GAUD� I EL MODERNISME A CATALUNYA / Arquitectura / Puig i Cadafalch

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M�sica  

     �rea especialCatedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme catal� fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Prop�sit   Contacti'ns   Dades d'audi�ncia

JOSEP PUIG I CADAFALCH    (1867-1956)

[English] [Fran�ais] [Castellano]
 Sobre Josep Puig i Cadafalch:  Biografia   Obra
 Fonts i informaci� addicional:  Links   Bibliografia   Llibreria sobre Puig i Cadafalch   Altres Arquitectes Modernistes Catalans
 

Puig i Cadafalch: Retrat

Biografia:
Nascut a Matar� (El Maresme) l�any 1867.
Estudiant encara, el 1887 ingress� al Centre Escolar Catalanista formant part del grup de la Renaixen�a.
Acab� la seva carrera d�arquitecte el 1891 a Barcelona i es pos� a treballar a la seva ciutat natal a on arrib� a ser arquitecte municipal des dels seus 24 a 29 anys, �poca en que construeix alguns dels seus primers edificis en aquesta ciutat.
Nomenat Professor de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, (C�tedres d�hidr�ulica i de Resist�ncia de materials), va desenvolupant �mpliament les seves qualitats
A part de la seva activitat professional com a arquitecte, desenvolupa una ample labor pol�tica en el camp del catalanisme.
El 1917, a la mort d'Enric Prat de la Riba, el va substituir com a President de la Mancomunitat de Catalunya desenvolupant un ambici�s pla d�escoles i institucions culturals (va crear la Junta de Museus), aix� com nous museus al Parc de la Ciutadella de Barcelona, activaci� de les excavacions d'Emp�ries, noves carreteres i un important desenvolupament de l�agricultura. 
Deixeble de Dom�nech i Montaner, se�l considera l��ltim representant del Modernisme i el primer del Noucentisme.
Segons Alexandre Cirici i Pellicer la seva obra es pot dividir en tres per�odes ben diferenciats:
       - La primera �poca, l'
poca rosa (Modernisme), pren com a s�mbol la casa pairal aristocr�tica catalana i cerca la inspiraci� en models n�rdics. A aquesta �poca pertanyen la Casa Mart� (1896), la Casa Macaya , la Casa Amatller (1900) i sobretot la Casa de les Punxes o Casa Terrades (1905).
       - La segona �poca blanca (Idealisme racionalista) correspon mes aviat als gustos de la nova elit burgesa, practica i ordenada. A aquesta �poca corresponen la Casa Trinxet, la Casa Muntades i la Casa Company.
       - La tercera �poca �poca groga (Monumentalisme) es desenvolupa durant el per�ode de l'Exposici� Universal de Barcelona de 1929, de la que fou el primer arquitecte. Es caracteritza per el monumentalisme, el color groc de les fa�anes i la imitaci� de l�arquitectura romana que es barreja amb el tipisme valenci� i andal�s donant com a resultat un preciosisme barroc.
Molt interessat per l�arquitectura nord americana, project� la casa Pich inspirant-se en Sullivan. A m�s de les seves activitats com a arquitecte, tamb� va realitzar un enorme esfor� com a historiador i especialista en art, sobretot en arquitectura medieval rom�nica. Va escriure importants assajos sobre historia de l�arquitectura com "L�arquitectura rom�nica a Catalunya", "L�arquitectura g�tica civil a Catalunya" i molts altres llibres.
Des de 1942 fins a la seva mort l�any 1956 a Barcelona, va ser President de l'Institut d'Estudis Catalans.

Obra:

A Barcelona:
Casa Amatller  
Casa Company 
Casa Macaya
Casa Marti (Els 4 gats)
Casa Muley-Afid
Casa Muntades

Casa de les Punxes 
Casa Sastre Marqu�s
F�brica Casaramona 
Casa Serra 
Palau Bar� de Quadras
 
Torre Pastor de Cru�lles

A Argentona:
Casa Gar�
Casa Puig i Cadafalch

A Canet de Mar:
F�brica Carbonell Reverter
Font P�blica, Passeig de la Miseric�rdia /C. J. Mora
Font P�blica, Pla�a Barris
Primer i Cinqu� Misteris de Dolor del Rosari Monumental del Parc de la Miseric�rdia
Placa del carrer Carles Pascual i Puig

Restaurant de la Miseric�rdia

A La Garriga:
Casa Furriols 

A Lloret:
Creu de terme
Ermita Verge de Gracia
Pante� Costa  (Cementiri)

A Matar�:
Ajuntament
Casa Coll i Reg�s
  

Casa Parera  
Casa Sisternes  

El Rengle   
La Benefici�ncia  

A Sant Sadurn� d'Anoia:
Caves Codorniu

 

Selecci� de LINKS a altres Webs relacionades amb Puig i Cadafalch

- Puig  Els anys de Puig i Cadafalch a Matar� 
- personal2.iddeo.es/cabrespina/estendar/estenda.html  Web sobre l�est�ndard de Ripoll dissenyat per Puig i Cadafalch      
 

Bibliografia espec�fica sobre Puig i Cadafalch

T�tol Autor Publicat per Any
Puig i Cadafalch Bassegoda Nonell, J. Edicions de Nou Art Thor 1985
Puig i Cadafalch, L�arquitectura entre la casa i la ciutat Diferents autors Fundaci� La Caixa / Col�legi Arquitectes Barcelona Balears 1989
Puig i Cadafalch. Arquitecte, pol�tic i historiador de l�art Jard�, E. Ariel 1975
Inventario general del Modernismo Pons Toujouse, Valent� Ediciones del Serbal 2006
 

Llibreria sobre Puig i Cadafalch

 


 

Altres Arquitectes Modernistes Catalans:
Antoni Gaud� i Cornet   Llu�s Dom�nech i Montaner   Josep Puig i Cadafalch   Juli Batllevell i Ar�s   Antoni Maria Galliss� i Soqu�   Josep Maria Jujol i Gibert   C�sar Martinell i Brunet   Bernard� Martorell i Puig   Francesc de Paula Morera i Gatell   Manel Joaquim Raspall i Mallol   Joan Rubi� i Bellver   Enric Sagnier i Villavecchia   Salvador Valeri i Pupurull   i altres.
 

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI