GAUD� I EL MODERNISME A CATALUNYA / Escultura / Alentorn

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M�sica  

     �rea especialCatedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme catal� fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Prop�sit   Contacti'ns   Dades d'audi�ncia

EDUARD B. ALENTORN   (1855-1920)

[Fran�ais]  [Castellano]
 Sobre Eduard B. Alentorn:  Biograf�a:  Naixement, conflictes amb el pare i primers estudis   Exposicions i enc�rrecs   Estils   Escultures monumentals i �ltims treballs   Escultura funer�ria
 Obres:  Escultures i Monuments  Escultura funer�ria 
 Fonts i informaci� addicional:  Links a d'altres webs sobre Eduard B. Alentorn   Bibliograf�a   Altres Escultors Modernistes Catalans 
 
Obres:

Escultures i Monuments:
- Venus de la Cascada de la Ciutadella, 1882
- Tetramorf de la Fa�ana del Sagrat Cor del Carrer Casp a Barcelona, 1883-85
- Font de la Guineu i la Cigonya, Parc de la Ciutadella a Barcelona, 1884
- Felix de Azara i Perera, Museu Martorell, Ciutadella - Barcelona, 1884
- Jaume Salvador i Pedrol, Museu Martorell, Ciutadella - Barcelona, 1886
- El Capit� Margarit, Monument a Colom - Barcelona, 1888
- Ef�gie de Juan P�rez, Monument a Colom - Barcelona, 1888
- Dues Al�legories de la Fama del Palau de Belles Arts, 1888 (perdudes)
- La Marina, Monument a G�ell i Ferrer, 1888 (perdut)
- Escultures de Santa Maria dels Socors, Sant Ramon de Penyafort i Sant Josep Oriol, Fa�ana de la Catedral de Barcelona, 1890
- 3 relleus i 4 escultures del Palau de Just�cia - Barcelona, 1894-96
- Santa Eul�lia, Pla de la Boqueria - Barcelona, 1900
- Coronaci� de la Verge, Bas�lica de Santa Maria de Vilafranca del Pened�s, 1903-05
- Monument a Vara de Rey, Eivissa, 1904
- 8 �ngels que circumden el Cimbori de la Catedral de Barcelona, 1906-08
- Santa Elena que corona el Cimbori de la Catedral de Barcelona, 1910
- Font de la Tortuga, Pla�a Sepulveda - Barcelona, 1915
- Font del Negrito, Diagonal amb Bruc - Barcelona, 1915
- Font de la Pagesa, Pla�a Letamendi - Barcelona, 1915
- Bust de Ferran Alsina, MNACTEC, Terrassa, 1917

Escultura funer�ria:
- Al�legoria de la Religi�, Mausoleu Malagrida, Cementiri de Montjuich - Barcelona, 1910
- Crucifix, Cripta de la Capella de Manel Girona a la Catedral de Barcelona, 1910

- Mausoleu Sed�, Cementiri de Reus

Retrat d'Eduard B. Alentorn

Biografia:

Naixement, conflictes amb el pare i primers estudis:
Eduard Batiste Alentorn nasqu� a Falset el 5 de desembre de 1855, dintre d'una fam�lia amb un pare extremadament conflictiu que havia arribat a l'extrem de fer varis intents de matar els seus dos fills. Aquesta es la ra� per la que l'Eduard es va treure el cognom patern i va signar a partir d'un moment donat com Eduard B. Alentorn.
Des de ben petit s�interess� per l�escultura, ja als catorze anys figura escrit a Llotja com a estudiant de Dibuix de l�Antic, Escultura i Anatomia pict�rica fins a l�any 1874 que finalitz� els estudis. A Llotja tingu� a Roig i Soler com a mestre principal, amb qui ja havia comen�at a estudiar la escultura als tretze anys al seu taller del Carrer Arag�.
Entre 1870 i el 1877 treballa amb Rafael Atch� en un primer moment, per� sobretot amb Andreu Aleu, un  dels seus principals mestres.  Despr�s ser� deixeble dels germans Vallmitjana (Venanci i Agapit), que foren els qui l'introdu�ren plenament en el moviment art�stic de l��poca, cedint-li l�any 1882 la realitzaci� de l�escultura de la Venus de la Cascada del Parc de la Ciutadella. Fins recentment, s'havia atribu�t aquest conjunt escult�ric a Venanci Vallmitjana, per� recents estudis n'hi atribueixen l'autoria a Alentorn de manera ben documentada. Encara que el projecte inicial fou dels Vallmitjana, la realitzaci� i considerables incorporacions posteriors son obra indubtablement d'Alentorn.
Estigu� estudiant uns anys a Roma fins el 1881, encara que no queda clar per quina entitat fou becat.

Exposicions i enc�rrecs:
El 1881 participa a la Exposici�n Nacional de Bellas Artes de Madrid amb l�escultura del Fill Pr�dig, el mateix any que guany� el Concurs per al Monument a Ramon Llull que s�organitzava a Mallorca. Per�, com s�ha dit, la seva fama arriba el 1882 quan els Vallmitjana abandonen l'enc�rrec de la Venus del Parc i el traspassen a ell. El bon resultat aconseguit per Alentorn en la realitzaci� de la escultura propici� una allau d�enc�rrecs per part de la Comissi� de la Ciutadella. En els anys seg�ents li foren encarregades les escultures sedents de Felix de Azara i Jaume Salvador per a la Fa�ana del Museu Martorell �escultures premiades amb la medalla de bronze a la Exposici� Universal del 1888-, la Font de la Guineu i la Cigonya, l�Astr�leg (escultura desapareguda) i  les Al�legories de la Fama que coronaven el Palau de Belles Arts.
El 1888 col�labora amb una escultura, La Marina, en el Monument a G�ell i Ferrer. Seguidament, realitz� el mateix any les escultures del Capit� Margarit i la Ef�gie de Juan P�rez per al Monument a Colon.  
Els anys seg�ents estan marcats per la realitzaci� de les 3 escultures de la Fa�ana de la Catedral (1890) i pels 3 relleus i 4 escultures del Palau de Just�cia (1894-96).
El 1900 realitza la Santa Eul�lia per al Pla de la Boqueria i seguidament tamb� realitz� el Relleu del Timp� de la Bas�lica de Santa Maria de Vilafranca del Pened�s.

Estils:
L'obra d'Alentorn es des dels seus inicis realista i aquesta es la forma que predomina en tota la seva obra, que mostra ben aviat una gran qualitat t�cnica que es va consolidant amb els anys. Potser una de les obres m�s acabades en aquest sentit es el Crucifix de la Cripta de la Capella Manel Girona de la Catedral de Barcelona.
Malgrat tot, als voltants de 1915 i coincidint amb el triomf del Noucentisme, algunes de les seves obres d'adorn urb� (Fonts de la Tortuga, de la Pagesa, etc), mostren una certa evoluci� cap aquest estil, que potser no es va acabar de consolidar.

Escultures monumentals i �ltims treballs:
El 1904 realitz� un dels seus monuments m�s destacables, el Monument al General Vara de Rey per a la Ciutat d'Eivissa, alhora que es presentava en nombrosos concursos com el Concurs per al Monument al General General San Mart�n  al Per�, que no guany�.
A partir de 1906 comen�� a treballar en l�obra del Cimbori de la Catedral que nodr� amb 8 �ngels que el rodegen i la colossal escultura de Santa Elena de set metres d'al�ada que el corona, acabada el 1910, el mateix any que acabava l�escultura de l�Al�legoria de la Religi� per al Mausoleu Malagrida del Cementiri de Montjuich i que esculpia el Crucifix per a la Cripta de la Capella de Manel Girona a la Catedral de Barcelona. El 1915 treball� en 3 fonts publiques per a l�Ajuntament de Barcelona: la Font de la Tortuga, la Font de la Pagesa i la Font del Negrito.
Una de les �ltimes obres que coneixem �s el bust de Ferran Alsina del MNACTEC, que originalment es trobava al Museu de la Mentora Alsina del Tibidabo a Barcelona.
Alentorn moria el 7 de setembre de 1920 als 65 anys a Manresa, on treballava en la elaboraci� del Monument als iniciadors de la S�quia que no pogu� acabar.
Alentorn fou un escultor que treball� de forma molt abundant i constant, encara que el seu valor ha estat oblidat, degut al fet que ha estat poc estudiat i al poc coneixement que hem tingut de la seva obra; fou un escultor prol�fic i molt ajustat al gust de l��poca, un fet que li proporcion� enc�rrecs de part dels m�s alts clients: Rius i Taulet, Manel Girona, Peris i Mencheta, Malagrida�.

 

IMATGES
 
Eduard B. Alentorn: Venus  Parc de la Ciutadella -  Barcelona Eduard B. Alentorn: Estatua de Felix de Azara - Museu Martorell Eduard B. Alenton: Jaume Salvador   Museu Martorell Eduard B. Alentorn: Capit Margarit  Monument  Colom - Barcelona
Venus - Font del Parc de la Ciutadella
Barcelona
F�lix de Azara - Museu Martorell
Barcelona
Jaume Salvador - Museu Martorell
Barcelona
Capit� Margarit - Monument a Colom
Barcelona
       
Eduard B. Alentorn: Santa Eullia  Pla de la Boqueria  -  Barcelona Eduard B. Alentorn: Font del Negrito  Av. Diagonal/C. Bruch  -  Barcelona Eduard B. Alentorn: Font de la Tortuga  Plaa Goya / C. Sepulveda  -  Barcelona Eduard B. Alentorn: Font de la Pagesa  Plaa Letamendi  -  Barcelona
Santa Eul�lia - Pla de la Boqueria
Barcelona
Font del Negrito - Diagonal/Bruch
Barcelona
Font de la Tortuga - C. Sepulveda
Barcelona
Font de la Pagesa - P. Letamendi
Barcelona
       
Eduard B. Alentorn: Monument al General Vara de Rey  -  Eivissa      
Monument a Vara de Rey
Eivissa
     
       

ESCULTURA FUNER�RIA

     
       
Eduard B. Alentorn: Mausoleu Malagrida al Cementiri de Montjuich - Barcelona Eduard B. Alentorn: Crist de la Cripta Manel Girona de la Catedral de Barcelona    
Mausoleu Malagrida - Cementiri
de Montjuich - Barcelona
Crucifix - Cripta de la
Catedral de Barcelona
   
 

Agra�m l'extraordin�ria ajuda de Eloi de Tera per la realitzaci� d'aquesta pagina. El material i text han estat expressament cedits per ell i formen part de la seva tesi doctoral sobre Alentorn en curs de realitzaci�. Tamb� es autor de la pagina sobre Alentorn a   Viquip�dia.

 

LINKS seleccionats a d�altres webs sobre Eduard B. Alentorn

-Eduard Alentorn - Viquip�dia 
 

Bibliografia espec�fica sobre Eduard B. Alentorn

T�tol Autor Publicat per Any
L�Escultura Catalana del segle XIX: Del Neoclassicisme al Realisme Alcolea, Santiago Cat�leg de l�exposici� de Llotja, Barcelona 1989
L�Escultura Catalana Moderna, II vol. Elies, Feliu Barcelona 1926-1928
Estatu�ria p�blica de Barcelona, 3 volums Garc�a-Mart�n, Manuel Catalana de Gas y Electricidad S.A., Barcelona 1984
El Palau de Just�cia de Barcelona Mas i Solench, Josep Maria Generalitat de Cultura, Departament de Just�cia, Barcelona 1990
Pintura y Escultura en Espa�a. 1800-1910 Reyero, Carlos i Freixa, Mireia Manuales de Arte C�tedra, C�tedra, Madrid 1995
L�escultura del segle XIX a Catalunya Subirachs, Judith Biblioteca Abat Oliba, Publicacions de l�Abadia de Montserrat, Barcelona

1994

Altres Escultors Modernistes Catalans:
Eduard B. Alentorn   Eusebi ARNAU i Mascort   Miquel BLAY i Fabregues   Josep Cardona i Furr�   Joan Carreres   Enric Claras� i Daud�   Lambert Escaler i Mil�   Manel FUX� i Leal   Pau GARGALLO i Catal�n   Alfons Juyol i Bach   Josep LLIMONA i Bruguera   Agust� Querol   Josep Reyn�s i Gurgu�   Agapit VALLMITJANA i Barbany   VenancI VALLMITJANA i Barbany
 

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI