|
Biografia:
Nascut a
Matar� (El
Maresme) l�any 1867.
Estudiant encara, el 1887 ingress� al Centre Escolar Catalanista
formant part del
grup de la Renaixen�a.
Acab� la seva carrera d�arquitecte el 1891 a
Barcelona i es pos� a treballar a la seva ciutat natal a on arrib� a ser
arquitecte municipal des dels seus 24 a 29 anys, �poca en que construeix
alguns dels seus primers edificis en aquesta ciutat.
Nomenat Professor de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, (C�tedres
d�hidr�ulica i
de Resist�ncia de materials), va desenvolupant �mpliament les seves
qualitats
A part de la seva activitat professional com a arquitecte, desenvolupa una ample
labor pol�tica en el camp del catalanisme.
El 1917, a la mort d'Enric Prat de la Riba, el va substituir com a
President de la Mancomunitat de Catalunya desenvolupant un ambici�s pla
d�escoles i institucions culturals (va crear la Junta de Museus),
aix� com
nous museus al Parc de la Ciutadella de Barcelona, activaci� de les
excavacions d'Emp�ries, noves carreteres i un important desenvolupament de
l�agricultura.
Deixeble de Dom�nech i Montaner, se�l considera
l��ltim representant del Modernisme
i el primer del Noucentisme.
Segons Alexandre Cirici i Pellicer la seva obra es pot dividir en
tres per�odes ben diferenciats:
- La primera �poca, l'�poca rosa
(Modernisme),
pren com a s�mbol la casa pairal aristocr�tica catalana i cerca la inspiraci� en models
n�rdics. A aquesta �poca pertanyen la Casa Mart� (1896), la Casa
Macaya , la Casa Amatller (1900) i sobretot la Casa
de les Punxes o Casa Terrades (1905).
- La segona
�poca blanca
(Idealisme racionalista)
correspon mes aviat als gustos de la nova
elit burgesa,
practica i ordenada. A aquesta
�poca corresponen la Casa Trinxet, la Casa Muntades i la Casa
Company.
- La tercera �poca �poca groga
(Monumentalisme)
es desenvolupa durant el per�ode de l'Exposici� Universal de Barcelona de 1929, de la que
fou el primer arquitecte. Es caracteritza per el monumentalisme, el color groc de les
fa�anes i la imitaci� de l�arquitectura romana que es barreja amb el tipisme
valenci� i
andal�s donant com a resultat un preciosisme barroc.
Molt interessat per l�arquitectura nord americana, project� la casa Pich
inspirant-se en Sullivan. A m�s de les seves activitats com a arquitecte,
tamb� va realitzar un enorme esfor� com a historiador i especialista en
art, sobretot en arquitectura medieval rom�nica. Va escriure importants assajos
sobre historia de l�arquitectura com "L�arquitectura
rom�nica a Catalunya", "L�arquitectura g�tica civil a
Catalunya" i molts altres llibres.
Des de 1942 fins a la seva mort l�any 1956 a Barcelona, va ser President
de l'Institut d'Estudis Catalans. |
