Escultura funer�ria:
- Al�legoria de la Religi�, Mausoleu Malagrida, Cementiri de Montjuich - Barcelona, 1910
- Crucifix, Cripta de la Capella de Manel Girona a la Catedral de Barcelona, 1910
- Mausoleu Sed�, Cementiri de Reus

Biografia:

Naixement, conflictes amb el pare i primers estudis:
Eduard Batiste Alentorn nasqu� a Falset el 5 de desembre de 1855, dintre d'una fam�lia amb un pare extremadament conflictiu que havia arribat a l'extrem de fer varis intents de matar els seus dos fills. Aquesta es la ra� per la que l'Eduard es va treure el cognom patern i va signar a partir d'un moment donat com Eduard B. Alentorn.
Des de ben petit s�interess� per l�escultura, ja als catorze anys figura escrit a Llotja com a estudiant de Dibuix de l�Antic, Escultura i Anatomia pict�rica fins a l�any 1874 que finalitz� els estudis. A Llotja tingu� a Roig i Soler com a mestre principal, amb qui ja havia comen�at a estudiar la escultura als tretze anys al seu taller del Carrer Arag�.
Entre 1870 i el 1877 treballa amb Rafael Atch� en un primer moment, per� sobretot amb Andreu Aleu, un  dels seus principals mestres.  Despr�s ser� deixeble dels germans Vallmitjana (Venanci i Agapit), que foren els qui l'introdu�ren plenament en el moviment art�stic de l��poca, cedint-li l�any 1882 la realitzaci� de l�escultura de la Venus de la Cascada del Parc de la Ciutadella. Fins recentment, s'havia atribu�t aquest conjunt escult�ric a Venanci Vallmitjana, per� recents estudis n'hi atribueixen l'autoria a Alentorn de manera ben documentada. Encara que el projecte inicial fou dels Vallmitjana, la realitzaci� i considerables incorporacions posteriors son obra indubtablement d'Alentorn.
Estigu� estudiant uns anys a Roma fins el 1881, encara que no queda clar per quina entitat fou becat.

Exposicions i enc�rrecs:
El 1881 participa a la Exposici�n Nacional de Bellas Artes de Madrid amb l�escultura del Fill Pr�dig, el mateix any que guany� el Concurs per al Monument a Ramon Llull que s�organitzava a Mallorca. Per�, com s�ha dit, la seva fama arriba el 1882 quan els Vallmitjana abandonen l'enc�rrec de la Venus del Parc i el traspassen a ell. El bon resultat aconseguit per Alentorn en la realitzaci� de la escultura propici� una allau d�enc�rrecs per part de la Comissi� de la Ciutadella. En els anys seg�ents li foren encarregades les escultures sedents de Felix de Azara i Jaume Salvador per a la Fa�ana del Museu Martorell �escultures premiades amb la medalla de bronze a la Exposici� Universal del 1888-, la Font de la Guineu i la Cigonya, l�Astr�leg (escultura desapareguda) i  les Al�legories de la Fama que coronaven el Palau de Belles Arts.
El 1888 col�labora amb una escultura, La Marina, en el Monument a G�ell i Ferrer. Seguidament, realitz� el mateix any les escultures del Capit� Margarit i la Ef�gie de Juan P�rez per al Monument a Colon.  
Els anys seg�ents estan marcats per la realitzaci� de les 3 escultures de la Fa�ana de la Catedral (1890) i pels 3 relleus i 4 escultures del Palau de Just�cia (1894-96).
El 1900 realitza la Santa Eul�lia per al Pla de la Boqueria i seguidament tamb� realitz� el Relleu del Timp� de la Bas�lica de Santa Maria de Vilafranca del Pened�s.

Estils:
L'obra d'Alentorn es des dels seus inicis realista i aquesta es la forma que predomina en tota la seva obra, que mostra ben aviat una gran qualitat t�cnica que es va consolidant amb els anys. Potser una de les obres m�s acabades en aquest sentit es el Crucifix de la Cripta de la Capella Manel Girona de la Catedral de Barcelona.
Malgrat tot, als voltants de 1915 i coincidint amb el triomf del Noucentisme, algunes de les seves obres d'adorn urb� (Fonts de la Tortuga, de la Pagesa, etc), mostren una certa evoluci� cap aquest estil, que potser no es va acabar de consolidar.

Escultures monumentals i �ltims treballs:
El 1904 realitz� un dels seus monuments m�s destacables, el Monument al General Vara de Rey per a la Ciutat d'Eivissa, alhora que es presentava en nombrosos concursos com el Concurs per al Monument al General General San Mart�n  al Per�, que no guany�.
A partir de 1906 comen�� a treballar en l�obra del Cimbori de la Catedral que nodr� amb 8 �ngels que el rodegen i la colossal escultura de Santa Elena de set metres d'al�ada que el corona, acabada el 1910, el mateix any que acabava l�escultura de l�Al�legoria de la Religi� per al Mausoleu Malagrida del Cementiri de Montjuich i que esculpia el Crucifix per a la Cripta de la Capella de Manel Girona a la Catedral de Barcelona. El 1915 treball� en 3 fonts publiques per a l�Ajuntament de Barcelona: la Font de la Tortuga, la Font de la Pagesa i la Font del Negrito.
Una de les �ltimes obres que coneixem �s el bust de Ferran Alsina del MNACTEC, que originalment es trobava al Museu de la Mentora Alsina del Tibidabo a Barcelona.
Alentorn moria el 7 de setembre de 1920 als 65 anys a Manresa, on treballava en la elaboraci� del Monument als iniciadors de la S�quia que no pogu� acabar.
Alentorn fou un escultor que treball� de forma molt abundant i constant, encara que el seu valor ha estat oblidat, degut al fet que ha estat poc estudiat i al poc coneixement que hem tingut de la seva obra; fou un escultor prol�fic i molt ajustat al gust de l��poca, un fet que li proporcion� enc�rrecs de part dels m�s alts clients: Rius i Taulet, Manel Girona, Peris i Mencheta, Malagrida�.