GAUD´┐Ż I EL MODERNISME A CATALUNYA / Arquitectura / Gaud´┐Ż / Biografia ampliada

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M´┐Żsica  

     ´┐Żrea especialCatedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme catal´┐Ż fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Prop´┐Żsit   Contacti´┐Żns   Dades d´┐Żaudi´┐Żncia

ANTONI GAUD´┐Ż I CORNET  (1852-1926)

Biografia ampliada

 [English] [Castellano]
 GAUD´┐Ż - L´┐Żhome - S´┐Żntesi biogr´┐Żfica
Biografia ampliada:  Naixement i infantesa   La nissaga de Gaud´┐Ż   Estudis i primeres activitats professionals   Acabament dels estudis d´┐Żarquitectura   Inicis professionals   La vida sentimental de Gaud´┐Ż   La plenitud    ´┐Żltims anys 
Cronologia   Influ´┐Żncies   El pensament pol´┐Żtic i patri´┐Żtic de Gaud´┐Ż   Gaud´┐Ż un m´┐Żstic catal´┐Ż   Amics de Gaud´┐Ż   Col´┐Żlaboradors de Gaud´┐Ż
 L´┐Żobra Obra arquitect´┐Żnica:    A Catalunya    Fora de Catalunya
Estils caracter´┐Żstics:    Per´┐Żode preliminar    Mud´┐Żjar-Moresc    G´┐Żtic evolucionat    Naturalisme expressionista    S´┐Żntesi org´┐Żnica
Aspectes T´┐Żcnics:    La t´┐Żcnica arquitect´┐Żnica de Gaud´┐Ż:    Geometria i mec´┐Żnica  
Aspectes Decoratius:    La cer´┐Żmica    El mobiliari    El ferro i altres metalls    Els vitralls
 Fonts i altre informaci´┐Ż Links    Bibliografia    Llibreria sobre Gaud´┐Ż    Altres Arquitectes Modernistes Catalans 

 Retrat de GaudÝ cap a l'edat de 30 anys.  GaudÝ a la professˇ de Corpus poc abans de morir.

Biografia ampliada  (Veure tamb´┐Ż:  S´┐Żntesi biogr´┐Żfica i Cronologia):

Naixement i infantesa:
Gaud´┐Ż es la m´┐Żxima figura de l´┐Żarquitectura catalana i es conegut arreu del m´┐Żn.
Nascut el 25 de juny de 1852, els seus pares Francesc Gaud´┐Ż i Serra (1813-1906) d´┐Żofici calderer, nascut i establert a Riudoms (Baix Camp) i Ant´┐Żnia Cornet i Bertran (1813-1876), filla tamb´┐Ż de calderers -nascuda a Reus -, es varen casar a Reus, a l´┐Żesgl´┐Żsia prioral de Sant Pere Ap´┐Żstol. La cerim´┐Żnia l´┐Żofici´┐Ż el vicari Joan Ixart. La professi´┐Ż del seu pare, calderer, influir´┐Ż en Gaud´┐Ż ,segons ell mateix reconeix, en la seva concepci´┐Ż espacial, en el seu inter´┐Żs pels elements decoratius i la seva habilitat manual.
El lloc del naixement d'Antoni Gaud´┐Ż es objecte de litigi entre les poblacions de Reus i Riudoms. A Reus el va efectivament batejar el 26-06-1852 a l'Esgl´┐Żsia parroquial de Sant Pere Ap´┐Żstol de Reus (la mateixa esgl´┐Żsia en que es casaren els seus pares), el Vicari de la parr´┐Żquia Joan Casas. En quant a Riudoms, alguns autors mencionen com a lloc de naixement el "Mas de la Calderera" d´┐Żaquesta poblaci´┐Ż ve´┐Żna de Reus. La q´┐Żesti´┐Ż resta actualment oberta a l´┐Żespera de noves investigacions. Ambdues poblacions defensen aferrissadament la seva condici´┐Ż de bressol de Gaud´┐Ż.
Antoni va ser el petit de 5 germans: Rosa (1844-1879), l'´┐Żnica que es va casar i que va tenir una filla Rosa Egea i Gaud´┐Ż (´┐Żnica neboda de l´┐Żarquitecte) per la qual l´┐Żarquitecte va tenir una gran dedicaci´┐Ż fins a la seva mort, ja que era disminu´┐Żda ps´┐Żquica; Maria (1845-1850), Francesc (1848-1850) i Francesc (1851-1876) que va fer la carrera de medicina sense que arrib´┐Żs a exercir-la en morir molt jove.
Des de molt petit, Gaud´┐Ż va tenir problemes de salut que freq´┐Żentment no li permetien de fer una vida normal. Aix´┐Ż va ser la causa de que hagu´┐Żs de faltar reiteradament a  classe durant el per´┐Żode dels seus estudis de prim´┐Żria. En compensaci´┐Ż podia dedicar llargues estones a la contemplaci´┐Ż de la natura, els animals i les plantes. D´┐Żaqu´┐Ż que aix´┐Ż fos una base pel futur desenvolupament dels seus conceptes arquitect´┐Żnics.

La nissaga de Gaud´┐Ż:
Tot i les dificultats per determinar els or´┐Żgens de la nissaga de Gaud´┐Ż, varis indicis apunten que per part paterna, les primeres refer´┐Żncies d'alg´┐Ż anomenat Gaud´┐Ż a Riudoms, les tenim en un Joan Gaud´┐Ż - fill d'Antoni i de Joana - que als voltants de 1630 ja hi vivia, pel que sembla, procedent d'alguna poblaci´┐Ż de l'Occit´┐Żnia i m´┐Żs concretament la regi´┐Ż d'Alv´┐Żrnia a on el cognom Gaud´┐Ż amb diferents grafies com Gaudy, Gaudin o Guaudin hi eren i encara hi son relativament freq´┐Żents.
Aquest primer Joan Gaud´┐Ż que es va establir a Riudoms, es va casar l'any 1634 amb Maria Escura amb qui tingu´┐Ż tres fills. Es cas´┐Ż novament, en segones n´┐Żpcies amb Caterina Esquer amb la que tingu´┐Ż quatre fills. Un dels fills del primer matrimoni, en Joan fou l'hereu.
Es conserva el testament del primer Joan Gaud´┐Ż datat el 21 d'abril de 1638 i que l'historiador Joan Torres i Dom´┐Żnech ha publicat. Es tracta d'un interessant document molt extens escrit naturalment en catal´┐Ż a on s'intercalen paraules occitanes que reflexen els seus or´┐Żgens.
Joan Gaud´┐Ż i Escura d'ofici teixidor, es casa l'any 1663 amb Maria Oriol. El seu fill Joan Gaud´┐Ż i Oriol d'ofici pag´┐Żs, es cas´┐Ż amb Vicenta Coll i el seu fill Josep Gaud´┐Ż i Coll, es cas´┐Ż amb Maria Figueras.
El fill d'aquests ´┐Żltims, nascut l'any 1739, que tamb´┐Ż es pag´┐Żs, es cas´┐Ż l'any 1767 amb Francesca Salvany i Serra, filla de calderer. El seu fill Francesc Gaud´┐Ż i Salvany, nascut l'any 1773 tamb´┐Ż calderer com el seu avi matern, es cas´┐Ż amb Rosa Serra i Torroja de Reus a qui deien "La calderera". Aquest matrimoni son els avis del nostre arquitecte Antoni Gaud´┐Ż i Cornet, fill de Francesc Gaud´┐Ż i Serra i Ant´┐Żnia Cornet i Bertran, que s'havien casat a l'Esgl´┐Żsia Prioral de Sant Pere Ap´┐Żstol de Reus, tal com d´┐Żiem al principi del cap´┐Żtol precedent. Per part materna, la fam´┐Żlia era procedent de Santa Coloma de Queralt, poblaci´┐Ż situada a la comarca de la Conca de Barber´┐Ż, a on tenien una masia dita Mas Cornet situada en ple camp a prop del nucli urb´┐Ż.
S´┐Żntesi geneal´┐Żgica per via paterna:
Joan Gaud´┐Ż - Maria Escura - Casats l'any 1635 -.
Joan Gaud´┐Ż i Escura (teixidor) - Maria Oriol - Casats l'any 1663 -.
Josep Gaud´┐Ż i Oriol (pag´┐Żs) - Vicenta Coll - Casats l'any 1700 -.
Rebesavis paterns de Gaud´┐Ż, Josep Gaud´┐Ż i Coll (pag´┐Żs-1708/1778) - Maria Figueras - ? -.
Besavis paterns de Gaud´┐Ż, Francesc Gaud´┐Ż i Figueras (pag´┐Żs-1739/1780) - Francesca Salvany i Serra (1752/1790-1811?) - Casats l'any 1767 -.
Avis paterns de Gaud´┐Ż, Francesc Gaud´┐Ż i Salvany (calderer-1773/1828) - Rosa Serra i Torroja (1786/1751) - Casats l'any ? -
Pares de Gaud´┐Ż, Francesc Gaud´┐Ż i Serra (calderer-1813-1906) - Antonia Cornet i Bertran (1813-1876) - Casats l'any ? -
S´┐Żntesi geneal´┐Żgica per via materna:
Rebesavis materns de Gaud´┐Ż, Jaume Joan Cornet (pag´┐Żs-?) - Ant´┐Żnia Llombart (?) -.
Besavis materns de Gaud´┐Ż, Carles Cornet i Llombart (batidor de coure-?) - Maria Sans i Fernandes (?) -.
Avis materns de Gaud´┐Ż, Antoni Cornet i Sans (calderer-1771-1856) - Maria Bertran i Buxeda (?) -.
Pares de Gaud´┐Ż, Ant´┐Żnia Cornet i Bertran (1813-1876) - Francesc Gaud´┐Ż i Serra (1813-1906) -.

 

Estudis i primeres activitats professionals:
El seu primer contacte amb l´┐Żescola, Gaud´┐Ż el tingu´┐Ż l´┐Żany 1860 - a l´┐Żedat de set anys, al parvulari de Francesc Berenguer - pare de l´┐Żarquitecte i futur col´┐Żlaborador seu Francesc Berenguer -1866-1914 -, que estava situat al carrer Monterols de Reus.
Va fer els estudis de batxillerat a les Escoles Pies de Reus que estaven situades a l´┐Żantic convent de Sant Francesc d´┐Żaquesta poblaci´┐Ż a on s´┐Żhi va matricular per primera vegada el curs 1863/64 a l´┐Żedat d´┐Żonze anys. El seu expedient acad´┐Żmic - que encara es conserva - mostra unes qualificacions "normals" que van anar millorant amb el temps. La seva salut, per altre banda, anava millorant el que li permetia afegir-se a les excursions que s´┐Żorganitzaven a l´┐Żescola. Tamb´┐Ż intervenia en activitats extra escolars com la seva col´┐Żlaboraci´┐Ż com a dibuixant en el setmanari escolar manuscrit "El Arlequin" i tamb´┐Ż alguna incursi´┐Ż com a escen´┐Żgraf per a el teatre de l´┐Żescola. Aquestes activitats les realitza conjuntament amb Eduard Toda i Josep Ribera - amb qui posteriorment col´┐Żlaborar´┐Ż en la reconstrucci´┐Ż del Monestir de Poblet -.
L´┐Żany 1968 es trasllada a Barcelona, juntament amb el seu germ´┐Ż Francesc per estudiar a l'Institut d´┐ŻEnsenyament Mitj´┐Ż i posteriorment, un cop superada aquesta fase i dintre del curs d´┐Żacc´┐Żs a l'Escola Provincial d'Arquitectura ha de superar tres ex´┐Żmens d´┐Żassignatures lliures en la pr´┐Żpia escola m´┐Żs tres altres assignatures a la Facultat de Ci´┐Żncies. Superats aquests ex´┐Żmens, ja es va poder matricular a l'Escola Provincial d'Arquitectura l´┐Żany 1873 per cursar aquesta carrera que constava de sis cursos - un d´┐Żingr´┐Żs, un segon de preparatori i quatre cursos m´┐Żs.
Mentrestant, tota la seva fam´┐Żlia s´┐Żhavia traslladat a Barcelona. Inicia amb Eduard Toda i Josep Ribera el projecte de restauraci´┐Ż del Monestir de Poblet a que ens referim m´┐Żs amunt, projecte que culminar´┐Ż Toda uns anys m´┐Żs tard i que ja ens mostra les tend´┐Żncies del jove Gaud´┐Ż.
Ja a partir del mateix any 1873 en que inicia els seus estudis d´┐Żarquitectura, comen´┐Ża la seva col´┐Żlaboraci´┐Ż amb Francesc de Paula Villar i Lozano  - el primer arquitecte de la Sagrada Fam´┐Żlia - i Martorell i Sala que ser´┐Ż determinant, m´┐Żs tard,  pel seu nomenament com arquitecte director de la Sagrada Fam´┐Żlia.
Per pagar-se els estudis, treballa amb Josep Fontser´┐Ż en el projecte del Parc de la Ciutadella, especialment la font monumental, el Mercat del Born i en altres projectes. Tamb´┐Ż treballa per Francesc de Paula Villar en el Cambril i l'absis de l'Esgl´┐Żsia de la Mare de Deu de Montserrat (1886-1887) i per Joan Martorell amb qui treballa com ajudant a la construcci´┐Ż de les Saleses i l'Esgl´┐Żsia dels Jesu´┐Żtes del carrer Casp de Barcelona (1882-1889).
Els anys seg´┐Żents, segueix simultaniejant els estudis amb altres activitats com el projecte que Gaud´┐Ż presenta a un concurs convocat per la realitzaci´┐Ż d´┐Żun pante´┐Ż pel m´┐Żsic Anselm Clav´┐Ż - que Gaud´┐Ż i altres concursants es veuen obligats a retirar en favor del projecte de Llu´┐Żs Dom´┐Żnech i Montaner i Josep Vilaseca -. L´┐Żany 1875 realitza la torre d´┐Żaig´┐Żes pel dip´┐Żsit del Parc de la Ciutadella.
L´┐Żany 1874 comen´┐Ża el servei militar a l´┐Żex´┐Żrcit espanyol que durar´┐Ż fins al 1877. La data d´┐Żincorporaci´┐Ż es el 7 de Juliol i el cos a que s´┐Żincorpora es l´┐ŻArma d´┐ŻInfanteria de Barcelona, seguint posteriorment - Desembre de 1876 - a l´┐ŻAdministraci´┐Ż Militar. Al acabar-se la guerra carlina, va ser declarat Benem´┐Żrit de la P´┐Żtria, encara que ell no hi va intervenir. Els documents del seu pas per l´┐Żex´┐Żrcit, ens permeten con´┐Żixer alguns aspectes curiosos d´┐Żaquest per´┐Żode, com per exemple que el qualifiquen de delineant, que la seva fitxa no aclareix si era nascut a Reus o a Riudoms, que es va haver de pagar el seu vestuari militar que li va costar 37,25 pessetes de l´┐Ż´┐Żpoca, etc.
L´┐Żany 1876, es un any tr´┐Żgic per Gaud´┐Ż, perqu´┐Ż moren la seva mare i el seu germ´┐Ż Francesc. Aix´┐Ż li origina una crisi que afecta fortament la seva orientaci´┐Ż religiosa. Segueix els seus treballs, ara com a delineant de maquinaria a la firma Padr´┐Żs i Borr´┐Żs. Tamb´┐Ż realitza varis projectes escolars.
L´┐Żany seg´┐Żent 1877, presenta un projecte orientat a la Industria per un concurs per l'Escola d'Art aplicades de l´┐ŻAteneu Barcelon´┐Żs, que no es premiat.
Durant tot el per´┐Żode d´┐Żestudis universitaris, Gaud´┐Ż simultanieja els seus estudis d´┐Żarquitectura amb l´┐Żassist´┐Żncia a classes d´┐ŻHist´┐Żria, Filosofia, Economia i Est´┐Żtica, ja que est´┐Ż interessat en una visi´┐Ż global del mon que naturalment influir´┐Ż poderosament en la seva concepci´┐Ż arquitect´┐Żnica a la que aplicar´┐Ż no nom´┐Żs una visi´┐Ż est´┐Żtica, sin´┐Ż tamb´┐Ż conceptes pol´┐Żtics i socials.

Acabament dels estudis d´┐Żarquitectura:
L´┐Żany 1878 es crucial en la vida de Gaud´┐Ż, ja que:
El 4 de Gener fa el seu examen final de la carrera d´┐Żarquitectura.
El 15 de Mar´┐Ż obt´┐Ż oficialment el t´┐Żtol d´┐Żarquitecte, ja que el Director de l'Escola T´┐Żcnica Superior d'Arquitectura havia incl´┐Żs el seu nom entre els quatre que figuraven en l´┐Żexpedient que, en data 11 de Febrer de 1878, havia enviat al rector de l´┐ŻUniversitat, per tal que se´┐Żls hi atorgu´┐Żs el T´┐Żtol d´┐ŻArquitecte.
Coneix a Eusebi G´┐Żell i Bacigalupi - comte de G´┐Żell - per a qui construir´┐Ż una part molt important de la seva obra. (Veure Els amics de Gaud´┐Ż)
Durant aquest per´┐Żode, Gaud´┐Ż va viure en diferents domicilis a Barcelona amb el seu pare i la seva neboda disminu´┐Żda ps´┐Żquica Rossita Egea Gaud´┐Ż de qui es fa c´┐Żrrec en morir la seva germana Rosa l´┐Żany 1879.
Realitza una s´┐Żrie de treballs que no tenen nom´┐Żs a veure amb l´┐Żarquitectura, sin´┐Ż tamb´┐Ż amb la decoraci´┐Ż i el mobiliari, ´┐Żmbits aquests als que dedicar´┐Ż una gran atenci´┐Ż durant tota la seva vida. Alguns d´┐Żaquests treballs son:
 ´┐Ż El projecte de la seva pr´┐Żpia taula de treball.
 ´┐Ż Dissenya els mobles per la capella del pante´┐Ż del marqu´┐Żs de Comillas.
 ´┐Ż Per enc´┐Żrrec de l´┐Żalcalde de Barcelona, realitza els fanals de la Pla´┐Ża Reial.
 ´┐Ż Per enc´┐Żrrec del comerciant en guants Esteve Comella, realitza una vitrina en ferro forjat, fusta i vidre per la presentaci´┐Ż dels seus productes a l'Exposici´┐Ż Universal de Paris.
 ´┐Ż Construeix un teatre a Sant Gervasi.
 ´┐Ż Construeix un edifici de vivendes per a la Cooperativa Obrera de Matar´┐Ż.
 ´┐Ż Construeix un quiosc per a la venda de flors.
 ´┐Ż L´┐Żestiu d´┐Żaquest any comen´┐Ża a escriure un diari sobre arquitectura que es coneix com "Els Manuscrits de Reus".

Inicis professionals:
La seva vida professional es va desenvolupar a Barcelona, on es pot contemplar la part mes fonamental de la seva obra.  La situaci´┐Ż social en que va viure, una ´┐Żpoca de fort desenvolupament econ´┐Żmic i urban´┐Żstic de la ciutat, el patronatge d´┐Żuna poderosa classe mitjana amb desig d´┐Żacostar-se a les tend´┐Żncies imperants a Europa, la coincid´┐Żncia amb el fenomen de la "Renaixen´┐Ża", varen servir de "brou de cultiu" a la fantasia i imaginaci´┐Ż desbordant de Gaud´┐Ż.
Com es natural, les seves activitats professionals, es van desenvolupar en tallers d'arquitectes prestigiosos de l'´┐Żpoca. Entre aquests podem senyalar  a en Francesc Villar i Lozano arquitecte del bisbat de Barcelona i primer arquitecte de la Sagrada Fam´┐Żlia, amb ell va col´┐Żlaborar en la realitzaci´┐Ż del Cambril de la Verge en el Monestir de Montserrat.
Ja hem comentat tamb´┐Ż la seva col´┐Żlaboraci´┐Ż amb altres prestigiosos professionals de l'´┐Żpoca que li van permetre anar perfeccionant el seu coneixement de les t´┐Żcniques arquitect´┐Żniques. Recordem aqu´┐Ż, la seva col´┐Żlaboraci´┐Ż amb Martorell i Sala i Josep Fontser´┐Ż.

La vida sentimental de Gaud´┐Ż:
Poqu´┐Żssima informaci´┐Ż existeix sobre la vida particular de Gaud´┐Ż i en especial de la seva vida sentimental, en sabem, per´┐Ż, alguns petits detalls com la seva plat´┐Żnica relaci´┐Ż amb una dama, Pepeta Moreu que va con´┐Żixer a Matar´┐Ż mentre portava a terme el projecte de la Cooperativa obrera. Sembla que aquesta relaci´┐Ż va ser molt poc intensa i la dama, finalment el va rebutjar per casar-se amb un altre home.
Un dels seus bi´┐Żgrafs, en Joan Berg´┐Żs, ens parla en el seu llibre "Antoni Gaud´┐Ż, arquitecte genial. Vida i obra" publicat l'any 1972 de tres relacions frustrades de Gaud´┐Ż, per´┐Ż la veritat es que no en tenim noticies, i excepte el cas de Pepeta Moreu, de les altres dues dames no en sabem ni tan sols el nom.
Pel que fa a la mencionada Pepeta Moreu, sembla ser que era una dona de figura esvelta, de cabells roigs, a qui Gaud´┐Ż va con´┐Żixer durant el seu per´┐Żode mataron´┐Ż a la Cooperativa obrera en la que sembla tamb´┐Ż que la noia treballava. Sembla ser que finalment la Pepeta es va casar amb un ric industrial anomenat Josep Caballol i que m´┐Żs tard en morir aquest, va a tornar a casar-se amb Josep Vidal i Gomis empresari de cinema bastant conegut a Barcelona.
La gran majoria dels seus bi´┐Żgrafs, estan d'acord en acceptar que la vida sentimental de Gaud´┐Ż va ser quasi inexistent. No en va la seva neboda, Rossita Egea, ens diu que no va tenir relacions amoroses, ja que ni tan sols es mirava les dones.

Aquesta quasi inexist´┐Żncia de relacions femenines conegudes de Gaud´┐Ż, ha portar a alguns autors a parlar d'una possible homosexualitat de l'arquitecte, per´┐Ż aix´┐Ż no te cap base documental i s'ha de considerar com altament improbable.
En l'aspecte sentimental doncs, Gaud´┐Ż sembla haver estat sempre un personatge t´┐Żmid i reservat amb una quasi totalment inexistent experi´┐Żncia en mat´┐Żria amorosa, tal com ens diu el seu bi´┐Żgraf J. J. Navarro Arisa.
En realitat, el mon professional que envoltava Gaud´┐Ż era un mon totalment mascul´┐Ż i nom´┐Żs la pres´┐Żncia de la seva neboda Rossita trencava aquesta situaci´┐Ż.

La plenitud:
Aquest per´┐Żode de la vida de Gaud´┐Ż es desenvolupa b´┐Żsicament entre els anys 1883 i 1917 i comen´┐Ża amb els projectes de la Casa Vicens a Barcelona i El Capricho a Cantabria - Espanya -.
El comte Eusebi G´┐Żell li encarrega la construcci´┐Ż d'una entrada, una consergeria i unes cavallerisses per a la seva finca de Pedralbes. Aquesta obra encara de petites dimensions, t´┐Ż una notable import´┐Żncia per els criteris arquitect´┐Żnics molt renovadors que s'aniran desenvolupant en la futura obra de Gaud´┐Ż i els elements de simbologia catalanista que inclou - la menci´┐Ż al jard´┐Ż de les Hesp´┐Żrides -, procedent de l'Atl´┐Żntida de Jacint Verdaguer. El drac de ferro forjat de l'entrada entre els dos cossos d'edificis, ha esdevingut un dels s´┐Żmbols de la ciutat de Barcelona.
A m´┐Żs de la seva intensa activitat com a arquitecte, Gaud´┐Ż es mostra molt interessat pels aspectes hist´┐Żrics nacionals de Catalunya. Aix´┐Ż el fa desenvolupar una intensa activitat amb els sectors culturals afins i es aquest un per´┐Żode en que realitza nombrosos viatges i trobades amb altres artistes catalans que senten les seves mateixes inquietuds. Aix´┐Ż, podem mencionar el seu viatge al monestir de Poblet o la seva participaci´┐Ż a la trobada de catalanistes d´┐Żambd´┐Żs costats del Pirineu a Elna (Rossell´┐Ż) amb Verdaguer, Mari´┐Ż Aguil´┐Ż, ´┐Żngel Guimer´┐Ż, Masriera, etc.
L'activitat al despatx de l'arquitecte comen´┐Ża a ser molt intensa, amb un equip de professionals dirigits per l'incondicional Francesc Berenguer. L'any 1885, Gaud´┐Ż ja realitza el primer projecte de planta de la Sagrada Fam´┐Żlia.
El per´┐Żode d'extraordin´┐Żria expansi´┐Ż de la ciutat que es viu durant aquests ´┐Żltims anys del segle XIX, es tamb´┐Ż molt intens per a Gaud´┐Ż que l'any 1984 rep l'enc´┐Żrrec del comte G´┐Żell per construir el que ser´┐Ż la seva resid´┐Żncia, el Palau G´┐Żell, al carrer Nou de la Rambla, aleshores carrer Conde del Asalto. Aquest Palau que es va acabar l'any 1889, ens mostra ja molt consolidades les caracter´┐Żstiques b´┐Żsiques de les construccions civils Gaudinianes, amb la seva coher´┐Żncia interna, dintre d'uns espais luxosos i a la vegada austers i segons el ja mencionat bi´┐Żgraf de Gaud´┐Ż Navarro Arisa, inquietants. El Palau va ser molt important per la celebraci´┐Ż de l'Exposici´┐Ż Universal de 1888, per les cerim´┐Żnies que s'hi van realitzar i que ens poden donar una idea del prestigi del comte G´┐Żell. Gaud´┐Ż va realitzar aquesta proesa en un espai relativament petit, un solar de 22x18 metres. L'interior es molt m´┐Żs que el sobri exterior, la mostra de la brillant capacitat de Gaud´┐Ż per projectar espais d'una originalitat i funcionalitat realment excepcionals.
L'any 1887 Gaud´┐Ż accepta l'enc´┐Żrrec del bisbe Joan Baptista Grau i Villespin´┐Żs per construir el Palau episcopal d'Astorga, en la que Gaud´┐Ż trobar´┐Ż grans dificultats, especialment des de la mort del bisbe i que finalment abandonar´┐Ż sense acabar. Les obres no es van acabar fins a molt m´┐Żs tard i sota la direcci´┐Ż d'altres arquitectes.
Dintre d'aquesta activitat fren´┐Żtica, l'any 1889 Gaud´┐Ż es fa c´┐Żrrec de les obres, ja comen´┐Żades del Col´┐Żlegi de Santa Teresa. Aqu´┐Ż, com a la Sagrada Fam´┐Żlia, Gaud´┐Ż va haver de continuar una construcci´┐Ż ja bastant avan´┐Żada - els murs ja assolien els dos metres d'al´┐Żada -. L'edifici amb planta rectangular de 58x18 metres sorpr´┐Żn per la seva senzillesa en que s'endevina el misticisme de la fundadora de l'orde Santa Teresa de Jes´┐Żs. L'aportaci´┐Ż arquitect´┐Żnica m´┐Żs singular d'aquesta construcci´┐Ż es, potser, l'arc parab´┐Żlic que es repeteix  amb uns  efectes d'una notable brillantor.
El m´┐Żs de desembre de l'any 1891 Gaud´┐Ż signa els pl´┐Żnols de la Casa Botines de Le´┐Żn. L'any seg´┐Żent comen´┐Ża la construcci´┐Ż de la fa´┐Żana del Naixement de la Sagrada Fam´┐Żlia i nom´┐Żs un any m´┐Żs tard, realitza el projecte per a l'esgl´┐Żsia de la Col´┐Żnia G´┐Żell.
L'any 1895, Gaud´┐Ż inicia per enc´┐Żrrec d'Eusebi G´┐Żell les obres del Celler que es coneix pel nom del seu promotor a Garraf i que s'acabaran l'any 1901. En aquest treball, la intervenci´┐Ż de Francesc Berenguer es tant decisiva, que alguns autors el consideren a ell m´┐Żs que a Gaud´┐Ż com el seu arquitecte.
L'any 1898 es decisiu, ja que Gaud´┐Ż comen´┐Ża les obres de tres obres molt importants: la Casa Calvet que s'acabar´┐Ż el 1900, el Park G´┐Żell les obres del qual es prolongaran fins al 1914, essent abandonades en aquets any per dificultats econ´┐Żmiques i finalment la Casa Figueras, tamb´┐Ż coneguda com Bellesguard, que s'acabar´┐Ż l'any 1909.
Entre 1901 i 1903 realitza algunes obres menors, com la tanca de la Finca Miralles, probablement el Xalet del Catllar´┐Żs i mant´┐Ż els primers contactes per estudiar les obres de remodelaci´┐Ż de l'interior de la Catedral de Palma de Mallorca, que li encarrega el bisbe Campins, obres que duraran 10 anys i quedaran inacabades.
Els anys seg´┐Żents seran crucials, perqu´┐Ż Gaud´┐Ż projecta algunes de les seves obres essencials, el projecte de remodelaci´┐Ż de la Casa Batll´┐Ż, el projecte de la Casa Mil´┐Ż - La Pedrera -  i inicia la cripta de la Col´┐Żnia G´┐Żell.
L'any 1906, el 23 d´┐Żoctubre mor el seu pare Francesc Gaud´┐Ż i Serra als 93 anys a la Casa Gaud´┐Ż del Park G´┐Żell en que vivien junts des de l´┐Żany anterior.
La Casa Batll´┐Ż rep el premi de l'Ajuntament de Barcelona a una de les millors construccions de l´┐Żany.
L'any 1917, dissenya la fa´┐Żana de la Passi´┐Ż de la Sagrada Fam´┐Żlia.

´┐Żltims anys: 
Els ´┐Żltims anys de la seva vida, Gaud´┐Ż es concentra en la construcci´┐Ż de la Sagrada Fam´┐Żlia. Com a conseq´┐Ż´┐Żncia de la progressiva evoluci´┐Ż de la seva fe religiosa, entra en un profund an´┐Żlisis de tots els aspectes de la religi´┐Ż cat´┐Żlica, inclosos els lit´┐Żrgics, que li permetran entrar en tots els detalls constructius del seu temple.
L'´┐Żltim any de la seva vida va viure a la Sagrada Fam´┐Żlia.
El 7 de juny de 1926 va ser atropellat a la Gran Via de Barcelona entre els carrers Bail´┐Żn i Girona per un tramvia del n´┐Ż 30. Inicialment no va ser reconegut - degut a la simplicitat de la seva vestimenta - i el van portar a l'Hospital de la Santa Creu, a on, un cop identificat, va morir el 10 de juny de 1926 rodejat dels seus col´┐Żlaboradors i amics. Va ser enterrat a la capella de la Verge del Carme de la cripta de la Sagrada Fam´┐Żlia.
Despr´┐Żs dels anys d´┐Żoblit i de cr´┐Żtica que va generar el "Noucentisme", avui en dia la fama d´┐Żen Gaud´┐Ż ha esdevingut un fet reconegut arreu del m´┐Żn, tant per part dels especialistes com del p´┐Żblic en general.

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI