Aquesta casa es una obra d�art de l�arquitecte Josep Pujol i Brull, edificada l�any 1906. Es una t�pica casa rica de poble amb una exuberant decoraci� modernista a la fa�ana, en especial al voltant de les finestres. Les parets estan decorades amb motius vegetals b�sicament flors.
Alguns aspectes de la decoraci� son objecte de pol�mica entre els entesos, ja que els balcons de pedra del primer pis no combinen adequadament amb el resta de la fa�ana - segons algunes d�aquestes opinions -. 
La casa est� molt ben conservada tant a l�exterior com a l'interior a on molts dels mobles i altres elements son els originals. 
De la casa nom�s es pot visitar l�exterior.

Constru�da en una cantonada l�any 1908 segons un projecte de l�arquitecte Eduard Mercader i Sacanella.
Aquesta casa est� rodejada per un jard�, amb una torre que emergeix per sobre del cos de l�edifici i que cont� la caixa de l�escala a la part de l�edifici que dona al carrer Sant Isidre. 
Alguns dels elements m�s interessants d�aquesta fa�ana son la porta, la terrassa i les finestres amb un disseny neorom�nic 
En la fa�ana que dona al carrer Francesc Gum� l�element arquitect�nic m�s interessant es la balustrada d�inspiraci� g�tica. 
Nom�s es pot visitar l�exterior.

Casa constru�da l�any 1881 per un arquitecte desconegut. La data de construcci� es pot veure en la porta. 
T�pica casa Modernista amb tres fa�anes que donen a dos carrers i una cantonada amb una decoraci� molt rica al voltant de les obertures i baranes dels balcons fetes amb ferro forjat. 
Aquesta riquesa decorativa es va veure, per�, afectada per la venda fa alguns anys de les magnifiques vidrieres que enriquien la tribuna del xamfr�.  
L�unitat de decoraci� de les fa�anes est� refor�at per el coronament que les uneix harmoniosament.

Casa constru�da l�any 1911 per un arquitecte desconegut.
Edifici amb tres fa�anes als carrers Sant Bartomeu i Sant Gaudenci i sobre el jard� posterior. 
La fa�ana principal t� tres obertures a cada pis amb un balc� amb barana de ferro forjat al centre de la primera planta. 
Cada finestra a cada costat del balc� t� una barana de pedra decorada amb elements florals igual que la finestra central del segon pis. Al nivell del terrat, la casa mostra una cornisa que dona un aspecte unitari a les tres fa�anes. 
La fa�ana que dona al jard� est� completada per una galeria amb arcs semicirculars en el primer pis.

Casa projectada per l�arquitecte Gaiet� Buigues i Monrav� l�any 1900 en un llenguatge aparentat al g�tic franc�s, una variant poc comuna del Modernisme catal�. i
Gran casa unifamiliar amb una caracter�stica diferencial amb respecte a les edificacions corrents a Sitges a l��poca, la magnifica torre que emergeix entre les altres cases del vell centre de la poblaci�. 
Cada fa�ana de la casa t� una forma diferent, la teulada amb merlets a la part que dona al jard�, el frontispici triangular, la tribuna sobre el carrer i el balc� en el angle entre ambdues fa�anes.
Alguns dels elements decoratius del g�tic franc�s, les g�rgoles, els arcs ogivals i les balustrades adornades amb quatrilifs.  
Tamb� trobem cer�mica i ferro forjat que s�utilitzen en varies parts de l�edifici.
La casa es actualment un hotel i se�n pot visitar l'interior.

Casa constru�da l�any 1911 i ampliada el 1928 per Josep Maria Martino.
Els elements m�s interessants son el balc� amb barana de ferro forjat i la barana del terrat adornada amb formes t�picament Modernistes. 
La fa�ana lateral dona a un petit jard� amb la porta d�entrada principal.

Petita casa nom�s de planta baixa, projectada per l�arquitecte Juli Batllevell i constru�da l�any 1908.
Fa�ana decorada amb esgrafiats i coronada per una barana amb un front� arrodonit que inclou el nom de la casa.

Torre unifamiliar projectada inicialment per l�arquitecte J. L. Calvo l�any 1906 i posteriorment reformada per Josep Dom�nech i Estap� el 1907. Dom�nech va canviar la estructura de les obertures i la decoraci�. 
L�originalitat d�aquesta casa est� en aquestes modificacions i en la capella annexa. La capella trenca l�uniformitat de la fa�ana i li dona amb el seu estil rom�nic un aspecte inusual. 
Les finestres dissenyades per Dom�nech i Estap� son diferents a la planta baixa que en el primer pis, per� tenen en com� l�emmarcat esglaonat que al primer pis es molt m�s agosarat i atractiu. Es diferencien en canvi per la divisi� central de les finestres del primer pis que en les de la planta baixa no apareix. L�esglaonat de les finestres del primer pis es reprodueix en la barana del terrat.
La casa est� ocupada actualment per una fundaci� educativa.
Nom�s es pot visitar des de l�exterior.
 

Edifici projectat per l�arquitecte Ignasi Mas i Morell l�any 1913 i acabat el 1915.
La casa es un t�pic edifici urb� amb planta baixa, entresol i dos pisos m�s.
Nogensmenys, la casa est� plena d�originals estructures modernistes com les portes i finestres que estan formades per l�evoluci� d�un arc convex deprimit. 
Els pisos primer i segon presenten balcons que en el primer son correguts i en el segon petit balcons individuals per a cada obertura. Aquests balcons estan constru�ts amb ferro forjat com es caracter�stic del modernisme. 
L�element m�s caracter�stic de l�edifici es la "torre del rellotge" sobre la fa�ana que dona a la Pla�a del Cap de la Vila cantonada al carrer Major. La torre adornada amb un rellotge, est� coberta per cinc estretes teulades a dues vessants recobertes amb trencad�s que tamb� decora la torre c�nica que corona l�edifici. 
L�edifici nom�s es pot visitar des de l�exterior.

Casa situada en una cantonada, projectada per l�arquitecte Bernard� Martorell i Puig i constru�da l�any 1929.
L�element m�s caracter�stic es l�urna que es troba a l'uni� de les dues fa�anes. 
Les obertures son t�piques de l��ltim Modernisme catal�. 
Una llarga cornisa de ma� divideix la planta baixa i el primer pis. 
La fa�ana sobre el carrer Major te quatre obertures tant en el primer com en el segon pis, amb dues llargues balconades al primer i balcons individuals al segon tots amb baranes de ferro forjat.

Casa atribu�da a l�arquitecte Gaiet� Miret i Ravent�s, constru�da l�any 1907.
Es una t�pica casa Modernista amb riques decoracions florals al voltant de les obertures. 
El llarg balc� del primer pis est� sustentat per m�nsules i t� una interessant barana de ferro forjat. 
L�edifici t� un interessant coronament molt t�picament modernista.

Mercat projectat per l�arquitecte Gaiet� Buigues i Monrav� l�any 1889 i constru�t el 1890.
Els materials utilitzats son totxo per a les parets i ferro per a les bigues i la marquesina sobre el porxo de la fa�ana. 
L'interior est� il�luminat per les onze estretes finestres situades a la fa�ana sobre el porxo. Sobre aquestes finestres, un r�fec decorat protegeix la fa�ana contra la pluja. 
Trobem un escut de Sitges sobre la senzilla reixa que tanca la porta principal. 
Les fa�anes laterals presenten tamb� obertures separades per pilars, per il�luminar l'interior. 
Actualment, aquest mercat es un espai per exposicions que es pot visitar tant per fora com per dintre.
 

Est�tua de l�escultor Josep Reyn�s erigida l�any 1906 com a homenatge al Doctor Bartomeu Robert que va ser un honest pol�tic de finals del segle XIX.
El monument es troba a la pla�a de l'Ajuntament en uns petits jardins entre l�edifici de l'Ajuntament i l�esgl�sia. 
Aquesta est�tua es un magn�fic exemple del treball de Reyn�s molt interessat en el realisme dels seus personatges.

La vila de Sitges va encarregar a l�escultor Josep Reyn�s l�any 1897 un monument dedicat al pintor Domenikos Theotocopoulos dit El Greco. 
L�origen d�aquesta idea de retre un homenatge a un artista desconegut a Sitges en aquell temps, es deu a la proposta que va fer Santiago Rusi�ol, un pintor i escriptor Modernista atret per l�art de El Greco i que vivia freq�entment a Sitges, a la seva casa del Cau Ferrat a on organitzava les Festes Modernistes.
Josep Reyn�s un escultor modernista, t� una altra escultura a Sitges, el Monument al Doctor Robert i varies obres d�art a Catalunya com part de les escultures de l'Arc de Triomf a Barcelona.

Edifici projectat per l�arquitecte Salvador Vinyals i Sabater, acabat l�any 1901.
La tribuna del primer pis, sense cap particular inter�s, substitueix la inicial que tenia un aire Modernista molt m�s marcat. 
Altres lleugers tocs decoratius es troben al voltant de les finestres del segon pis i la barana del terrat.

Constru�da per el "mestre d�obres" Gaiet� Miret i Ravent�s l�any 1908.
Aquesta magnifica casa est� situada davant del mar. El projecte de Gaiet� Miret era de remarcar l�angle en que s�uneixen les dues fa�anes amb un balc� de ferro forjat que servis de sortida a la porta que es troba en aquest angle en el primer pis i que estava decorada amb una columna central llisa que va substituir una altre d�helico�dal que existia inicialment.  
La planta baixa ha vist tamb� alterar el seu dibuix original i la estructura del projecte global inicial amb planta baixa i dos pisos, tamb� es va alterar al afegir-li un tercer pis segons projecte de J.M. Martino afortunadament seguint una est�tica modernista. 
Nom�s es pot visitar l�exterior.

Casa projectada per el "mestre d'obres" Gaiet� Miret i Ravent�s, constru�da l�any 1908.
Malgrat la seva senzillesa, aquesta casa te alguns interessants elements Modernistes: el disseny de les obertures de la planta baixa, el balc� del primer pis amb una interessant barana de ferro forjat i la barana del terrat amb un dibuix ben t�pic del Modernisme catal�. 
Malauradament en el segon pis, la galeria de quatre obertures originalment constru�da va ser substitu�da per la present obertura quadrada amb balc� sense cap inter�s.

Casa projectada per l�arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia i constru�da l�any 1899.
Aquesta magnifica petita casa, malauradament no gaire ben conservada, reflexa l�estil d�un dels arquitectes m�s prestigiosos del Modernisme. 
La varietat de formes neog�tiques, amb diferents dibuixos de les obertures a cada nivell de l�edifici es una demostraci� del mestratge de Sagnier desenvolupat en un petit espai. 
La planta baixa ens mostra arcs lobulats per porta i finestra. El primer pis tamb� amb dues obertures amb llindes i rebranques adovellades es completa amb un balc� de barana ondulada constru�da amb ferro forjat i sustentat per una gran m�nsula central.
El segon pis es completament diferent amb una galeria de cinc arcs g�tics coronats per una teulada constru�da amb teula �rab i a sobre una barana que imita uns merlets.

Casa projectada per l�arquitecte Jaume Suny� i Juncosa l�any 1878. El primer propietari va ser Josep Miravent i Gatell un pintor que va prendre part l�any 1892 a la Primera Festa Modernista.
Es una casa unifamiliar amb tres nivells. La decoraci� t� un cert gust �rab.
Nom�s es pot veure des de fora.

Projecte de l�arquitecte Josep Font i Gum� constru�t entre 1910 i 1912.
La major part de l�edifici est� formada per tres cossos diferents. El arquitecte va posar molt d�inter�s en donar al conjunt una varietat de formes per evitar un aspecte massa uniforme. Per aix�, les finestres estan dissenyades amb arcs de diferents formes normalment de ma�.
La secci� central est� coronada per una c�pula.
Les seccions laterals estan ocupades per les habitacions.
Dintre de l�hospital existeix una interessant capella amb un altar del segle XVI.

Edifici atribu�t a Francesc Berenguer i Mestres deixeble de Gaud�.
Edificat en un espai natural actualment protegit per ser utilitzat com a corral d�animals. El conjunt consisteix en tres cossos amb fa�anes de pedra natural i ma� al voltant de les obertures. 
L�element m�s interessant es la coberta del pou que adopta una forma de xemeneia industrial c�nica constru�da amb pedra a la base i ma�.