GAUD´┐Ż I EL MODERNISME A CATALUNYA / Arquitectura / Gaud´┐Ż / Obra fora de Catalunya: Astorga (Lle´┐Ż) Espanya / Palau episcopal d'Astorga

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M´┐Żsica  

     ´┐Żrea especialCatedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme catal´┐Ż fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Prop´┐Żsit   Contacti'ns   Dades d'audi´┐Żncia

Gaud´┐Ż: PALAU EPISCOPAL D'ASTORGA

[English] [Fran´┐Żais] [Castellano]
 Sobre el Palau Episcopal d'Astorga:  Dades practiques   Historia   Descripci´┐Ż   Artistes i col´┐Żlaboradors   Imatges
 Accessibilitat per a minusv´┐Żlids
 Fonts i informaci´┐Ż addicional:  Links   Bibliografia   Altres obres de Gaud´┐Ż
 

GaudÝ Palau episcopal Astorga portic

Dades practiques:
Adre´┐Ża:   Pla´┐Ża de Eduardo de Castro   Astorga (Lle´┐Ż)  Espanya 
Inter´┐Żs:  xxxx(4 sobre 5) 
Estat de conservaci´┐Ż:  Fa´┐Żanes i interiors:
Molt bo
Com arribar-hi: Astorga es situada a la prov´┐Żncia de Lle´┐Ż al nord oest de la pen´┐Żnsula Ib´┐Żrica. Per anar-hi des de Lle´┐Ż capital - 47 Qm. -, s'ha d'agafar la N-120. Des de Madrid situat a 320 Qm. s'ha d'agafar la N-IV.
Visites:
  L'edifici es actualment seu del "Museu dels camins" que mostra una interessant col´┐Żlecci´┐Ż d'escultures de fusta policromada i d'orfebreria renaixentista i barroca i gran quantitat d'elements lit´┐Żrgics. El Museu ocupa la totalitat de les quatre plantes de l'edifici.
Les hores de visita del Museu son: del 20 de Setembre al 19 de Mar´┐Ż d'11 a 14 i de 16 a 18 hores, els dilluns es tancat. Del 20 de Mar´┐Ż al 19 de Setembre de 10 a 14 hores i de 16 a 20, diumenges i festius tarda tancat, dilluns tot el dia. 
La visita de l'interior de l'edifici, tant del continent com del contingut es especialment recomanable. Pel que interessa a aquesta pagina, l'edifici de Gaud´┐Ż es d'una impressionant factura arquitect´┐Żnica. 
Preu de la visita: 2,5 Euros. Preus especials per a grups i en ocasi´┐Ż d'exposicions temporals. Tamb´┐Ż hi ha una entrada combinada per el palau i l'adjunta catedral al preu de 4 Euros.
Guies escrites: Al treure les entrades s'entrega un d´┐Żptic informatiu, tamb´┐Ż es poden adquirir altres texts - alguns dels quals es citen a la secci´┐Ż Bibliografia - sobre l'edifici, Gaud´┐Ż, la ciutat i la regi´┐Ż.
Els horaris, preus i altres dades poden variar, aconsellem que ho comproveu pr´┐Żviament.
Accessibilitat per a minusv´┐Żlids: Els esglaons de l'entrada es poden salvar per mitj´┐Ż d'una rampa de feble pendent amb baranes a banda i banda. La planta baixa es tota a peu pla, per´┐Ż l'edifici no disposa d'ascensor i el moviment vertical s'ha de realitzar a trav´┐Żs d'una escala de caragol d'´┐Żmplies dimensions i d'esglaons de poca al´┐Żada, per´┐Ż que pot impedir o dificultar greument la visita de persones amb disminucions. Moviments verticals no possibles per cadires de rodes.
Informaci´┐Ż: Tel´┐Żfons: Palau (34) 987 61 68 82
                                 Oficina de Turisme d'Astorga (34) 987 61 82 22
                   email: [email protected]
Propietari: Bisbat d'Astorga


GaudÝ Palau episcopal d'Astorga des de l'entrada

Historia:

Antecedents:
Astorga es una ciutat de pas que es troba molt estrat´┐Żgicament situada en el Camino de Santiago. Ciutat episcopal des d'una remota antiguitat, la primera refer´┐Żncia d'un palau episcopal es situa al segle X. Mes endavant, es tenen noticies d'un altre palau episcopal que la reina Na Urraca va donar al bisbe En Pelayo dintre de les muralles de la ciutat - any 1120 - en un lloc en que abans s'al´┐Żava un temple pag´┐Ż. Aquest edifici va anar modificant-se tot i conservant les seves funcions, fins que va patir un important incendi el dia 23 de desembre de 1886 que el va destruir totalment.

Els primers passos per la construcci´┐Ż del palau:
En aquell temps era bisbe d'Astorga el catal´┐Ż Joan Baptista Grau i Vallespin´┐Żs - nascut a Reus l´┐Żany 1832 - qui, coneixedor de l´┐Żactivitat creativa de Gaud´┐Ż, li va encarregar la construcci´┐Ż d´┐Żun nou palau episcopal cosa que Gaud´┐Ż va acceptar el mes de febrer de 1887 - ´┐Żpoca en que Gaud´┐Ż estava treballant en el Palau G´┐Żell i en la Cripta de la Sagrada Fam´┐Żlia -. El mes de mar´┐Ż, el Ministeri de Gracia i Just´┐Żcia, que era el qui havia de pagar l´┐Żobra, va acceptar el nomenament. En Gaud´┐Ż va enviar els pl´┐Żnols signats el mes de juny al bisbe que els va rebre amb gran entusiasme.
El 30 de setembre, la Junta Diocesana d'Astorga va acordar enviar els pl´┐Żnols al Ministeri i aquest els va transmetre a la Real Acad´┐Żmia de Bellas Artes de San Fernando que les havia d´┐Żaprovar. Despr´┐Żs de diverses modificacions que van molestar Gaud´┐Ż, es va aconseguir l'aprovaci´┐Ż definitiva del projecte el dia 29 de febrer de 1889. L´┐Żobra es va subhastar el mes d'Abril i va ser adjudicada a l´┐Ż´┐Żnic concursant que era Policarpo Arias Rodriguez per la quantitat de 168.520 pessetes.

La construcci´┐Ż:
Els treballs van comen´┐Żar aviat, col´┐Żlocant-se la primera pedra el dia 24 de juny de 1889, dia de Sant Joan i festa onom´┐Żstica del bisbe.
Les obres es van realitzar inicialment amb un bon ritme de construcci´┐Ż, i estant aquestes molt avan´┐Żades, va morir el bisbe Grau el 21 de setembre de 1893. A partir d´┐Żaqu´┐Ż van comen´┐Żar les dificultats per a Gaud´┐Ż. Les obres es van haver d´┐Żaturar ja que la promotora Junta Diocesana s´┐Żinclinava m´┐Żs aviat per realitzar economies i prescindir del significat lit´┐Żrgic que no entenia massa b´┐Ż. En Gaud´┐Ż - de fort car´┐Żcter - no va acceptar cap canvi en els seus plantejaments i va retirar tot el personal catal´┐Ż - artesans i especialistes - que havia fet venir de Barcelona. Tamb´┐Ż devia influir en la decisi´┐Ż de Gaud´┐Ż l'important retard en el cobrament dels seus honoraris d´┐Żarquitecte per part del Ministeri de Gracia i Just´┐Żcia.

Els continuadors de Gaud´┐Ż i les vicissituds de l´┐Żedifici:
A partir d´┐Żaqu´┐Ż es van encarregar de les obres altres arquitectes que no van fer avan´┐Żar gaire els treballs. Aquests arquitectes son: Francesc Blanch i Pons - gener a juliol de 1894 - que va renunciar al cap de mig any; Manuel Hern´┐Żndez y Alvarez Reyero que va ser nomenat el mateix any i va ocupar el c´┐Żrrec uns anys sense fer res significatiu. Posteriorment, el bisbe Juli´┐Żn de Diego y Alcolea que comprenia millor l´┐Żobra de Gaud´┐Ż, es va traslladar a Barcelona per demanar-li que es fes novament c´┐Żrrec dels treballs, cosa que l´┐Żarquitecte va rebutjar. El bisbe Miranda que va succeir de Diego y Alcolea el 1905 es va decidir per encarregar la direcci´┐Ż a l'arquitecte Ricardo Garc´┐Ża Guereta que va prescindir de moltes de les ide´┐Żs de Gaud´┐Ż per dibuixar els pl´┐Żnols de l´┐Żacabament definitiu - que difereix substancialment del projecte de Gaud´┐Ż, molt m´┐Żs atrevit i imaginatiu -. Les obres estaven molt avan´┐Żades l´┐Żany 1913 quan el bisbe Alcolea va consagrar la capella, per´┐Ż el 1914 Garc´┐Ża Guereta va renunciar a la direcci´┐Ż quan nom´┐Żs quedaven per acabar detalls de l´┐Żultima planta i elements decoratius. 
L´┐Żedifici va quedar en aquestes condicions, sense acabar del tot, fins que l´┐Żany 1936 es va convertir en central de la Falange a Astorga i alberg de militars d'Artilleria. 
Els nombrosos desperfectes originats per aquesta utilitzaci´┐Ż no van ser reparats fins uns anys m´┐Żs tard. Finalment l´┐Żedifici es va acabar durant els anys seixantes.

 

GaudÝ Palau episcopal d'Astorga Vista general

Descripci´┐Ż:
El palau te aspecte de castell, mansi´┐Ż i temple amb el seu impressionant exterior tot en pedra de granit de color blanc. Constru´┐Żt en un estil neog´┐Żtic, presenta una s´┐Żrie d´┐Żelements amb aparent funci´┐Ż militar com merlets, torres i altres com miradors i terrasses.    
L´┐Żedifici est´┐Ż orientat de sud-est a nord-est i est´┐Ż actualment rodejat per un fossat i una tanca de pedra i de ferro afegida amb posterioritat.
La planta del cos de l´┐Żedifici es rectangular, flanquejat per quatre torres, una a cada un dels angles - una d´┐Żelles de di´┐Żmetre mes gran que les altres tres -.
L´┐Żedifici consta de quatre pisos: soterrani (d´┐Żestil mud´┐Żjar), planta baixa, planta principal en forma de creu grega - a on trobem la impressionant capella (que forma al exterior un triple absis amb vidrieres, arcbotants, g´┐Żrgoles, etc. i a l'interior adornada amb vitralls pintures i objectes religiosos que reforcen la magnific´┐Żncia del conjunt), la sala del tron, el despatx del bisbe, el menjador de gala que s´┐Żorganitzen al voltant d´┐Żuna pe´┐Ża central o vest´┐Żbul - i l´┐Ż´┐Żltim pis o sotabanc.
A l´┐Żexterior, el porxo amb els seus tres arcs abotzinats - que van crear seriosos problemes durant la seva construcci´┐Ż, ja que es van haver de reconstruir tres vegades - constitueixen un dels elements arquitect´┐Żnics m´┐Żs espectaculars de Gaud´┐Ż. En paraules de C´┐Żsar Martinell, son juntament amb les columnes inclinades "el millor avan´┐Ż de l´┐Żarquitectura en pedra des de l´┐Ż´┐Żpoca ogival fins a l´┐Żactualitat".
A l'interior, el granit, el mosaic, els pilars i les columnes es barregen d´┐Żuna manera espectacular permetent, com indica Carlos Flores, una organitzaci´┐Ż practica de l´┐Żespai "com un tot continu i flu´┐Żt en que les diverses parts es van succeint i encadenant sense ruptures ni divisions definitives" a m´┐Żs d´┐Żadaptar-se amb rigor a l´┐Żesperit simb´┐Żlic del palau.
La il´┐Żluminaci´┐Ż es un altre dels aspectes notables, especialment a la planta principal que est´┐Ż dotada d´┐Żuna lluminositat que crea un ambient a la vegada recollit i majestu´┐Żs. Lamentablement, l´┐Ż´┐Żltim pis (sotabanc) no es va construir segons els pl´┐Żnols de Gaud´┐Ż, sin´┐Ż amb els de Garc´┐Ża Guereta i aquests espais perden brillantor i originalitat a part de llum. Aquests canvis no van afectar ´┐Żnicament l'interior, sin´┐Ż que tamb´┐Ż l´┐Żexterior es va acabar amb unes teulades molt m´┐Żs convencionals i que no van permetre situar-hi les grans figures d´┐Ż´┐Żngels que havia previst Gaud´┐Ż i que actualment s´┐Żexposen al jard´┐Ż del palau.
Les finestres son d´┐Żestil g´┐Żtic i les de dues de les torres presenten escuts del bisbe Grau promotor de l´┐Żedifici.
La coberta te forma de creu grega a dos vessants i est´┐Ż rematada amb pissarra.

 
GaudÝ Palau episcopal d'Astorga Artistes i col´┐Żlaboradors: 
Obra:
Contractistes: Policarpo Arias Rodriguez 
                               Sadurn´┐Ż Vilalta i Amen´┐Żs
                               Pedro Luengo - 2n mestre de construcci´┐Ż - 
Frescs de la capella. Presentaci´┐Ż del nen Jes´┐Żs al temple, altres escenes de la vida de Jes´┐Żs personatges de l'Antic testament, Adam i Eva, la Nativitat i altres figures b´┐Żbliques de Fernando Villodas.
Vitralls de la capella. Escenes de la vida de la Verge Maria i de Jes´┐Żs, la creaci´┐Ż d'Adam i Eva i l'expulsi´┐Ż del parad´┐Żs de Joan H. Maumejean artista franc´┐Żs que va desenvolupar la major part de la seva activitat art´┐Żstica a Barcelona i que es va basar per aquest treball en dibuixos del pintor Modesto S´┐Żnchez Cadenas.
Escultura. Varies figures especialment sobre els capitells de la girola: Sant Toribi, Sant Genadi, Sant Isidor i Sant Ildefons, una Verge Maria amb nen Jes´┐Żs de Enrique Mar´┐Żn e Higuero.
Encara que la decoraci´┐Ż es va fer despr´┐Żs de l´┐Żaband´┐Ż de Gaud´┐Ż es considera probable que es bas´┐Żs en criteris gaudinians, ja que l´┐Żetapa en que es va realitzar - fins a 1913 - el bisbe era Juli´┐Żn de Diego y Alcolea molt identificat amb aquests criteris. 


Imatges:

 GaudÝ Palau episcopal d'Astorga Fašana principal  GaudÝ Palau episcopal d'Astorga Portic  GaudÝ Palau episcopal d'Astorga Lateral dret fašana GaudÝ Palau episcopal d'Astorga i catedral al fons

 GaudÝ Palau episcopal d'Astorga Vista des del carrer GaudÝ Palau episcopal d'Astorga Lateral dret fašana GaudÝ Palau episcopal d'Astorga GaudÝ Palau episcopal d'Astorga └ngels

 

LINKS seleccionats a altres Webs sobre el Palau episcopal d'Astorga

- http://www.diocesiscastillayleon.org/astorga/palacio_episcopal.htm Detallada informaci´┐Ż sobre l'edifici en una Web sobre les di´┐Żcesis de Castella i Lle´┐Ż  
- http://www.aciprensa.com/arte/gaudi/episcopal.htm Historia i caracter´┐Żstiques de l'edifici 
 
- http://www.uned.es/biblioteca/gaudi/astorga.htm Sint´┐Żtica exposici´┐Ż de l'UNED sobre el Palau episcopal d'Astorga 

- http://onlae.terra.es/loteria/sorviajeros/2000/SORTEO_27/Viajero27_Astorga.htm Web sobre Astorga en general i el Palau episcopal en particular
 
 

Bibliografia espec´┐Żfica sobre el Palau episcopal d'Astorga

Titol Autor Publicat per Any
Gaud´┐Ż en Astorga    Alonso Gavela, M. J. 1983
Gaud´┐Ż en Astorga    Alonso Luengo, L. 1954
Gaud´┐Ż Bassegoda Nonell, J Ed. de Nou Art Thor 1986
Gaud´┐Ż l'home i l'obra Berg´┐Żs, J / Llimargas, M Lunwerg 1999
Nueva visi´┐Żn de Gaud´┐Ż    Casanellas, E. 1964
El arte modernista catal´┐Żn Cirici Pellicer, A. 1951
Antonio Gaud´┐Ż   Lara Vinca, M. 1970
Gaud´┐Ż, su teor´┐Ża, su vida, su obra    Martinell i Brunet, C. 1967
Gaud´┐Ż. Una arquitectura de anticipaci´┐Żn  Perucho, J. i Pomes, L. 1967
El Palacio Episcopal de Gaud´┐Ż y el "Museo de los Caminos" de Astorga    Rivera Blanco, J. J. "Museo de los Caminos" 1985
Eclecticismo y vanguardia    Sol´┐Ż-Morales, I. 1980
Gaud´┐Ż Sol´┐Ż-Morales, I. Edicions Pol´┐Żgrafa 1982
Antoni Gaud´┐Ż Zerbst, R Taschen 1985
 
Altres obres de Gaud´┐Ż:

A CATALUNYA:
A Barcelona: Bellesguard   Casa Eduard Calvet   Casa Batll´┐Ż   Casa Vicens  
Col´┐Żlegi Santa Teresa   Escoles Sagrada Fam´┐Żlia   Fanals de la Pla´┐Ża Reial i del Pla del Palau  La Pedrera   Pavellons G´┐Żell   Palau G´┐Żell  Park G´┐Żell   Sagrada Fam´┐Żlia   Tanca Finca Miralles   Viaducte del carrer Bellesguard
A La Pobla de Lillet:  Xalet del Catllar´┐Żs  Jardins Artigas
A Matar´┐Ż:  Cooperativa Obrera (atribuit)
A Montserrat:  Rosari Monumental (1er misteri de Gl´┐Żria)
A Santa Coloma de Cervell´┐Ż: 
Col´┐Żnia G´┐Żell
A Sitges (Garraf):   Cellers Garraf

A Tarragona:   Altar de la Capella de Jes´┐Żs i Maria

ALS PA´┐ŻSOS CATALANS: 
A Mallorca:  Renovaci´┐Ż de la Catedral de Palma de Mallorca

A FORA DE CATALUNYA:  El Capricho (Comillas - Cantabria - Espanya)   Casa Botines (Lle´┐Ż - Espanya)    Palau Episcopal (Astorga - Lle´┐Ż - Espanya)

 
OBRA DESAPAREGUDA: 
A Vic:   Fanals de la Pla´┐Ża del Mercadal (Enderrocats)

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI