GAUD� I EL MODERNISME A CATALUNYA / Arquitectura / Escultura / �rea especial / Modernisme funerari / Cementiri d'Olius

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M�sica  

     �rea especialCatedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme catal� fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Prop�sit   Contacti'ns   Dades d'audi�ncia

CEMENTIRI D'OLIUS

[English] [Fran�ais] [Castellano]
 Sobre el cementiri d'Olius:  Dades pr�ctiques   Hist�ria   L'arquitecte   Descripci�   Comparaci� amb altres obres modernistes funer�ries   Imatges
 Fonts i informaci� adicional:  Altres obres funeraries Modernistes   Agra�ments i fonts
 
Cementiri d'Olius: Vista general de l'entrada al recinte 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Retrat de Bernard Martorell i Puig, l'arquitecte del Cementiri d'Olius **

Dades pr�ctiques:

Adre�a:     Parr�quia d'Olius  OLIUS (Solson�s).
Inter�s:
  xxxx(2 sobre 5). Les qualificacions d�inter�s nom�s s�atorguen a obres d�una import�ncia reconeguda.
Estat de conservaci�:  Tant el cementiri com els panteons estan en
Bones condicions.                       
Visites: 
Cementiri obert tot l�any.

Hist�ria:
Les disposicions en mat�ria d�higiene dictades per Carles III al segle XVIII que obligaven a l�eliminaci� dels antics cementiris parroquials fora dels l�mits urbans, van obligar a traslladar-los fora dels centres urbans en que havien estat fins aleshores. L�aplicaci� d�aquestes disposicions va ser molt dilatada en el temps, per les evidents dificultats d�ordre pr�ctic que representaven a les �rees urbanes, per� tamb� en les zones rurals.
Aquesta situaci� es l�origen de la creaci� del Cementiri d'Olius.
Per acomplir aquestes disposicions governamentals, es va encarregar l�any 1915 a l�arquitecte dioces� de Solsona - a la que pertany el municipi d'Olius - Bernard� Martorell i Puig, home de confian�a del aleshores bisbe de Solsona - m�s tard anomenat Cardenal Francesc d'Assis Vidal i Barraquer, que havia pres possessi� del bisbat l�any 1914 -.
Bernard� Martorell i Puig, deixeble de Gaud� - que influeix fortament en el seu estil -, va ser un arquitecte modernista tard�, es a dir de l��ltim per�ode d�aquest estil en que aquest ja anava essent substitu�t pel Noucentisme. De fet, a la capital del pa�s - Barcelona -, en aquests anys gaireb� no s�hi constru�en ja, ni pels m�s aferrissats arquitectes modernistes, edificis d�aquest estil. Per�, la for�a amb que el modernisme havia arrelat a tot Catalunya, una for�a basada en la potent convicci� nacional del poble catal�, feia que aquest estil hagu�s entrat profundament en l�Imaginari col�lectiu com un sin�nim d�emancipaci� nacional.
Martorell i Puig era tamb� nebot d�un altre gran arquitecte modernista, en Joan Martorell i Montells (1833-1906) que va proposar Gaud� com a arquitecte de la Sagrada Fam�lia. Amb aquests antecedents, no es estranya la prefer�ncia de Bernard� per aquest estil amb el qual va construir nombrosos edificis religiosos i laics.
Aix�, doncs, el modernisme potser havia reculat a Barcelona, per� la resta del pa�s el sentia com a seu i el seguia utilitzant com a element arquitect�nic i art�stic per la realitzaci� de tota mena d�obres d�art. Aquest va ser el cas del cementiri d'Olius.
De les vicissituds de la construcci�, se�n conserven alguns documents, com la petici� feta el 2 de febrer de 1916 pel rector Moss�n Melit� Perarnau, que demana al bisbe poder beneir el nou cementiri. Un altre document de l'1 d�octubre de 1916 detalla el cost de l�obra que va ser de 2.431'- Pessetes de l��poca (14,61 Euros), tamb� detalla les contribucions dels ve�ns per sufragar el cost de l�obra en proporci� a la seva capacitat econ�mica.
El fet de que els habitants d'Olius hagin mantingut, des de la seva construcci� fa m�s de noranta anys, amb seny i respecte el seu cementiri evitant d�introduir-hi elements estranys, ha perm�s de guardar-hi el seu estil i bellesa primitiva.

L�arquitecte:
Bernard� Martorell i Puig (1877-1937) neix a Barcelona, curiosament en un carrer - Passatge Bernard� Martorell - que duia el nom d�un il�lustre pol�tic i empresari avantpassat seu.
Acaba la carrera d�arquitecte l�any 1902 i molt aviat acaba les seves primeres obres l�any 1904, es tracta del Col�legi de les Teresianes, a Vinebre i Can Ferran a Arenys de Mar.
Molt aviat comen�a la seva actuaci� com a arquitecte dioces� no nom�s a Solsona, sin� tamb� a Barcelona i Tarragona.
Per la di�cesi de Solsona signa l�any 1917 el projecte de l�esgl�sia de Puigreig, l�any 1919 la de Figols de les Mines, el 1928 la de Mollerussa.
 Pr�viament  certifica diverses obres en esgl�sies del bisbat, a m�s de les obres del seminari conciliar de Solsona l�any 1918 i a l�esgl�sia de Lladurs, l�any 1921. Potser per�, la seva obra m�s important al bisbat es el cementiri d'Olius.
Es autor d�altres edificis religiosos com el Convent de Valldonzella de Barcelona (1916), l�esgl�sia i convent de les Oblates de Bellesguard (1929), l�esgl�sia de Sant Agust� de Sabadell (1932), Esgl�sia dels Escolapis de Sabadell (1924), Col�legi de les Teresines de Tarragona (1926), Esgl�sia del Sant�ssim Redemptor de Barcelona (1926), l�esgl�sia parroquial de Nav�s (1931).
Edificis civils a senyalar son: les Escoles de Capellades i el celler de la Cooperativa de Cambrils (1921), Can Montal a Arenys de Mar (1921), la casa de Joaquim Duran i Barraquer a Sitges (1929). Una obra molt important a Solsona es l'Hotel Sant Roc, que encara que comen�at per l�arquitecte Ignasi Oms i Pons�, va ser continuat i acabat a la mort d�aquest per Bernard� Martorell.
La guerra civil (1936-1939) va ser fat�dica per Martorell, ja que va ser empresonat, probablement a causa de les seves conviccions religioses i el seu treball per l'Esgl�sia cat�lica. L�any seg�ent 1937 va morir.

Descripci�:
El cementiri ocupa un espai de roques caigudes, voltades d�alzines, en que pr�cticament no s�ha alterat l�entorn natural. Es combinen, doncs, un s�mbol de la mort, les roques caigudes i un s�mbol de la vida, les alzines sempre verdes - l�alzina es un arbre de fulla perenne, molt t�pic del pa�s. Aquests elements - mort i vida - sempre son simb�licament presents en un cementiri cristi�.
L�entrada est� formada per un arc parab�lic t�picament gaudini�, d�una gran senzillesa i eleg�ncia, que trobem despr�s de pujar per una amplia escalinata de pedra r�stica. Aquesta porta, no es el punt d�obertura d�una tanca de pedra, com es habitual a tots els cementiris catalans, sin� que es un element edificat entre dues enormes pedres, que amb altres elements naturals serveixen de tancament del recinte.
A l'interior hi apareix un espai relativament ample de planta irregular, adaptada al terreny, on les tombes i els panteons en bona part excavats en les roques, segueixen el sentit ascendent de la muntanya.
Sobresurt una esvelt apilament de petites pedres en forma c�nica que culmina en una t�pica creu gaudiniana de quatre branques - essent el punt m�s alt del cementiri -. Al peu d�aquesta construcci� hi ha la tomba dels rectors d'Olius, de molt senzilla factura amb una estela circular d�un di�metre aproximadament d�un metre en que figura seguint el cercle la declinaci� en llat� de la paraula "Mort".
Per tot el recinte hi trobem, tal com ja hem dit, panteons tallats a la roca, per� tamb� senzilles creus de ferro forjat i en totes elles el nom de les persones enterrades i la data de la seva mort com a �niques inscripcions. El mausoleu m�s important es una senzilla capella feta de pedra r�stica a la dreta de l�entrada del cementiri.
El cementiri d'Olius integrat en la natura i el paisatge del seu entorn, es un model d�imaginaci�, expressivitat, llibertat, fantasia i una expressi� funer�ria de l�art Modernista popular �nica a Catalunya i al m�n.

Comparaci� amb altres obres modernistes funer�ries:
A Catalunya hi podem trobar moltes mostres de tombes i panteons modernistes Arenys, Barcelona, Canet de Mar, Figueres, Lloret de Mar i molts d�altres, molt interessants i dignes de ser visitats, per� com a conjunt, el cementiri d'Olius es �nic.
El mateix podem dir d�altres monuments f�nebres en altres pa�sos - recordem a tall d�exemple el Crematori de la Chaux de Fonds a Su�ssa, alguns panteons del Cementiri de Mil� a It�lia, el Cementiri de Comillas a Cant�bria a Espanya (obra, per cert, del nostre Llu�s Dom�nech i Montaner) i molts d�altres en diversos pa�sos europeus i fins i tot americans com alguns panteons del Cementiri de La Havana a Cuba, al Brasil o a l'Argentina. En general trobem en tots ells espectaculars dissenys modernistes d�un tarann� m�s aviat aristocr�tic en contrast amb la senzillesa i l�esperit popular i rural d'Olius.

Imatges:
 
Cementiri d'Olius - Porta d'entrada Cementiri d'Olius - Mausoleu amb capella Cementiri d'Olius - Una senzilla creu de ferro forjat
     
Cementiri d'Olius - Pante a la pedra natural. Cementiri d'Olius - Una vista de la creu de quatre branques. Cementiri d'Olius - Detall d'un petit pante.
     
Cementiri d'Olius - Pedra, alzines, xiprers i una creu al fons. Cementiri d'Olius - Petit pante de doble ninxol. Cementiri d'Olius - Pante aprofitant una pedra natural.
     
Cementiri d'Olius - Tomba dels rectors amb estela circular Cementiri d'Olius - La part ms alta del cementiri Cementiri d'Olius - Una vista del cementiri
     
Agra�m la col�laboraci� de Moss�n Bartrina, Rector d'Olius i Director de l'Arxiu del Bisbat de Solsona
Fotografies amb ** publicades amb autoritzaci� de l'Hotel Sant Roc de Solsona

Altres obres funeraries Modernistes:
Cementiri d'Arenys de Mar  Cementiri de Barcelona  Cementiri de Cardedeu  Cementiri de Lloret de Mar  Cementiri d'Olius  Cementiri de Sitges  Cementiri de Comillas 

Altres obres de Bernard� Martorell i Puig:
A Barcelona:  Monestir de Valldonzella (1910-1913   Esgl�sia i Convent de les Oblates de Bellesguard (1929)   Esgl�sia del Sant�ssim Redemptor (1926)
A Arenys de Mar:  Can Ferran   Can Montal
A Cambrils:  Celler de la Cooperativa
A Camprodon:  Passeig Maristany (1924)
A Capellades:  Escoles (1913)   Esgl�sia de Sant Agust� (Escoles Pies) (1924-1932 inacabada)
A Figols de les Mines:  Esgl�sia (1919)
A Mollerussa:  Esgl�sia (1928)
A Nav�s:  Esgl�sia parroquial de la Sagrada Fam�lia (1928-1931)
A Olius:  Cementiri (1916)
A Puigreig:  Esgl�sia (1917)
A Sabadell:  Esgl�sia dels Escolapis (1922)
A Sant Feliu de Guixols:  Casa de la Campana (1911)
A Solsona:  Hotel Sant Roc (1920)
A Sitges:  Casa de Joaquim Duran i Barraquer (1929)
A Tarragona:  Convent de les Teresianes (1926)
A Vinebre:  Col�legi de les Teresianes (1904)

 

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI