Escultures de retrats:
Retrat de Josep Artal
Retrat de Josep Bertrand
Retrat d'Echegaray
Retrat de Pere Grau Maristany
Retrat d'Eusebi G�ell
Retrat de M. Parade
Retrat de P�rez Gald�s
Retrat de Ramon Pic�
Retrat d'Alexandre de Soler
Retrat de Jos� Maria Vidal Quadras

Estatu�ria p�blica:
Monument al General Sant Mart� (Argentina)
Retrat de Francesc Ferrer i Gu�rdia (Barcelona)
Retrat d'�ngel Guimer� (Barcelona)
 

  [1]

Biografia:
Josep Cardona i Furr� va n�ixer a Barcelona l'any 1878.
Va ser deixeble de l'escultor  Manel Fux� i Leal i va cursar Estudis Superiors de Pintura, Escultura i Gravat a l'Escola de Belles Arts de Llotja.
L�artista va coincidir a l�Escola de Llotja amb Picasso i van compartir taller al carrer Escudellers Blancs de Barcelona, moments en que tamb� l'escultor participava a les tert�lies dels Quatre Gats.
En Cardona va ser soci del Cercle de Sant Lluc, al menys des de l�any 1897, de la Societat Art�stica i Liter�ria de Catalunya, amb la qual va participar en diverses exposicions organitzades a Barcelona, i del Reial Cercle Art�stic que va comptar entre la seva col�lecci� amb unes quantes escultures de l�artista. Aix� mateix, en Cardona, a m�s de col�laborar en diverses activitats culturals organitzades pel Cercle, va presentar, juntament amb aquesta entitat, una s�rie d�obres en exposicions celebrades a Barcelona i Madrid.
El 23 d�octubre de 1922 Josep Cardona i Furr� va morir a Moi� a causa d�una greu malaltia.

Estils:
L�obra d�aquest escultor, que es caracteritza pel seu naturalisme, es pot dividir en dos grans blocs:
Car�cter costumista: seguint el realisme de les escultures de g�nere del belga Constantin Meunier, Cardona realitza uns tipus de personatges de car�cter popular, els quals mostra en actitud de treball o b� quan ja han tornat de la feina, com per exemple la figura d�una Espigoladora que per la seva disposici� presenta una gran similitud amb les de Jean-Fran�ois Millet.
Retrat: sembla que va rebre la influ�ncia de Pavel Trubetskoj, escultor itali� d�origen rus seguidor de Rodin, el qual va realitzar retrats esculpits en petit format de gust impressionista. En Cardona va retratar personatges del m�n de la cultura, de l�aristocr�cia i de la burgesia. En general, s�n petits bronzes destinats a ser col�locats sobre algun moble o columna, en una sala o despatx. S�n figures d�impressi�, repentistas, gaireb� improvisades, amb unes l�nies fugaces, senzilles, per� no exemptes d�eleg�ncia. Si b� l�escultor ha sabut plasmar a la perfecci� els trets dels personatges retratats, all� m�s important �s que aquests conserven el seu aire peculiar, la seva personalitat.
Malgrat tot, l'obra de Cardona encara no ha estat estudiada molt a fons, per aix�, encara que de vegades se l'ha situat dintre d'una est�tica realista, cada vegada s'hi troben m�s elements d'est�tica modernista.

Traject�ria art�stica:
1894: II Exposici�n General de Bellas Artes de Barcelona.
1896: III Exposici�n de Bellas Artes e Industrias Art�sticas de Barcelona.
1897: III Exposici� del Cercle de Sant Lluc a la Sala Par�s.
1898: IV Exposici�n de Bellas Artes e Industrias Art�sticas de Barcelona.
1901-1908: Salons anuals de Par�s. Al Sal� de 1906 va ser premiat amb menci� honorifica.
1904: a partir d�aquest any �s freq�ent veure representacions d�obres seves a Ilustraci� Catalana.
1907: V Exposici�n Internacional de Bellas Artes e Industrias Art�sticas de Barcelona amb el Reial Cercle Art�stic i tamb� de forma individual. 
1908: exposici� a la Sala Par�s.
1909: primera exposici� individual a la Sala del Faian� Catal�.
1909-1918: va residir a la Rep�blica Argentina on va realitzar obres de gran format, com ara el Monument al General Sant Mart�, a la ciutat d�aquest nom, encarregat pel govern argent�. Tamb� va exposar a Nord Am�rica. No obstant aix�, durant aquests anys, algunes de les seves obres continuaran formant part de diverses exposicions a l�estat espanyol.
1910: Exposici�n de retratos y dibujos antiguos y modernos de Barcelona.
1915: Exposici�n General de Arte del Reial Cercle Art�stic.
1916: exposici� a la Sala Par�s amb la Societat Art�stica i Liter�ria de Catalunya.
1917: exposici� a la Sala Par�s i tamb� a la Exposici�n Nacional de pintura, escultura y arquitectura de Madrid, col�laborant amb el Reial Cercle Art�stic.
1918: Exposici� d�art de Barcelona amb la Societat Art�stica i Liter�ria de Catalunya.
1919: Exposici� d�art de Barcelona amb la Societat Art�stica i Liter�ria de Catalunya.
1920: Exposici�n Nacional de Bellas Artes de Madrid.
1921: Exposici� d�art de Barcelona amb la Societat Art�stica i Liter�ria de Catalunya.
1922: Exposici�n Nacional de Bellas Artes de Madrid amb el Reial Cercle Art�stic i Exposici� d�art de Barcelona amb la Societat Art�stica i Liter�ria de Catalunya.

Exposicions p�stumes:
1923: Exposici� d�art de Barcelona amb la Societat Art�stica i Liter�ria de Catalunya. Aquesta entitat, juntament amb el Reial Cercle Art�stic, van organitzar una exposici� en honor del seu soci com�.
1926: Exposici�n Conmemorativa del XXV Aniversario de la Fundaci�n de la Societat Art�stica i Liter�ria de Catalunya.
1928: exposici� individual dedicada a l�artista a les Galeries Laietanes.

Estatu�ria p�bica a Barcelona:
Actualment, dues de les escultures de Josep Cardona formen part del paisatge urb� de Barcelona com l�escultura d��ngel Guimer� situada a la Pla�a Sant Josep Oriol, obra que es va inaugurar el 23 de setembre de 1983 i integrada a la col�lecci� de l�Ajuntament de Barcelona. Es tracta d�una r�plica que va realitzar l�escultor Josep M. Codina i Corona, a partir del model original d�en Cardona. La pe�a original es conserva actualment al fons de l�Institut del Teatre. La segona escultura �s la del pedagog Francesc Ferrer i Gu�rdia exposada al Passeig de la Vall d�Hebron des de la seva inauguraci� el 23 d�abril de 2002 i que forma part de la col�lecci� de la Universitat de Barcelona.