GAUD� I EL MODERNISME A CATALUNYA / Arquitectura / Gaud� / La Pobla de Lillet (Bergued�) / Xalet del Catllar�s

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M�sica  

     �rea especialCatedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme catal� fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Prop�sit   Contacti�ns   Dades d'audi�ncia

Gaud�: XALET DEL CATLLAR�S

[English] [Fran�ais] [Castellano]

Dades practiques     Historia     Descripci�     Imatges     Links     Bibliografia     Altres obres de Gaud�

Imatges


El xalet actualment
Joan Ribera
                                                  

 


El xalet tal com era l�any 1904
Arxiu Luigi

 

 


El xalet en estat ru�n�s (abans de 1971)
Col�lecci� Josep Casals

 


Els pl�nols en planta:


Roger Orriols

 

Pl�nol en al�at:


Roger Orriols

 

 

Dades practiques:

Adre�a:   Pista forestal a la Serra de Catllar�s a uns 12 Qm. del nucli de La Pobla de Lillet (Bergued�).
Inter�s:  xxxx(1 sobre 5)
Estat de conservaci�:  Fa�anes i interiors:
Correcte, per� amb modificacions que han desfigurat l�enginy�s disseny de Gaud�.
Com arribar-hi: En cotxe: El xalet es troba a 139 Qm. de Barcelona i 78 Qm. de Manresa, per la C-16 a arribar a Guardiola de Bergad�, agafar la carretera B-402 en direcci� a La Poble de Lillet. Al Qm. 9 hi ha un trencall a m� dreta que indica el Santuari de Falgars, des d�aqu� s�ha d�agafar una pista senyalada de 6 Qm. que porta fins al xalet. Amb bon temps es pot fer el recorregut amb cotxe encara que es recomanable un vehicle tot terreny.
Tamb� s�hi pot arribar a peu - en una hora i mitja - des de La Pobla de Lillet (Barri Coromines) per un cam� que est� senyalitzat amb marques grogues i llargues.
En cotxe de l�nia:
Empresa Alsina Graells trucar pr�viament al tel. 93 265 65 92. Barcelona - Manresa - Berga - La Pobla de Lillet.
Empresa Manel Mir Vila trucar pr�viament a tel. 972 70 30 12. Ripoll -Campdev�nol - La Pobla de Lillet.
Els autocars no arriben al xalet.
En tren:
RENFE, Barcelona-Ripoll o Campdev�nol. Cotxe de l�nia Manel Mir Vila (Tel. 972 70 30 12). Ripoll-Campdev�nol-La Pobla de Lillet. Des de La Pobla s�ha de seguir a peu.

Visites:  L�edifici es actualment una col�nia de vacances i nom�s es pot visitar interiorment en les condicions que s�especifiquen a la web dels propietaris: Fundaci� Pere Tarr�s
Cases de col�nies - Fundaci� Pere Tarr�s.
Informaci�: Tel�fon: (34) 93 823 61 46
- email:  [email protected]
                   Oficina d�informaci� i Turisme: Parc Xesco Boix, s/n.

Hist�ria:

Un aclariment previ:
El coneixement de que el xalet del Catllar�s es una obra de Gaud�, es recent. Aquesta original construcci� va passar un llarg per�ode en que s'ignorava tot sobre la identitat del seu autor. Encara avui seguim sense cap document conegut que demostri l�autoria del genial arquitecte.
Les primeres cronologies de l�obra de Gaud� no hi inclo�en el xalet del Catllar�s. La primera refer�ncia documentada, la trobem en el informe publicat per l�arquitecte A. Viladevall a la revista "Cortijos y Rascacielos" de Madrid (n� 35 de 05-06-1946), que fa refer�ncia a una conversa amb Dom�nech Sugranyes Gras (col�laborador de Gaud� a la Sagrada Fam�lia) en que aquest li va assegurar que aquest li havia explicat la seva autoria.
Actualment es generalment acceptada l�autoria de Gaud�, incl�s per especialistes com l�arquitecte Joan Bassegoda Nonell titular de la C�tedra Gaud� de Barcelona.

L�origen:
Les necessitats d�energia per a la producci� de ciment a la nova f�brica del Clot del Moro que estava construint (1901-1904) l�arquitecte Rafael Guastavino per a la societat Asland d'Eusebi G�ell i Bacigalupi (Comte de G�ell), estan a l�origen de la construcci� d�aquest xalet que G�ell (mecenes de Gaud�) va encarregar-li probablement cap a l�any 1901.

Efectivament, les mines de carb� del Catllar�s eren molt lluny de la f�brica del Clot del Moro a la que anava destinada la seva producci� i de qualsevol lloc habitat. Aix� va fer necessari construir un habitatge per als t�cnics i altre personal que hi treballava.
Per aixecar la construcci�, es va escollir un indret dit "els Prats", a prop de les mines i en un entorn natural rodejat de camps de conreu i deveses naturals, sense bosc, que permetia una amplia visi� sobre l�entorn d�una gran bellesa paisatg�stica.

La construcci�:
Es va iniciar l�any 1902 i es va desenvolupar en dues fases tenint en compte les desfavorables condicions clim�tiques, amb hiverns molt durs. Per aquesta ra�, durant la primera fase es va construir la estructura, els tancaments exteriors, la xemeneia central i una part de les viseres de les finestres, la que corresponia a la planta baixa. Posteriorment i en una segona fase, es van completar els treballs suposadament l�any 1903.

L�aband�:
Despr�s d�un per�ode d�intensa activitat productiva a les mines del Catllar�s, l�any 1932 el xalet va ser cedit a l'Ajuntament de La Pobla de Lillet.
Durant un per�ode de forta inestabilitat pol�tica i de frenada de l�activitat econ�mica, agreujat a m�s pel triomf del Noucentisme que defensava una est�tica i una concepci� art�stica molt diferent sin� radicalment oposada a la del Modernisme i Gaud�, el xalet va viure un progressiu deteriorament que s�anava fent m�s i m�s evident, malgrat algunes intervencions (vegis m�s avall "Les reformes") que m�s aviat servien per adaptar-lo a noves aplicacions que no pas a assegurar una verdadera reconstrucci�.
Aquesta situaci� es va agreujar com a conseq��ncia de la guerra civil i la postguerra que van deixar el xalet en un estat gaireb� ru�n�s.

Les reformes:
Ja l�any 1907, el xalet pateix les primeres reformes que van consistir en un canvi de la pendent de les viseres de les finestres i en el cobriment amb ciment del s�col inicialment recobert amb c�dols de riu.
Novament es tenen noticies de reformes a l�any 1940 en que l�edifici es trobava en condicions francament prec�ries.
A partir de 1971, el xalet va patir noves modificacions, per adaptar-lo a la nova funci� a que es va destinar, que era la de Col�nia de vacances, que van desfigurar encara m�s la seva imatge inicial.
Es va eliminar totalment l�escala que era l�element central de la fa�ana i que tenia una ra� de ser pr�ctica essent substitu�da per una altre escala met�l�lica sense cap relaci� amb el projecte original. Tamb� es va canviar el recobriment inicial de la fa�ana, per una coberta de pissarra artificial.
Igualment l'interior va patir importants modificacions.


Descripci�:

Aqu� farem un somer estudi de com era l�edifici original dissenyat per Gaud�, ja que la construcci� en el seu estat actual, ha perdut moltes de les seves interessants caracter�stiques.

Generalitats:
Es tractava d�un edifici de tres plantes amb dos habitatges per planta (total sis), amb una al�ada m�xima de 10 metres. L�estructura t� forma de volta de can� amb vessants que formen les fa�anes amb interessants obertures en forma de mansarda, tancada a banda i banda per dues parets verticals amb poques obertures i un sortint a la planta superior de cada una, que contenia les comunes.

La Coberta i les xemeneies:
Es a la vegada teulada i fa�ana i dintre d�aquesta funci� dual, les finestres tant poden ser considerades com a tals o com mansardes o lluernes.
Inicialment la base estava recoberta per un s�col fet amb c�dols de riu posteriorment recobert amb ciment.
Aquesta coberta estava coronada per un carener tamb� decorat amb pedres de riu  i al seu centre surt una de les dues xemeneies - que recollia els fums de sis estufes situades a les tres plantes de l�edifici -, l�altre xemeneia adossada a la paret vertical de tancament de la volta, nom�s servia per evacuar els fums d�una habitaci� de la planta baixa.
Es remarcable la perfecta uni� que Gaud� va aconseguir entre la coberta i els cos de l�escala.

L�escala:
Un dels elements m�s interessants de la casa era l�escala avui enderrocada. Aquesta escala que estava, com l'actual, situada en la fa�ana sud-oest, a m�s de la seva funci� com element de comunicaci� entre les tres plantes de l�edifici, contenia en el seu interior els elements seg�ents:
A la planta baixa dues entrades als habitatges, dos safareigs, dos banys, una carbonera.
A la planta primera tamb� les dues entrades als habitatges, dos banys i un quarto de mals endre�os.
Podem doncs afirmar que aquesta escala no nom�s complia amb la seva funci� de comunicaci�, sin� que a m�s presentava una interessant plurifuncionalitat i contenia elements essencials per a la vida a l'interior de l�edifici.

L'interior:
Es caracteritzava per una senzillesa gaireb� espartana, eliminant tot lo superflu, els espa�s in�tils i maximitzant la comoditat.
Cada una de les tres plantes del xalet tenia dos apartaments cada un d�ells amb acc�s directe a l�escala, a la planta baixa hi havia a m�s les cuines menjadors.
Degut a la estructura de l�edifici, la superf�cie �til de cada planta s�anava reduint des de la primera a la tercera. Els apartaments disposaven de divisions interiors, menys a la planta superior, en que cada apartament disposava d�una sola estan�a (veure pl�nols).
Els criteris de confort no eren nom�s marcats per l�espai disponible, sin� que tamb� es tenien en compte altres aspectes funcionals per atribuir els apartaments per categories professionals. Aix� el personal de manteniment i servei es situava en la planta baixa, per tant en un area en contacte directe amb el terra, amb el pitjor a�llament t�rmic i amb les eventuals olors de les cuines i menjadors. El personal directiu i t�cnic amb les seves fam�lies es situava a la planta interm�dia, en una zona amb millor a�llament al estar protegit del exterior per les plantes inferior i superior que actuaven com a cambres d�aire. Al tercer nivell, es suposa que s�hi allotjava el personal m�s subaltern o servia com a espai d�usos alternatius.

Conclusi�: 
En opini� de Joan Bassegoda, Gaud� aconsegueix en aquest edifici una simbiosi perfecte entre l�est�tica i la funcionalitat.
Aquesta simbiosi, es un dels aspectes que m�s impressiona i fascina en aquest edifici i en general en la seva arquitectura.
 

Imatges publicades amb l�autoritzaci� de l'Ajuntament de La Pobla de Lillet i de "L'Espill" editora del llibre "Gaud� a la Vall de Lillet" del que s�han extret les fotografies i pl�nols, a m�s de bona part de la informaci� escrita que es recull en aquesta pagina.

LINKS seleccionats a d�altres Webs sobre el xalet del Catllar�s

- Xalet del Catllar�s  Pagina del xtec sobre el xalet del Catllar�s 
-www.gaudi2002.bcn.es  Pagina de gaudi2002 sobre el xalet de Catllar�s 

 

Bibliografia espec�fica sobre el xalet del Catllar�s

Titol Autor Publicat per Any
 
 LLIBRES:
  Gaud� a la Vall de Lillet   Bassegoda, Joan i altres   �mbit de Recerques del Bergued� 2002
  Guia d�art del Bergued�   Bernadic, A. i altres   Consell Comarcal del Bergued� 1991
  El passat de la nostra vila, La Pobla de Lillet   Rosi�ol Orriols, Joan   Editorial La Llar del Llibre 1988
  Guia del Bergued�   Vilad�s, R. i altres   �mbit de Recerques del Bergued� 1985
 
 ARTICLES:
Viladevall Marf�, Ass�s:
"Chalet en el Pirineo catal�n": Cortijos y rascacielos, 2� �poca, n� 35 - Madrid 05-06-1946
 

Altres obres de Gaud�: 

A Barcelona: Bellesguard  Casa Eduard Calvet  Casa Batll�  Casa Vicens  Col�legi Santa Teresa  Escoles Sagrada Fam�lia  La Pedrera  Pavellons G�ell  Palau G�ell  Park G�ell  Sagrada Fam�lia  Tanca Finca Miralles 
A La Pobla de Lillet:  Xalet del Catllar�s  Jardins Artigas
A Matar�:  Cooperativa Obrera
A Montserrat:  Via Crucis (1er misteri de Gl�ria)
A Santa Coloma de Cervell�:  Col�nia G�ell
A Garraf (Sitges):  Cellers Garraf
A fora de Catalunya:  Casa Botines (Lle�)  El Capricho (Comillas)  Palau Episcopal (Astorga)

 

PUJAR

ANTERIOR

SEG�ENT

INICI