A Barcelona:
Casa Manel Llopis
Casa Galliss� (C/ Gign�s)
Casa de la Riva

A Cervell�:
Casa parroquial
Esgl�sia de Sant Esteve
Granja Garcia

A Esplugues de Llobregat:
Can Casanovas
Casa Pujol

A La Garriga:
Casa Pascual

A Lloret de Mar:
Casa Ar�s

Al Papiol:
Casa Gomis

A Vilassar de Mar:
Casa Ar�s

Biografia:
Nascut a Barcelona l�any 1861.
Es va llicenciar a l�Escola d�arquitectura de Barcelona - de la que m�s tard fou professor - l�any 1885.
Col�labor� intensament amb Llu�s Dom�nech i Montaner, amb qui va  realitzar obres com el "Castell dels tres dragons" actualment Museu de Zoologia a Barcelona, a on era responsable del taller, el Palau de la M�sica Catalana i altres edificis. Tamb� va col�laborar amb altres arquitectes importants de la seva �poca com Elies Rogent i Josep Maria Jujol.
L�arquitectura de Galliss� es caracteritza per un estil nou i personal que es fonamenta en el passat de l�arquitectura aut�ctona i en especial en l�estil rural de les cases pairals i les masies. 
Com molts dels artistes de la seva �poca, tamb� va desenvolupar una activitat pol�tica dintre del camp del catalanisme participant en la redacci� de les "Bases de Manresa", un document en que es recollien les reivindicacions nacionals catalanes en el per�ode de la Renaixen�a, des de la seva posici� com president de la "Uni� Catalanista".
Antoni Maria Galliss� va morir a Barcelona a l�edat de 42 anys, el 1903, trencant-se d�aquesta manera una brillant carrera que a m�s de la important tasca realitzada, permetia intuir realitzacions molt m�s brillants.

Arquitectura:
Aquesta es la seva activitat principal i la desenvolupa, seguint el cam� del seu mestre  Llu�s Dom�nech i Montaner, combinant una t�cnica molt refinada amb un exhaustiu gust per la decoraci�. Aprofita aquest aspecte per reafirmar l�esperit nacional de Catalunya, en la l�nea que el seu mestre havia elaborat en el seu escrit "En busca d�una arquitectura nacional".

Disseny: 
Galliss� va dedicar un esfor� molt important a d�altres aspectes que no eren exclusivament arquitect�nics. Conseq�entment, se�l coneix tamb� pels seus dissenys de mobles, ornamentaci�, cer�mica, mosaic, esgrafiats i altres temes m�s allunyats de l�arquitectura com el disseny de banderes i estendards,  escrits d�investigaci� hist�rica, etc. 
Dins d�aquest cap�tol podem citar una s�rie d�importants realitzacions com la ornamentaci� i il�luminaci� del carrer Ferran de Barcelona que va portar a terme l�any 1902 - un any abans de la seva mort - inspirada en dissenys de rajoles de terra medievals, de las que tamb� va ser-ne col�leccionista.
Tamb� es seu el disseny de l�estendard de l'Orfe� Catal�.