Generalitats:
La base de l'obra de Gaud� va ser arquitect�nica, per� malgrat que a aquest art va dedicar-hi el seu m�s gran esfor�, tamb� va aplicar el seu geni a facetes m�s aparentment prosaiques com el mobiliari i decoraci� per varies de les cases i edificis que havia constru�t.
Malgrat que els mobles i objectes decoratius, passat el seu per�ode de vig�ncia, es destrueixen, es venen i freq�entment queden en mans de col�leccionistes o museus, en el cas de Gaud� s'ha pogut conservar una part substancial de la seva obra que ens permet fer-nos una idea de la import�ncia que Gaud� li concedia, aix�, hem optat per relacionar les obres de que tenim const�ncia, agrupades per els edificis a que van ser inicialment destinades.
La llista annexa, ens en dona una idea bastant completa. Est� ordenada cronol�gicament, el que ens permet observar l'evoluci� cap a una creixent simplicitat, des dels primers mobles de la capella de Sobrellano i el Palau G�ell d'una aparatosa sumptuositat, fins a la funcionalitat dels mobles de la Casa Batll�.
Un aspecte a tenir en compte, es la utilitzaci� del ferro, m�s com un element estructural que decoratiu, encara que freq�entment ambd�s aspectes son contemplats.
Gaud� va aplicar des d'un bon principi als mobles que dissenyava, criteris de racionalitat, confort i solidesa. Aquest seria un dels aspectes en que Gaud� va rebre la influ�ncia de l'arquitecte medievalista franc�s Viollet-le-Duc. Els comentaris del seus deixebles ens parlen dels assajos a que freq�entment els convocava Gaud� per tal de provar la comoditat d'un banc o d'un seient, adaptant-lo tant com era possible a a les mides i anatomia humanes.
Malgrat l'abund�ncia d'exemples de mobiliari gaudini�, David Ferrer en el seu llibre Gaud� ens adverteix que normalment es tracta de peces que seguint la moda de la burgesia de l'�poca, es barrejaven amb altres mobles sense cap relaci� uns amb els altres, creant una esp�cie de desordre deliberadament buscat.

Relaci� de mobles de Gaud�:
Aquest llistat est� fet amb un criteri cronol�gic que permeti valorar la evoluci� seguida pels mobles gaudinians.

El primer moble de Gaud�:
El primer moble de Gaud� de que tenim noticia, es el seu propi escriptori d'arquitecte. Una impressionant pe�a d'ebenisteria que es suposa realitzada l'any 1878 i destru�da durant la guerra de 1936-1939. Tenia un cos superior semi cil�ndric que es podia obrir i tancar amb un sistema de persiana de lames corbades que ocultaven la part central del moble en estar tancades. La part superior del moble tenia un travesser que donava rigidesa al conjunt. Uns bucs laterals voladissos servien com calaixos. Tot el conjunt estava suportat per quatre potes de aparen�a molt lleugera si les comparem amb volum general de la pe�a. La decoraci� consistia en motius vegetals i animals fets en relleu sobre la fusta.

Vitrina de la Guanteria Eduard Comella a l'Exposici� Internacional de Par�s (1878):
Aquesta vitrina, presentava una gran originalitat, si la comparem amb els mobles normals a l'�poca, que estaven dissenyats com a aparadors de botiga convencionals. Gaud� en canvi va projectar una vitrina sobre tarima de paquet de colors a la que se li podia donar tota la volta, permetent per tant una visi� m�s completa del material exposat que estava protegit per una esp�cie de templet de vidre. El cost del moble va resultar molt elevat (40.000 rals) per� el moble va tenir un gran �xit a l'Exposici� fins al punt d'obtenir una Medalla de plata del certamen.
Sembla ser que l'amistat d'Eusebi G�ell amb Gaud� prov� de la impressi� que durant la seva visita a l'Exposici� li caus� aquesta vitrina, arran del que, li va confiar a Gaud� el mobiliari per el Pante� del Palau de Sobrellano.

Decoraci� de la Farm�cia Gibert (1879):   
Estava situada al n� 4 del Passeig de Gr�cia de Barcelona, lamentablement l'edifici en que estava situada va ser enderrocat l'any 1895, no quedant cap rastre de la intervenci� de Gaud�, excepte alguna fotografia.

Mobiliari per el Pante� del Palau de Sobrellano (1880):
  - Bancs d'esgl�sia de fusta de noguera.
  - Setial de fusta de noguera, metall i vellut.
  - Reclinatori de fusta de noguera i vellut.
  - 2 Tamborets de fusta de noguera.
La construcci� d'aquests mobles va ser feta cap el 1880 al Taller Punt� de Barcelona. L'estil dels mobles es neog�tic. Actualment segueixen exposats al Palau de Sobrellano a Comillas (Cantabria) Espanya.

Mobiliari per el Palau G�ell (1886-1889):
  - Cadira de fusta, ferro i cuir.
  - Chaise-longue, de fusta, ferro i vellut.
  - Lligador-cal�ador, de fusta, ferro i vidre.
Aquests mobles son d'una originalitat extraordin�ria, van ser constru�ts per F. Vidal l'any 1888. Destaca el lligador d'un disseny incre�blement modern per a l'�poca, totalment asim�tric, amb un mirall que podria passar per un producte d'avantguarda, fins i tot avui en dia. El moble va ser dissenyat per a una utilitzaci� molt confortable, ja que permetia tenir tots els estris de bellesa a m� de la propiet�ria. En diem tamb� cal�ador per el pr�ctic esgla� que facilitava aquesta funci�.

Mobiliari per a la Sagrada Fam�lia (1889):
  - 2 Armaris de sagristia,  per guardar objectes de culte, de fusta, destru�ts durant la guerra 1936-1939.
  - Banc per als celebrants, de fusta.
  - Bancs d'esgl�sia. de fusta i ferro.
  - Bra� porta ciris, de ferro forjat.
  - Brandonera pasqual, de fusta, ferro forjat, aram i marbre.
  - Cadira presbiteral de bra�os, de fusta.
  - 6 Candelers, de llaut� fos, copia dels realitzats per a la Casa Batll� circa 1906.
  - Confessionari, de fusta.
  - Creu d'altar, de ferro forjat.
  - Faristol de peu, de ferro forjat.
  - Faristol de taula, de filferro
  - Varies L�mpades votives, de coure, llaut�, alabastre i vidres tallats, probablement constru�des pel mateix Gaud�.
  - P�lpit port�til, de fusta.
  - Tenebrari, de ferro forjat. circa 1900.
Els mobles de fusta van ser realitzats als Tallers de Joan Munn�. Tot el conjunt est� datat l'any 1898, excepte alguns treballs datats separadament.

Mobiliari per la Casa Calvet (1898-1900):
  Per al sal� principal Gaud� hi va dissenyar:
  - 6 cadires sense bra�os, de ferro i vellut.
  - 4 tamborets (voyeuses) de seient alt i respatller, de ferro i vellut.
  - 2 butaques
  - 1 sof� de tres places.
  Per al despatx de la Direcci�:
  - 1 tamboret de rec�, de fusta de roure.
  - 1 cadira de bra�os, de fusta de roure.
  - 1 taula de despatx amb dos bucs laterals de dos calaixos a banda i banda i dos calaixos centrals, de fusta de roure
  Per les oficines:
  - 2 penjadors, de fusta, ferro i llaut� de disseny molt diferent.
  - 1 banc doble separat per una mampara.
  - 1 mirall.
  - 1 prestatgeria, de fusta de melis.
  - 1 prestatgeria de rec�, de fusta de melis.
  - 1 taula amb dos calaixos, de fusta de melis
  Per la Sala de reunions:
  - 1 taula rectangular de quatre potes, de fusta de roure.
  - 4 cadires sense bra�os, de fusta de roure.
  - 2 cadires de bra�os, de fusta de roure.
  - 1 canap� de dues - tres places amb bra�os, de fusta de roure.
 Tot el conjunt realitzat al Taller Casas i Bard�s l'any 1901.

Caf� Torino (1902):
Gaud� hi va intervenir nom�s com a decorador i nom�s per una part de l'obra, la que es refereix al Sal� �rab pel que va dissenyar els arrambadors, que va realitzar Hermenegild Miralles. En tenim una bona informaci� gr�fica a trav�s de la revista Hispania - de 15 de novembre de 1902 - de la que Miralles n'era l'editor.

Casa Batll� (1904-1906):
  - 1 taula de menjador extensible, de fusta de freixe.
  - 1 cadira, de fusta de freixe.
  - 1 cadira de cosidor, de fusta de freixe.
  - 1 confident format per la uni� de dues cadires de bra�os amb un de com�, de fusta de freixe.
  - 1 canap� de tres places amb bra�os comuns, de fusta de freixe.
  - portes, bastiments, targes, batents i finestrons varis al pis principal.
Conjunt realitzat als Tallers Casas i Bard�s l'any 1907.

La Pedrera (Casa Mil�) (1905-1906):
  - Batents de porta, arquibancs i dalts d'armari diversos, de fusta de roure.
Realitzats als Tallers Casas i Bard�s l'any 1910.
  - Batents i accessoris varis per portes i mobiliari, de llaut�.
Realitzats per Foneria Ma�ach l'any 1910.

Catedral de Palma de Mallorca (1903-1914):
  - 1 escala plegable per a la contemplaci� del Sant�ssim Sagrament, de fusta policromada, ferro forjat i feltre.
  - 1 faldistori (banquet baix, usat per reis i pont�fexs a l'edat mitjana), de fusta de roure, bronze daurat i cuir.
  - 1 tintinacle (bast� de fusta que suporta una petita campana cil�ndrica de bronze).
  - 1 ombrel�la basilical de 12 cm. de di�metre i coronada amb una bola i una creu  de bronze, de fusta i teixit.
  - 1 faristol de cor de peu i suport de llibres de fusta i peus met�l�lics.
  - 1 tamboret, de fusta de roure.
  - 1 banc per els celebrants, de fusta de roure i ferro forjat.
Data de realitzaci� d'aquests elements, circa 1904-1908.

Mobiliari per la Cripta de la Col�nia G�ell (1898-1916):
  - banc d'esgl�sia, de fusta de ferro i roure.
 Any de realitzaci� circa 1914.

Tamb� tenim noticies d'altres elements i mobles dissenyats per Gaud� com son:
 - Estendard de l�Orfe� Feliu� (1900)
 - Interior de la bas�lica de Lluc (1908-1914)
 - Mobiliari per a les religioses de Jes�s i Maria
 - Altar per a Josep Maria Bocabella
 - Paraig�er Dalmases
 - Taula de menjador a Sant Fel�u de Codines
 - Decoraci� de la casa dels marquesos de Castelldosrius
 - Estendard del reusencs residents a Barcelona dedicat a la Mare de D�u de la Miseric�rdia
 - Estendard del gremi de Serrallers
 - Bust del cardenal Torras i Bages