Pau Pujol i Vila que va dirigir l�empresa
en la
�poca anterior al Modernisme,
amb la
seva dona i dues filles. |
Hist�ria:
Els inicis:
Les primeres noticies de
l�empresa es situen el 12 de Juliol de 1858 en que Joan Terrada i M�rius
Gourde s�associen per constituir una "f�brica de maons". El 28 de
juliol, Bartomeu Asmarats atorga en cens un terreny de mitja mojada
(2450 m2)
al lloc que avui ocupa la f�brica.
La societat fundada no va comptar amb la necess�ria harmonia entre els
socis i es va dissoldre per sentencia de 4 de febrer de 1861. A partir
del 26 de febrer de 1862 la f�brica es mantenia tancada, causant baixa a
efectes de contribuci�.
El 28 de febrer de 1863 es signa un acord de societat entre Joan Terrada
i Jaume Gelbert amb el prop�sit de continuar la producci� de rajoles,
per� el 23 d�agost del mateix any la societat es va dissoldre.
La f�brica segueix inactiva fins que en una data desconeguda entre els
anys 1870 i 1875, la fam�lia Pujol comen�a a gestionar-la. Jaume Pujol pren la direcci�
de la fabrica l�any 1874. L�any 1876 se�n fa propietari del 100% i
segueix dirigint-la fins a la seva mort l�any
1892, amb l�ajuda dels seu fill Pau.
El
per�ode del Modernisme:
El fill de Jaume Pujol, Pau Pujol i Vila el succeeix i dirigir�
la f�brica durant
l��poca de m�s esplendor, en ple triomf del
Modernisme. En aquests �poca la f�brica es denomina "Fill de Jaume Pujol
i Bausis", encara que popularment se la coneix com "La Rajoleta".
La f�brica experimenta un fort creixement, el que obliga a incrementar
la capacitat de producci� amb nous forns que permeten una m�s variada i
r�pida producci�.
Les institucions que han recuperat el seu patrimoni documental, guarden
una important documentaci� d�aquesta �poca que inclou dibuixos de
Dom�nech i Montaner, d'Antoni Galliss� i de
Puig i Cadafalch i que eren
la base per el disseny de moltes de les produccions de la f�brica. En el
cat�leg encara podem veure molts d�aquests dibuixos, per� el que es
millor, molts edificis a Catalunya conserven aquestes rajoles que es
poden veure a l'Institut Pere Mata de Reus, a les Cases
Lle� Morera,
Amatller, Mart� -Els Quatre Gats-,Macaya, etc de Barcelona, la casa Puig
i Cadafalch a Argentona i moltes altres.
L�any 1901, entra a treballar a la f�brica com a director art�stic Joan
Baptista Al�s, que hi segueix fins a 1904, curt per�ode en que realitza
una important labor en el camp del disseny que exigeix una nova
ampliaci� de la f�brica.
En la documentaci� d�aquest per�ode, trobem constantment refer�ncies a
entregues d�importants quantitats d�elements decoratius que expressament
es mencionen com a "modernistes".
Tamb� dintre d�aquest per�ode, trobem documentaci� sobre el pagament a
Llu�s Br� de factures per treballs realitzats per a la firma.
Dom�nech i Montaner i El Castell dels tres dragons:
L�any 1903, Dom�nech i Montaner publica a "La Veu de Catalunya"
un
article en que tot i lloant la tasca feta en el "Castell dels tres
dragons" del Parc de la Ciutadella de Barcelona per a la restauraci�
dels arts i procediments, fundicions de bronzes y ferros forjats, terres
cuites i daurades a la valenciana, repujats de metall, alicatats de
maj�lica, talla de fusta i escultura decorativa "qu'es feyan allavores
rudimentaris o molt malament", menciona l�esfor� de molts artesans i
artistes entre els que figurava en Jaume Pujol, a m�s d�altres
reconeguts especialistes com Santig�s i Ros.
Clients: arquitectes i particulars:
Aquest per�ode ens brinda una impressionant llista d�arquitectes
i particulars que compren materials a la f�brica.
Entre els arquitectes
hi trobem noms com Gaud�,
Dom�nech i Montaner,
Puig i Cadafalch,
Salvador Valeri, Francesc Sell�s, Bonaventura Bassegoda, Josep Font i Gum�,
Enric Sagnier, Josep
Azemar, Manuel Joaquim Raspall, Josep Moncunill.
Entre els particulars
hi trobem les fam�lies G�ell, Aymerich, Quadras, Golferichs i altres.
Despr�s del Modernisme:
L�activitat segueix sent important un cop el modernisme superat,
la
f�brica continua amb una important producci�. L�any 1914, s�incorpora
com a director art�stic, Francesc Quer i Selves que com abans l'Al�s,
desenvolupa una important tasca.
La producci� evoluciona per� cap a productes allunyats de la riquesa
decorativa que va caracteritzar els anys del Modernisme. L�empresa tanca
durant els anys seixanta del passat segle XX.
L�actualitat:
Afortunadament despr�s del tancament de l�empresa, s�han pogut salvar
molts dels elements que formaven part de la f�brica, a part de molta
documentaci�, que com ja diem m�s amunt, ha servit per desenvolupar
interessants estudis sobre la seva activitat i en general, sobre la
cer�mica, el que ha perm�s crear a Esplugues una considerable estructura
d�estudi i conservaci� del que formen o formaran part institucions com el
futur Museu
Pujol i Bausis, el Museu de Can Tintur� i l'Arxiu Municipal, als que
estan adscrits diversos especialistes.
El futur Museu Pujol i Bausis "La rajoleta" ser� un Centre de
cer�mica i arqueologia industrial. Els elements que en formaran part,
son als antics terrenys de
la f�brica a on es conserven diversos forns, equipaments industrials de l��poca
i altres fons relacionats amb l�activitat de la f�brica a on es presenten
ja actualment exposicions
temporals. El seu patrimoni muse�stic, est� constitu�t per tota la
seq��ncia de les estructures i els elements m�s significatius del que
fou un gran centre productor, com les bases de decantaci�, l�estan�a
dels molins, el rac� del fang, l�assentament de la m�quina de vapor o el
gran conjunt dels forns de cocci� amb els quatre tipus: �rab, dos
soterrats, dos d�ampolla i el de reflex met�l�lic.
El Museu de Can Tintur� presenta la col�lecci� de rajola
seriada de Salvador Miquel - m�s de 3000 rajoles de diferents estils i
models dels segles XIV al XIX -, essent el primer museu monogr�fic sobre
aquest tema al m�n. Peri�dicament realitza exposicions temporals com la
que presenta actualment sobre la figura de Llu�s Br�.
|