GAUD� I EL MODERNISME A CATALUNYA  / Arquitectura / Dom�nech i Montaner / Barcelona / Palau de la M�sica Catalana

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M�sica  

     �rea especialCatedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme catal� fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Prop�sit   Contacti'ns   Dades d'audi�ncia

Dom�nech i Montaner: PALAU DE LA M�SICA CATALANA

[English] [Fran�ais] [Castellano]
  Sobre el Palau de la M�sica Catalana:  Dades pr�ctiques   Hist�ria i descripci�   Imatges
  Accessibilitat per a minusv�lids
  Fonts i Informaci� addicional:  Links   Bibliografia   Llibreria sobre el Palau de la M�sica   Altres obres de Dom�nech i Montaner 
 

Miquel Blay: Palau de la Msica Catalana "Can Popular"

Dades pr�ctiques:
Adre�a:   Carrer Palau de la M�sica, 4-6 / Carrer de Sant Pere Mes Alt, 11  Barcelona
Inter�s:
xxxxx  (5 sobre 5)
Estat de conservaci�: El Palau ha estat recentment restaurat i est� en
bones condicions  tant a l�exterior com a l'interior. Recentment s�han inaugurat els importants treballs d�ampliaci�, que tot hi respectant l�obra de Dom�nech i Montaner, han perm�s d�afegir una nova sala per concerts de cambra en el lloc en que abans hi havia una esgl�sia, permetent la visi� d�una de les fa�anes laterals fins ara oculta.
Transports:  Autobusos: 17, 19, 40, 45
                   Metro:  L1, L4 (Urquinaona)

Visites: De dilluns a diumenge, visites cada mitja hora. Idiomes catal�, castell� i angl�s. Duraci� 50 minuts. M�xim de persones per visita 55. El programa de visites pot ser alterat o interromput segons els actes que s�hagin de celebrar al Palau.
Venda de tiquets de visita: De dilluns a diumenge a la oficina de venda del Palau i a la botiga "Les muses del Palau" (Carrer de Sant Pere m�s Alt) de 9,30 a 15 h.
No s�accepten reserves, per� els tiquets poden adquirir-se amb una setmana d�antelaci�. A partir de 25 entrades, els tiquets poden pagar-se per transfer�ncia banc�ria o tarja de cr�dit, trucant a les oficines.
Tel�fon: +(34) 902 442 882, Fax: +(34) 295 72 08, E-mail:
[email protected].
Preus: Individual 8 Euros
          Grups (m�nim 25 persones) 7 Euros
          Estudiants, pensionistes i aturats 7 Euros (amb identificaci�)
          Membres Fundaci� Orfe� Catal� - Palau de la M�sica  Entrada lliure (amb identificaci�)
          Membre Orfe� Catal�  Entrada lliure (amb identificaci�)
Els horaris, preus i altres dades poden variar, aconsellem que ho comproveu pr�viament.
Accessibilitat per a minusv�lids: L'edifici est� dotat d'ascensor que permet despla�aments verticals sense problemes per cadires de rodes.
Informaci�: Palau de la M�sica Catalana
                   C/ de Sant Francesc de Paula, 2 - 08003 Barcelona
                   Tel�fon: +(34) 902 442 882
                   Fax: +(34) 295 72 08
                   E-mail: [email protected]
                   
Web: http://www.palaumusica.org
                   Botiga Les Muses del Palau
                   C/ de Sant Pere m�s Alt, 1 - 08003 Barcelona
Ruta del Modernisme

Hist�ria:
Aquest edifici es la seu de l'Orfe� Catal�, aquesta prestigiosa instituci� catalana ha tingut des de la seva fundaci�, per Llu�s Millet i Amadeu Vives, l�any 1891 un paper important en la defensa dels valors de la cultura catalana. Aquesta es la ra� per la que la decoraci� de l'edifici mostri escampats per la sala d�audicions m�ltiples representacions de les quatre barres i altres s�mbols nacionals catalans, que durant el franquisme es varen mantenir tapades per cortines.
La sala de concerts va ser projectada per l'arquitecte Llu�s Dom�nech i Montaner  que l'any 1904
va rebre l'enc�rrec del que aleshores era el president de l'entitat, Joaquim Cabot, de fer una sala de concerts per a l'Orfe� Catal�. L'edifici s'havia d'aixecar en un solar que l'Orfe� havia adquirit al carrer de Sant Pere m�s Alt a Barcelona, a on hi havia estat el claustre del convent de Sant Francesc. La primera pedra es va posar el 9 de febrer de 1905 i la construcci� que va patir de diverses contrarietats - econ�miques, estructurals, els canvis que anava introduint Dom�nech i Montaner al seu projecte inicial y la destrucci� fortu�ta dels models de l'escenari -, per� el 3 de mar� de 1907 s'acabava la cobertura de l'edifici i es feia l'inauguraci� el 15 de febrer de 1908. Aquell mateix any, l'edifici va rebre el guard� al millor edifici de l'any en un Concurs promogut per l'ajuntament de Barcelona. El finan�ament de l'obra es va realitzar per mitja de l'emissi�, per un valor d'un total de 600.000,- pessetes, de 6000 0bligacions per un valor unitari de 100 pessetes.
Dom�nech, va saber treure un bon resultat d'un espai irregular situat en un xamfr�. Va fer un disseny amb tres fa�anes, les dues del xamfr� i una altra que tocava amb una paret mitgera molt llarga, creant amb tot plegat una simetria que donava un equilibri entre tots els elements de la sala de concerts.
El Palau no nom�s ha viscut esdeveniments relacionats amb la m�sica i amb l'art, sin� que ha estat un important centre de l'activitat social, cultural i pol�tica de Barcelona. Aix�, en els primers anys de la seva vida, eren normals al Palau els concerts de L'orfe� Catal� amb un important contingut patri�tic. S'hi celebraven tamb� actes pol�tics importants com les Assemblees de Solidaritat Catalana. El Cant de la Senyera, La Santa Espina, Els Segadors i altres peces de l'imaginari pol�tic catal�, hi eren freq�entment presents. La dictadura del general Primo de Rivera, per�, va ordenar la clausura del Palau durant un per�ode de quatre mesos del 25 de juny al 13 d'octubre de 1925.
L'adveniment i els anys de la segona rep�blica espanyola, van representar en aquest sentit una millora important. Per� novament la guerra espanyola de 1936-39 i la vict�ria de les forces franquistes, de ideologia profundament contraria al catalanisme del que l'Orfe� n'era un representat molt qualificat, varen representar un trencament en que fins i tot es va obligar a castellanitzar el seu nom, havent-se de programar freq�entment concerts i actes d'acord amb la ideologia feixista del r�gim triomfador de la guerra, com per exemple un concert del Cor de les Joventuts Hitlerianes que es va celebrar el 1943.
Malgrat totes les dificultats, el Palau va seguir tamb� programant m�sica de concert, amb actuacions de brillants compositors i artistes catalans com  Eduard Toldr� que hi feu el seu primer concert com a director de la Orquestra Municipal de Barcelona, Vict�ria del �ngels que hi va debutar l'any 1944 i molts d'altres. L'Orfe� Catal� no va poder reiniciar-hi les seves activitats fins a l'any 1946.
L'any 1960, es van produir els coneguts com a Fets del Palau, en que amb motiu del centenari del naixement de Joan Maragall, es va programar la interpretaci� de El Cant de la Senyera. La interpretaci� es va prohibir en l'�ltim moment el que va provocar que part del p�blic assistent es pos�s dempeus i comenc�s a cantar-lo, llan�ant-se entre el p�blic fulls contra el dictador general Franco. Aquests fets van provocar diverses detencions entre les que destaca la de Jordi Pujol futur president de la Generalitat de Catalunya. Finalment i a partir de 1967 es va poder interpretar legalment El Cant de la Senyera.
L'any 1971 el Palau va ser declarat Monument Nacional. Amb aquest motiu es van realitzar diverses obres de restauraci� i millora de l'edifici que van ser dirigides pels arquitectes Joan Bassegoda i Nonell i Jordi Vilardaga.
 

Estructura i descripci�:
Dintre d�aquesta sala cal destacar la boca de l�escenari, tota ella una escultura que representa la Cavalcada de les Walkiries a una banda i el bust de Beethoven a l�altre, realitzats per Pau Gargallo i D�dac Massana. El fons de l�escenari cont� diversos alt relleus amb decoraci� de mosaic obra d'Eusebi Arnau i Mario Maragliano. Es espectacular la vidriera zenital de Rigalt i Granell.
La fa�ana esta constru�da en ma� vermell vist i es decora amb mosaics de Llu�s Br�, destacant-hi un grup escult�ric en homenatge a la Can�� Popular obra del prestigi�s escultor Miquel Blay.
La UNESCO va declarar aquest edifici "Patrimoni de l'Humanitat" l�any 1987.

Imatges:
 
Domnech i Montaner: Palau de la Msica Catalana    Faana

Domnech i Montaner: Palau de la Msica Catalana    Faana

Domnech i Montaner: Palau Msica Catalana    Columna a l'entrada principal

 Domnech i Montaner: Palau de la Msica Catalana Detall de les columnes de la faana lateral que dona al carrer Amadeu Vives
 

Domnech i Montaner: Palau de la Msica Catalana   Entrada principal

Domnech i Montaner: Palau de la Msica Catalana   Detall cermic d'una columna

Domnech i Montaner: Palau de la Msica Catalana   Guixeta Domnech i Montaner: Palau de la Msica Catalana   Capitell
 

Links a d'altres webs espec�fiques sobre el "Palau de la M�sica Catalana"

PALAU DE LA M�SICA CATALANA La web oficial del Palau de la M�sica Catalana   
Llu�s Millet Una web sobre la vida de Llu�s Millet (el fundador - junt amb Amadeu Vives - de l'Orfe� Catal�) 
 
http://www.xtec.es/~sargemi/moviment/moderni2.htm  Una web sobre la m�sica modernista a Catalunya   
Palau de la M�sica Catalana  Una web amb amplia informaci� sobre aspectes arquitect�nics i socials del Palau 
Palau de la Musica Catalana by Lluis Domenech i Montanter  Curta descripci� i fotos exteriors del Palau 

 

Bibliografia sobre el Palau de la M�sica Catalana - Orfe� Catal�

Titol Autor Publicat per Any
Orfe� Catal�. Llibre del Centenari Art�s, P. i Millet, L.
Arquitectura modernista Bohigas, Oriol Editorial Lumen 1968
El arte modernista catalan Cirici, Alexandre Aym� editor 1951
El Palau de la M�sica Catalana de Llu�s Dom�nech i Montaner  Dom�nech i Montaner, Llu�s
Fotos: Marc Llimargas
Llu�s Dom�nech i Girbau  
 

 Llibreria sobre el Palau de la M�sica


 
 
Altres obres de Dom�nech i Montaner: 
A Barcelona: Casa Fuster  Casa Lamadrid  Casa Lle� Morera  Casa Thomas  Museo de Zoologia  Editorial  Montaner i Sim�n  Hospital de Sant Pau  Palau de la M�sica Catalana  Palau Ramon Montaner
A Canet de Mar:  Ateneu Canetenc  Casa museu Dom�nech i Montaner  Castell de Santa Florentina  Casa Roure (Ca la Bianga)
A Olot:  Casa Sol�-Morales
A Reus:  Casa Gasull  Casa Nav�s  Casa Rull  Institut Pere Mata 
Fora de Catalunya:  Cementiri (Comillas)  "Fuente de los Tres ca�os" (Comillas)  Universitat Pontif�cia (Comillas)
 

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI