CERAMISTES:

Alguns arquitectes amb projectes de decoraci� cer�mica:
Antoni Gaud� i Cornet
Llu�s Dom�nech i Montaner
Josep Font i Gum�
Antoni Maria Galliss� i Soqu�
Josep Puig i Cadafalch
Manel Joaquim Raspall i Mallol

Fabricants (a Catalunya):
A Barcelona:
Oliva Hermanos
Torres, Mauri y Cia.
A Arenys de Mar:
�ngel Anchisi
A Esplugues de Llobregat:
Pujol i Bausis
A l'Hospitalet:
Cosme Toda
A Reus:
Isidre Llevat
Hip�lit Monseny

Fabricants (al Pa�s Valenci�):
A Benicalap:
Ceramo
A Burjassot:
Valencia Industrial
A Castell� de la Plana:
Falomir e Iba�ez
Fernando Diego
Gomez i Soriano
Manuel Porcar
Joan B. Segarra Bernat
A Manises:
Eloy Dominguez
Josep Gimeno Planells
Jos� Maria Martinez
Francesc Monera Gil
Francesc Valldecabres
A Onda:
La Campana de Elies Peris
Bautista Galvez
Segarra i Gimeno
A Val�ncia:
Dominguez Hermano
Hijos de Justo Vilar
La Rosa
Trigo

Fabricants (a Mallorca):
Pere Joan Aguil� Forteza
Vicen� Lloren� Rub�
La Roqueta

La cer�mica es un dels elements decoratius m�s antics que es coneixen i es molt utilitzat en l�arquitectura  Modernista.

Hist�ria:

Generalitats:
Durant el Modernisme, els arquitectes varen anar ampliant el seu camp d�actuaci�, des de la seva inicial funci� m�s orientada cap al projecte i direcci� de la construcci�, fins a assegurar tamb� una coordinaci� de la decoraci� exterior i interior, activitat aquesta  que es va convertir en molts casos en un element essencial de la seva activitat.
Es conegut que freq�entment es defineix m�s un edifici com a Modernista per la seva decoraci� que per les seves caracter�stiques estructurals. Aix� va donar una extraordin�ria rellev�ncia i riquesa a la cer�mica que va passar a ser un dels elements decoratius m�s usats. Efectivament, el car�cter modernista d�un edifici no ve donat freq�entment pel disseny o les t�cniques utilitzades, sin� pel elements ornamentals que decoraven les seves fa�anes o els seus interiors.
Els elements decoratius com els paviments, els vitralls, guixos, pedra esculpida, la serralleria i, sobretot, els revestiments cer�mics, s�n determinants per atribuir-li aquest car�cter modernista a un edifici.

El paper dels artistes:
Els dibuixants i decoradors tenen, doncs, un paper molt important, al costat dels arquitectes, en el dibuix ornamental. Aquest paper ha estat molt poc valorat hist�ricament, per� cada vegada es m�s investigat i es coneix millor (gracies a la tasca d�un nombr�s grup d�estudiosos que estan profunditzant en el coneixement d�aquesta especialitat), la v�lua i el paper molt important que van desenvolupar aquests artistes. Parlem de figures com les d'Alexandre de Riquer, Adri� Gual, Llu�s Br�, Mario Maragliano, Joan Baptista Al�s o Francesc Quer, sense oblidar les realitzacions molt importants en aquest camp de grans arquitectes com Gaud�, Dom�nech i Montaner, Font i Gum�, Puig i Cadafalch, Galliss�, Raspall i molts d�altres.
A la cer�mica de l��poca modernista hi trobem experiments de dibuixos i colors for�a agosarats, com a contrast davant de l�academicisme i la rigidesa de l�eclecticisme - contra el que el modernisme es una reacci� - que va portar, entre altres moltes coses, a la renovaci� art�stica de les decoracions exteriors (Casa Batll�, Palau de la M�sica, etc.), i sobretot interiors (Institut Pere Mata, Hospital de Sant Pau, Palau G�ell, etc.) dels edificis i dintre d�aquesta decoraci�. a una utilitzaci� molt intensa de recobriments cer�mics.
La combinaci� d�art i industria, que es plantejava dintre de la ideologia dels Arts and Crafts, ajudada pels avan�os t�cnics de la segona meitat del segle XIX, van permetre d�elaborar models innovadors, extraordin�riament creatius i a generalitzar-ne l��s.

El castell dels tres dragons:
En aquest proc�s, el Taller del �Castell dels Tres Dragons�, que va impulsar Llu�s Dom�nech i Montaner, va ser una iniciativa pionera creada amb l�objectiu de recuperar arts i procediments antics, entre ells la cer�mica, per aplicar-los a la nova arquitectura modernista.
El Taller es cre� arran de l�Exposici� Universal del 1888, l�esdeveniment m�s important de la Barcelona dels �ltims anys del segle XIX. Un cop clausurada, comen�� l�enderroc dels pavellons i edificis de car�cter temporal. Se�n van conservar alguns, com el Caf�-Restaurant de Dom�nech i Montaner, anomenat popularment �Castell dels Tres Dragons�.
Com que l'immoble no s�havia acabat del tot per l�Exposici�,  l'Ajuntament encarreg� a Dom�nech de dirigir-ne de nou les obres i convertir-lo en Museu de la Hist�ria. Dom�nech accept� l�oferiment i per portar-lo a terme, va acabar la torre m�s alta, anomenada Torre de l�Homenatge, la decoraci� i d�altres reformes d�acondiciament.
Un plantejament decisiu pel futur del Modernisme, va ser la instal�laci� de diversos obradors en els que van tenir una important presencia  artistes com l�escultor Eusebi Arnau, el vitraller Antoni Rigalt o el ceramista Pau Pujol i Vila (de la f�brica Hijo de Jaime Pujol i Bausis), als quals s�hi sumaren arquitectes com Galliss� i Josep Puig i Cadafalch.

Renaixement de m�todes tradicionals:
Tots el artistes mencionats tenien inter�s en retrobar els m�todes que els antics artesans havien utilitzat, per recuperar-los, adaptar-los i aplicar-los a l�arquitectura modernista que comen�ava la seva volada. Els contactes entre aquests artistes i artesans van ser molt profitosos, perqu� els permetien intercanviar experi�ncies, discutir propostes i dibuixar models. Diversos ceramistes varen treballar per a les obres de l�edifici, com Pau Pujol i Vila, Baldomer Santig�s i Josep Ros que hi va aportar t�cniques modernes de reflex met�l�lic.
Malauradament el Taller va ser una experi�ncia de molt poca durada al haver-s�hi d�instal�lar el Museu de la Hist�ria.
Tots els coneixements que aquesta iniciativa va permetre acumular, son avui en dia presents a tota la geografia de Catalunya, en centenars d�edificis d�arquitectes modernistes - Gaud�, Dom�nech, Puig i Cadafalch, Galliss�, Font i Gum�, Bassegoda, Jujol, .... - que encara presenten - en molts casos - un estat de conservaci� notable i una bellesa que s�inscriu en la brillant hist�ria de l�art a Catalunya.

La f�brica Pujol i Bausis:
L'abundosa informaci� que ens queda de la f�brica Pujol i Bausis, ha perm�s reconstruir els or�gens i destinacions de bona part de la producci� cer�mica de l��poca, de tal manera que avui es possible con�ixer gran part dels artistes dissenyadors que van col�laborar amb la fabrica que va decorar una gran quantitat d�edificis modernistes a Catalunya.
Dintre d�aquest cap�tol, intentem diferenciar la tasca dels artistes (arquitectes i dibuixants) de la dels fabricants, malgrat que els l�mits son a vegades difusos i les vessants t�cnica i art�stica sovint es confonen.

T�cniques:

La base cer�mica i la t�cnica decorativa:
La base a decorar estava constitu�da generalment per rajola de diverses mides fabricada amb argila (argila calc�ria i argila ferruginosa). Sobre aquesta base a la que ja s�havia fet una primera cocci�, s�hi afegia una segona coberta realitzada a partir d��xids naturals i colorants. En una segona cocci� ja s�hauria incorporat el color amb vernissos.
Si la base era d�argila i s�hi aplicava un vern�s transparent, quedava una rajola en que es veia el color marr� del fons. Per tant, calia aplicar un vern�s blanc - d��xid d�estany i altres elements - sobre l�argila quan ja s�havia fet la cuita. Sobre aquesta superf�cie blanca, es realitzava la pintura en diferents colors, a partir d�una trepa, a m� al�ada o a m� al�ada sobre estergit. Els processos de cocci� es realitzaven en forns �rabs.

Les plantilles: l'estergit, la trepa i altres procediments:
Els dibuixos realitzats per artistes, arquitectes (Dom�nech i Montaner, Antoni Galliss�, Puig i Cadafalch, etc.) o dibuixants (Llu�s Br�, Joan B. Al�s, Francesc Quer, etc.) es lliuraven a la f�brica a on es realitzava l'estergit (paper amb les l�nees del dibuix perforades), que servia de plantilla al passar-hi per sobre la monyeca de carb� o

Seq��ncia d�un estergit
Dibuix a escala natural, que es pica seguint el perfil	Paper amb el picat del dibuix anterior	Paper picat, despr�s de passar la monyeca amb pols de carb�	Perfil de punts deixat per la pols de carb� que ha travessat els forats del paper	Dibuix pintat a ma al�ada sobre la rajola, seguint els punts
Proced�ncia: "Llu�s Br�, fragments d�un creador", publicat per l'Ajuntament d'Esplugues de Ll.

l�estergidor ple de pols del mateix material calcant el dibuix. Aquest procediment s�utilitzava normalment per la realitzaci� de peces �niques o de molt poca repetici�.
Un altre procediment de dibuix de les rajoles era la trepa que consistia en paper encerat que contenia el retall del dibuix a realitzar. Aquest procediment s�utilitzava per fer un nombre important i repetitiu de rajoles.

Sentit de l�aplicaci� des de la 1� a l�ultima trepa      →
Seq��ncia de decoraci� d�una rajola per mitja de trepes
Proced�ncia: "Llu�s Br�, fragments d'un creador", publicat per l'Ajuntament d'Esplugues de Ll.

Finalment, tamb� s�utilitzava el procediment dit de l�aresta o conca  en que el dibuix es gravava en un motlle de guix amb les l�nees en relleu. Les l�nees servien perqu� els colors no es barregessin, fent el pintat molt m�s f�cil.

Les rajoles seriades amb variacions:
Es tracta de rajoles de tem�tica repetitiva que permeten reiterar infinitament un dibuix. S�utilitza en porteries, escales, passadissos i altres dependencies, per la seva gran bellesa i higiene, l�exemple m�s com� en son els arrambadors. Permeten moltes variacions a partir d�un �nic dibuix canviant els colors, la seva intensitat, els fons, etc.

Altres t�cniques:
Una t�cnica poc coneguda i totalment diferent de la cer�mica per� amb les mateixes aplicacions, va ser la de Cartr� litografiat que Hermenegild Miralles va desenvolupar amb cert �xit comercial durant els primers anys del segle XX.

Dues mostres de rajoles seriades amb variacions