Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M�sica  

[English] [Fran�ais] [Castellano]

Hist�ria:

Els inicis:
Aquests jardins van ser encarregats a Gaud� per Joan Artigas i Alart (foto a continuaci� *) en ocasi� d�una de les estades que l�arquitecte va fer a la Pobla de Lillet. Gaud� va fer un primer viatge l�any 1902 per seguir l�evoluci� de les obres de construcci� del xalet del Catllar�s. Aquest xalet era un enc�rrec fet a Gaud� per Eusebi G�ell i Bacigalupi (Comte de G�ell i mecenes de Gaud�).
Artigas, que era amic de G�ell i propietari d�una f�brica t�xtil i que coneixia el treball de Gaud� al Parc G�ell que aleshores estava en construcci�, volia fer un jard� al costat de la seva f�brica a banda i banda del riu Llobregat, que travessava la seva finca.
Artigas es va assabentar de l�estada de l�arquitecte a La Pobla i li va fer arribar una petici� de que el reb�s. El fet es que en un posterior viatge de Gaud� a la Pobla, Artigas va enviar una tartana a recollir-lo a l�estaci� de Ripoll i va hostatjar l�arquitecte a casa seva.
Artigas va demanar a Gaud� uns esbossos del jard�. Despr�s de aquesta estada a La Pobla de Lillet, Gaud� va tornar a Barcelona i ......

La construcci�:
Gaud�, no nom�s va realitzar els esbossos demanats per Artigas, sin� que li va enviar dos paletes dels que treballaven al Parc G�ell perqu� ajudessin en la construcci� dels jardins i formessin els treballadors que havien de continuar les obres una vegada ells tornessin a Barcelona, cosa que van fer durant un per�ode de dos mesos, fins que van traspassar la responsabilitat als paletes i m� d�obra poblencs.
Les obres es van prolongar des de 1903 fins a 1910. Durant aquest per�ode, a finals de l�any 1903, va morir en Joan Artigas i Alart, promotor inicial del projecte.
De la continuaci� de l�activitat de l�empresa i de la construcci� del jard� se�n va encarregar el seu hereu Joan Artigas i Casas (foto a la dreta _*).
Els obrers locals van seguir la construcci� seguint els esbossos de Gaud� fins a l�acabament del projecte.
Lamentablement, els mencionats esbossos originals no ens han arribat, ja que es van cremar en l'incendi de la f�brica al final de la guerra civil (1939).

L�aband�:
Des de l�acabament de les obres, el jard� ha passat, com es l�gic, per nombroses vicissituds hist�riques.
En morir en Joan Artigas i Casas l�any 1934 i en iniciar-se al cap de dos anys la guerra civil, el jard� va anar caient en l�aband� al que contribu� encara m�s l'incendi de la f�brica abans mencionat.
Els anys 50, la fam�lia Artigas es va traslladar a Barcelona.
Durant aquests anys, l�obra de Gaud� i el modernisme en general eren fortament criticats, primer pel noucentisme i posteriorment per concepcions arquitect�niques que van arribar incl�s a proposar la interrupci� dels treballs de la Sagrada Fam�lia.

El renaixement:
No va ser fins a l�any 1971 en que va apar�ixer al diari de Barcelona "El Correo Catal�n" un reportatge que portava el t�tol de "Gaud� en la Pobla de Lillet". En aquest escrit, es parlava dels Jardins Artigas, del xalet del Catllar�s i del xalet del Clot del Moro i es suggeria que eren obra de Gaud�.
Aquest va ser l'inici d�un nou inter�s per aquestes excepcionals obres que malgrat tot, no va acabar de quallar fins a l�any 1982 en que un alumne de doctorat de la C�tedra Gaud� -Josep Llu�s Dalmau i Miralles- va realitzar un estudi que inclo�a un aixecament de pl�nols dels jardins.
L�any seg�ent -l'11 de Juliol de 1983- l�alcalde de La Pobla de Lillet, Joan Casanova, i els germans Costa Artigas -propietaris del lloc-, varen signar un acord de cessi� del jardins per un per�ode de 25 anys per a us p�blic.
L�any 1989, l�alcalde de la Pobla Josep Bober, va encarregar a la C�tedra Gaud� els estudis per a la redacci� d�un projecte de parc p�blic en el que van intervenir els arquitectes Joan Bassegoda, Witold Burkiewicz i l�arquitecte t�cnic Ramon Espel.
Els treballs de restauraci� es van anar realitzant de mica en mica a partir de l�any 1992, respectant la idea inicial de Gaud�, refent totes les escultures i aplicant noves t�cniques a on era necessari, com per exemple en les baranes substituint les malles met�l�liques de l'interior que provocaven problemes d�oxidaci�, per malles pl�stiques.
En totes aquestes actuacions ha estat molt important la col�laboraci� d�un extraordinari paleta local, Valent� Rovira.

L'actualitat:
Actualment, el jard� presenta un excel�lent aspecte i es recorregut per nombrosos visitants que, si ho volen, poden gaudir a m�s de visites comentades.
 

Descripci�:

Generalitats:
En contraposici� a l�altre gran jard� de Gaud�, el Park G�ell, que es un jard� sec, aquest es un jard� humit.
Efectivament, als Jardins Artigas els hi sobra l�aigua. Estan travessats pel riu Llobregat, tenen una font, la "Font de la magn�sia" (nom pel qual tamb� es coneixen) i es troben en un indret humit i muntany�s.
Una altra diferencia entre ambd�s jardins es el car�cter de parc urb� i d�estructura molt ordenada i de molts espa�s oberts encara que molt adaptat a la natura del Park G�ell, al costat dels Jardins Artigas que son de tipus naturalista, amb poques flors, salvo les naturals de la seva vegetaci� i amb una exuberant vegetaci� natural.
Sembla com si aqu�, Gaud� nom�s hagu�s volgut facilitar el pas de l�home intervenint el m�nim imprescindible per no canviar la natura.
Els jardins Artigas tornen a ser, com totes les obres de Gaud� un paradigma d�originalitat i d�imaginaci� que trobem expressada a tots els racons de l�obra. Per� a l�inrev�s del Park G�ell (amb el que no podrem parar de fer comparacions), els Jardins Artigas mostren una sobrietat de color que es l�ant�tesi del colorisme del trencad�s tant abund�s al Park G�ell. Aquesta sobrietat es deguda a l'utilitzaci� de materials naturals propis del lloc, sobretot la pedra natural rocallosa. Per aix� els colors predominants son el marron de la pedra i el verd de la vegetaci�.

L�entrada:
L�acc�s als jardins es fa actualment per una nova entrada al costat del trenet de La Pobla al Clot del Moro.
Baixant les escales que ens porten al nivell inferior dels jardins i seguint cap a l�esquerra, per un passeig que bordeja el riu amb baranes i jardineres de pedra, arribem a una cascada de pedra r�stega coberta de molsa per on rellisca l�aigua.
M�s endavant a la dreta es recolza el pont coix que ens porta a l��liga i la glorieta. Per� nosaltres continuem recte endavant fins a arribar a l�esquerra a la Font del Bou (obra com totes les escultures del jard� que es van fer amb motiu de la restauraci�, de Ramon Millet i Dom�nech) al fons d�un bosquet de pins.

La Font de la magn�sia:
Seguint el cam� i pujant unes poques escales, arribem a una placeta amb baranes sobre la llera del riu.
Aquesta placeta es situa justament a sobre de la cova artificial de la Font de la magn�sia, que sembla ser la denominaci� que inicialment designava els jardins (en comptes de Jardins Artigas).
Aquesta cova est� constru�da amb grans pedres de riu, te dues entrades i dues obertures des de les que es veu el riu. Un banc de la mateixa pedra recorre les parets sinuoses de la cova i permet gaudir de la fresca i la remor de l�aigua, sobretot a l�estiu.
A prop de la baixada de la Font de la magn�sia i de l�antiga entrada als jardins hi trobem una petita pla�a que est� al costat del riu amb una jardinera i un banc.
Una mica m�s enll�, trobem la p�rgola de la Font del Lle� (obra tamb� de Ramon Millet).
Les inevitables refer�ncies religioses que trobem en gaireb� totes les obres de Gaud�, estarien representades en aquest jard� pels s�mbols dels quatre evangelistes: el lle� de Sant Marc representat a una de les fonts, el bou de l�altra font que representaria Sant Lluc, l��liga del comen�ament de l�escala que ens porta a la glorieta, que representaria Sant Joan. Sant Mateu hauria estat representat per un �ngel actualment inexistent, que sembla ser que hauria estat dins de la gruta de la font de la cascada fins a la guerra de 1936-1939. Aquestes quatre imatges formarien a vista d�ocell una creu imaginaria.

El nivell superior (�liga, glorieta):
Tornant enrere, arribem al Pont inclinat amb escala emmarcada per dues grans jardineres de pedra, que ens permet de travessar el Llobregat i pujar fins a una successi� de petites plataformes amb baranes de ciment imitant troncs, en les quals trobem un mirador, l�est�tua de pedra petita encastada en ciment que representa un �liga i una mica m�s amunt la glorieta.
Passada la glorieta, un cam� ens permet anar pujant entre jardineres d�original disseny amb formes retor�ades i constru�des amb pedra petita encastada al ciment (com l'�liga), fins a un original arc de ciment imitant la fusta.
A partir d�aqu�, comen�a la baixada per un llarg cam� en ziga-zaga que ens fa baixar agradablement fins al nivell en que hem iniciat la visita, per� no sense abans haver passat per un mirador amb una taula i tres bancs, un de gran recolzat a la paret i dos de m�s petits a ambd�s costat de la taula des de on es t� una vista sobre el Pont dels Arcs.

El Pont dels Arcs:
Aquesta es potser la construcci� m�s important del jard�, i no nom�s ens mostra la seva curiosa estructura de cinc arcs de pedra rocallosa en sentit longitudinal i transversal, sin� que a m�s, a l�entrada hi trobem les figures d�un home i una dona portant un cistell al cap. 
Les cares i mans d�aquestes figures son una aportaci� feta durant la restauraci� - obra tamb� de l�escultor Ramon Millet -, que ja existien abans, per� fetes amb pedra r�stega no esculpida.
Al costat de la dona del cistell del pont hi ha una escala amb barana de ciment imitant fusta, que ens porta a una placeta sota el pont.

Final de la visita:
Travessant el Pont dels Arcs arribem a l�altra banda del riu just davant de les escales de sortida a on tornem a trobar la pla�a circular amb una palmera rodejada de pl�tans que ens havia rebut a l�entrada.

El temps necessari per realitzar la visita, dep�n naturalment de com la vulguem fer, ja que els jardins inviten a la calma, el descans i la reflexi�, per� un temps d�una hora es raonable.
 

_*
Les fotografies de Joan Artigues Alart i Joan Artigas Casas son part de la col�lecci� de Rosario Costa Artigas i es publiquen amb l�autoritzaci� de Editorial Amalgama, Edicions-�mbit de Recerques del Bergad�, editors del llibre "Gaud� a la Vall de Lillet" del que son autors Joan Bassegoda, Ramon Espel i Roger Orriols.
Les altres fotos estan publicades amb autoritzaci� de l'Ajuntament de La Pobla de Lillet.