CEMENTIRI D'OLIUS

Dades pr�ctiques:

Adre�a: Parr�quia d'Olius OLIUS (Solson�s).
Inter�s: xxxxx (2 sobre 5). Les qualificacions d�inter�s nom�s s�atorguen a obres d�una import�ncia reconeguda.
Estat de conservaci�: Tant el cementiri com els panteons estan en Bones condicions.
Visites: Cementiri obert tot l�any.

Hist�ria:
Les disposicions en mat�ria d�higiene dictades per Carles III al segle XVIII que obligaven a l�eliminaci� dels antics cementiris parroquials fora dels l�mits urbans, van obligar a traslladar-los fora dels centres urbans en que havien estat fins aleshores. L�aplicaci� d�aquestes disposicions va ser molt dilatada en el temps, per les evidents dificultats d�ordre pr�ctic que representaven a les �rees urbanes, per� tamb� en les zones rurals.
Aquesta situaci� es l�origen de la creaci� del Cementiri d'Olius.
Per acomplir aquestes disposicions governamentals, es va encarregar l�any 1915 a l�arquitecte dioces� de Solsona - a la que pertany el municipi d'Olius - Bernard� Martorell i Puig, home de confian�a del aleshores bisbe de Solsona - m�s tard anomenat Cardenal Francesc d'Assis Vidal i Barraquer, que havia pres possessi� del bisbat l�any 1914 -.
Bernard� Martorell i Puig, deixeble de Gaud� - que influeix fortament en el seu estil -, va ser un arquitecte modernista tard�, es a dir de l��ltim per�ode d�aquest estil en que aquest ja anava essent substitu�t pel Noucentisme. De fet, a la capital del pa�s - Barcelona -, en aquests anys gaireb� no s�hi constru�en ja, ni pels m�s aferrissats arquitectes modernistes, edificis d�aquest estil. Per�, la for�a amb que el modernisme havia arrelat a tot Catalunya, una for�a basada en la potent convicci� nacional del poble catal�, feia que aquest estil hagu�s entrat profundament en l�Imaginari col�lectiu com un sin�nim d�emancipaci� nacional.
Martorell i Puig era tamb� nebot d�un altre gran arquitecte modernista, en Joan Martorell i Montells (1833-1906) que va proposar Gaud� com a arquitecte de la Sagrada Fam�lia. Amb aquests antecedents, no es estranya la prefer�ncia de Bernard� per aquest estil amb el qual va construir nombrosos edificis religiosos i laics.
Aix�, doncs, el modernisme potser havia reculat a Barcelona, per� la resta del pa�s el sentia com a seu i el seguia utilitzant com a element arquitect�nic i art�stic per la realitzaci� de tota mena d�obres d�art. Aquest va ser el cas del cementiri d'Olius.
De les vicissituds de la construcci�, se�n conserven alguns documents, com la petici� feta el 2 de febrer de 1916 pel rector Moss�n Melit� Perarnau, que demana al bisbe poder beneir el nou cementiri. Un altre document de l'1 d�octubre de 1916 detalla el cost de l�obra que va ser de 2.431'- Pessetes de l��poca (14,61 Euros), tamb� detalla les contribucions dels ve�ns per sufragar el cost de l�obra en proporci� a la seva capacitat econ�mica.
El fet de que els habitants d'Olius hagin mantingut, des de la seva construcci� fa m�s de noranta anys, amb seny i respecte el seu cementiri evitant d�introduir-hi elements estranys, ha perm�s de guardar-hi el seu estil i bellesa primitiva.

L�arquitecte:
Bernard� Martorell i Puig (1877-1937) neix a Barcelona, curiosament en un carrer - Passatge Bernard� Martorell - que duia el nom d�un il�lustre pol�tic i empresari avantpassat seu.
Acaba la carrera d�arquitecte l�any 1902 i molt aviat acaba les seves primeres obres l�any 1904, es tracta del Col�legi de les Teresianes, a Vinebre i Can Ferran a Arenys de Mar.
Molt aviat comen�a la seva actuaci� com a arquitecte dioces� no nom�s a Solsona, sin� tamb� a Barcelona i Tarragona.
Per la di�cesi de Solsona signa l�any 1917 el projecte de l�esgl�sia de Puigreig, l�any 1919 la de Figols de les Mines, el 1928 la de Mollerussa.
Pr�viament certifica diverses obres en esgl�sies del bisbat, a m�s de les obres del seminari conciliar de Solsona l�any 1918 i a l�esgl�sia de Lladurs, l�any 1921. Potser per�, la seva obra m�s important al bisbat es el cementiri d'Olius.
Es autor d�altres edificis religiosos com el Convent de Valldonzella de Barcelona (1916), l�esgl�sia i convent de les Oblates de Bellesguard (1929), l�esgl�sia de Sant Agust� de Sabadell (1932), Esgl�sia dels Escolapis de Sabadell (1924), Col�legi de les Teresines de Tarragona (1926), Esgl�sia del Sant�ssim Redemptor de Barcelona (1926), l�esgl�sia parroquial de Nav�s (1931).
Edificis civils a senyalar son: les Escoles de Capellades i el celler de la Cooperativa de Cambrils (1921), Can Montal a Arenys de Mar (1921), la casa de Joaquim Duran i Barraquer a Sitges (1929). Una obra molt important a Solsona es l'Hotel Sant Roc, que encara que comen�at per l�arquitecte Ignasi Oms i Pons�, va ser continuat i acabat a la mort d�aquest per Bernard� Martorell.
La guerra civil (1936-1939) va ser fat�dica per Martorell, ja que va ser empresonat, probablement a causa de les seves conviccions religioses i el seu treball per l'Esgl�sia cat�lica. L�any seg�ent 1937 va morir.

Descripci�:
El cementiri ocupa un espai de roques caigudes, voltades d�alzines, en que pr�cticament no s�ha alterat l�entorn natural. Es combinen, doncs, un s�mbol de la mort, les roques caigudes i un s�mbol de la vida, les alzines sempre verdes - l�alzina es un arbre de fulla perenne, molt t�pic del pa�s. Aquests elements - mort i vida - sempre son simb�licament presents en un cementiri cristi�.
L�entrada est� formada per un arc parab�lic t�picament gaudini�, d�una gran senzillesa i eleg�ncia, que trobem despr�s de pujar per una amplia escalinata de pedra r�stica. Aquesta porta, no es el punt d�obertura d�una tanca de pedra, com es habitual a tots els cementiris catalans, sin� que es un element edificat entre dues enormes pedres, que amb altres elements naturals serveixen de tancament del recinte.
A l'interior hi apareix un espai relativament ample de planta irregular, adaptada al terreny, on les tombes i els panteons en bona part excavats en les roques, segueixen el sentit ascendent de la muntanya.
Sobresurt una esvelt apilament de petites pedres en forma c�nica que culmina en una t�pica creu gaudiniana de quatre branques - essent el punt m�s alt del cementiri -. Al peu d�aquesta construcci� hi ha la tomba dels rectors d'Olius, de molt senzilla factura amb una estela circular d�un di�metre aproximadament d�un metre en que figura seguint el cercle la declinaci� en llat� de la paraula "Mort".
Per tot el recinte hi trobem, tal com ja hem dit, panteons tallats a la roca, per� tamb� senzilles creus de ferro forjat i en totes elles el nom de les persones enterrades i la data de la seva mort com a �niques inscripcions. El mausoleu m�s important es una senzilla capella feta de pedra r�stica a la dreta de l�entrada del cementiri.
El cementiri d'Olius integrat en la natura i el paisatge del seu entorn, es un model d�imaginaci�, expressivitat, llibertat, fantasia i una expressi� funer�ria de l�art Modernista popular �nica a Catalunya i al m�n.

Comparaci� amb altres obres modernistes funer�ries:
A Catalunya hi podem trobar moltes mostres de tombes i panteons modernistes Arenys, Barcelona, Canet de Mar, Figueres, Lloret de Mar i molts d�altres, molt interessants i dignes de ser visitats, per� com a conjunt, el cementiri d'Olius es �nic.
El mateix podem dir d�altres monuments f�nebres en altres pa�sos - recordem a tall d�exemple el Crematori de la Chaux de Fonds a Su�ssa, alguns panteons del Cementiri de Mil� a It�lia, el Cementiri de Comillas a Cant�bria a Espanya (obra, per cert, del nostre Llu�s Dom�nech i Montaner) i molts d�altres en diversos pa�sos europeus i fins i tot americans com alguns panteons del Cementiri de La Havana a Cuba, al Brasil o a l'Argentina. En general trobem en tots ells espectaculars dissenys modernistes d�un tarann� m�s aviat aristocr�tic en contrast amb la senzillesa i l�esperit popular i rural d'Olius.