Obra:
A Barcelona:
L'Escol�
(1870)
La mort del just
(1876)
La senyal de la
creu
(1881)
Nept�
(Parc de la Ciutadella -
Cascada 1881)
L�da
(Parc de la Ciutadella - Cascada
1881)
Saint Francesc
d'Assis
(1892)
Aribau
(Parc de la Ciutadella 1884)
Clav�
(Passeig de Sant Joan 1888)
Bernat Desclot
(Est�tua desapareguda 1888)
Rius i Taulet (Passeig
de Llu�s Companys)
Fra Bernat Bo�l
(Monument � Colom -
Porta de la Pau 1888)
Palau de Just�cia
(3 relleus):
Els privilegis de Catalunya
El Consulat de Mar
Col�locaci� de la 1a. pedra del Palau
(4 des 48 Sculptures):
Josep Finestres
Pablo de Castro
Jos� Mo�ino
Gaspar Melchor de Jovellanos
Obres diverses al Convent de Pompeia
Estalvi
(La Caixa - Via Laietana)
Edifici de Correus
(4 Est�tues):
La Marina
La Ci�ncia
El Tel�graf
El Correu
Sant Jaume
(Caixa Provincial - Pla�a Sant Jaume)
Jaume I
(Ajuntament de
Barcelona - Sal� de Cent)
Sant Jordi (Ajuntament de Barcelona -
Sal� de Cent)
Bust de Victor Balaguer (Parc de la Ciutadella 1910)
Bust de Manel Mil� i Fontanals (Parc de la
Ciutadella)
Bust de Pere Pau Muntany�
(Parlament 1915)
Bust d'Elies Rogent
(Parlament)
Bust de Marcelino Menendez
Pelayo
Bust de Pepita Teixidor i Torres
(Parc de la Ciutadella 1917)
Bust de Joaquim Vayreda (Parc de la Ciutadella)
Bust de Joaquim Vayreda (Parlament)
Bust de Manel Planas i Casals
(Diputaci�)
Bust de Jacint Verdaguer
(Ateneu Barcelon�s)
Nept�
(Parc de l'Espanya Industrial)
L�agricultura
(Diagonal / Carrer T.C.
Valenzuela)
A Sabadell:
Monument a
Pere Turull (Caixa
de Sabadell)
A Vilanova i la
Geltr�:
Bisbe Armany�
Escultura funer�ria:
Pante� Albareda (Cementiri
del Sud-oest Barcelona)
Pante� Batllo Batllo (Cementiri
del Sud-oest Barcelona 1889)
Pante� Cazes-Clavell
(Cementiri
del Sud-oest Barcelona 1897 - en col�laboraci� amb Reyn�s)
Pante� Carreras (Cementiri de
Sitges)
Fora
de Catalunya:
Lope de Vega
(Fa�ana de la Biblioteca Nacional Madrid -
Espanya)
Benito Jer�nimo de
Feij�o
(Ourense - Gal�cia - Espanya)
Gaspar Melchor de Jovellanos
(Gij�n - Espanya)
|
[1]Biografia:
Nascut a Barcelona l'any 1850
Inicialment format a l'escola de Llotja
de Barcelona amb el mestre Rosend Nobas.
Posteriorment va realitzar posteriorment per�odes de perfeccionament a
Par�s
i a It�lia. En tornar a la
ciutat comtal,
als seus 26 anys - l'any 1876 - va ser nomenat lector a la mateixa escola de
Llotja
on havia estudiat i posteriorment va ser-ne director entre 1911 i 1920.
Va Ser president de la
Junta de Museus
de Barcelona.
La seva producci� art�stica �s extraordin�riament abundant, segons Felix Mestres i Borrell
Fux� es l�escultor m�s prol�fic d�aquesta �poca. Va realitzar monuments
p�blics dels que en trobem una abundant mostra
a Barcelona i tamb� en d�altres poblacions de
Catalunya com Alella, Figueres, Matar�, Reus,
Sabadell, Sant Feliu de Gu�xols, Vilafranca del Pened�s, Vilanova i la
Geltr� i Sitges aix� com
tamb� en poblacions fora de Catalunya com
Gij�n, Madrid, Montevideo i Ourense.
Va realitzar diversos monuments funeraris a Barcelona i Sitges, bustos
i abundant obra per
a edificis en un estil molt convencional, per� d�alta qualitat art�stica.
Fux� va ser m�s aviat un creador impersonal, per� a la vegada un executor
excel�lent, capa� de realitzar una gran quantitat de comandes
simult�niament.
El seu estil no pot
classificar-se estrictament dintre del Modernisme ja
que
la seva obra �s m�s aviat cl�ssica (realista) per�,
segurament com influ�ncia
de l��poca en que va desenvolupar la seva
activitat, no poden negar-se influ�ncies d�aquell estil sobretot
en la part central
i final de la seva obra.
Manel Fux�
va morir a Barcelona l'any 1927.
[2]
|