GAUD´┐Ż I EL MODERNISME A CATALUNYA / Arquitectura / Bernard´┐Ż Martorell / Barcelona / Monestir de Valldonzella

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M´┐Żsica  

     ´┐Żrea especialCatedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme catal´┐Ż fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Prop´┐Żsit   Contacti'ns   Dades d'audi´┐Żncia

Bernard´┐Ż Martorell: MONESTIR DE SANTA MARIA DE VALLDONZELLA

[English] [Fran´┐Żais] [Castellano]

 Dades pr´┐Żctiques   Historia:   Descripci´┐Ż de l'edifici:  L'Esgl´┐Żsia   El claustre   La resta del monestir   Imatges   (Pagina en construcci´┐Ż)
 Accessibilitat per a minusv´┐Żlids
 Fonts i altre informaci´┐Ż:  Links   Bibliografia   Altres obres de Bernard´┐Ż Martorell
 
Monestir de Valldonzella  Barcelona  Fašana principal  Arquitecte BernardÝ Martorell

Dades pr´┐Żctiques:
Adre´┐Ża:   Carrer del C´┐Żster, 41          08022, Barcelona
Inter´┐Żs: xxxxx  (3 sobre 5)
Estat de conservaci´┐Ż: 
Algunes humitats a les voltes de l´┐Żesgl´┐Żsia i alguna decoraci´┐Ż mural mostren el pas del temps i les vicissituds sofertes per l´┐Żedifici. per´┐Ż en conjunt l´┐Żestat de conservaci´┐Ż es Bo.
Transport:  Autob´┐Żs 123
Visites:  El monestir t´┐Ż una hostatgeria. Pr´┐Żvia petici´┐Ż es pot visitar l´┐Żesgl´┐Żsia i el claustre. Els hostes tamb´┐Ż poden assistir als actes lit´┐Żrgics de la comunitat. Els horaris son els seg´┐Żents:
Dies feiners:
Matines a les 6.30 h. / Oraci´┐Ż a les 7 h. / Laudes, T´┐Żrcia a les 8 h. / Sexta a les 13 h. / Nona a les 15,25 h. / Vespres a les 19 h. / Completes a les 20,20 h. / Missa di´┐Żria consultar a la comunitat.
Diumenges i Festius:
Matines a les 6.30 h. / Laudes, T´┐Żrcia a les 8 h. / Eucaristia a les 11 h. / Sexta a les 13 h.  / Nona, Rosari a les 15,15 h. / Vespres a les 19 h. / Completes a les 20,20 h.
Accessibilitat per a minusv´┐Żlids: L´┐Żentrada pel carrer Cister presenta una pendent considerable, des d´┐Żaqu´┐Ż hi ha una pendent no tant pronunciada que porta fins al porxo de l´┐Żesgl´┐Żsia. Tota l´┐Żesgl´┐Żsia es a peu pla i no presenta grans inconvenients. Per visitar el claustre, cal salvar un desnivell de baixada de cinc esglaons d´┐Żal´┐Żada mitja amb baranes, abans d´┐Żarribar a un modern ascensor de considerables dimensions que ens deixa a l´┐Żal´┐Żada del claustre.

Historia:
L´┐Żorde del C´┐Żster
Els cistercencs es crearen l´┐Żany 1098, com una branca dels benedictins, al monestir de C´┐Żteaux o Cister (Borgonya, Fran´┐Ża), amb el prop´┐Żsit de viure segons la Regla de sant Benet en tota la seva puresa.
Aviat, especialment per la forta personalitat espiritual de sant Bernat (1090-1153), abat de Claravall, gran m´┐Żstic, predicador de gran prestigi i autor de moltes obres d´┐Żespiritualitat i teologia mon´┐Żstiques, els cistercencs (anomenats monjos blancs) proliferaren arreu d'Europa.

Santa Maria de Valldonzella ´┐Żs un monestir de monges de l´┐ŻOrde del Cister, actualment situat a la part alta de Barcelona molt a prop de la gaudiniana Casa Bellesguard, area que acull tamb´┐Ż les restes d´┐Żun antic palau reial a on hi va morir l´┐Ż´┐Żltim rei de la dinastia catalana, Mart´┐Ż l'Hum´┐Ż.

Als Pa´┐Żsos Catalans i a Catalunya en particular hi han altres Monestirs Cistercencs entre els que citem:
-
Monestir de Vallbona de les Monges (Urgell): Magn´┐Żfic monestir d´┐Żestil g´┐Żtic d´┐Żuna singular sobrietat i bellesa en qu´┐Ż destaquen l´┐Żesgl´┐Żsia, els dos cimboris i el claustre g´┐Żtic.
-
Monestir de Poblet (Conca de Barber´┐Ż): ´┐Żs el conjunt cistercenc habitat m´┐Żs gran d'Europa i fou declarat patrimoni de la Humanitat el 1991. Desamortitzat el 1835, la comunitat mon´┐Żstica no hi pogu´┐Ż retornar fins al 1940.
-
Monestir de Santes Creus (Alt Camp): ´┐Żs, el monestir cistercenc que reprodueix millor el pla de construcci´┐Ż de Sant Bernard. Actualment no t´┐Ż vida mon´┐Żstica, el que permet una visita molt detallada.
-
Monestir de Santa Maria de la Valldigna, a Simat de la Valldigna (Valldigna).
- Monestir de la Real a l´┐Żilla de Mallorca

El monestir de Valldonzella
Els inicis: El monestir fou fundat inicialment a la torre de Santa Margarida de Santa Creu d'Olorda (Barcelon´┐Żs), en un lloc a´┐Żllat i bosc´┐Żs. Amb anterioritat al monestir cistercenc, sembla que hi havia hagut una petita comunitat femenina de donades, amb una esgl´┐Żsia dedicada a Santa Maria de Valldonzella, coneguda des del 1147.

El 1226 el bisbe Berenguer de Palou ced´┐Ż el lloc al monestir de Santes Creus de l'Orde del C´┐Żster perqu´┐Ż hi patrocin´┐Żs l´┐Żerecci´┐Ż can´┐Żnica d´┐Żun monestir de monges cistercenques.
La constituci´┐Ż formal de la comunitat es va fer el 4 de novembre de l´┐Żany1237. La primera comunitat la constitu´┐Żen un total d'11 monges presidides per la priora Berenguera de Cervera.

El monestir durant la Baixa Edat Mitjana, Jaume I el Conqueridor:  Un anys m´┐Żs tard de la constituci´┐Ż de la comunitat cistercenca, l´┐Żany1259, els conflictes armats del rei En Jaume I amb els nobles catalans forcen les monges a refugiar-se a Barcelona - l´┐Żany 1263 la comunitat cistercenca va obtenir del rei Jaume I el perm´┐Żs per traslladar-se a la ciutat -. Sembla ser que una part de la comunitat mon´┐Żstica, s´┐Żhavia oposat a aquesta iniciativa que finalment es va portar a terme.
Es va construir un nou monestir a ponent de la ciutat de Barcelona, extramurs, al lloc dit la Creu Coberta, gr´┐Żcies a l´┐Żauxili dels fidels als quals el bisbe conced´┐Ż indulg´┐Żncies si ajudaven a la comunitat. El nou monestir va ser inaugurat l'any 1269.
En acabar la situaci´┐Ż conflictiva no pogueren tornar al seu monestir, ja que el bisbe Arnau de Gurb,  no volgu´┐Ż que residissin m´┐Żs en un despoblat, per assegura´┐Żls-hi la millor protecci´┐Ż d´┐Żun entorn menys conflictiu.
En els anys seg´┐Żents, la import´┐Żncia del monestir va cr´┐Żixer considerablement i la comunitat nodrida principalment per filles de la noblesa catalana va rebre molts favors del rei En Jaume el Conqueridor, els seus successors i els bisbes de Barcelona, arribant a l´┐Żextrem d´┐Żincorporar-hi la parr´┐Żquia de Sant Esteva de Parets l´┐Żany de 1291. L´┐Żany 1308, la comunitat es componia d´┐Żunes 35 monges.
Com a prova del seu prestigi en aquells temps, el 1395 hi residir´┐Ż el rei Joan el Ca´┐Żador i el 1410 hi emmalalt´┐Ż i hi va morir el seu germ´┐Ż, successor i ´┐Żltim rei del Casal de Barcelona (dinastia catalana) Mart´┐Ż l'Hum´┐Ż. Pocs anys despr´┐Żs, la seva v´┐Żdua Margarida de Prades s´┐Żhi retir´┐Ż.
La situaci´┐Ż del monestir i l´┐Żobservan´┐Ża mon´┐Żstica de la comunitat van fer que, al s.XIV, els reis i la cort, en entrar o sortir de Barcelona, s´┐Żhostatgessin sovint a Valldonzella. No es estrany, doncs que el monestir gaudis de la protecci´┐Ż i del patronatge dels reis i la noblesa.

El Concili de Trento i les vicissituds posteriors:  Les reformes originades en el Concili de Trento van afectar molt la vida del monestir, ja que va insistir en la clausura i va prohibir d´┐Żentrar-hi m´┐Żs nov´┐Żcies, fins que la prohibici´┐Ż fou atenuada per Roma el 1599 gr´┐Żcies a l´┐Żintervenci´┐Ż de Felip II d'Arag´┐Ż (Felip III de Castella).
En 1640-43, durant la guerra dels Segadors, les monges abandonaren el monestir i es traslladaren dins la ciutat, essent el monestir  destru´┐Żt el 1652 amb motiu del setge de Barcelona.
El 1674 la comunitat pass´┐Ż a viure a l´┐Żantic priorat de Natzaret, a l'interior de la ciutat, situat al carrer que m´┐Żs tard reb´┐Ż el nom de Valldonzella, prop del portal de Sant Antoni de la muralla, on resid´┐Ż pr´┐Żcticament fins el 1909, b´┐Ż que durant el segle XIX les monges hagueren d´┐Żabandonar el monestir el 1814 i refugiar-se a Matar´┐Ż (una bona part de l´┐Żedifici fou destru´┐Żt, i reedificat el 1826).
El 1835 van haver d´┐Żabandonar novament el monestir a causa de la Llei de Desamortitzaci´┐Ż que obligava els ordes religiosos a abandonar les seves pertin´┐Żncies (dites en mans mortes per estar en poder d´┐Żinstitucions de les que mai sortia la propietat) en favor de l'Estat. L´┐Żany 1847, les poques monges supervivents de l´┐Żexclaustraci´┐Ż tornaren a reunir-se residint-hi fins el 1909.

El segle XX, la Setmana Tr´┐Żgica , l´┐Żactualitat:  Aquest any 1909 es van produir els fets de la Setmana Tr´┐Żgica que oblig´┐Ż les monges a refugiar-se a la Torre dels Pardals a La Sagrera, propietat de la fam´┐Żlia Valls i Mart´┐Ż.
Com molts d´┐Żaltres edificis religiosos, el convent fou destru´┐Żt pel foc.

Despr´┐Żs d´┐Żaquest fet, l´┐Żabadessa Esperan´┐Ża Roca i Roca, aconsellada pel director espiritual de la comunitat, el futur bisbe Torras i Bages, emprengu´┐Ż la construcci´┐Ż del nou monestir que ´┐Żs l´┐Żactua´┐Żl.
L´┐Żany 1913 es traslladaren a l´┐Żindret actual de Bellesguard al nou monestir projectat per Bernad´┐Ż Martorell i Puig, encara que l´┐Żesgl´┐Żsia no pogu´┐Ż ser acabada i consagrada fins al 1922. Aquesta esgl´┐Żsia, dedicada a l´┐ŻAssumpci´┐Ż, ´┐Żs un notable edifici modernista neog´┐Żtic.
Aquest estil amb reminisc´┐Żncies de l´┐Żart medieval, apareix a Europa en l´┐Ż´┐Żpoca del romanticisme, a finals del segle XIX, i t´┐Ż el seu per´┐Żode de major esplendor fins al final de la primera d´┐Żcada del segle XX.
L´┐Żesgl´┐Żsia segueix dintre dintre del Modernisme una clara orientaci´┐Ż neog´┐Żtica, amb elements molt originals que es manifesten especialment a l'interior de l´┐Żesgl´┐Żsia (per exemple: en els finestrals amb vitralls fets cada un d´┐Żells en honor dels sants de l´┐Żorde del C´┐Żster, en els interessants refor´┐Żos ornamentals dels arcs dels creuer i tamb´┐Ż en l´┐Żoriginal disposici´┐Ż de les columnes arcs i voltes del creuer i el transepte). El conjunt mostra una gran for´┐Ża arquitect´┐Żnica i decorativa.

Descripci´┐Ż de l´┐Żedifici:

 
 
 
 

Fonts, notes i refer´┐Żncies

  [1] Retrat de Bernard´┐Ż Martorell i Puig Llibre: Hotel Sant Roc de Solsona 75e aniversari (1929-2004) Primera edici´┐Ż 2004 Pag 32. Fotografia publicada amb autoritzaci´┐Ż de l´┐ŻHotel Sant Roc de Solsona.
  [2] Fotografia de
  [3] Revista

  [4] i [5]
  [6] Fotografia de

 

Selecci´┐Ż de LINKS a altres Webs sobre el Monestir de Santa Maria de Valldonzella

Bernard´┐Ż Martorell i Puig - Viquip´┐Żdia Pagina de Vikip´┐Żdia sobre Bernard´┐Ż Martorell i Puig  
http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/13594929878826721754491/021179_19.pdf  Pagina sobre la Casa de la Campana a Sant Feliu de Guixols   
Monastic Matrix  Web sobre monestirs Cistercencs amb abundant informaci´┐Ż bibliogr´┐Żfica 

 

Bibliografia sobre el Monestir de Santa Maria de Valldonzella

Titol Autor Publicat per Any
 Gran Enciclop´┐Żdia Catalana  Diferents autors  Enciclop´┐Żdia Catalana
 Enciclop´┐Żdia Salvat Catal´┐Ż  Diferents autors  Edicions Salvat
 L´┐Żher´┐Żldica del monestir de Valldonzella  Bassa i Armengol, Manuel  Germandad de Valldonzella, Barcelona

1969

 L´┐Żarquitecte Bernard´┐Ż Martorell i Puig (1877-1937)  Bassegoda i Nonell, Joan  Revista: Butllet´┐Ż de la Reial Acad´┐Żmia Catalana de Belles Arts Sant Jordi ISSN: 1133-0341 Datos Fuente: 2003, 17: 31-55, 27 Ref 2003
 Notes hist´┐Żriques del Monestir de Santa Maria de Valldonzella de Barcelona (p. 303-308)  Mas Dom´┐Żnech, J.  Bolet´┐Żn de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 1901/1902
 Santa Maria de Valldonzella  Paul´┐Ż Mel´┐Żndez, Antonio  Tip. Emporium - Barcelona, 1972
 Restauraci´┐Ż de la vida comunit´┐Żria ´┐Żntegra al cenobi de Valldonzella  Piquer i Jover, Josep J.  Barcelona 1967
 Els Monestirs Catalans  Pladevall, Antoni / Catal´┐Ż Roca, Francesc  Edicions Destino 1968
 Cataleg dels Monestirs Catalans  Zaragoza Pascual, Ernest  Abad´┐Ża de Montserrat, Barcelona 1997
 Federaci´┐Żn de monjas cistercienses de Espa´┐Ża. Breve noticia de sus monasterios    Barcelona, veure: http://monasticmatrix.usc.edu/=1199 1974
 Santa Maria de Valldoncella. Cincuentenario del nuevo monasterio, 1913-1963    Barcelona, veure: http://monasticmatrix.usc.edu/=1199 1963
 VII Centenario del Real Monasterio de Santa Maria de Valldoncella: Barcelona 1237-1937    Barcelona, veure: http://monasticmatrix.usc.edu/=1199 1944

Altres obres de Bernard´┐Ż Martorell i Puig:
A Barcelona:  Monestir de Valldonzella (1910-1913   Esgl´┐Żsia i Convent de les Oblates de Bellesguard (1929)   Esgl´┐Żsia del Sant´┐Żssim Redemptor (1926)
A Arenys de Mar:  Can Ferran   Can Montal
A Cambrils:  Celler de la Cooperativa
A Camprodon:  Passeig Maristany (1924)
A Capellades:  Escoles (1913)   Esgl´┐Żsia de Sant Agust´┐Ż (Escoles Pies) (1924-1932 inacabada)
A Figols de les Mines:  Esgl´┐Żsia (1919)
A Mollerussa:  Esgl´┐Żsia (1928)
A Nav´┐Żs:  Esgl´┐Żsia parroquial de la Sagrada Fam´┐Żlia (1928-1931)
A Olius:  Cementiri (1916)
A Puigreig:  Esgl´┐Żsia (1917)
A Sabadell:  Esgl´┐Żsia dels Escolapis (1922)
A Sant Feliu de Guixols:  Casa de la Campana (1911)
A Solsona:  Hotel Sant Roc (1920)
A Sitges:  Casa de Joaquim Duran i Barraquer (1929)
A Tarragona:  Convent de les Teresianes (1926)
A Vinebre:  Col´┐Żlegi de les Teresianes (1904)
 

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI