Escultura:
Evangelistes
( amb el seu
germ� Agapit 1854)
Sant Jordi (1861)
Retrat de Lord Stanley i la seva
muller
(1872)
L'Agricultura
(Parc de la Ciutadella
a Barcelona
1886)
La Marina
(Parc de la Ciutadella a
Barcelona 1886)
La Tradici� (1890)
Alfons X el Savi
(Universitat de Barcelona)
Averroes (Universitat de Barcelona)
Bust de Benet Mercad� i
F�bregas (Parlament
de Catalunya)
Bust de dona
vella (Ajuntament de
Barcelona 1er. pis)
Dona Jove a la font
Dones (2)
(Edifici Guardia Urbana
a Barcelona - atribu�des)
Esb�s per
a la est�tua a la reina Maria Cristina
Fa�ana del Monestir de Montserrat
F�garo
Font de Diana (Gran
Via/Ll�ria a Barcelona)
La Pietat
La Trinitat
Lleons (2)
(Hall del Palau de la Generalitat
a Barcelona)
Llu�s Vives
(Universitat de Barcelona)
Manola
Monument a Antoni L�pez i
L�pez (P. Colom/Via Laietana
a Barcelona)
Musa de la M�sica
(Gran Teatre del Liceu
a Barcelona)
Nad�
Ramon Llull
(Universitat de Barcelona)
Sant Isidor (Universitat de Barcelona)
Sant Venanci
Verge amb l�Infant dempeus
Verge al�ant el Nen Jes�s
Biografia:
Nascut a Barcelona
l'any 1826.
Va Estudiar juntament amb el seu germ� Agapit
a l'Escola de Llotja a Barcelona com a deixeble de l'insigne escultor catal�
Dami� Campeny sent un dels alumnes m�s
brillants, pel que va rebre el premi
de Llotja l'any 1844.
Inicia la seva carrera art�stica juntament
amb el seu germ� Agapit
modelant figures de pessebre d'estil
barroc en un taller del carrer Tapiner�a
de Barcelona.
Ja l'any 1853, crea les
est�tues dels evangelistes per a l'Esgl�sia
de Sant Just de Barcelona.
El 1856, �s nomenat professor de Llotja
i una mica m�s tard realitza les est�tues
de la fa�ana del Banc
de Barcelona.
Sent ja un escultor fam�s, pel seu taller de la
capella de Santa �gata
passen els personatges m�s
famosos de l'�poca que
li realitzen substancials enc�rrecs.
L'any 1872 marxa amb el seu germ� Agapit
a Manchester
on realitza els
retrats de Lord Stanley i la seva esposa.
Posteriorment viatja a Par�s
on el seu treball �s ben rebut.
Una bona part
del seu treball �s realitzat en col�laboraci�
amb el seu germ�, pel que
de vegades, �s dif�cil atribuir una obra
a un o un altre.
No obstant aix�, s'aprecia en l'obra
de Venanci un major gust per l'espectacularitat.
En general els
estudiosos consideren de m�s qualitat l'obra
de Venanci,
per� �ltimament aquesta opini� �s posada
en dubte i existeix un corrent que aprecia una
major perfecci� formal en l'obra d'Agapit.
Tant Venanci com Agapit Vallmitjana han de considerar-se premodernistes,
ja que la major part
de la seva obra es realitza
abans de l'eclosi� d'aquest estil, per� el fet
que ambd�s fossin mestres
de famosos escultors modernistes com Llimona,
Gargallo i altres, els d�na una especial rellev�ncia com precursors d'aquest
moviment.
La mort del seu germ�
menor Agapit
l'any 1905 va trencar amb la fecunda
labor comuna.
Venanci Vallmitjana i Barbany va morir a Barcelona l'any 1919.
La Marina 1886
L'Agricultura 1886
Diana
Pante� al Cementiri d'Arenys de Mar
