A
Catalunya:
A Barcelona:
El fill pr�dig
(1880)
Patrici rom� (1880)
Ramon
Berenguer el Gran
(Pla�a
de Ramon Berenguer 1880)
La Recompensa (Fris
Arc de Triomf 1888)
Relleus del Monument a Colom
(Cinc
relleus dels vuit existents)
Colom presentant-se als
Reis
Colom davant el Consell de Salamanca
Els reis accepten el seu projecte
Desembarcament de Colom
Rebuda a Barcelona (1888)
Patge florent�
(1890)
Mod�stia
(Museu d'Art Modern 1891)
Verge del Roser
(1892)
La primera comuni� (Museu
d'Art Modern 1897)
El home guiant la
for�a (1899)
Sant Jordi
(Parc de la Ciutadella 1907)
L'Idil�li
(?)
Sant Josep
(Timp� del Col�legi
Comtal carrer Amadeu Vives 1907)
Monument al Dr. Robert (Pla�a
de Tetu�n 1903-1910)
Verge
(Capella Jes�s i Maria - Passeig Fabra i Puig 1910)
Verge de la Merc� (Reprod. relleu
Esgl�sia de Pompeia Avda. Diagonal / Riera S. Miquel 1910)
La divina pastora
(Reprod.
relleu Esgl�sia de Pompeia Avda. Diagonal / Riera S. Miquel 1910)
La ascensi� de Maria
(Reprod.
relleu / Esgl�sia de Pompeia Avda. Diagonal / Riera S. Miquel 1910)
Sant Francesc
(Alt-relleu Fa�ana Esgl�sia Pompeia Avda. Diagonal / Riera
S. Miquel 1910)
Catalunya i
les ci�ncies
(1912)
El davallament de la
creu (Destru�t durant la guerra civil 1936/39
- 1912)
Figura de Dona
(1912)
Figura de Dona (1913)
Est�tua del Cardenal
Casa�as (Capella de Sant Josep Oriol a la Catedral
1913)
Verge amb nen i
altres figures
(Baix-relleu 1913)
Joventut o Ondina
(Museu d'Art Modern 1913)
El
Forjador
(Pla�a de
Catalunya, replica a la Fira de Mostres 1930)
Amor a la inf�ncia
(Parc de
Montju�c - Escola del Bosc 1914)
Pur�ssima
Concepci�
(Esgl�sia de la
Sagrada Fam�lia 1915)
Sagrat Cor (Esgl�sia
de la Sagrada Fam�lia 1915)
Verge
(Col�legi del Sagrat Cor a Sarri� 1915)
Base del monument a
Rafael de Casanova
(Ronda de Sant Pere 1916)
Sant Jordi
(Escala d'honor de l'Ajuntament 1916)
Insomni
(Col�lecci� particular 1917)
Retrat de Carles G.
Vidiella (Hall
Palau de la M�sica 1917)
Estatueta
(Museu d'Art Modern 1917)
L�enterrament de Crist (Capella
del claustre de la Catedral 1920)
Sant Jordi
(1920)
La font
(Col�lecci� particular 1921)
Sant Jordi (Explanada
de l�oest Parc de Montju�c 1924)
Maternitat
(Col�lecci� particular 1924)
Dona agenollada
(1924)
Figura dempeus
(1924)
Figura asseguda
(1924)
Pastora
(1924)
Adolescent
(Col�lecci� particular 1924)
La bellesa (Pla�a de Dant - Montju�c
1924)
Joventut
(Col�lecci� particular
1924)
Nu de dona asseguda
(1924)
Nu de dona asseguda
(1925)
Sagrat Cor
(1925)
Sagrat Cort
(Relleu 1925)
Monument als M�rtirs
de la Independ�ncia (En
col�laboraci� amb V. Navarro i Romero - Pla�a Garriga i
Bachs)
Meditaci� (1925)
Cap de nen
( Col�lecci� particular
1927)
Retrat del Doctor
Ferran
(Col�lecci� particular 1929)
Est�tua B (Palau de Pedralbes 1929)
Dona (Parc de Montju�c -
Escales al Palau Nacional 1929)
Dona (Parc de Montju�c - Pla�a de
les Cascades 1929)
Sant Jordi (Ajuntament 1929)
El Bany
(Museu d'Art Modern 1930)
Maternitat
(1930)
El fill
(Col�lecci� particular 1930)
Les flors
(Escales del Parc de Montju�c 1930)
Cord�lia (Col�lecci�
particular 1930)
Lassitud
(1930)
Sant Mart�
(1930)
L'Estudiant
A Montserrat:
Consumatum est
(1896)
Figura de Dona
(Rosari monumental
- Misteri de gl�ria 1903)
Figura tombal
(Rosari monumental
- Misteri de gl�ria 1903)
Crist ressuscitat
(en
col�laboraci� amb Gaud� -Rosari monumental de
Montserrat 1914)
A Sabadell:
La Virtut (Caixa
d�estalvis de Sabadell 1910)
A Sant Juli� de
Vilatorta:
Jes�s i els nens
(Relleu
del timp�
de la Capella del Col�legi d�orfes 1904)
A Tarragona:
El pet� de Judes (Catedral
1929)
A Terrassa:
Retrat d�un
industrial (Museu
Vallparad�s 1892)
Monument a
Bartomeu Amat
(Jardins de l'Escola Industrial 1909)
A Vic:
Dona seient (Monument
a la fundadora / Convent de les Carmelites 1914)
A Vilafranca del
Pened�s:
Sant Sepulcre (Cripta
de la Bas�lica de Santa Maria 1916)
Escultura
funer�ria:
Panteons a Barcelona
�ngel (Pante�
Torres - Cementiri del Sud-oest 1900)
�ngel (Pante�
Alomar-Estrany C. del Sud-oest 1900)
Resignaci�
(Pante� Rialp 1901)
Desconsol
(Variant vestida Pante� M. Casas de Vilanova C. del Sud-oest 1903)
Dolor y
resignaci�
(C. del Sud-oest 1903)
�ngel
(Pante� Campesol
y Rosell C. del Sud-oest)
Figura de dona
(C. d'Horta 1904)
�ngel (Pante�
Llopart C. del Sud-oest 1905)
Sant Jordi (Pante�
M. Granell C. del Sud-oest 1928)
Panteons
a Arenys de Mar (Maresme)
Pante� Mundet (1901)
Pante� Massaguer
Pante� a Masnou
(Maresme)
La fe consolant el dolor
(Pante� Pere Grau 1901)
Panteons a Roses
(Alt Empord�)
Plegaria
(1903)
Panteons a Sitges
Pante� Robert (1903)
Figura de dona
( Pante� Cros i Juliana
1912)
Fora de
Catalunya:
Sant Nicol�s i els
pescadors
(Timp� Esgl�sia S. Nicol�s - Bilbao 1897)
Pante� a Portugalete
(Vizcaya):
Crist crucificat
(Pante� Manuel Calvo 1911)
Pante� Chopitea
(Cementiri de Buenos Aires 1927)
La font
(Jardins p�blics a Buenos Aires 1929)
L'�ngel (Cementiri
de Comillas Cant�bria)
Es el m�s gran escultor modernista
catal�.
Nascut a Barcelona l�any 1864.
Format a Llotja a Barcelona i el taller dels germans Venanci
i Agapit Vallmitjana i amb Rosend
Nobas.
El 1880 guany� la pensi� Fortuny i an� a Roma. Durant la seva estada a
It�lia, va
rebre la influ�ncia de l�escultura renaixentista florentina i va
realitzar dos treballs obligatoris (Patrici Rom� i
Ramon
Berenguer el Gran, ambdues l�any 1880).
El seu estil es caracteritza per un idealisme naturalista i pel gust de lo
pintoresc.
Infiesta distingeix a l�obra de Llimona cinc per�odes:
| Per�ode | Denominaci� | Caracter�stiques |
| 1864 - 1895 | Aprenentatge | Obres encara acad�miques |
| 1895 - 1909 | Modernisme | Figures femenines, panteons, donzelles vestides |
| 1909 - 1913 | Transici� | Estatu�ria religiosa, verges, crists |
| 1913 - 1925 | Plena maduresa | Herois (Sant Jordi, Forjador), donzelles nues |
| 1925 - 1934 | Serenitat | Nus femenins cl�ssics |
Les primeres obres encara acad�miques ens mostren una s�rie de
personatges
t�pics i hist�rics del pa�s, com la ja citada est�tua eq�estre de "Berenguer el Gran" modelada a
Roma el 1888 i la "Mod�stia" (1891).
Va fundar juntament amb el seu germ� el pintor Josep Llimona el "Centre
Art�stic de Sant Lluc", una associaci� art�stica catalana de car�cter
religi�s - ambd�s varen ser profundament creients - actualment amb gran
influ�ncia dintre del mon art�stic a Barcelona.
Mes tard, el seu estil deriva cap a uns models ja plenament modernistes amb
influencies de Rodin i Meunier. Pertanyen a aquest per�ode "La primera
comuni�"
del 1897, el fam�s "Sant Jordi" (1907) -
que va rebre el Premi d'Honor de l'Exposici� Internacional de Belles Arts celebrada el
mateix any a Barcelona - situat al Parc de Montju�c de Barcelona,
Desconsol, potser la seva obra m�s coneguda,
situada al centre de l�estany del Parc de
la Ciutadella davant del Parlament de Catalunya i "l'Idil�li".
A partir de 1900 comen�a a esculpir els seus famosos nus femenins d�una
gran eleg�ncia, suaument er�tics i tendrament malenconiosos que seguir�
desenvolupant com un dels elements m�s destacats de la seva obra.
L�any 1914 crea el seu impressionant "Crist ressuscitat" per a el Rosari
monumental de Montserrat en col�laboraci� amb Gaud�.
Combina la tendresa i la for�a viril en obres com "l'Estudiant" una de
les obres mestres de l�escultura catalana, en el monument al Doctor Robert
(Pla�a de Tetu�n de Barcelona).
El geni de Llimona
es va manifestar tamb� en altres camps com la imatgeria funer�ria amb treballs
com els panteons del cementiri del Sud-oest de Barcelona i els dels
cementiris
d' Arenys de Mar i de Sitges i en altres poblacions tant a Catalunya com
a fora de Catalunya.
Josep Llimona destac� tamb� tamb� en les seves activitats com a dissenyador de
medalles.
A m�s de a Barcelona i altres poblacions de Catalunya, va realitzar exposicions
a Europa a Madrid, Brussel�les i Par�s i tamb� a Buenos Aires i Rosario a l'Argentina.
Fou President de la Junta de Museus de Barcelona de 1918 a 1924 i novament des
de 1931 fins a la seva mort l�any 1934.
Va rebre nombroses condecoracions entre las que destaquen les concedides pels governs
de Fran�a i It�lia. Va ser tamb� el primer a rebre la
Medalla d' Or de la ciutat de Barcelona l�any 1932 degut a la seva extraordin�ria
labor en el desenvolupament de l�activitat muse�stica.
Josep Llimona i Bruguera, va morir a Barcelona l�any 1934.
 |
 Grup frontal |
 Grup posterior |
|
Monument al Doctor Robert (Alcalde de Barcelona al final del segle XIX). Aquest monument va ser erigit per la ciutat a la Pla�a Universitat, desmuntat durant la dictadura de Franco i novament erigit a la Pla�a Tetu�n l�any 1988. |
||
 Ramon Berenguer el Gran Comte de Barcelona
|
 Recompensa
|
 Sant Jordi |
 Desconsol |
 |
 |
 |
 |
| Cementiri d'Arenys de Mar: | Cementiri de Sitges: | ||
| Pante� Massaguer | Pante� Mundet | Dues vistes del pante� R. Camps | |
