La cer�mica en l'obra de Gaud�:
El Modernisme va
ser pr�dig en la utilitzaci� de la cer�mica, no nom�s a Catalunya, tamb� a
Valencia o en altres llocs de la pen�nsula Ib�rica. Per� aix� passa tamb� a
l'Art Nouveau en molts llocs d'Europa. Recordem com a exemple la Majolikahaus d'Otto Wagner a Viena. Pel que fa a Gaud�, la cer�mica es
omnipresent a la seva obra. Es potser un dels trets m�s caracter�stics, que
analitzarem amb criteri cronol�gic a la seva obra.
Ja l'any 1879,
trobem la primera refer�ncia a Gaud� en els llibres de la f�brica Pujol i Bausis - veure el treball de P�a Subias dintre del llibre Tradici�n y
modernidad, la cer�mica en el modernismo, publicat amb motiu del IX
Congr�s Anual de l'Associaci� de Ceramologia -, en que es menciona un color
groc dit Gaud�. Posteriorment persisteixen aquestes refer�ncies i en tornem
a trobar en els anys 1882, 83, 84, 93 i 94. Aix� ens indica que des de les
seves primeres obres, Gaud� ja va utilitzar els recobriments cer�mics com un
element essencial en els seus treballs.
A la casa
El Capricho tamb�
coneguda com a Villa Quijano en honor del seu propietari, a la vila c�ntabra
de Comillas, constru�da entre 1883 i 1885, ja hi trobem un extensa decoraci�
cer�mica produ�da probablement a la f�brica Pujol i Bausis
de Esplugues. En tot cas, l'origen tamb� podria del tot o en part ser un
altre, per� el que es cert, es que a El Capricho, Gaud� va crear unes
fa�anes amb predominan�a de ma� groguenc i vermell�s disposats en franges
horitzontals, alternant-ho amb peces cer�miques representant gira-sols en
relleu alternant
amb altres peces verdes que li donen a la fa�ana un
aspecte ondulant de gran eleg�ncia. La torre est� pr�cticament tota
recoberta de cer�mica en relleu.
Per
a els Pavellons G�ell a
Barcelona, constru�ts l'any 1883, Gaud� tria rajoles d'un sol color
blaves i verdes i jaspiades dels mateixos colors amb els que va adornar amb
austeritat els murs d'obra vista.
L'exterior mostra una rica decoraci� cer�mica de color clar amb formes de
petxina que ocupen la majoria de les superf�cies excepte les que
expressament queden amb la seva base d'obra vista i els coronaments que
tenen decoracions variades moltes vegades tamb� completades amb cer�mica
policroma.
Una de les obres de Gaud� amb
m�s contingut cer�mic es el Park G�ell. Efectivament, en tota la
important extensi� del parc, hi trobem elements cer�mics de formes i
dibuixos molt variats. Moltes zones del Park, especialment l'entrada
l'escala principal, la sala hip�stila
i
la gran pla�a ens mostren un esclat de formes i de colors en cer�mica.
Aquesta riquesa ja es nota abans d'entrar al Park, ja que comen�ant
des de l'exterior, tota la paret de
tancament est� plena de medallons i motius cer�mics. Tots aquests adorns son de dimensions importants i tenen com a motiu
b�sic la P de Park i la G de G�ell amb fons de colors variats - vermell, blau, blanc, verd, etc., amb dibuixos i formes sempre diferents, el que va permetre a Gaud�
trencar amb qualsevol idea de monotonia i aplicar el seu principi de que el
color ha de ser sempre present en tota obra arquitect�nica.
A la porta d'entrada, els edificis de consergeria - Administraci� - i la
Botiga,
a banda i banda de la porta principal son tamb� d'una riquesa extraordin�ria
de color i de fantasia amb una teulada recoberta completament de trencad�s
amb predomini
dels colors marrons a la consergeria i amb predominan�a del blanc i blau a la botiga, en moltes tonalitats
diferents amb finestres emmarcades amb sanefes florals cer�miques i novament
els medallons fent refer�ncia
al promotor - G�ell -. Avui en dia, sembla clar que aquests trencadissos son
procedents de la f�brica
Pujol i Bausis
de Esplugues de
Llobregat. En la decoraci� de les teulades, Maria Pia Subias
hi troba una recuperaci�
de la tradici� g�tica catalana i valenciana defensada pels arquitectes Font
i Gum� i Antoni Maria
Galliss�. Segons la mateixa autora, a les c�pules de la consergeria hi
podem trobar rajoles dibuixades per aquest darrer
arquitecte i tamb� rajola procedent de Manises i Onda al Pa�s Valenci�.
Abans de pujar per l'escala central, podem admirar
a la dreta els merlets recoberts de cer�mica que coronen la cova i
els motius cer�mics decoratius
que hi han immediatament a sota. M�s amunt i ascendint ja per l'escala, als
replans trobem a banda i
banda alternant amb el
trencad�s blanc de les baranes diversos medallons hexagonals amb motius
florals i arabitzants diversos. Al centre de l'escala ens esperen la serp i
el drac amb una cer�mica d'un cromatisme molt mediterrani.
Arribats al nivell de la Sala hip�stila, novament una gran demostraci� de
decoraci�
cer�mica amb les bases de
les columnes recobertes fins a un quart de la seva al�ada amb rajola
blanca. Per� el m�s impressionant, es potser el recobriment del sostre amb
trencad�s blanc, per� decorat amb nombrosos medallons representant el sol i
la lluna en estacions diferents.
Encara per�, de tot el Park, amb tota la seva mostra d'esplendor
i magnific�ncia cer�mica, ens falta veure el que
podr�em qualificar de
cl�max. Ens referim al banc
ondulant que seguint la idea general de Gaud�, va realitzar
Josep Maria Jujol. Aquest
es
probablement el m�s espectacular exemple de trencad�s de tot el m�n. La
majoria de les peces cer�miques que el composen son de
Pujol i Bausis
del que est� documentat l'enviament de 12.000 rajoletes el juny de l'any
1904, malgrat que, com en altres casos ja mencionats, tamb� hi
intervingueren altres fabricants com Sebasti� Rib� i altres de Manises i
Onda. La restauraci� a que va ser sotm�s el banc va optar per
substituir les peces espatllades, per altres de color blanc, amb la idea de
no alterar els dissenys originals de Gaud� i Jujol, per� posteriorment
aquests treballs han estat sotmesos a algunes cr�tiques. En aquest tema, ja
sabem a Barcelona que qualsevol restauraci� de monuments
genera pol�miques.
La fa�ana exterior de la
Casa Batll� al
Passeig de gr�cia de Barcelona es una orgia cer�mica, quan
veiem l'edifici en sorpr�n l'espectacular simfonia de colors, en el que
predominen les tonalitats verdes i blaves d'una brillantor i una nitidesa
remarcables.
La fa�ana posterior, molt m�s austera tamb� mostra
una decoraci� cer�mica que procedeix de les f�briques de Pujol i Bausis i
de
Sebasti� Rib�.
El pati interior presenta un degradat en blau que procedeix de la f�brica de
Sebasti� Rib� a Sant Mart� de Proven�als - actualment barri del Clot de
Barcelona -.
Les xemeneies de
La Pedrera tamb�
presenten una decoraci� cer�mica
procedent de Pujol i Bausis, encara que el conjunt de l'edifici t� un
aspecte molt diferent a la riquesa crom�tica de la Casa Batll�,
al imposar-se
d'una manera total la pedra i el ferro forjat, per tant amb una coloraci�
molt m�s uniforme.
Poc o molt, veiem que totes les
obres de Gaud� mostren una notable riquesa de decoraci� cer�mica. Encara
podr�em ampliar considerablement aquesta pagina amb altres exemples com la
Cripta de
la Col�nia G�ell, el Palau G�ell, Bellesguard, el Col�legi de Santa Teresa o l'interior del Palau Episcopal d'Astorga, per� ens limitarem
a afegir una menci� a una altre de les seves obres de joventut, la
Casa Vicens, no perqu�
el propietari fos fabricant de rajoles, dada que cada cop es m�s discutida,
sin� per mostrar-nos, com a El Capricho, una obra primerenca amb un notable
domini dels elements cer�mics amb un cromatisme de grans contrastos, que
probablement a la seva �poca de construcci� devia escandalitzar a m�s d'un
purista.
|
|