GAUD´┐Ż I EL MODERNISME A CATALUNYA / Arquitectura / Gaud´┐Ż / Estils caracter´┐Żstics

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M´┐Żsica  

     ´┐Żrea especialCatedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme catal´┐Ż fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Prop´┐Żsit   Contacti´┐Żns   Dades d´┐Żaudi´┐Żncia

ANTONI GAUD´┐Ż I CORNET  (1852-1926)

Estils caracter´┐Żstics

 [English[Castellano]
 GAUD´┐Ż - L´┐Żhome - S´┐Żntesi biogr´┐Żfica
Biografia ampliada:  Naixement i infantesa   La nissaga de Gaud´┐Ż   Estudis i primeres activitats professionals   Acabament dels estudis d´┐Żarquitectura   Inicis professionals   La vida sentimental de Gaud´┐Ż   La plenitud    ´┐Żltims anys 
Cronologia   Influ´┐Żncies   El pensament pol´┐Żtic i patri´┐Żtic de Gaud´┐Ż   Gaud´┐Ż un m´┐Żstic catal´┐Ż   Amics de Gaud´┐Ż   Col´┐Żlaboradors de Gaud´┐Ż
 L´┐Żobra Obra arquitect´┐Żnica:   A Catalunya   Fora de Catalunya
Estils caracter´┐Żstics:   Per´┐Żode preliminar  Mud´┐Żjar-Moresc  G´┐Żtic evolucionat  Naturalisme expressionista  S´┐Żntesi org´┐Żnica
Aspectes T´┐Żcnics:   La t´┐Żcnica arquitect´┐Żnica de Gaud´┐Ż Geometria i mec´┐Żnica  
Aspectes Decoratius:   La cer´┐Żmica   El mobiliari   El ferro i altres metalls   Els vitralls
 Fonts i altre informaci´┐Ż Links   Bibliografia   Llibreria sobre Gaud´┐Ż   Altres Arquitectes Modernistes Catalans 


Estils caracter´┐Żstics en l'obra de Gaud´┐Ż:
Joan Berg´┐Żs i Mass´┐Ż, autor d'un important estudi sobre l'obra de Gaud´┐Ż "Gaud´┐Ż l'home i l'obra" divideix les seves obres, m´┐Żs que per per´┐Żodes, per tipus pl´┐Żstics i solucions mec´┐Żnico-constructives que assenyalen fites caracter´┐Żstiques. Aquesta classificaci´┐Ż ens sembla molt interessant, perqu´┐Ż defuig un plantejament basat nom´┐Żs en criteris cronol´┐Żgics, que potser no reflexen amb suficient coher´┐Żncia els valors comuns de moltes de les obres del geni. Es manifesten, en canvi, no nom´┐Żs en una evoluci´┐Ż en el temps, sin´┐Ż tamb´┐Ż, per exemple, en la utilitzaci´┐Ż dels edificis que pot plantejar la necessitat de solucions arquitect´┐Żniques diferents. Aquesta reflexi´┐Ż es una manera d'entendre l'origen d'aquesta original aportaci´┐Ż de  Berg´┐Żs en classificar l'obra de Gaud´┐Ż en cinc grans grups que son els seg´┐Żents:

Per´┐Żode preliminar:
Caracteritzat pels projectes i obres realitzades per Gaud´┐Ż durant els seus ´┐Żltims anys de carrera i les seves primeres actuacions pr´┐Żpiament professionals un cop en possessi´┐Ż del t´┐Żtol d'arquitecte.
Dintre d'aquest grup hi podem classificar a m´┐Żs de les obres que mencionem m´┐Żs avall, tota la producci´┐Ż de projectes que Gaud´┐Ż va realitz
Capella - Panteˇ del Palau de Sobrellano a Comillas.ar com a treballs de carrera, com:
- El projecte del pati de la Diputaci´┐Ż de Barcelona (Signat per Gaud´┐Ż amb data 6-10-1876).
- Pl´┐Żnol i dibuix presentat per a un examen de la porta d'un cementiri (1875).
- Dibuix per a una font monumental de 40 metres d'al´┐Żada a la Pla´┐Ża Catalunya.
- Dos dibuixos d'un projecte de moll ornamental per el port de Barcelona.
- Projecte per el Paranimf de la Universitat de Barcelona (Signat per Gaud´┐Ż el 22 de Setembre de 1877).
- Esb´┐Żs en planta del Monestir de Poblet (Gaud´┐Ż junt amb altres amics de Reus entre els que hi havia Eduard Toda, volien restaurar el cenobi q
ue havia quedat molt malm´┐Żs degut a la Desamortitzaci´┐Ż de Mendizabal).
- Dibuix de les dues fa´┐Żanes (costat jard´┐Ż i costat carrer) de la Societat Cooperativa La Mataronense.
- Dibuix de fanal per el Passeig de la Muralla (Avui Passeig de Colom) de Barcelona amb menci´┐Ż d'importants almiralls catalans.
Com a obra en estat de projecte o acabada, podem classificar dintre d'aquest grup:
- El Cambril de la Bas´┐Żlica de Montserrat (1875-1877). En aquesta obra de l'arquitecte Francesc de Pa
ula Villar, Gaud´┐Ż hi va participar en el disseny dels arcs, els pedestals inclinats i els torsos parab´┐Żlics de les bases de les columnes.
- La font monumental del Parc de la Ciutadella de Barcelona en la que va col´┐Żlaborar en l'estudi
del mestre d'obres Fontser´┐Ż (1877-1882).
- Tanca, portes i reixats de la Placeta Aribau al Parc de la Ciutadella de Barcelona (1877-1882) tamb´┐Ż en col´┐Żlaboraci´┐Ż amb l'estudi d
e Fontser´┐Ż.
- Mobiliari per l'oratori del Palau de Sobrellano a Comillas (Cant´┐Żbria) (1878).
GaudÝ: Casa Vicens
- Altar, ostensori, llums i decoraci´┐Ż de l'absis amb mosaic de la Capella del Col´┐Żlegi de Jes´┐Żs-Maria de Sant Andreu de Palomar (1879-1881).
- Fanals de la Pla´┐Ża Reial (1880). Fanals del Passeig de la Muralla de Mar (mai constru´┐Żts).
- Mobiliari divers, com una taula de despatx i vitrines d'exposici´┐Ż.
En Gaud´┐Ż tamb´┐Ż va col´┐Żlaborar en els seus anys d'estudis en altres projectes com per exemple, el convent de les Saleses de Barcelona de l'arquitecte Martorell. Aquesta col´┐Żlaboraci´┐Ż (amb la que Martorell va poder con´┐Żixer la genialitat de Gaud´┐Ż), va ser l'inici d'una relaci´┐Ż que gener´┐Ż m´┐Ż
s endavant la recomanaci´┐Ż que Martorell va fer a L'Associaci´┐Ż Espiritual de Devots de Sant Josep perqu´┐Ż es fes c´┐Żrrec de les obres de la Sagrada Fam´┐Żlia.

Mud´┐Żjar-Moresc
Construccions caracteritzades per seva policromia geom´┐Żtrica basada en el contrast e
ntre ma´┐Ż i reble. Aquest contrast s'enriqueix amb un important revestiment cer´┐Żmic. Les coronacions es completen amb c´┐Żpules d'aspecte mud´┐Żjar o ´┐Żrab. Tamb´┐Ż utilitza Gaud´┐Ż la pedra picada, per´┐Ż aix´┐Ż, ja al final d'aquest per´┐Żode.
Pertanyen a aquest grup cases com:
- Casa Vicens a Barcelona (1883-1888).
- Projecte de Pavell´┐Ż de ca´┐Ża a Garraf, per el comte G´┐Żell, que no es va arribar a construir (1882).
GaudÝ: ColĚlegi de Santa Teresa
- El Capricho de Comillas (Cantabria) (1883-1885).

- Pavellons G´┐Żell a Pedralbes - Barcelona (1884-1887).
- Pavellons ´┐Żrabs. Constru´┐Żts per a la Companyia Transatl´┐Żntica, un a Cadis i l'altre  per la exposici´┐Ż Universal de Barcelona (1887 i 1888).

- Palau G´┐Żell a Barcelona (1886-1888).


G´┐Żtic evolucionat:
Gaud´┐Ż sempre estigu´┐Ż conven´┐Żut que el g´┐Żtic es un estil que es lluny de la ma
duresa, ja que en el seu an´┐Żlisi deia "l'art g´┐Żtic ´┐Żs imperfecte, ´┐Żs a mig resoldre; ´┐Żs l'estil del comp´┐Żs, de la f´┐Żrmula, de la repetici´┐Ż industrial. La seva estabilitat es basa en l'apuntalament permanent del boterells, ´┐Żs un cos defectu´┐Żs que s'aguanta amb crosses".
En ser encarregat dels treballs de la Sagrada Fam´┐Żlia, va fer un profund estudi del g´┐Żtic visitant diversos monuments a Catalunya, Fran´┐Ża i Espanya, cosa que no el va fer m´┐Żs que reafirmar-se en la seva posici´┐Ż cr´┐Żtica sobre aquest estil. Malgrat tot, al
guns dels seus edificis projectats i realitzats dins del segle XIX, son d'aquest estil. Ens referim a:
- Palau Episcopal d'Astorga (1889-1895).
- Casa Botines a Lle´┐Ż (1892).
- Col´┐Żlegi Santa Teresa  (1889-1894) 
GaudÝ: Xemeneies de la Casa Batllˇ

Naturalisme expressionista:
Inspirat inicialment en el barroc, aquest per´┐Żode est´┐Ż caracteritzat pel Modernisme vitalista. Aque
sta visi´┐Ż ja es percep a partir dels inicis del segle XX en nombroses obres de Gaud´┐Ż i representa una evoluci´┐Ż des de la pr´┐Żvia preemin´┐Żncia de l'est´┐Żtica g´┐Żtica que contemplavem en l'anterior punt que es va obrint cam´┐Ż cap una exuberant expressivitat com la que podem contemplar a la fa´┐Żana del Naixement de la Sagrada Fam´┐Żlia

- Casa Calvet (1898-1900).
- Cripta de l'esgl´┐Żsia de la Col´┐Żnia G´┐Żell (1908-1914).
- Park G´┐Żell (1900-1914).
- Restauraci´┐Ż de la Catedral de Palma de Mallorca (1904-1914).
- Casa Batll´┐Ż (1904-1906).
- Casa Mil´┐Ż (La Pedrera) (1906-1910).

S´┐Żntesi org´┐Żnica: 
L'´┐Żltima etapa en que Gaud´┐Ż assoleix la perfecci´┐Ż seguint el mestratge de la natura. La perfecci´┐Ż tant pel que fa a la estructura com a l'expressi´┐Ż de les seves creences. Com a la mateixa natura, la funci´┐Ż crea l'´┐Żrgan. L'arquitectura completa la bellesa de la natura aconseguint un equilibri sense fissures. L'estructura i la seva funci´┐Ż es confonen amb amb la pl´┐Żstica expressiva, amb el significat de l'obra.
L'expressi´┐Ż d'aquest cl´┐Żmax seria el Temple de la Sagrada Fam´┐Żlia. En aquesta esgl´┐Żsia hi trobem l'expressi´┐Ż d'una religiositat profunda que ens mostra un recorregut extens´┐Żssim per tota la Hist´┐Żria Sagrada, en especial el Nou Testament i tamb´┐Ż per la lit´┐Żrgia cat´┐Żlica, en una expressi´┐Ż de coher´┐Żncia total amb la profunditat del sentiment religi´┐Żs de Gaud´┐Ż. L'arquitectura i l'estructura del temple es fonen amb un ideal religi´┐Żs, del que estan totalment al servei.

 

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI