El ferro en l'obra de Gaud�:
El treball del ferro es una
pr�ctica corrent a Catalunya des de temps immemorials, es per aix� que la
incorporaci� del ferro com a element estructural i decoratiu en l'obra de
Gaud�, no va trobar excessives dificultats. Ben al contrari, Gaud� es va poder-se recolzar
en una actitud molt receptiva
dels artesans, que acceptaven encantats la
renovaci� de t�cniques i d'estils que Gaud� els hi proposava.
Gaud� va utilitzar abundantment
el ferro en la seva obra, sobretot en les seves variants de forja i de fosa.
Tota la seva producci� denota una extraordin�ria imaginaci� i un gran
mestratge.
Els professionals, no eren sovint especialistes en el treball amb ferro,
per� l'utilitzaven com a complement de la seva activitat principal i havien
arribat a adquirir un important coneixement de les t�cniques, freq�entment
amb l'ajut de Gaud�. Entre aquests professionals podem mencionar el many� Ramon Vallet i Piquer,
el fuster Eduard Punt� i els artesans que col�laboraven en el taller de
decoraci� de Francesc Vidal i Jevell�.
Per� Gaud� no es va recolzar �nicament en els coneixements del forjadors i
fonedors, sin� que el coneixement d'aquestes t�cniques, li venia de
l'aprenentatge que va poder realitzar a la caldereria Sard� i la ferreria
Cir� de Reus. Sense un coneixement profund d'aquestes t�cniques, no seria
possible comprendre com el geni podia dirigir amb tanta efic�cia el treball
dels professionals, als que il�lustrava amb maquetes fetes de filferro, cera
o cartr� per explica'ls-hi els seus projectes.
El mestratge de Gaud�, no nom�s es manifesta en les grans peces normalment
de Ferro forjat o fos, sin� que s'est�n a petites peces en altres metalls,
com el llaut� i el bronze amb que es realitzen elements de decoraci�
interior com poms, manetes, tiradors, espieres i altres.
De tot se'n conserven mostres abundoses en edificis com la
Casa Batll� o La
Pedrera.
Portes:
- Un dels treballs m�s impressionants de Gaud� en ferro forjat, es
la porta dels Pavellons
G�ell de Barcelona, constru�da l'any 1885 als tallers Vallet i Piquer.
Tota la porta es un exemple de l'utilitzaci� d'elements industrials que
degudament aplicats, donen un resultat sorprenent, ja que si ho observem en
detall, cada una de les parts del cos del drac est� formada per peces com
molles, malles, cadenes, etc. donant tots plegats cos a un conjunt que vist
des d'una certa distancia ens sembla un terrible drac en posici� ofensiva.
- Les dues portes principals del Palau G�ell presenten tamb� una
extraordin�ria originalitat en la seva construcci� combinant elements
industrials amb altres totalment artesanals, com els forjats decoratius que
culminen les portes o el notable escut her�ldic que les separa que
representa un escut comtal amb unes grans inicials E i G que corresponen a
Eusebi G�ell. Ambdues portes son obra del ferrer Joan O��s que les va
construir l'any 1889. Una de les caracter�stiques m�s originals que m�s tard
es va estendre per la ciutat fins a arribar a ser gaireb� una norma, es
l'utilitzaci� de les barres de ferro retor�ades helico�dalment.
- La porta de l'ascensor de la Casa Calvet presenta una malla de cercles
fets amb platines que s'entrecreuen.
- La porta del Pavell� d'entrada als Cellers G�ell de Garraf
- Les portes de l'entrada principal de la Finca Miralles
- Tanques del Park G�ell
- Porta principal de la Casa Batll�
- Porta principal de la Casa Mil� (La Pedrera).
Reixes:
- Reixes del
Palau G�ell
- Sagrada Fam�lia
- Casa de los Botines a Lle� (Espanya)
- Les reixes de la Casa Vicen�, son en realitat de ferro fos i no pas forjat
com en la resta de l'obra gaudiniana.
- Bellesguard
- Park G�ell
- La Pedrera
Balcons:
- Els primers balcons de Gaud� a la Casa Vicen�, l'any 1883.
- El Capricho de Comillas (Cantabria - Espanya) 1888, amb balconades que
s'aprofiten per fer de bancs en volad�s.
- La Casa Calvet, es l'�ltima en que Gaud� utilitza baranes de barrots.
- A partir de la Casa Batll�, Gaud� introdueix un nou concepte de barana mes
massiva i substitueix el ferro forjat pel ferro fos.
- Malgrat tot, a La Pedrera, Gaud� torna a la forja en una culminaci�, en
que la pedra i el ferro prenen noves formes i s'integren l'una amb l'altra
en una nova explosi� de fantasia arquitect�nica i tamb�, no ho oblidem,
d'extraordin�ria capacitat t�cnica.
Fanals:
A m�s dels fanals
dissenyats per Gaud� pel Passeig de la Muralla, que no es varen arribar a
realitzar, Gaud� va treballar en dos altres dissenys que s� que
es van portar a terme. Un d'ells per a la
Pla�a del Mercat de Vic, avui
lamentablement desapareguts; els dos exemplars de la
Pla�a Reial de sis
bra�os i els altres dos del
Pla del Palau de tres bra�os, que son els �nics
supervivents. Aquests fanals, van ser encarregats per l'Ajuntament de
Barcelona, a un jove Gaud�, l'any 1878.
Altres
elements i metalls (llaut�): Espieres, manetes, tiradors, poms.
La preocupaci� de Gaud� per aconseguir la m�xima funcionalitat
d'aquests tipus de peces es plasma en dissenys fets per aplicaci� de mans i
dits sobre argila per tal de facilitar la seva utilitzaci� en termes que
avui qualificar�em d'ergonomia. Aix� ho podem trobar en edificis com la casa Calvet i m�s posteriorment a la Casa Batll� i La Pedrera. Especialment en
aquests �ltims edificis i trobem peces que encara actualment trobem de
disseny molt avan�at.