Hist�ria:
L�Hospital de la Santa Creu es va fundar l'any 1401, despr�s de les plagues de fam i pesta que van produir-se a la ciutat a finals del segle XIV. La primera seu de l�Hospital va ser un edifici d�arquitectura g�tica catalana al cor del barri del Raval que amb els anys es va anar ampliant amb altres edificis (Carme, 47 i Hospital, 56) que actualment son seu de la Biblioteca de Catalunya.
En els seus or�gens, l'administraci� (Molt Il�lustre Administraci�) era responsabilitat de dos canonges de la Catedral de Barcelona i dos membres del Consell de Cent. La gesti� era responsabilitat d'un Prior. Aquesta estructura administrativa es va perllongar fins al 1714.
Les conseq��ncies de la guerra de Successi� i la p�rdua de les llibertats nacionals dels Pa�sos Catalans, varen originar conflictes reiterats entre els administradors religiosos i el civils. La preemin�ncia dels primers va causar que els metges tinguessin m�s aviat un paper subaltern, fet que a la llarga va tenir com a conseq��ncia la creaci� de l'Hospital Cl�nic de Barcelona.
L'Hospital de Sant Pau va aleshores assolir un estatus d'instituci� de benefic�ncia privada que va perllongar-se fins que l'any 1978 i per mitj� d'un acord entre la Generalitat provisional de Catalunya i l'Administraci� de l'Hospital, aquest va passar a actuar com a prove�dor de serveis del Servei Catal� de la Salut.
Fins a l'any 1904, va ser juntament amb l'Hospital General de Val�ncia, una de les institucions sanit�ries b�siques dels Pa�sos Catalans.
El projecte de l'hospital - de l'any 1901 - es de l'arquitecte Llu�s Dom�nech i Montaner que aplic� les experi�ncies d'un altre gran projecte hospitalari previ l'Institut Pere Matas de Reus i coincidint amb la industrialitzaci� de la ciutat i amb les noves idees sobre higiene i salut p�blica aplicades a l�urbanisme, promogudes pel metge Pere Felip de Monlau i per urbanistes i enginyers com Ildefons Cerd�, que va projectar l'eixample de Barcelona i Pere Garc�a Faria, responsable del disseny de la xarxa de clavegueram de la Barcelona del segle XIX. El projecte li va ser encomanat a Dom�nech i Montaner, gracies a la seva amistat amb el Dr. Bartomeu Robert.
L�Hospital s�al�a en un dels extrems de l�Eixample, un indret conegut com �la muntanya pelada�, en terrenys adquirits per l�antic Hospital de la Santa Creu i ampliats gr�cies a la donaci� del banquer Pau Gil (quatre milions de pessetes de l'�poca), que en el seu testament va disposar que a la seva mort es constru�s un centre sanitari que dugu�s el seu nom, afegint-lo al de la de la Santa Creu, que havia dut fins aquest moment, malgrat que popularment es conegut com a Hospital de Sant Pau. Aquest hospital havia de cobrir tots els requeriments m�dics al m�xim nivell. En homenatge al seu mecenes,es va aixecar una est�tua a l'entrada principal de l'hospital.
La construcci� es va iniciar l'any 1902 i es va perllongar fins al 1930, en que el rei Alfons XIII va fer la inauguraci� oficial.
Va ser Premi de l'Ajuntament de Barcelona l'any 1913.
Es tracta d'un conjunt monumental, el projecte inicial del qual comprenia nou illes de l'Eixample.
El projecte inicial comprenia 48 pavellons dels quals nom�s se'n van construir finalment 27.
En un espai apart, es troba l'impressionant esgl�sia.
Citarem nom�s alguns dels artistes que van col�laborar amb Dom�nech i Montaner, en especial Eusebi Arnau i Pau Gargallo que varen realitzar les nombroses escultures del conjunt. Els dissenys de pintura i mosaics els realitz� Francesc Labarta. La forja es deguda a Josep Perpiny�.

Descripci�:
L�obra de Llu�s Dom�nech i Montaner �s considerada un dels millors conjunts modernistes del m�n i. L�Hospital �s una aut�ntica ciutat, amb carrers, jardins i edificis. El pavell� d�acc�s, coronat per una esvelta torre i un rellotge, t� la fa�ana de totxo de cara vista que domina tot el conjunt, enriquida amb mosaics de temes hist�rics i capitells i m�nsules de pedra en forma d��ngels, obres juvenils i sint�tiques de l�escultor Pau Gargallo. Tamb� destaquen els mosaics de Mario Maragliano, la gran escala i els sostres, de reminisc�ncies isl�miques. Dues xifres (1905 amb la lletra grega alfa i 1910 amb l�omega) indiquen les dates d�inici i acabament de les obres d�aquest edifici principal.
Entre tots els pavellons destaca el de l'entrada al qual s'accedeix per una escalinata i que inclou l'Administraci� . A dreta i esquerra hi han els cossos de la Biblioteca-Museu i el de la Secretar�a-Arxiu. Aquest pavell� d�entrada i els deu pavellons situats al seu voltant van ser constru�ts directament sota la batuta de Dom�nech i Montaner i mostren l��s intel�ligent, caracter�stic de l�arquitecte, de la pedra, del ferro i de la cer�mica. La resta de pavellons del conjunt, com la Casa de Convalesc�ncia, s�n obra del seu fill, Pere Dom�nech i Roura.
Tots els edificis, envoltats de jardins per fer m�s agradable la estada dels malalts, aplegant els pavellons quir�rgics al voltant dels quir�fans, precedits pels d'ingressos i observaci�. A m�s, tots els edificis estaven connectats entre ells per galeries subterr�nies, per tal de facilitar les tasques m�diques.
Uns pavellons reben nom de sants i santes, mentre que d�altres estan batejats amb noms de verges. Tots ells, rodejats de jardins, estan connectats per una xarxa de dos quil�metres de passadissos subterranis. Dom�nech va concebre un hospital totalment innovador: va disgregar l�edifici en una s�rie de c�l�lules, amb molta llum solar i aire fresc, on els malalts i els metges gaudien d�un entorn natural, m�s saludable que el del vell hospital medieval.
Un dels pavellons, destinat actualment a cafeteria, presenta una fa�ana barroca ins�lita, la de l�antiga esgl�sia de Santa Marta (1733), obra de Carles Grau. La fa�ana va ser desmuntada quan es va enderrocar l�esgl�sia el 1909 per fer lloc per a la Via Laietana, i es va traslladar i col�locar a la porta de la cuina de l�Hospital el 1928.
L�Hospital, que ocupa una superf�cie equivalent a nou illes de l�Eixample, ha estat objecte de diferents restauracions. Els pavellons modernistes de Sant Pau van ser declarats Monument Hist�ric Art�stic el 1978 i Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997.
L�Hospital de la Santa Creu i Sant Pau inaugura la seva tercera seu al segle XXI: un edifici situat a l�extrem nord-est dels terrenys, separat del recinte modernista. Pel que fa als pavellons modernistes, es destinaran a nous usos relacionats amb activitats de doc�ncia, recerca i divulgaci� a mesura que l�hospital es traslladi als nous edificis.