter pel cant� del revers. Quan est� sec, es treu el paper amb esponja i aigua, quedant a la vista l�anvers amb una superf�cie llisa i anivellada.
M�tode Directe: Les tessel�les es posen cara amunt, directament sobre el morter tou, generalment sense dibuix previ. L�aparen�a final, queda,doncs, no tan perfecte com amb el M�tode Indirecte, per� els desnivells i canvis de pla que queden a la superf�cie, donen a l�acabat que produeix efectistes reflexos de llum.
El trencad�s: Es pot realitzar de variades maneres, tal com estudis recents d' especialistes del Museu de Can Tintur� a Esplugues de Llobregat i molt especialment per part de l�estudiosa Marta Salin� han pogut determinar:
� 1) De manera aleat�ria, com deia en Gaud� "A grapats s�han de posar, si no, no acabarem mai".
� 2) Amb creaci� de noves formes a partir dels dibuixos de les tessel�les irregulars.
� 3) Amb dibuixos originals fragmentats.
� 4) Amb fragments ajuntats per similitud de colors i/o tonalitats.
� 5) Amb detalls extrets de les rajoles.
� 6) Amb fragments del mateix motiu, que amplien el dibuix original.

1 2* 3* 4* 5* 6*

Proced�ncia: "Llu�s Br�, fragments d�un creador", publicat per l'Ajuntament d'Esplugues de Ll.

 
Imatges:

Projectes de mosaics*:
Imatge extreta del llibre "Llus Br, fragments d'un creador" de Marta Salin i altres autors, Reg. 946 / 179 x 134 cm, AMEL. Fons taller Llus Br Imatge extreta del llibre "Llus Br, fragments d'un creador" de Marta Salin i altres autors, Fotgraf Llus Carbonell, Reg. 51 / 86 x 74 cm, AMEL. Fons taller Llus Br Imatge extreta del llibre "Llus Br, fragments d'un creador" de Marta Salin i altres autors, Fotgraf Llus Carbonell, Reg. 235 / 119,5 x 80 cm, AMEL. Fons taller Llus Br

Imatge extreta del llibre "Llus Br, fragments d'un creador" de Marta Salin i altreautors, Reg. 234 / 94 x 79 cm, AMEL. Fons taller Llus Br

Imatge procedent del llibre "Llus Br, fragments d'un creador" de Marta Salin i altres autors Imatge extreta del llibre "Llus Br, fragments d'un creador" de Marta Salin i altres autors, Fotgraf Llus Carbonell, Reg. 57 / 110 x 76 cm, AMEL. Fons taller Llus Br

Detall de projecte a escala natural
AMEL. Fons Taller Llu�s Br�
(Veure cer�mica acabada Ref. 4)

Projecte a escala natural, Pao
AMEL. Fons Taller L. Br�

Projecte a escala
natural - AMEL. Fons Taller Llu�s Br�
 

Detall de projecte a escala natural
AMEL. Fons Taller L. Br�

Dibuix imitant mosaic
AMEL. Fons Taller L. Br�
Projecte a escala natural
AMEL. Fons Taller L. Br�

Mostres de mosaics:

     
Mosaic al terra de la Sala de msica de l'Institut Pere Mata de Reus, obra de l'arquitecte Llus Domnech i Montaner, mosaic de Llus Br. Imatge extreta del llibre "Llus Br, fragments d'un creador" de Marta Salin i altres autors, Mosaic rom, Collecci Muoz-Varela Mosaic de Llus Br a la Sala de Msica de l'Institut Pere Mata de Reus obra de l'arquitecte L. Domnech i Montaner. Imatge extreta del llibre "Llus Br, fragments d'un creador" de Marta Salin i altres autors, Fotografia de Marta Salin
Terra de mosaic a l'Institut Pere Mata de Reus ** Retrat del gos de Llu�s Br� * Mosaic a la Sala de M�sica de l'Institut Pere Mata de Reus ** Detall de mosaic cer�mic
Columna entrada Palau de
la M�sica Catalana
(foto M. Salin�) Ref 4
*

Trencad�s:

     
Diverses mostres de trencad�s en els bancs del Park G�ell de Gaud� (Trencad�s obra de Jujol)
 
Diverses mostres de trencad�s en el Park G�ell de Gaud�: Medall� al sostre de la sala hip�stila i altres detalls i medallons cer�mics

* Fotos publicades amb l�autoritzaci� de l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat
Agra�m la important col�laboraci� de les institucions i persones seg�ents:
Museu Tintur� d'Esplugues de Llobregat i en particular a Marta Salin�.
Arxiu Municipal d'Esplugues de Llobregat i en particular a Roser Vilardell.
(Ambdues institucions dependents de l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat).

** Fotos publicades amb l�autoritzaci�
del Patronat Municipal de Turisme i Comer� de Reus.
 

Bibliografia espec�fica sobre Mosaic Modernista a Catalunya

T�tol Autor Publicat per Any
Butllet� d�Artesania 08 - Mosa�cista, un ofici mil�lenari Mart�nez, J.M. i altres autors Generalitat de Catalunya - Centre Catal� d�Artesania 2005
Llu�s Br� fragments d�un creador de mosaics modernistes Salin�, Marta (comiss�ria) i altres autors Ajuntament d'Esplugues de Llobregat 2005
Pujol i Bausis Subias Pujadas, M. Pia Ajuntament d'Esplugues de Llobregat  
Modernisme i Modernistes Varis autors Lunwerg editores 2001
Esplugues i el Modernisme - Patrimoni i ciutat Vidal i Jans�, Merc� / Amig�,J. / Lacuesta, R. / Moragas, A. / Subias,M.P. Ajuntament d'Esplugues de Llobregat Grup d�estudis 2000
 
Llibreria de temes Modernistes
Amazon.com logo
Amazon.com logo Louisiana's Art Nouveau
Suzanne Ormond
New $16.50!
Used $13.95!
Amazon.com logo Adrien Dalpayrat, 1844-1910
Horst Makus
New $68.49!
Amazon.com logo English Decorative Ceramics
John A. Bartlett

Used $23.94!
Amazon.com logo Meiji Ceramics
Gisela Jahn
New $91.35!
Amazon.com logo Art Nouveau Tiles
Hans Van Lemmen
New $46.03!
Used $41.99!
Amazon.com logo Art Nouveau Tiles
Sandie Fowler
New $32.97!
Used $26.38!
Amazon.com logo Jakob Julius Scharvogel
Arnoldsche
New $75.00!
Amazon.com logo Art Nouveau Glass and Ceramics
Inc. Book Sales

Used $35.00!
Amazon.com logo Louis Comfort Tiffany
Marilynn A. Johnso...
New $32.97!
(Prices May Change) Privacy Information

 
 
Cultivadors de les Arts Decoratives en el Modernisme Catal�:

CER�MICA:  ARQUITECT�NICA:  Joan Al�s i Peris   Llu�s Br� i Salelles   Llu�s Dom�nech i Montaner   Antoni Maria Galliss� i Soqu�   Adri� Gual  Hip�lit Monseny  Germans Oliva  Josep Pasc�   Pujol i Bausis   Francesc Quer i Selvas   Alexandre de Riquer i Ynglada   Sebasti� Rib�.
ART�STICA: Serra Fit�.
DECORACI�:  Joan Busquets  Gaspar Homar  Alexandre de Riquer i Ynglada  Francesc Vidal.
METALL - FERRO FORJAT I LLAUT�:  Masriera i Campins.
MOBLE I EBENISTES:  Joan Busquets i Jan�  Antoni Maria Galliss� i Soqu�  Antoni Gaud� i Cornet  Gaspar Homar  Josep Maria Jujol  Llu�s Dom�nech i Montaner  Alexandre de Riquer i Ynglada  Francesc Vidal i Jevell�.
VIDRE:  Eudald Amig�  Alexandre de Riquer i Ynglada.
DISSENY GR�FIC:  Ramon Casas  Apel�les Mestres i O��s  Alexandre de Riquer i Ynglada.
JOIERIA:  Eusebi Arnau i Mascort  Cabot  Carreras  Llu�s Dom�nech i Montaner  Pau Gargallo i Catal�n  Josep Maria Jujol  Germans Masriera  Dion�s Renart  Alexandre de Riquer i Ynglada.
MODA: 
Maria Molist. 
MOSAIC:  Llu�s Br� i Salelles  Germans Oliva  Jeroni Granell  Mario Maragliano  Alexandre de Riquer i Ynglada  J. Romeu Escofet.
T�XTIL:  Antoni Maria Galliss�  Josep Puig i Cadafalch  Alexandre de Riquer i Ynglada.
 

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI