Hist�ria:
Aquest edifici es la seu de l'Orfe� Catal�, aquesta prestigiosa instituci� catalana ha tingut des de la seva fundaci�, per Llu�s Millet i Amadeu Vives, l�any 1891 un paper important en la defensa dels valors de la cultura catalana. Aquesta es la ra� per la que la decoraci� de l'edifici mostri escampats per la sala d�audicions m�ltiples representacions de les quatre barres i altres s�mbols nacionals catalans, que durant el franquisme es varen mantenir tapades per cortines.
La sala de concerts va ser projectada per l'arquitecte Llu�s Dom�nech i Montaner  que l'any 1904 va rebre l'enc�rrec del que aleshores era el president de l'entitat, Joaquim Cabot, de fer una sala de concerts per a l'Orfe� Catal�. L'edifici s'havia d'aixecar en un solar que l'Orfe� havia adquirit al carrer de Sant Pere m�s Alt a Barcelona, a on hi havia estat el claustre del convent de Sant Francesc. La primera pedra es va posar el 9 de febrer de 1905 i la construcci� que va patir de diverses contrarietats - econ�miques, estructurals, els canvis que anava introduint Dom�nech i Montaner al seu projecte inicial y la destrucci� fortu�ta dels models de l'escenari -, per� el 3 de mar� de 1907 s'acabava la cobertura de l'edifici i es feia l'inauguraci� el 15 de febrer de 1908. Aquell mateix any, l'edifici va rebre el guard� al millor edifici de l'any en un Concurs promogut per l'ajuntament de Barcelona. El finan�ament de l'obra es va realitzar per mitja de l'emissi�, per un valor d'un total de 600.000,- pessetes, de 6000 0bligacions per un valor unitari de 100 pessetes.
Dom�nech, va saber treure un bon resultat d'un espai irregular situat en un xamfr�. Va fer un disseny amb tres fa�anes, les dues del xamfr� i una altra que tocava amb una paret mitgera molt llarga, creant amb tot plegat una simetria que donava un equilibri entre tots els elements de la sala de concerts.
El Palau no nom�s ha viscut esdeveniments relacionats amb la m�sica i amb l'art, sin� que ha estat un important centre de l'activitat social, cultural i pol�tica de Barcelona. Aix�, en els primers anys de la seva vida, eren normals al Palau els concerts de L'orfe� Catal� amb un important contingut patri�tic. S'hi celebraven tamb� actes pol�tics importants com les Assemblees de Solidaritat Catalana. El Cant de la Senyera, La Santa Espina, Els Segadors i altres peces de l'imaginari pol�tic catal�, hi eren freq�entment presents. La dictadura del general Primo de Rivera, per�, va ordenar la clausura del Palau durant un per�ode de quatre mesos del 25 de juny al 13 d'octubre de 1925.
L'adveniment i els anys de la segona rep�blica espanyola, van representar en aquest sentit una millora important. Per� novament la guerra espanyola de 1936-39 i la vict�ria de les forces franquistes, de ideologia profundament contraria al catalanisme del que l'Orfe� n'era un representat molt qualificat, varen representar un trencament en que fins i tot es va obligar a castellanitzar el seu nom, havent-se de programar freq�entment concerts i actes d'acord amb la ideologia feixista del r�gim triomfador de la guerra, com per exemple un concert del Cor de les Joventuts Hitlerianes que es va celebrar el 1943.
Malgrat totes les dificultats, el Palau va seguir tamb� programant m�sica de concert, amb actuacions de brillants compositors i artistes catalans com  Eduard Toldr� que hi feu el seu primer concert com a director de la Orquestra Municipal de Barcelona, Vict�ria del �ngels que hi va debutar l'any 1944 i molts d'altres. L'Orfe� Catal� no va poder reiniciar-hi les seves activitats fins a l'any 1946.
L'any 1960, es van produir els coneguts com a Fets del Palau, en que amb motiu del centenari del naixement de Joan Maragall, es va programar la interpretaci� de El Cant de la Senyera. La interpretaci� es va prohibir en l'�ltim moment el que va provocar que part del p�blic assistent es pos�s dempeus i comenc�s a cantar-lo, llan�ant-se entre el p�blic fulls contra el dictador general Franco. Aquests fets van provocar diverses detencions entre les que destaca la de Jordi Pujol futur president de la Generalitat de Catalunya. Finalment i a partir de 1967 es va poder interpretar legalment El Cant de la Senyera.
L'any 1971 el Palau va ser declarat Monument Nacional. Amb aquest motiu es van realitzar diverses obres de restauraci� i millora de l'edifici que van ser dirigides pels arquitectes Joan Bassegoda i Nonell i Jordi Vilardaga.
 

Estructura i descripci�:
Dintre d�aquesta sala cal destacar la boca de l�escenari, tota ella una escultura que representa la Cavalcada de les Walkiries a una banda i el bust de Beethoven a l�altre, realitzats per Pau Gargallo i D�dac Massana. El fons de l�escenari cont� diversos alt relleus amb decoraci� de mosaic obra d'Eusebi Arnau i Mario Maragliano. Es espectacular la vidriera zenital de Rigalt i Granell.
La fa�ana esta constru�da en ma� vermell vist i es decora amb mosaics de Llu�s Br�, destacant-hi un grup escult�ric en homenatge a la Can�� Popular obra del prestigi�s escultor Miquel Blay.
La UNESCO va declarar aquest edifici "Patrimoni de l'Humanitat" l�any 1987.