Edifici projectat per l'arquitecte Emili Cabanyes i Rabassa. Les obres de construcci� van anar a c�rrec del mestre de cases Joan Dotras i Many� i van ser finan�ades pel llegat d'Eusebi Golart i Teresa de Palau.
La primera pedra es va posar el sis de setembre de 1903 i l'edifici es va inaugurar el mes de juny de l'any 1906. �s la primera vegada que la poblaci� comptava amb un edifici per l'Ajuntament, ja que fins aleshores era itinerant, ubicant-se a casa d'algun dels regidors. Inicialment, la planta baixa estava dedicada a l'oficina del jutjat i a vivenda de l'agutzil.
La construcci� s'acosta m�s a una est�tica ecl�ctica que Modernista, malgrat que alguns elements decoratius de la fa�ana poden fer pensar en aquest estil. Ens referim especialment al cos central de l'edifici amb un coronament culminat amb uns falsos merlets de gran fantasia que incorporen  a la seva base quatre escuts her�ldics catalans amb les quatre barres i la creu de Sant Jordi.
Les finestres exteriors estan decorades amb vidrieres de gran bellesa amb un dibuix de temes vegetals i florals d'estil Art Nouveau.
L'interior va estar des d'un principi equipat amb mobiliari de molt bona qualitat, encara que avui en dia est� l�gicament adaptat a les necessitats presents de la instituci� municipal.

Un dels primers estudis sobre el Modernisme a Catalunya Rese�a y Cat�logo del modernismo en Catalunya obra d'Oriol Bohigas, cita "Forns" com arquitecte. Actualment aquest punt segueix sense aclarir, havent-hi qui l'atribueix a Puig i Cadafalch i qui a Manel Raspall i Mayol.
En tot cas, es tracta d'una casa t�picament Modernista, la primera que es va construir - als voltats de 1912 - despr�s de l'obertura del Passeig de la Miseric�rdia, on est� situada.
La fam�lia Flor, constructors de la casa, era una fam�lia de mariners coneguda a la poblaci� des del segle XVI. A m�s d'aquesta casa, al segle XVIII van construir la casa de Can Pou tamb� a Canet. Es calcula que la construcci� es va realitzar entre 1909 i 1910.
Ara rep el nom dels seus actuals propietaris, la fam�lia Carbonell.
Es tracta, tal com ja hem dit m�s amunt, d'una casa amb trets indiscutiblement modernistes, tant en l'estructura com en la decoraci� de les fa�anes, amb les t�piques finestres esglaonades, elements estructurals d'obra vista i s�bria decoraci� cer�mica.
�s una torre unifamiliar d'unes dimensions relativament importants que es troba en un acceptable estat de conservaci� i que s'aixeca en una zona noble de la poblaci�, l'avinguda que porta al Santuari de la Miseric�rdia, que contribueix a dignificar. La distribuci� allargada �s gaireb� la d'un edifici industrial en qu� a trav�s d'un passad�s central es dona acc�s a banda i banda a les diverses depend�ncies.

Casa constru�da l'any 1907, segons l'historiador Carles Saiz i Xiqu�s.
L'autor del projecte va ser el mestre de cases Mart� Isern, encara que fins no fa gaire s'havia atribu�t a Pere Dom�nech i Roura.
Contrastant amb altres edificacions que usen components industrialis, aquesta casa es destaca per la utilitzaci� d'elements artesanals com la pedra de Girona a la planta baixa i a la coronaci�, les baranes dels balcons de forja, la fusteria i els esgrafiats.
Edifici modernista de tres plantes situat al carrer principal de la poblaci�, presenta una fa�ana amb disseny ben diferenciat a cada nivell. A partir d'una planta baixa llisa adornada nom�s per un petit balc� amb barana bombada de ferro forjat i unes ales a la part superior dels arcs de sustentaci� de porta i finestra, anem trobant: al primer pis una elegant balconada bombada tamb� constru�da amb ferro forjat i portes amb el mateix dibuix que el nivell inferior. Aquestes portes incorporen unes franges horitzontals esgrafiades que contrasten amb el color de fons de la paret. Al tercer nivell, quatre petites finestres amb adorns cer�mics alteren la composici� d'obertures dels pisos inferiors. L'edifici es corona amb una barana de terrat de formes molt originals.
Paret per paret hi ha la casa Carbonell Floris que expliquem a continuaci�
L'estat de conservaci� de la fa�ana es correcte.
Casa particular que no es pot visitar interiorment.

Podria ser obra de Pere Dom�nech i Roura i va ser constru�da a principis del segle XX.
Casa similar a la contigua propietat d'un germ� del propietari (veure Casa Carbonell i Paloma).
Casa de nom�s dues plantes, per� de decoraci� exterior molt rica, especialment al pis superior gracies al balc� que la recorre gaireb� d'extrem a extrem. Aquest balc� bombat dona sortida a les dues obertures de la fa�ana a aquest nivell.
Com a la casa Joan Carbonell i Paloma, que t� al costat, unes franges horitzontals recorren la fa�ana al segon pis per�, en aquest cas, s�n de petites peces de cer�mica blava de forma circular.
Un coronament de formes turmentades remata la fa�ana.
L'estat de conservaci� de la fa�ana �s correcte.
Casa particular que no es pot visitar interiorment.

Aquest conjunt, situat a la conflu�ncia de les rieres Buscarons i Gavarra amb la Sant Dom�nec, al centre neur�lgic de la poblaci�, compr�n dos edificis ben diferenciats. Per una banda l'antiga masia Rocosa, edificada el segle XVI i rehabilitada l'any 1991 per formar part del conjunt muse�stic i d'una altra la Casa Dom�nech projectada per Llu�s Dom�nech i Montaner i constru�da entre els anys 1908-1910 com a casa d'estiueig per a la seva fam�lia a la poblaci� de la que era filla la seva dona. Llu�s Dom�nech no era nascut a Canet, per� all� tamb� tenia els seus or�gens familiars.

La decoraci� interior �s molt espectacular i inclou s�cols de fusta, parets de cer�mica, dues xemeneies de considerables proporcions amb escuts her�ldic. El mobiliari, es tamb� dissenyat per Llu�s Dom�nech i Montaner i combina la riquesa decorativa amb una gran sobrietat en les l�nees. Cal destacar l'entrada de llum zenital a trav�s d'un lluernari situat a la primera planta.

En la construcci� de la casa, que es va fer reformant una antiga edificaci�, van col�laborar el fill de Llu�s Dom�nech, en Pere Dom�nech i Roure i el seu gendre Francesc Gu�rdia.

L'edifici i el seu annexe la masia Rocosa acullen un interessant�ssim museu molt expressiu de l'obra de Llu�s Dom�nech i Montaner en el seu interior s'hi poden contemplar fotografies, mobiliari, escultures, elements de treball, mosaics, els quals permeten fer-se una amplia visi� de l'obra del gran arquitecte i la seva fam�lia.

Casa d'exquisit disseny modernista projectada i realitzada per Josep Cabruja, a principis del segle XX, per enc�rrec de l'indi� Jaume Puxan que va arribar a ser alcalde de Canet de Mar entre el 1904 i 1905. Aquesta casa recorda molt l'estil del gran arquitecte modernista Antoni Maria Galliss� i Soqu�, especialment la seva casa Llopis de Barcelona, encara que amb un plantejament decoratiu m�s senzill. No sabem com Josep Cabruja va poder rebre aquest influ�ncia o si realment la va rebre.
Casa de tres nivells on cada un d'ells es ben diferent dels altres. Potser la planta baixa es la m�s convencional, destacant especialment els suports en pedra de l'arc de ma� amb clau de volta de pedra de la porta d'entrada.
El primer pis �s el m�s caracter�stic amb els dos balcons laterals i la vitrina de ferro i vidre central que serveix com a mirador privilegiat del carrer Ample.
El tercer pis conserva les finestres laterals esglaonades tant t�piques del Modernisme, i finestres centrals m�s convencionals. Aquestes estan emmarcades per dos petits frontons amb lleugers dibuixos de cer�mica de color verd. La fa�ana de la tercera planta trenca per forma i materials amb la resta de la casa, ja que es principalment de ma� vist.
L'estat de conservaci� de la casa �s bo, havent estat recentment restaurada.
En tractar-se d'una casa particular, la casa no es pot visitar interiorment.

Casa de dues plantes de pedra d'est�tica m�s aviat ecl�ctica, encara que la balconada que recorre tota la fa�ana al nivell del primer pis t� una est�tica modernista.
No tenim coneixement del seu arquitecte o mestre d'obres.
El fet de que estigui situada a prop d'una zona popular ha donat peu a que s'hagi considerat per algun autor com una mostra d'arquitectura popular, per� la qualitat dels materials m�s aviat desmenteix aquesta opini�. Es tractaria,  doncs, d'una casa constru�da com a habitatge d'una fam�lia de classe mitja o alta.

Edifici projectat i constru�t per l'arquitecte Emili Cabanyes a principis del segle XX. A l'Arxiu Municipal consta l'adquisici� de la finca l'any 1902 per part de l'Ajuntament per destinar-la a depend�ncies municipals.
L'estructura de l'interior suggereix que la intervenci� de Cabanyes va estar condicionada per la conservaci� de diversos elements d'un edifici preexistent.
La seva primera funci� va ser la d'edifici escolar formant part del conjunt de l'Ajuntament. Posteriorment ha tingut altres aplicacions, essent actualment seu de Radio Canet i de Serveis T�cnics Municipals.
Edifici constru�t amb ma� vist i pedra que no presenta un estil massa definit. La seva entrada a un cat�leg d'edificis modernistes �s una mica for�at, m�s si tenim en comte que la qualitat de la fa�ana no es correspon amb el tractament donat a l'interior.
Estat de conservaci� precari. Interior sense cap inter�s.

Projecte de l'arquitecte Eduard Ferr�s i Puig, inaugurat el 4 de novembre de 1908, on hi podem observar moltes de les caracter�stiques de la seva obra com les obertures de ventilaci� fetes amb lames de tova cer�mica. Aquest exemple �s un interessant comprom�s entre forma i funci�, en una idea que posteriorment ser� seguida per molts arquitectes.
Actualment �s la depend�ncia principal de la Policia Municipal, que es troba entre la carretera N-II i la costa. L'edifici ha estat completament restaurat, amb les naturals modificacions per adaptar-lo a la funci� de caserna. L'exterior presenta un aspecte nom�s amb modificacions menors en relaci� amb l'inicial.

Petita font p�blica adossada a una de les parets d'una casa d'aquesta pla�a, al costat de la carretera N-II. Projecte de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch.
Estat de conservaci� deficient.

Placa de Ferro forjat indicativa del nom del carrer. Se suposa que dissenyada per Josep Puig i Cadafalch. �s una bella pe�a de ferro forjat de formes molt elegants que es troba just davant del Restaurant del Santuari de la Miseric�rdia.
Estat de conservaci� bo.

El projecte inicial era de 15 capelletes, de les que nom�s se'n van arribar a fer aquestes dues. La primera t� la t�pica forma d'una creu de terme g�tica constru�da amb pedra i molt decorada. La segona, d'una aparen�a m�s r�stica i molt de l'estil de Josep Puig i Cadafalch l'autor de les dues peces, es composa de materials m�s variats com ma�, pedra, cer�mica i ferro.

*

**

Durant el pontificat de Lle� XIII, a finals del segle XIX, es va demanar als pobles que erigissin creus per commemorar l'entrada al segle XX. A Canet, el Doctor Mari� Serra i Font es va encarregar de la promoci� i va cedir els terrenys per poder portar a terme l'iniciativa. S'encarreg� el projecte a Llu�s Dom�nech i Montaner i la primera pedra es va posar l'1 de gener de l'any 1901. Les obres van acabar-se un any m�s tard i el quatre de maig de 1902 es va beneir.
Era una creu de dimensions notables, ja que l'al�ada total arribava a 30 metres. Nom�s la podem contemplar en les fotografies que se li van fer, ja que va ser destru�da la nit de Sant Esteve - 26 de Desembre de 1926 - per una important tempesta de vent que va assolar el municipi.
La segona creu es va reconstruir l'any 1926 i era una copia de la primera, ja que l'arquitecte Pere Dom�nech i Roura,  fill de Llu�s Dom�nech i Montaner, es va basar en els pl�nols del seu pare. Aquesta segona creu va ser bene�da el 30 d'octubre de 1927.
Al comen�ar la guerra 1936-1939, grups anticlericals van destruir molts elements del patrimoni religi�s. En aquestes circumst�ncies, el 24 de juliol de 1936, la creu de Pedracastell va ser novament destru�da.
L'any 1940, acabada la guerra, es va instal�lar una creu de fusta per substituir la destru�da i, finalment l'any 1954 es va aixecar una nova creu amb una est�tica gaudiniana molt diferent de l'original de Dom�nech. L'arquitecte va ser Isidre Puig Boada. Aquesta �s la creu avui existent.
Algunes de les pedres de la segona creu, constru�da per Pere Dom�nech i Roura, es conserven a l'esgl�sia de Sant Pere i Sant Pau i formen part de dos altars laterals. Les podem veure en la segona foto al marge.