GAUD� I EL MODERNISME A CATALUNYA / Passeig / Poblacions / Canet de Mar / Modernisme a Canet de Mar

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M�sica  

     �rea especialCatedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme catal� fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Prop�sit   Contacti�ns   Dades d'audi�ncia

Modernisme a CANET DE MAR

                                                          
 Edificis i monuments:  Ajuntament   Ateneu Canetenc xxxxx   Ca la Corona   Can Floris   Casa Alsina Roig   Casa Carbonell, avinguda Miseric�rdia, 14   Casa Joan Carbonell i Paloma, carrer Ample 27   Casa Carbonell Floris, carrer Ample, 38   Casa museu Llu�s Dom�nech i Montaner xxxxx   Casa Roura (Ca la  Bianga) xxxxx   Casa Pux�n, carrer Ample, 27   Casa Serra Pujades, Riera Sant Dom�nech, 11  Casa unifamiliar, carrer Abell, 9    Col�legi Eleonor Yglesias   Escoles_p�bliques   Escorxador   F�brica Carbonell Reverter   F�brica Jover, Serra i Cia.   Font P�blica, Passeig M. D. Miseric�rdia/C. J. Mora   Font P�blica, Pla�a Barris   Placa del carrer Carles Pasqual i Puig   Primer i Cinqu� Misteris de Dolor del Rosari Monumental del Santuari de la Miseric�rdia   Restaurant del Santuari   Creu de Pedracastell          Cliqueu sobre les imatges per veure-les en format gran
 
(Les qualificacions (xxxxx) de 1 a 5 (valor en color vermell) s'atorguen nom�s a obres de gran import�ncia, sense qualificaci� no vol dir que no tinguin inter�s, sin� que no son edificacions Modernistes de m�xim nivell.)
 Passejant a trav�s del Modernisme a Canet de Mar
 Vil�la Flora i el Pla de les Fonts   xxxxx (Inter�s 2 sobre 5)
 Castell de Santa Florentina   xxxxx (Inter�s 4 sobre 5)
 Modernisme popular a Canet de Mar
 Modernisme funerari: Cementiri de Canet de Mar   xxxxx (Inter�s 1 sobre 5)
 Obres desaparegudes
 Informaci� general sobre Canet de Mar: Comunicacions, Restaurants, Hotels, Lleure, etc. i links per connectar-s'hi
 Links a altres webs sobre Modernisme a Canet de Mar
 Bibliografia
 Altres poblacions amb interessants obres Modernistes
Canet de Mar - Ajuntament - Arquitecte Emili Cabanyes i Rabassa

 

Ajuntament
Adre�a: Carrer Ample, 11  
Canet de Mar (Maresme)

Edifici projectat per l'arquitecte Emili Cabanyes i Rabassa. Les obres de construcci� van anar a c�rrec del mestre de cases Joan Dotras i Many� i van ser finan�ades pel llegat d'Eusebi Golart i Teresa de Palau.
La primera pedra es va posar el sis de setembre de 1903 i l'edifici es va inaugurar el mes de juny de l'any 1906. �s la primera vegada que la poblaci� comptava amb un edifici per l'Ajuntament, ja que fins aleshores era itinerant, ubicant-se a casa d'algun dels regidors. Inicialment, la planta baixa estava dedicada a l'oficina del jutjat i a vivenda de l'agutzil.
La construcci� s'acosta m�s a una est�tica ecl�ctica que Modernista, malgrat que alguns elements decoratius de la fa�ana poden fer pensar en aquest estil. Ens referim especialment al cos central de l'edifici amb un coronament culminat amb uns falsos merlets de gran fantasia que incorporen  a la seva base quatre escuts her�ldics catalans amb les quatre barres i la creu de Sant Jordi.
Les finestres exteriors estan decorades amb vidrieres de gran bellesa amb un dibuix de temes vegetals i florals d'estil Art Nouveau.
L'interior va estar des d'un principi equipat amb mobiliari de molt bona qualitat, encara que avui en dia est� l�gicament adaptat a les necessitats presents de la instituci� municipal.

 

Canet - Ateneu Canetenc - Arquitecte Llus  Domnech i Montaner

Canet - Ateneu Caldetenc  Faana a la Riera Sant Domnech  - Arquitecte Llus Domnech i Montaner

Canet de Mar - Ferratge de porta amb el simbol de l'Ateneu Canetenc

 

Ateneu Canetenc   xxxxx  (Qualificaci� 2 sobre 5)
Adre�a: Carrer Ample, 2     Canet de Mar (Maresme)

Hist�ria:
Aquest edifici �s en certa manera, conseq��ncia de les lluites politiques dels temps de la Restauraci� mon�rquica de finals del segle XIX.
L'any 1883, els socis del Casino Canetenc van decidir construir a la poblaci� un teatre. L'entitat lliberal que s'hi oposava, que en aquell moment tenia la majoria a l'Ajuntament i per mantenir la cohesi� dels seus partidaris, va optar per aixecar una societat recreativa, l'Ateneu Canetenc, i per fer-la visible, va encarregar l'edifici a l'arquitecte Llu�s Dom�nech i Montaner.
Dom�nech va aprofitar l'estructura d'una antiga casa que hi havia en l'empla�ament i va transformar tot el pis superior. Les obres es van anar realitzant fins a preveure'n l'inauguraci� el 2 d'agost de 1885. Malauradament, un accident fortu�t durant les proves d'il�luminaci�, que anava amb gas produ�t amb benzina, va originar un incendi que no va produir grans desperfectes, per� va fumejar les parets. Aix� oblig� a retardar l'inauguraci�, que es va fer a finals d'aquest mateix any.
En el moment de la seva inauguraci� l'edifici disposava d'una sala de caf�, biblioteca, a m�s de l'annexa del Teatre Principal que estava al costat de l'edifici originari i que competia amb el Teatre Canetenc que es trobava al carrer Castanyer.
L'ateneu Canetenc va tenir, per�, una vida curta, ja que l'any 1893, es va dissoldre per falta de socis. L'edifici va anar passant per per diverses institucions sempre lligades amb la cultura i l'entreteniment i va anar adoptant denominacions diverses: Foment, Foment Catalanista - molt en la l�nia de la Solidaritat Catalana i la Lliga Regionalista. L'any 1924 el nou govern dictatorial i profundament anticatal� de Primo de Rivera en va tancar les portes. Posteriorment va ser llogat per l'Ateneu Obrer, que era tolerat per la dictadura. L'any 1939, ja amb la dictadura del general Franco, es va dissoldre l'associaci� i l'edifici va ser ocupat llavors per l'organitzaci� del r�gim Educaci�n y Descanso. Un cop superada la dictadura, l'any 1984 l'edifici, que estava bastant degradat, va ser adquirit per l'Ajuntament de Canet.
L'any 1999 s'hi va instal�lar la biblioteca popular que fins aleshores havia estat al passeig de la Mare de Deu i que segueix ocupant actualment l'edifici.
�s un dels primers edificis Modernistes que es van construir a Catalunya.

Descripci�:
Les imatges il�lustren prou b� les caracter�stiques de l'edifici amb detalls, pintures i decoracions pr�pies d'aquest estil �s un reflex de l'arquitectura modernista m�s primerenca del seu arquitecte Llu�s Dom�nech i Montaner, amb elements florals i l'omnipres�ncia de la figura mitol�gica del drac tan com� en el Modernisme catal�, que posteriorment Dom�nech incorporar� a moltes de les seves obres.
A l'estar situat en una cantonada, l'edifici s'articula en dues fa�anes que s'uneixen en una torre circular recolzada en una columna exenta de ma� vist, que es coronada amb una c�pula en forma d'ou.
Un dels elements m�s espectaculars �s la gran balconada que recorre tot el primer pis, tota ella constru�da amb ferro forjat pels ferrers de Ca l'Aulet, autors tamb� d'altres treballs d'aquest tipus dintre del Modernisme canetenc.
La fa�ana est� recoberta d'esgrafiats decoratius que han estat totalment restaurats. A la fa�ana de la Riera de Sant Dom�nec hi trobem un front� triangular amb torretes a banda i banda i un gran roset�. La coronaci� est� composta per falsos merlets. 
L'interior est� totalment transformat i adaptat a les necessitats actuals de la biblioteca que acull.

Canet de Mar: Casa la Corona al carrer Lledoners, 80

 

Ca la Corona
Adre�a: Carrer Lledoners, 80     Canet de Mar (Maresme)

Casa t�picament modernista, una bona mostra d'habitatge burg�s de qualitat a Canet de Mar, constru�da l'any 1906, tal com consta a la part superior de la fa�ana.
La fa�ana presenta uns elements decoratius amb utilitzaci� de l'esgrafiat, la fusta, el ferro forjat i la cer�mica, i �s a la coronaci� a on es pot notar l'esfor� imaginatiu amb m�s for�a.
Els esgrafiats del coronament contenen elements florals flanquejats per uns elements cer�mics circulars de color verd que contrasten amb el fons de color crema. Els laterals superiors de les obertures presenten tamb�, tant a la planta baixa com al pis, petits elements cer�mics amb el mateix joc de colors.
El balc� del primer pis recorre tota l'amplada de la fa�ana i est� sostingut per quatre m�nsules. La barana de ferro forjat �s d'un dibuix senzill i t�pic en les construccions del pa�s. La planta baixa t� dues obertures, una finestra protegida amb una reixa tradicional i el cancell que permet intuir a l'interior una magn�fica porta de fusta treballada.

 

 

Canet - Can Floris - Arquitecte Pere Domnech i Roura

 

Can Floris
Adre�a: Carrer Ample, 14     Canet de Mar (Maresme)

Casa a mig cam� entre el Modernisme i el Noucentisme, �s una de les millors mostres d'habitatge de qualitat a Canet de Mar.
La casa va ser projectada i dirigida per l'arquitecte Pere Dom�nech i Roura entre els anys 1918 i 1920 (segons O. Bohigas). El contractista va ser Josep Cabruja.
Casa de notable factura, de dos cossos ben diferenciats amb un cos principal i una torre annexa amb una planta baixa i tres al�ades addicionals, comptant-hi unes golfes
La fa�ana presenta notables esgrafiats, actualment molt degradats, amb p�rdua quasi total dels colors originals. La planta primera amb tres obertures, t� dos balcons bastant diferenciats, el del cos central donant sortida a dues obertures i amb suport central. El segon balc�, a la torre, amb una sola obertura.
L'�ltim pis t� una galeria d'estil amb finestres arquejades de ma� vist separades per columnes salom�niques del mateix material, t�piques del g�tic tard�. El r�fec que corona la casa �s tamb� de ma� vist i t� un sortint considerable. Pel cant� de la torre, el tercer pis presenta una sola finestra rectangular amb ma� vist i flanquejada en la seva part superior per uns plafons cer�mics. Les golfes conserven petites t�piques finestres esglaonades modernistes al nivell superior.
Tamb� �s destaca la utilitzaci� de la cer�mica vidriada en la construcci�.
En ser de propietat particular, l'interior de la casa no es pot visitar.

Canet de Mar - Casa Alsina Roig - Arquitecte Eduard Farrs i Puig

 

Casa Alsina Roig
Adre�a: Riera Buscarons,      Canet de Mar (Maresme)

Va ser constru�da per un americano fill del poble. Tamb� se'n diu Can Pepet Pau Moro.
Casa projectada per l'arquitecte municipal de Canet Eduard Ferr�s i Puig i constru�da pel mestre de cases Mart� Isern i Fors (alies Mart� Fanals), cap a principis del segle XX.
Cap als anys 30 del passat segle va ser adquirida per Isidre Jover i Sellar�s, industrial i m�sic que tenia una f�brica al poble - Isidre Jover i Cia. -
�s molt notable el contrast entre els tres nivells de la casa. La planta baixa, molt senzilla nom�s comporta finestres rectangulars, per� en les dues plantes superiors la decoraci� s'enriqueix notablement. En el primer pis hi ha una petita tribuna rodona i un balc� que presenta una barana de forja amb un dibuix coup de fouet, tipic de l'Art Nouveau, molt elegant.
L'�ltim pis trenca totalment amb les dues plantes inferiors i amb un aire de galeria totalment tancada aconsegueix un contrast crom�tic total en ser pintada de color vermell en comptes del blanc inferior.
La coronaci� es fa amb unes esferes tamb� vermelles i amb un petit pinacle a l'angle de separaci� de les dues fa�anes.
Casa particular, no es pot visitar interiorment.

 

Canet de Mar: Casa Carbonell a l'Avinguda de la Misericrdia, 14

 

Casa Carbonell
Adre�a: Avinguda Miseric�rdia, 14 
    Canet de Mar (Maresme)

Un dels primers estudis sobre el Modernisme a Catalunya Rese�a y Cat�logo del modernismo en Catalunya obra d'Oriol Bohigas, cita "Forns" com arquitecte. Actualment aquest punt segueix sense aclarir, havent-hi qui l'atribueix a Puig i Cadafalch i qui a Manel Raspall i Mayol.
En tot cas, es tracta d'una casa t�picament Modernista, la primera que es va construir - als voltats de 1912 - despr�s de l'obertura del Passeig de la Miseric�rdia, on est� situada.
La fam�lia Flor, constructors de la casa, era una fam�lia de mariners coneguda a la poblaci� des del segle XVI. A m�s d'aquesta casa, al segle XVIII van construir la casa de Can Pou tamb� a Canet. Es calcula que la construcci� es va realitzar entre 1909 i 1910.
Ara rep el nom dels seus actuals propietaris, la fam�lia Carbonell.
Es tracta, tal com ja hem dit m�s amunt, d'una casa amb trets indiscutiblement modernistes, tant en l'estructura com en la decoraci� de les fa�anes, amb les t�piques finestres esglaonades, elements estructurals d'obra vista i s�bria decoraci� cer�mica.
�s una torre unifamiliar d'unes dimensions relativament importants que es troba en un acceptable estat de conservaci� i que s'aixeca en una zona noble de la poblaci�, l'avinguda que porta al Santuari de la Miseric�rdia, que contribueix a dignificar. La distribuci� allargada �s gaireb� la d'un edifici industrial en qu� a trav�s d'un passad�s central es dona acc�s a banda i banda a les diverses depend�ncies.

 

Canet - Casa Joan Carbonell i Paloma - Arquitecte Pere Domnech i Roura

 

Casa Joan Carbonell i Paloma
Adre�a: Carrer Ample,  36 
    Canet de Mar (Maresme)

Casa constru�da l'any 1907, segons l'historiador Carles Saiz i Xiqu�s.
L'autor del projecte va ser el mestre de cases Mart� Isern, encara que fins no fa gaire s'havia atribu�t a Pere Dom�nech i Roura.
Contrastant amb altres edificacions que usen components industrialis, aquesta casa es destaca per la utilitzaci� d'elements artesanals com la pedra de Girona a la planta baixa i a la coronaci�, les baranes dels balcons de forja, la fusteria i els esgrafiats.
Edifici modernista de tres plantes situat al carrer principal de la poblaci�, presenta una fa�ana amb disseny ben diferenciat a cada nivell. A partir d'una planta baixa llisa adornada nom�s per un petit balc� amb barana bombada de ferro forjat i unes ales a la part superior dels arcs de sustentaci� de porta i finestra, anem trobant: al primer pis una elegant balconada bombada tamb� constru�da amb ferro forjat i portes amb el mateix dibuix que el nivell inferior. Aquestes portes incorporen unes franges horitzontals esgrafiades que contrasten amb el color de fons de la paret. Al tercer nivell, quatre petites finestres amb adorns cer�mics alteren la composici� d'obertures dels pisos inferiors. L'edifici es corona amb una barana de terrat de formes molt originals.
Paret per paret hi ha la casa Carbonell Floris que expliquem a continuaci�
L'estat de conservaci� de la fa�ana es correcte.
Casa particular que no es pot visitar interiorment.

Canet - Casa Carbonell Floris - Arquitecte Pere Domnech i Roura

 

Casa Carbonell Floris
Adre�a: Carrer Ample, 38  
    Canet de Mar (Maresme)

Podria ser obra de Pere Dom�nech i Roura i va ser constru�da a principis del segle XX.
Casa similar a la contigua propietat d'un germ� del propietari (veure Casa Carbonell i Paloma).
Casa de nom�s dues plantes, per� de decoraci� exterior molt rica, especialment al pis superior gracies al balc� que la recorre gaireb� d'extrem a extrem. Aquest balc� bombat dona sortida a les dues obertures de la fa�ana a aquest nivell.
Com a la casa Joan Carbonell i Paloma, que t� al costat, unes franges horitzontals recorren la fa�ana al segon pis per�, en aquest cas, s�n de petites peces de cer�mica blava de forma circular.
Un coronament de formes turmentades remata la fa�ana.
L'estat de conservaci� de la fa�ana �s correcte.
Casa particular que no es pot visitar interiorment.

Casa-Museu Domnech i Montaner a Canet de Mar (Maresme)

Canet - Casa Museu Domnech i Montaner - Decoraci interior, Xemeneia, cermica i mobiliari.

 

Casa museu Llu�s Dom�nech i Montaner   xxxxx  (Qualificaci� 2 sobre 5)
Adre�a: Riera Buscarons, 3  
Canet de Mar (Maresme)

Aquest conjunt, situat a la conflu�ncia de les rieres Buscarons i Gavarra amb la Sant Dom�nec, al centre neur�lgic de la poblaci�, compr�n dos edificis ben diferenciats. Per una banda l'antiga masia Rocosa, edificada el segle XVI i rehabilitada l'any 1991 per formar part del conjunt muse�stic i d'una altra la Casa Dom�nech projectada per Llu�s Dom�nech i Montaner i constru�da entre els anys 1908-1910 com a casa d'estiueig per a la seva fam�lia a la poblaci� de la que era filla la seva dona. Llu�s Dom�nech no era nascut a Canet, per� all� tamb� tenia els seus or�gens familiars.

La decoraci� interior �s molt espectacular i inclou s�cols de fusta, parets de cer�mica, dues xemeneies de considerables proporcions amb escuts her�ldic. El mobiliari, es tamb� dissenyat per Llu�s Dom�nech i Montaner i combina la riquesa decorativa amb una gran sobrietat en les l�nees. Cal destacar l'entrada de llum zenital a trav�s d'un lluernari situat a la primera planta.

En la construcci� de la casa, que es va fer reformant una antiga edificaci�, van col�laborar el fill de Llu�s Dom�nech, en Pere Dom�nech i Roure i el seu gendre Francesc Gu�rdia.

L'edifici i el seu annexe la masia Rocosa acullen un interessant�ssim museu molt expressiu de l'obra de Llu�s Dom�nech i Montaner en el seu interior s'hi poden contemplar fotografies, mobiliari, escultures, elements de treball, mosaics, els quals permeten fer-se una amplia visi� de l'obra del gran arquitecte i la seva fam�lia.

Canet - Casa Roura (Ca la Bianga)   Domnech i Montaner

Canet - Casa Roura (Ca la Bianga) - Arquitecte Llus  Domnech i Montaner

 

 

 

Casa Roura (Ca la Bianga)   xxxxx   (Qualificaci� 2 sobre 5)
Adre�a: Riera de Sant Dom�nec, 1    Canet de Mar (Maresme) 

Construcci� projectada per un jove Llu�s Dom�nech i Montaner per enc�rrec de Ricard de Capmany, gendre de Ramon Montaner i primer comte de la vall de Canet i Francesca Roura Carnesoltes, germana de la seva dona. Es va acabar l'any 1889 i era utilitzada com a resid�ncia d'estiueig.
Edifici m�s aviat ecl�ctic, d'aires medievals, a quatre vents. Aquesta disposici� va permetre a l'arquitecte idear quatre fa�anes amb ma� vist com a element com�.
�s una de les construccions m�s espectaculars de Canet, per� malauradament est� en un estat de conservaci� for�a deplorable, encara que �ltimament s'han iniciat unes obres de reconstrucci�.

L'exterior de la casa: Edifici d'aspecte sumptu�s amb una fa�ana amb front� esglaonat dins de l'estil neerland�s i una important torre adossada. Obra de ma� vist, mostra un repertori de recursos constructius que ens permet fer-nos c�rrec de l'extraordin�ria capacitat de Dom�nech i Montaner per extreure el m�xim rendiment dels materials i t�cniques usades.
Les finestres t�picament modernistes, sense ornamentaci�, i la porta d'entrada amb un enquadrament del mateix tipus, s�n uniformes en tota la construcci�, l'excepci� es l'imponent torre que s'al�a a la part sud-est de l'edifici i que contrasta amb la resta al presentar una aparen�a de castell medieval, amb les seves g�rgoles cer�miques.
Els motius decoratius no s�n gaire abundants, es limiten a unes importants m�nsules que tenen una funci� de suport de la balconada principal a m�s de la decorativa. La barana del balc�, que recorre bona part del primer pis, �s de ferro forjat i presenta una decoraci� floral.
La cer�mica �s tamb� present en l'edifici, especialment en la teulada de la torre - actualment quasi b� totalment desapareguda. Es tractava d'una cer�mica vidriada amb dibuixos geom�trics de gran bellesa. A m�s, uns dracs surten de sota el r�fec ajudant a l'espectacularitat del conjunt.
Alguns detalls de ferro forjat al voltant de les obertures de la torre son d'estil Sezession. La porta principal de fusta t� uns interessants refor�os que tamb� realitzen una funci� decorativa.
L'exterior es troba en unes condicions de conservaci� molt prec�ries, en especial es destacable la caiguda de les teules de porcellana vidriada multicolor de la torre. Aix� l'ha deixat desprotegida i a m�s cal mencionar diverses intervencions que n'han modificat aspectes importants.

L'interior de la casa: t� una decoraci� modernista molt sofisticada on destaca una sala general magn�ficament resolta en que destaca un sostre situat a una al�ada considerable que remarca la sumptuositat del conjunt.
S'espera que les obres de restauraci� que mencionem m�s amunt, tornaran al conjunt la seva magnific�ncia a partir de la data de finalitzaci� que es preveu als voltants del mes de mar� de 2008.

 

Canet - Casa Puxan - Aruitecte Josep Cabruja

 

Casa Puxan
Adre�a: Carrer Ample, 27  
Canet de Mar (Maresme)

Casa d'exquisit disseny modernista projectada i realitzada per Josep Cabruja, a principis del segle XX, per enc�rrec de l'indi� Jaume Puxan que va arribar a ser alcalde de Canet de Mar entre el 1904 i 1905. Aquesta casa recorda molt l'estil del gran arquitecte modernista Antoni Maria Galliss� i Soqu�, especialment la seva casa Llopis de Barcelona, encara que amb un plantejament decoratiu m�s senzill. No sabem com Josep Cabruja va poder rebre aquest influ�ncia o si realment la va rebre.
Casa de tres nivells on cada un d'ells es ben diferent dels altres. Potser la planta baixa es la m�s convencional, destacant especialment els suports en pedra de l'arc de ma� amb clau de volta de pedra de la porta d'entrada.
El primer pis �s el m�s caracter�stic amb els dos balcons laterals i la vitrina de ferro i vidre central que serveix com a mirador privilegiat del carrer Ample.
El tercer pis conserva les finestres laterals esglaonades tant t�piques del Modernisme, i finestres centrals m�s convencionals. Aquestes estan emmarcades per dos petits frontons amb lleugers dibuixos de cer�mica de color verd. La fa�ana de la tercera planta trenca per forma i materials amb la resta de la casa, ja que es principalment de ma� vist.
L'estat de conservaci� de la casa �s bo, havent estat recentment restaurada.
En tractar-se d'una casa particular, la casa no es pot visitar interiorment.

 

Canet - Casa Serra Pujades - Arquitecte Pere Domnech i Roura
Casa Serra Pujadas
Adre�a: Riera Sant Dom�nec, 11     Canet de Mar (Maresme)

Casa de transici� des del Modernisme al Noucentisme, projectada per l'arquitecte Pere Dom�nech i Roura, fill de Llu�s Dom�nech i Montaner. La data de construcci� se situa probablement als voltants dels anys 20 del passat segle.
Fa�ana asim�trica de tres nivells completament diferenciats.
La planta baixa amb portes i finestres adovellades, aquestes �ltimes dos a un costat i tres a l'altre, amb columnetes de separaci� amb interessants fusts i capitells. La porta de fusta de doble batent est� situada entre un i altre conjunt.
El primer pis te tres obertures. D'esquerra a dreta de l'observador, una finestra doble d'inspiraci� g�tica, separada per una columneta, una vitrina vidriada amb base de pedra sostinguda per dues importants m�nsules i, finalment, una obertura amb balc� de barana de ferro forjat de dibuix senzill per� elegant.
La �ltima planta t� un total de nou finestres de petit format.
Un important r�fec decorat protegeix la fa�ana de les inclem�ncies del temps.
De l'interior cal mencionar el pati, el qual t� una font al paviment.
En tractar-se d'una vivenda privada, les visites a l'interior no s�n possibles.

 

Canet - Casa unifamiliar al carrer Abell, 9

 

Casa unifamiliar
Adre�a: Carrer Abell, 9  
    Canet de Mar (Maresme)

Casa de dues plantes de pedra d'est�tica m�s aviat ecl�ctica, encara que la balconada que recorre tota la fa�ana al nivell del primer pis t� una est�tica modernista.
No tenim coneixement del seu arquitecte o mestre d'obres.
El fet de que estigui situada a prop d'una zona popular ha donat peu a que s'hagi considerat per algun autor com una mostra d'arquitectura popular, per� la qualitat dels materials m�s aviat desmenteix aquesta opini�. Es tractaria,  doncs, d'una casa constru�da com a habitatge d'una fam�lia de classe mitja o alta.

Canet - Collegi Eleonor Yglesias - Projecte de Bernat Rigau

 

Col�legi Eleonor Yglesias
Adre�a: Carrer Golart, 13  
    Canet de Mar (Maresme)

Escola constru�da gracies a la munific�ncia de la generosa donant Eleonor Yglesias i a l'impuls que el religi�s Pare Bernat Rigau li va donar amb els seus coneixements arquitect�nics: sembla ser que la vocaci� d'aquest religi�s era l'arquitectura, per� per pressions familiars va haver d'entrar al sacerdoci. Els elements b�sics del projecte, pl�nols, etc., van ser realitzats pel sacerdot, que tamb� va intervenir decisivament en la construcci� amb les seves orientacions.
Es tracta d'un edifici d'un Modernisme certament original, constru�t per la funci� que encara realitza ara, amb mitjans certament limitats, com ho demostren els materials emprats. Malgrat aix�, aconsegueix una est�tica sorprenent en especial pel que fa a les finestres de gran format i molt abundants del primer pis. Aquestes tenen una forma que contrasta amb les de la planta baixa i permeten una generosa il�luminaci� de les classes.
Malauradament, s'hi ha afegit una remonta entre el cos central de l'edifici i l'ala dreta que trenca l'harmonia i la simetria del conjunt.

Canet - Antigues Escoles Pbliques

 

Escoles p�bliques
Adre�a:  Carrer La font, 8  
Canet de Mar (Maresme)

Edifici projectat i constru�t per l'arquitecte Emili Cabanyes a principis del segle XX. A l'Arxiu Municipal consta l'adquisici� de la finca l'any 1902 per part de l'Ajuntament per destinar-la a depend�ncies municipals.
L'estructura de l'interior suggereix que la intervenci� de Cabanyes va estar condicionada per la conservaci� de diversos elements d'un edifici preexistent.
La seva primera funci� va ser la d'edifici escolar formant part del conjunt de l'Ajuntament. Posteriorment ha tingut altres aplicacions, essent actualment seu de Radio Canet i de Serveis T�cnics Municipals.
Edifici constru�t amb ma� vist i pedra que no presenta un estil massa definit. La seva entrada a un cat�leg d'edificis modernistes �s una mica for�at, m�s si tenim en comte que la qualitat de la fa�ana no es correspon amb el tractament donat a l'interior.
Estat de conservaci� precari. Interior sense cap inter�s.

 

Canet - Antic escorxador (actualment Policia Municipal) - Arquitecte Eduard Ferrs i Puig

 

Escorxador
Adre�a:  Drassanes del Pla, 30
    Canet de Mar (Maresme)

Projecte de l'arquitecte Eduard Ferr�s i Puig, inaugurat el 4 de novembre de 1908, on hi podem observar moltes de les caracter�stiques de la seva obra com les obertures de ventilaci� fetes amb lames de tova cer�mica. Aquest exemple �s un interessant comprom�s entre forma i funci�, en una idea que posteriorment ser� seguida per molts arquitectes.
Actualment �s la depend�ncia principal de la Policia Municipal, que es troba entre la carretera N-II i la costa. L'edifici ha estat completament restaurat, amb les naturals modificacions per adaptar-lo a la funci� de caserna. L'exterior presenta un aspecte nom�s amb modificacions menors en relaci� amb l'inicial.

 

Canet - Fbrica Joan Carbonell i Reverter
F�brica Carbonell Reverter
Adre�a: Torrent dels Lledoners, 111
    Canet de Mar (Maresme)

Magn�fic edifici industrial modernista constru�t  l'any 1899. Inicialment va acollir la f�brica Sussagna Ferres i posteriorment la f�brica Carbonell.
La construcci� es de ma� i l'abund�ncia d'obertures, assegura una bona il�luminaci� interior.
La fa�ana recorda una esgl�sia g�tica de tres naus, amb quatre pinacles que s'eleven per sobre de la teulada esglaonada.
Tant a l'exterior com a l'interior, es poder contemplar els interessants elements de fusta i vidrieres decoratives, encara que considerablement deteriorats.
La visita, inclosa l'exterior es fa dif�cil perqu� la nau m�s interessant, que �s la que descrivim, est� situada a dins d'un recinte industrial normalment tancat.

Canet- Fbrica Jover - Arquitecte P. Domnech i Roura
F�brica Jover, Serra i Cia.
Adre�a: Riera del Pinar, 12     Canet de Mar (Maresme)

Nau industrial dedicada a la fabricaci� d'articles de g�nere de punt, projectada per l'arquitecte Pere Dom�nech i Roura, se suposa que amb l'ajuda del seu pare Llu�s Dom�nech i Montaner.
L'any de construcci� se situa als voltants de 1910.
Els responsables de la construcci� van ser els mestres de cases Salvador Torrus i Josep Cabruja i Feliu.
Edifici d'est�tica modernista constru�t b�sicament amb ma� vist, amb una considerable projecci� vertical que el dota d'una eleg�ncia desgraciadament poc habitual en una construcci� d'aquest tipus.
La fa�ana principal amb tres nivells t� una gran rosassa central cer�mica amb el nom de l'empresa en el seu nivell inferior. Al nivell superior s'utilitza abundantment el ma� vist i t� un cos central amb tres finestres esglaonades t�picament modernistes amb persianes que es van empetitint, a banda i banda, en els cossos laterals per seguir la pendent de la teulada.
Segueix mantenint-se en for�a bones condicions. A prop seu s'hi troben edificis de la mateixa �poca com el Mercat de Canet, obra tamb� de Pere Dom�nech i Roura, encara que d'est�tica Noucentista i la Casa Alsina Roig, tamb� Modernista.

Canet - Font Avinguda de la Misericrdia - Arquitecte Josep Puig i Cadafalch

 

Font p�blica
Adre�a: Passeig de la Mare de Deu de la Miseric�rdia cantonada al Carrer Josep Mora
   Canet de Mar (Maresme)

Enderrocada durant els anys 60 i reconstru�da als 80. El projecte es deu a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch. Es similar a la que s'aixeca a la Pla�a Barris, al costat de la carretera N-II.
�s una font p�blica amb dos dolls d'aigua oposades en el sentit transversal a l'eix del Passeig, amb decoraci� cer�mica i estructura de ma� vist.

Canet - Font pblica a la Plaa Barris - Arquitecte Josep Puig i Cadafalch

 

Font p�blica
Adre�a: Pla�a Barris,       Canet de Mar (Maresme)

Petita font p�blica adossada a una de les parets d'una casa d'aquesta pla�a, al costat de la carretera N-II. Projecte de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch.
Estat de conservaci� deficient.

 

Canet - Placa del Carrer Carles Pascual i Puig - Arquitecte Josep Puig i Cadafalch

 

Placa del carrer Carles Pasqual i Puig
Adre�a: Carrer Carles Pascual i Puig,       Canet de Mar (Maresme)

Placa de Ferro forjat indicativa del nom del carrer. Se suposa que dissenyada per Josep Puig i Cadafalch. �s una bella pe�a de ferro forjat de formes molt elegants que es troba just davant del Restaurant del Santuari de la Miseric�rdia.
Estat de conservaci� bo.

 

Canet - Primer misteri de dolor del Rosari del Santuari de la Misericrdia - Arquitecte Josep Puig i Cadafalch

Canet - Cinqu misteri de dolor del Rosari del Santuari de la Misericrdia - Arquitecte Josep Puig i Cadafalch

 

Primer i Cinqu� Misteris de Dolor del Rosari Monumental del Santuari de la Miseric�rdia
Adre�a: Parc de la Mare de Deu de la Miseric�rdia,  
    Canet de Mar (Maresme)

El projecte inicial era de 15 capelletes, de les que nom�s se'n van arribar a fer aquestes dues. La primera t� la t�pica forma d'una creu de terme g�tica constru�da amb pedra i molt decorada. La segona, d'una aparen�a m�s r�stica i molt de l'estil de Josep Puig i Cadafalch l'autor de les dues peces, es composa de materials m�s variats com ma�, pedra, cer�mica i ferro.

 

Canet - Restaurant del Santuari de la Misericrdia - Josep Puig i Cadafalch

 

Restaurant del Santuari
Adre�a: Parc del Santuari de la Misericordia,  
    Canet de Mar (Maresme)

Edifici projectat  i constru�t sota la direcci� de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch l'any 1914.
�s una construcci� t�pica d'aquest arquitecte amb elements com el plaf� cer�mic que corona la part oest de l'edifici,  molt semblant a les de la Casa de les Punxes de Barcelona. Un cos d'edifici de planta gaireb� quadrada i d'un sol nivell, cont� a la seva fa�ana oest un anagrama coronat de la verge Maria amb els s�mbols dels quatre evangelistes i a sobre dels escuts de Catalunya i de Canet. Aquest plaf� fet amb cer�mica de color blau, culmina un arc parab�lic de ma� que inclou al seu interior finestres esglaonades i elements de decoraci� cer�mica menors.
A m�s del cos d'edifici citat, un segon cos d'edifici m�s irregular i de dues plantes amb una torre de tres acull la porta d'entrada curiosament adovellada, en contrast amb les altres obertures. Tamb� hi tornem a trobar un arc parab�lic que inclou tres finestres esglaonades amb reixes de ferro forjat. Aquest �s el cos d'edifici orientat a l'est.
El ma� �s visible una mica per tot arreu de la fa�ana, contrastant amb el color blanc de fons i amb els plafons i altres detalls cer�mics blavosos, realitzats amb la t�cnica de l'estergit. Aquests estan presents per totes les fa�anes.
El projecte inicial era m�s important, ja que inclo�a un alberg, per� aparentment les limitacions econ�miques en van reduir l'abast final.
L'estat de conservaci� �s acceptable i segueix acollint un restaurant popular.

Canet - Primera Creu de Pedracastell en ser inaugurada

 

 

 

 

 

 

 

 

*

Canet de Mar - Creu de Pedracastell, pedres salvades de la destrucci i depositades actualment a la parroquia de Sant Pere i Sant Pau.
 

 

 

 

**

Creu de Pedracastell
Adre�a: Tur� de Pedracastell 
    Canet de Mar (Maresme)

Durant el pontificat de Lle� XIII, a finals del segle XIX, es va demanar als pobles que erigissin creus per commemorar l'entrada al segle XX. A Canet, el Doctor Mari� Serra i Font es va encarregar de la promoci� i va cedir els terrenys per poder portar a terme l'iniciativa. S'encarreg� el projecte a Llu�s Dom�nech i Montaner i la primera pedra es va posar l'1 de gener de l'any 1901. Les obres van acabar-se un any m�s tard i el quatre de maig de 1902 es va beneir.
Era una creu de dimensions notables, ja que l'al�ada total arribava a 30 metres. Nom�s la podem contemplar en les fotografies que se li van fer, ja que va ser destru�da la nit de Sant Esteve - 26 de Desembre de 1926 - per una important tempesta de vent que va assolar el municipi.
La segona creu es va reconstruir l'any 1926 i era una copia de la primera, ja que l'arquitecte Pere Dom�nech i Roura,  fill de Llu�s Dom�nech i Montaner, es va basar en els pl�nols del seu pare. Aquesta segona creu va ser bene�da el 30 d'octubre de 1927.
Al comen�ar la guerra 1936-1939, grups anticlericals van destruir molts elements del patrimoni religi�s. En aquestes circumst�ncies, el 24 de juliol de 1936, la creu de Pedracastell va ser novament destru�da.
L'any 1940, acabada la guerra, es va instal�lar una creu de fusta per substituir la destru�da i, finalment l'any 1954 es va aixecar una nova creu amb una est�tica gaudiniana molt diferent de l'original de Dom�nech. L'arquitecte va ser Isidre Puig Boada. Aquesta �s la creu avui existent.
Algunes de les pedres de la segona creu, constru�da per Pere Dom�nech i Roura, es conserven a l'esgl�sia de Sant Pere i Sant Pau i formen part de dos altars laterals. Les podem veure en la segona foto al marge.

 

Agra�m la seva col�laboraci� a l'Ajuntament de Canet de Mar, al Centre d'estudis Canetencs, a Carles S�iz i Xiqu�s autor del llibre "Guia hist�rica de Canet de Mar" i a Francesc Arcas Ruscalleda autor del llibre "Un tomb per Canet de Mar" importants fonts d'informaci� per la preparaci� d'aquestes pagines.
Foto extreta del llibre "Guia hist�rica de Canet de Mar" publicada amb autoritzaci� del seu autor Carles S�iz i Xiqu�s.

Foto publicada amb autoritzaci� parroquial.

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI