A Barcelona:
Casa Josep Maria Busquets i Juncosa (1924)
Casa Enric Laplana o Casa Mund� (1907-1909)
Casa Bernard� Martorell (1917-1924)
Casa Josep Poch i Vi�as (1917)
Casa Salvador Puig (1924)
Casa Montserrat Serra (1913)
Casa Pilar Serrahima (1911)
Casa Maria Sicars, vidua Heras (1920)
Convent de Santa Maria de Valldonzella (1910-1913)
Esgl�sia i Convent del Sant�ssim Redemptor de les Oblates de Bellesguard (1926)
Reforma fa�ana i Sal� d�actes del Seminari Conciliar (1903-1907)
Xalet Carrer Jes�s i Maria, 14 (1912-1914)

A Arenys de Mar: 
Can Ferran
Can Montal

A Cambrils (Baix Camp):
Celler de la Cooperativa (1914-1921)

A Camprodon:
Passeig Maristany (1924)
Torre Garc�a Nieto
Torre Maristany

A Capellades:
Escoles (1913) 
Esgl�sia de Sant Agust� (Escoles Pies) (1924-1932 inacabada)

A Figols de les Mines:
Esgl�sia (1919)

A L'Hospitalet de Llobregat:
Casa Patrici Fargas (1935)

A Mollerussa:
Esgl�sia (1928)

A Nav�s:
Esgl�sia parroquial de la Sagrada Fam�lia (1928-1931)

A Olius: 
Cementiri (1916)

A Puigreig:
Esgl�sia (1917)

A Sabadell:
Esgl�sia de Sant Agust� -Escolapis- (1924-1932)

A Sant Feliu de Guixols:
Casa de la Campana (1911)

A Solsona: 
Glorieta de la Casa Riu
Hotel Sant Roc (1920)
Torre Guitart

A Tarragona: 
Convent de les Teresianes (1922)

A Terrassa:
Sanatori de Torrebonica (1923)

A Vinebre:
Col�legi de les Teresianes (1904)
 

Obra funer�ria:
Cementiri (1916) a Olius (Solson�s)
Pante� Joaquim Carol i Artigas (1910) a Sabadell
Pante� M. Fel�cia Casa i Amor�s (1903) a Barcelona
Pante� Manau a Barcelona
Pante� Tormo a Barcelona

Obra desapareguda:
Casa Joan Piera (1913) a Barcelona
Casa Frederic Barris Clascar (1918) a Barcelona

[1]

Biografia:
Naixement i estudis: Neix a Barcelona l�any 1877 en un carrer - Passatge Bernad� Martorell, 1 - 2n - que duia el nom d�un il�lustre  avantpassat seu.
El seu pare, Bernard� Martorell i Falp (1843-1906), era enginyer industrial i qu�mic. La seva mare Josepa Puig i Ben�tez (1850-1884) era natural de Matanzas (Cuba). El naixement del petit Bernard�, es va produir el 20 de gener de l�any citat a dos quarts de dotze del vespre en un edifici constru�t pel seu avi l�any 1850 sobre el solar de la fabrica t�xtil de la fam�lia. El seu nom complet era Bernard� Llu�s Gonzaga, Francesc de Paula Martorell i Puig¹.
A sis anys perd� la mare, v�ctima de la tuberculosi.
Essent membre d�una fam�lia benestant i de reconegut prestigi a Barcelona, la seva educaci� va ser molt cuidada. Aix� doncs, va estudiar el batxillerat a un col�legi privat i els estius de la seva inf�ncia els va passar a la finca La Ferrussa, prop de Santa Perp�tua de Mogoda, a la comarca del Vall�s Occidental.
Als catorze anys, Bernard� viatja amb els seu pare a Par�s, ciutat que l�impressionar� fortament. Abans de comen�ar la seva carrera universit�ria, pat� un episodi de tuberculosi que el port� als sanatoris de Pau (Pyren�es Atlantiques) a Occit�nia al sud de Fran�a i posteriorment a la poblaci� su�ssa de Davos al cant� dels Grissons.
Curs� la carrera a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona, obtenint el t�tol a l�edat de 25 anys, el dia 24 d�octubre de 1902². Amb els seus companys, va fer el viatge de fi de carrera a Istanbul. Aquesta es una de les raons del seu extraordinari inter�s per l�arquitectura i l�art oriental i bizant�. Aquesta influ�ncia es ben palesa en algunes de les seves obres, com la Sala d'Actes del Seminari Conciliar de Barcelona.

Activitats professionals: D�estudiant va treballar a la Sagrada Fam�lia. El seu oncle Joan Martorell i Montells, il�lustre arquitecte que formava part de la Junta Constructora de la Sagrada Fam�lia, va presentar-lo a Gaud� amb qui va tenir una bona relaci�³. Degut a aquesta relaci�, va treballar a aquest temple i m�s endavant va actuar tamb� com a Secretari de la Junta.
El seu primer despatx professional. el va instal�lar a la casa familiar del passatge Bernard�, 1, per� m�s tard es trasllad� al carrer Ausi�s March, 16 i a partir de l�any 1924 al seu propi domicili de la Gran Via de les Corts Catalanes, 669 bis.
Des de 1903, es membre de l'Associaci� d�Arquitectes de Catalunya per la que particip� en nombrosos actes. Al seu despatx professional, hi van treballar diversos arquitectes il�lustres com: Llu�s Riudor i Carol que va arribar a ser arquitecte cap del Servei de Parcs i Jardins de Barcelona; Ignasi Maria Adroer i Calafell, catedr�tic de l'Escola d'Arquitectura; Mari� Roman� i Rius arquitecte; i el restaurador d'obres d'art Joan Sutr� i Vi�as de Figueras.
Es un dels representants m�s interessants del Modernisme tard�, encara que algunes de les seves obres, tamb� presenten caracter�stiques pr�pies de l�historicisme.
Molt aviat, un cop acabada la carrera  remata les seves primeres obres l�any 1904, es tracta del Col�legi de les Teresianes, a Vinebre i Can Ferran a Arenys de Mar.
Molt aviat tamb� comen�a la seva actuaci� com a arquitecte dioces� no nom�s a Solsona, sin� tamb� a Barcelona i Tarragona.
Per la di�cesi de Solsona signa l�any 1917 el projecte de l�esgl�sia de Puigreig, l�any 1919 la de Figols de les Mines, el 1928 la de Mollerussa.
Pr�viament  certifica diverses obres en esgl�sies del bisbat de Solsona, a m�s de les obres del seminari conciliar de Solsona l�any 1918 i a l�esgl�sia de Lladurs, l�any 1921. Potser per�, la seva obra m�s coneguda al bisbat mencionat es el cementiri d'Olius.
Es autor d�altres edificis religiosos com el Convent de Valldonzella de Barcelona (1910-1916), l�Esgl�sia de Sant Agust� de Sabadell (1932), Esgl�sia dels Escolapis de Sabadell (1924), Col�legi de les Teresianes de Tarragona (1926), Esgl�sia i Convent del Sant�ssim Redemptor de les Oblates de Bellesguard a Barcelona (1926), l�esgl�sia parroquial de Nav�s (1931).
Edificis civils a senyalar son: les Escoles de Capellades i el celler de la Cooperativa de Cambrils (1921), Can Montal a Arenys de Mar (1921), la casa de Joaquim Duran i Barraquer a Sitges (1929). Una obra molt important a Solsona es l'Hotel Sant Roc, que encara que comen�at per l�arquitecte Ignasi Oms i Pons�, va ser continuat i acabat a la mort d�aquest per Bernard� Martorell.

Esperit viatger i aficions: Bernard� Martorell va poder con�ixer algunes de les m�s importants ciutats d'Europa. Al marge del seu primer viatge citat a Par�s, va viatjar amb freq��ncia a �ustria i en particular a Viena. Naturalment, dels seus viatges en va extreure uns coneixements, que despr�s va poder aplicar en la seva vida professional. Aquests viatges van ser en part la causa del seu gran coneixement de l�arquitectura europea dels comen�aments del segle XX i en particular del moviment anglic� Eclesiologist que defensava el neogoticisme⁴.
El seu viatge de noces el va aprofitar per visitar durant dos mesos Alemanya i It�lia, pa�s aquest �ltim que va visitar novament en altres ocasions. Tamb� va visitar repetidament Par�s, que tant l�havia impressionat en la seva joventut.
Per altre banda, era un gran aficionat a la lectura. Es va interessar en especial pels texts de Dante, Blaise Pascal, William Shakespeare, autors m�stics castellans, etc.
Martorell tamb� va tenir tamb� una altra afici� molt intensa amb la pintura, arribant a ser un bon aquarel�lista. Queda const�ncia de la presentaci� d�una aquarel�la que portava el t�tol "Font de Santa Maria del Mar" a l�Exposici� de Belles Arts de Barcelona l�any 1896. A l�arxiu dioces� de Solsona, di�cesi de la qual va ser durant molts anys arquitecte, es conserven diverses aquarel�les que fan refer�ncia a projectes seus per a aquesta instituci�⁵.

Matrimoni i fills:  Bernard� Martorell es va casar l�any 1910, ja a l�edat de 40 anys, amb Merc� Jord� i Pag�s, amb qui tingu� cinc fills: Bernard�, Merc�, Josepa, Rafel i Montserrat.

Influ�ncies: Com molts arquitectes modernistes catalans, Gaud� incl�s, Bernard� Martorell va rebre l�empremta d'Emmanuel Violet-le-Duc, per� en Martorell, encara es m�s patent la influ�ncia del neog�tics anglesos, seguint els estrictes postulats del High Church Ritualism que presta una atenci� extrema als detalls i la diferenciaci� entre els diferents espais dels temples, naus, presbiteri, baptisteri o pica baptismal, torres o campanars, etc, aplicant-hi una gran varietat de t�cniques i materials.
Aquesta influ�ncia, es manifesta tamb� en l�obre d�altres arquitectes modernistes d�aquell per�ode i ens referim com a exemples a Antoni Maria Galliss� i Soqu�, Josep Font i Gum�, Jeroni Martorell i Terrats i altres. Galliss�, com Dom�nech i Montaner, foren professors de Bernard� Martorell a l'Escola d�Arquitectes de Barcelona i es segur que la forta personalitat dels mestres el va influir fortament. En especial, l�obra vista, els falsos arcs en angle recte i les files de totxos alternant colors diferents tant t�pica de Galliss� i que els arquitectes de la generaci� de Bernard� Martorell van utilitzar abastament, en una visi� del modernista s�bria i molt lluny del "coup de fouet^"6.

La mort: La guerra civil (1936-1939) va ser fat�dica per Martorell, ja que va ser empresonat, probablement a causa de les seves conviccions religioses i el seu treball per l'Esgl�sia Cat�lica. Potser el fet que intervingu�s activament en la defensa de les obres arquitect�niques durant la guerra i la seva vigorosa activitat en aquest sentit, van debilitar la seva salut.
El fet es que durant el segon any de la guerra, va morir a l�Hospital General de Catalunya (nom amb que en aquest per�ode es coneixia l�actual Hospital de la Santa Creu i Sant Pau) a les tres de la tarda del dia 8 d�agost de 1937 a l�edat de seixanta anys i com a conseq��ncia d�una miocarditis aguda.