LA POBLACI�
|
 |
El Pont
Nou a l'hivern
|
 |
El
Monestir de Sant Pere a l�hivern
|
 |
El Passeig
Maristany
|
|
 |
|
"Vora del
Ter", Xalet al Passeig Maristany
|
|
 |
Can
Maristany Torre al Pg. Maristany
|
|
 |
Can Vincke
- Torre al Pg. de la Font Nova
|
|
 |
|
Font de
Sant Patllari
|
 |
Beget, Esgl�sia de Sant
Crist�fol
|
 |
Beget - Crist Majestat
|
 |
|
Rocabruna |
|
Camprodon es una poblaci� situada a la comarca del Ripoll�s, te
una extensi� de 102,99 Qm� i una poblaci� de 2.344 habitants. Es troba
en un espa� natural de muntanya de gran bellesa, amb interessants
monuments, un actiu centre comercial amb botigues variades de gran
qualitat especialment vestit, alimentaci� - amb exquisides especialitats de la
comarca -, etc. Te importants monuments medievals, renaixentistes i
modernistes i es punt de partida d�interessants rutes excursionistes.
A pocs Quilometres, les pistes d�esqu� de Vallter 2000, prop de la ve�na
poblaci� de Setcases afegeixen un atractiu m�s amb la possibilitat de
practicar diferents tipus d�esports d�hivern.
Denominaci�:
El nom de
Camprodon sembla derivar del llat� "Campus rotundus" - Camp Rod� -
termes que mencionen un camp envoltat de muntanyes.
Situaci� f�sica:
La vila est� situada a la conflu�ncia dels rius
Ter i Ritort, a una altura de 988 metres. L�aiguabarreig d�aquests rius, divideix la poblaci� en dos
espais diferents, la "Vila de Dalt" que es l�antic nucli mon�stic i la
"Vila de Baix" que agrupava dintre de l�antiga muralla els entorns de l�antic
castell - avui en ru�nes - i que gira al voltant de l'actual Pla�a
d�Espanya en que trobem l�esgl�sia de l�antic convent del Carme (segle XIV), el Casal de Can Marqu�s
d�estil renaixentista i edificat al segle
XVII i l'Ajuntament de la vila d�estil g�tic catal� amb fa�ana renaixentista del
segle XVI, .
Entre aquest dos espais, es situa el "Pont Nou" que s�aixeca sobre el
Ter, constru�t entre els anys 1196 i 1226, refet parcialment al segle XIV i restaurat novament l�any 1930. Pont de pedra d�un sol arc que
suporta un ampli pas de doble pendent d�imposant aspecte i que est� unit
a una solida torre de defensa pel cant� de la trama urbana de la
poblaci�. Es l�element m�s caracter�stic de Camprodon i est� declarat
Monument historicoart�stic d�inter�s nacional.
Hist�ria:
L�origen de la vila es situa als voltants del
segle X amb la construcci� del monestir de Sant Pere, posteriorment
l�esgl�sia de Santa Maria va ser consagrada com a esgl�sia parroquial.
Ramon Berenguer III va fer l�any 1118 una concessi� de mercat a la vila
que despr�s de nombroses disputes entre els comtes i els abats, va ser
finalment venuda a la corona l�any 1251.
Va ser ocupada durant la guerra contra Joan II entre 1464 i 1472.
Posteriorment va ser ocupada pels francesos (Duc de Noailles) el 1689. Qued� finalment en mans de la
Generalitat fins el final de la guerra de Successi� en que va passar
junt amb el conjunt dels territoris dels Pa�sos Catalans i la Corona
d�Arag� a la Corona d�Espanya pels Decrets de Nova Planta. Novament va ser
ocupada pels francesos (General Dagobert) l�any 1794 durant un curt per�ode.
Durant les guerres carlines, al segle XIX, fou ocupada en diverses
ocasions per les forces d�aquests pretendents al tron d�Espanya.
Monuments, edificis i aspectes d�inter�s:
Camprodon t� a part de la seva bellesa natural, interessants
construccions que han anat definint la seva personalitat al llarg de la
hist�ria. Podem citar entre altres dintre del nucli urb�:
El Pont Nou que es probablement el monument m�s
caracter�stic de la vila.
El Monestir de Sant Pere que es l�ultima resta de l�antic monestir
benedict� de Camprodon establert cap a l�any 950 pel Comte de Besal�. Es
un monument historico-art�stic Nacional des de 1931.
Les Esgl�sies de Santa Maria de Camprodon d�estil g�tic del segle
XIV i del Carme de l�any 1352.
Can Marqu�s, casal renaixentista del segle XVII , actualment en
ru�nes.
L�edifici de l'Ajuntament, tamb� g�tic, per� amb una fa�ana renaixentista del segle XVI.
Cases Modernistes,
veure la pagina Modernisme a Camprodon.
Cases d�estiueig del Passeig Maristany, de la Font Nova i altres
(Can Wincke, El Casal, Ca n'Oliveda, Can Conde, Can Maristany, xalet
Vora del Ter, Can Guasch, etc.).
El Passeig Maristany dissenyat per l�arquitecte
Bernard� Martorell i Puig
als inicis del segle XX, es un dels primers espais urbans de Catalunya
dedicat a l�estiueig.
L�escultura Piano Suite d'Alfons Alzamora i Gras n�t d'Alb�niz,
situada a la rotonda de Forcar�.
Les escultures de Joaquim Claret i altres artistes que es poden
trobar als carrers de la vila.
Les Fonts: La Font Nova i la Mare de la Font.
Dintre del terme municipal per� fora del nucli urb� podem senyalar:
L�esgl�sia de Sant Miquel de Cavallera, edifici rom�nic del
segle XII.
La Torre Cavallera, talaia defensiva constru�da probablement a
principis del segle XIII en un lloc estrat�gic sobre la vall del Ter.
El Mas Pomer.
L�antic ve�nat rural de Freixenet.
Les Fonts: Font de Sant Patllari, del Boix, del Bot�s, de Can Moi,
de la Forcar�, del Ferro, de Llandrius, del Vern, etc.
Fora del
nucli urb� per� ja a la Comarca de la Garrotxa hi han tamb�
interessant�ssims monuments:
La poblaci� de Beget amb la seva esgl�sia rom�nica de Sant
Crist�fol i el magn�fic Crist Majestat.
La poblaci� de Rocabruna amb el seu castell, l�ermita de Sant
Valent� de Salar�a, la de Santa Maria de Bol�s i la de
Sant Antoni.
Les
Festes i Fires:
Veure la Web de l'Ajuntament de
Camprodon:
http://webspobles.ddgi.cat/sites/camprodon/default.aspx
Festival de M�sica Isaac
Alb�niz, els mesos de Juliol i Agost. Al Monestir de Sant Pere, a
les 22:00h.
Festa Major, es celebra el 21 de Juny en honor del patr� de la
vila Sant Patllari.
Processo dels Sants Misteris, durant la Pasqua a les 19 h. Surt
de la Pla�a de Santa Maria.
Fira del Dibuix i l�artesania, es celebra el primer diumenge
d�Agost a la Pla�a Santa Maria.
Fira de la Pur�ssima, es celebra el 8 de Desembre.
Comunicacions:
Per carretera: Des de Barcelona -124 Qm.- per la Carretera
C-17 - (autovia fins a Vic, carretera fins a Ripoll) - d�aqu� carretera
C-26 fins a la desviaci� d'Olot i C-38 fins a Camprodon.
Des de Girona -77 Qm.- carretera C-66 fins a Besal� N-260 fins a
Olot -30 Qm.-, des
d�Olot prendre la C-26 fins a l�encreuament amb la C-38 i per aquesta
fins a Camprodon.
Des de Perpiny�: -92 Qm.- per Autopista A-9=E-15 o
Carretera N-9 fins a El Pert�s i d�aqu� per
l�Autopista PA-7=E15 o Carretera N-II fins a Figueres d�aqu� per la
Carretera N-260 fins a Olot, aqu� prendre la C-26 i despr�s la C-38 fins a Camprodon.
Per tren: Des de Barcelona per la L�nia de Puigcerd� fins a
l�estaci� de Ripoll i d�aqu� per carretera fins a Camprodon.
Per avi�: Aeroport Girona-Costa Brava i des d�aqu� per
carretera a Camprodon.
Aeroport de Barcelona i des d�aqu� per carretera a Camprodon o tren a
Ripoll i carretera fins a Camprodon.
Webs d�informaci� general:
http://webspobles.ddgi.cat/sites/camprodon/default.aspx
Web de
l'Ajuntament de Camprodon
http://www.valldecamprodon.cc/ Web de la Vall de Camprodon -
Excursions
|
