GAUD� I EL MODERNISME A CATALUNYA / Arquitectura / Francesc de Paula Morera

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M�sica  

     �rea especialCatedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme catal� fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Prop�sit   Contacti'ns   Dades d'audi�ncia

FRANCESC DE PAULA MORERA I GATELL    (1869-1951)

 
 Sobre Morera:  Biografia:  Primers anys i estudis   Activitat professional   Obra popular i no Modernista
 Obra Modernista
Diferents fases en l�obra de F. de P, Morera  Imatges       
Cliqueu sobre les imatges per veure-les en format gran
 Fonts i informaci� addicional:  Fonts, notes i refer�ncies   Links   Bibliografia   Altres Arquitectes Modernistes Catalans 
 
Obra Modernista:

A Lleida:
  1  Aqu�rium
  2  Tanca Jardins dels Camps Elisis

  3  Casa Berg�s
  5  Casa Melcior
  6  Casa Xammar
  7  Cases Noves o de Balasch
  8  Edifici Pal�les
  9  Escorxador
10  Mercat del Pl�
(Direcci� d'obra)
11  Farinera La Meta

A Tarragona:
Mas Maci� Mallol Bosch
Casa Rafael Grau

A Artesa de Lleida:
Escoles

A Cervi� de Les Garrigues:
Escoles

Obra funer�ria:
Pante� d'Enric Nuet i Minguell, al Cementiri de Lleida


 

 Retrat de Fancesc de P. Morera [1]

Biografia:

Primers anys i estudis:
Nascut a Tarragona el 13 de mar� del 1869.
El seu pare - sobrestant d�Obres P�bliques - mor� jove, havent el jove Morera de posar-se a treballar per pagar-se els estudis d�arquitecte, especialment en feines topogr�fiques.
Aquestes activitats el van relacionar amb en Re��. Probablement aquesta relaci� es l�origen de que opt�s al c�rrec d�arquitecte municipal.
Va iniciar els seus estudis d�arquitecte l�any 1886 a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i no li fou expedit el t�tol fins el 9 d�agost de 1899. El seu expedient acad�mic no es massa brillant, abundant-hi les qualificacions d�aprovat amb alguna excepci� com el "bueno" de l�assignatura de geometria anal�tica. Aquesta ra�, o potser m�s probablement la seva, ja comentada, necessitat de treballar per pagar-se els estudis, n�explicaria la llarga durada.
Entre altres, foren professors seus Antoni Maria Galliss� i Soqu�, J. Bassegoda i Amig� i F. Villar i Lozano (el primer arquitecte del temple de la Sagrada Fam�lia, abans de Gaud�). Entre els que foren els seus companys, podem citar Salvador Valeri i Pupurull, Joan Rubi� i Bellver i Llu�s Moncunill.
L�ambient que es respirava a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona era molt din�mic , amb un model anti-academicista positiu i tecnol�gic, segons les necessitats de la burgesia de la Renaixen�a, industrial i proteccionista. Els professors m�s joves fan evolucionar l'Escola des de la pura exist�ncia administrativa a l�aventura d'"una arquitectura nacional", que donar� contingut a la perip�cia modernista.

Activitat professional:
L�any 1906, un cop acabada la carrera, Morera es nomenat arquitecte municipal de Lleida. L�Oficina T�cnica Municipal est� en aquest per�ode sota la seva responsabilitat, encara que s�hi pugui registrar espor�dicament, la intervenci� d�altres t�cnics municipals com Porqueras, l�equip Florensa-Giralt i altres.
Aquest mateix any, Morera fixa la seva resid�ncia a Barcelona, encara que conservant el seu c�rrec d�arquitecte municipal de Lleida. Aquesta situaci�, no durar� per� m�s enll� del 1912, any en que Morera torna a Lleida d�una manera definitiva.
Els lligams de Morera amb entitats professionals i corporatives son m�s aviat passives, malgrat tot, va pert�nyer a l'Associaci� d'Arquitectes de Catalunya fins el 1936, a la Associaci� d'Arquitectes d'Espanya (1930), al Sindicat d'Arquitectes de Catalunya (19936-1939). Un cop acabada la guerra civil, torna l�antiga organitzaci� als ajuntaments i en Morera es fa c�rrec  durant un curt per�ode de l'Oficina T�cnica Municipal. El febrer de l�any 1941 es jubila.
Per la relaci� d�obres, ja veiem que la seva activitat es va desenvolupar b�sicament a la ciutat de Lleida i les seves comarques, que fora d�aqu�, el seu treball va ser purament testimonial, com les dues edificacions a Tarragona, la seva ciutat natal. A Barcelona, malgrat la seva relativament llarga estada, no hem trobat refer�ncia de la seva activitat.
Encara que retirat com a funcionari, Morera continua exercint la seva professi� d�arquitecte fins a la seva mort el 20 d�agost de l�any 1951 a l�edat de 82 anys.


Diferents fases en l�obra de Morera:

Francesc de Paula Morera i Gatell: Porta de la tanca dels Camps Elisis a Lleida.

   [2] Lleida: Tanca dels Camps Elisis (Desapareguda)

El per�ode Modernista:  Encara que dintre de l�obra de Morera es dif�cil establir una cronologia en que els estils estiguin ben definits, aquest hi es abundantment representat amb dues orientacions ben diferenciades, una de caire m�s aut�cton, en la l�nia dels grans mestres modernistes catalans i una altre m�s influenciada per l�arquitectura centreeuropea.
A la primera orientaci�, pertanyen: l�Aqu�rium (n�m. 1 de la relaci�), les
tanques dels Jardins dels Camps Elisis de Lleida de l�any 1908 (n�m. 2). En aquesta �ltima obra, s�hi observen elements de disseny com les formes corbes, els motius vegetals i en quant als materials, l'utilitzaci� de la pedra, el ma�, el trencad�s que denoten una inspiraci� clarament gaudiniana. Especialment, s�hi troben motius que s�inspiren en f�rmules locals catalanes, en obres com l'Escorxador, l'Aqu�rium dels Camps Elisis, el Mercat del Pla, les Escoles d'Artesa de Lleida amb trets que ens recorden l�obra de Dom�nech i Montaner, Martinell i Puig i Cadafalch.

Francesc de P. Morera i Gatell: Pante de'Enric Nuet i Minguell al Cementiri de Lleida

[3] Pante� d'Enric Nuet i Minguell

La segona orientaci�, ens mostra una influ�ncia centreeuropea que va des de l' exuber�ncia wagneriana - Pante� d'Enric Nuet i Minguell i la tanca de l'Escorxador, fins a les caracter�stiques certament vieneses de les cases Berg�s, Melcior i tamb� les cases Aun�s (Edifici Pal�les) i Balasch.
Aquesta orientaci� es a on es desenvolupa amb m�s fermesa l�estil d�en Morera en que dintre de la contenci�, que dona amenitat a la disposici� de les obertures, volums sobresortints i murs tot trencant la monotonia especialment en l�encap�alament de les obertures que produeixen una reducci� d�esquematitzaci� gotitzant.
A les Escoles de Cervi�, els quioscs i casetes dels Camps Elisis i, especialm ent, a les vivendes i oficines de l�Escorxador de Lleida, hi trobem un plantejament secessionista similar al que va aplicar Demetri Ribes a l'Estaci� del Nord de Val�ncia.
En una l�nia de clara influ�ncia europea, en part de la Sezession vienesa i en part parisina, trobem una s�rie de edificis com el Liceu Escolar, el pas interior de l�estaci�, el dispensari de la Gota de Llet, la Casa Solsona, en que l�estil va evolucionant cap a un cert historicisme classicista.
En fases posteriors al Modernisme, l�obra de Morera mostra una gran afinitat amb la tradici� historicista i classicista francesa i tamb� amb el Noucentisme, encara que Morera no segueixi la disciplina dels principis est�tics i culturals d�aquest moviment.
M�s tard, en l�obra m�s tardana, l�evoluci� de l�estil de Morera s�estanca en una car�ncia de continguts amb que contrarestar l�allau monometal�lista de l�ambient. L�obra de Morera i molt en especial despr�s de la guerra civil de 1936-1939 es tanca dins d�una pobresa creativa que trobem en el front� de Lleida (projectat abans de la guerra, per� acabat l�any 1943) i en altres edificis com les cases Torruella, Grau i el projecte del Col�legi de Veterinaris de Lleida, que no es va arribar a construir.
En el seu llibre Morera, arquitecte Modernista?, Frederic Vil� i Tormos resumeix l�obra de Morera amb aquestes paraules: En conjunt, per� es una estimulant pres�ncia de continu�tat; Lleida t� una bona espinada arquitect�nica en el primer ter� del segle (XX), per l�acci� llarga i tena� de Morera, en ocasions brillant, en ocasions discreta, per� gaireb� sempre correcte. Naturalment, aix� no ho explica tot, cara a tenir una visi� panor�mica de l�arquitectura recent. ... Per� Morera enceta l�entramat b�sic i �s una fita que cal considerar.
L�obra de Morera es molt m�s amplia que la que presentem aqu�, per� per coher�ncia amb l�objecte d�aquest treball, hem preferit centrar-nos en la m�s evidentment Modernista.

Obra popular i no Modernista:
Morera va projectar i/o realitzar nombroses edificacions a m�s de les m�s importants i representatives que es llisten a la columna d�obra, o es mencionen al par�graf anterior.
Molts d�aquests treballs son edificis de factura senzilla, amb un caire m�s popular i la gran majoria es van edificar a Lleida, algunes no es van arribar a portar mai a terme o varen ser posteriorment enderrocades i no totes corresponen a l�estil Modernista. Ens referim, per exemple a la Casa Aynero, el Convent dels Franciscans, la Casa Serentill, la Casa Laura Montestruch, la Casa Plumbins, la Casa Ramon Montell, la Casa Ricard Vilalta, la Casa Josep Sans, el Caf� Xalet i el Templet de m�sica als Camps Elisis, tots a la ciutat de Lleida.

 

Fonts, notes i refer�ncies

Imatges:  [1] Retrat de Francesc de Paula Morera i Gatell, Morera, arquitecte modernista? autor: Frederic Vil� i Tornos, Quaderns de divulgaci� ciutadana n� 1, Col�lecci� La Banqueta, Exm. Ajuntament de Lleida, ISBN: 84-500-8213-7, Contraportada
               [2] Tanca dels Camps Elisis de Lleida, Morera, arquitecte modernista?, autor: Frederic Vil� i Tornos, Quaderns de divulgaci� ciutadana n� 1, Col�lecci� La Banqueta, Exm. Ajuntament de Lleida, ISBN: 84-500-8213-7, Pagina,19
               [3] Pante� d'Enric Nuet i Minguell al Cementiri de Lleida. Fotografia cedida per Vicent Lladonosa i Gir�     Total: 3 fotografies a la p�gina.
Text: Tal com diem a continuaci�, en el cap�tol d�agra�ments, aquesta pagina es basa en l�obra Morera, arquitecte modernista? de Frederic Vil� i Tornos.
Agra�ments:  Volem expressar el nostre agra�ment al Dr. Frederic Vil� i Tornos, Catedr�tic d'Hist�ria de l'Art de la Universitat de Lleida i autor del llibre "Morera, arquitecte modernista?" basic per la realitzaci� d�aquesta p�gina web. Tamb� li hem d�agrair la seva autoritzaci� per la publicaci� de les fotografies [1] i [2]
Agra�m al Sr. Vicent Lladonosa i Gir� l'autoritzaci� per publicar la fotografia [3]
 

Selecci� de LINKS a altres Webs sobre Francesc de Paula Morera i Gatell

Francesc de Paula Morera i Gatell - Viquip�dia  Pagina de Viquip�dia sobre Francesc de Paula Morera i Gatell  
lleida:lleida_modernista � recull  Pagina que ens mostra algunes de les obres de Morera i d�altres arquitectes Modernistes a Lleida 
 

Bibliografia espec�fica sobre Francesc de Paula Morera i Gatell

Titol Autor Publicat per Any
 Gran Enciclop�dia Catalana  Diferents autors  Enciclop�dia Catalana
 Inventari General del Modernisme  Pons Toujouse, Valent� / Bassegoda Nonell, Joan  Publicacions de la Reial C�tedra Gaud�, Barcelona 2001
 Inventario general el Modernismo  Pons Toujouse, Valent� / Bassegoda Nonell, Joan  Ediciones del Serbal, Barcelona, ISBN 84-7628-491-8 2006
 Morera, arquitecte modernista?  Vil� i Tornos, Frederic  Excm. Ajuntament de Lleida - Quaderns de divulgaci� ciutadana - Col�lecci� la banqueta n� 1 1982
 

Altres Arquitectes Modernistes Catalans

Antoni Gaud� i Cornet   Llu�s Dom�nech i Montaner   Josep Puig i Cadafalch   Juli Batllevell i Ar�s   Antoni Maria Galliss� i Soqu�   Josep Maria Jujol i Gibert   C�sar Martinell i Brunet   Bernard� Martorell i Puig   Francesc de Paula Morera i Gatell   Manel Joaquim Raspall i Mallol   Joan Rubi� i Bellver   Enric Sagnier i Villavecchia   Salvador Valeri i Pupurull   i altres.

 

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI